Entendre què és Bolonya

Quin és l’objectiu real de Bolonya: obrir l’ensenyament superior al mercat per tal de fer-ne un negoci? Preparar els/les estudiants/es per ser eficients treballadors/es i no socialment crítics/ques? La reforma pedagògica? Coordinar els plans d’estudi? Augmentar la mobilitat?

El Procés de Bolonya o la construcció del EEES no és una reforma que respongui a les necessitats de l'ensenyament superior, dels estudiants, dels professors o de la societat (entesa com alguna cosa més que sector empresarial). És una reforma al servei de la patronal europea i mundial.

Els objectius del Procés de Bolonya són dos:

1) Produir treballadors més barats i flexibles:

Mitjançant la rebaixa dels continguts i per tant, de les competències professionals dels estudiants de grau -> menor salari. Mitjançant el traspàs del cost de la formació dins de l’empresa a l’estudiant/futur treballador (tradicionalment a càrrec de l’empresa i gratuïta pel treballador) -> abaratiment del cost de la mà d’obra.

2) Liberalitzar el mercat de serveis educatius i reduir la presència de l’Estat com a proveïdor del servei públic (privatització/mercantilització):

Restricció del finançament públic -> reducció dels pressuposts universitats, reducció beques. Fer la universitat atractiva per a la inversió privada i així compensar la reducció del finançament i incrementar-lo. Increment del cost dels estudis pels estudiants de grau i postgrau (taxes, preu del crèdit,...)

Per què?

Perquè la UE vol ser competitiva i això passa per fabricar treballadors més barats i flexibles tal com fa explícit l'Estratègia de Lisboa. Perquè el mercat de l'ensenyament és un negoci molt sucós: A nivell mundial, la despesa pública en educació en el 2005 va ser de dos bilions de dòlars, més del doble que el mercat mundial de l'automòbil. En el 2025, 160 milions de joves cursarà estudis superiors en tot el món. Actualment són 84 milions. El mercat de les universitats europees en el 2005 va anar de 600 bilions d'euros.

L'educació superior, considerada com a mercaderia està en el punt de mira de les empreses multinacionals, que veuen aquest sector com una font de beneficis molt interessant… però que en la seva majoria és de titularitat estatal: per això s'ha de “liberalitzar”… amb el beneplàcit dels Governs estatals.
Tradicionalment l'accés a l'educació superior i la lluita per la democratització en el seu accés (abolició selectivitat, programes de beques, …) es relaciona amb el fet que tenir un títol universitari permetia accedir a millors llocs de treball (a més de l'adquisició de coneixements i capacitat crítica).

Bolonya suposa un canvi de paradigma radical: es sacrifiquen ambdós principis per l’anomenada :
- “qualitat” (és a dir, aptituds pels graus i postgraus a preus d’or i professorat en condicions laborals precàries donada l’absència de fons) i
- per la “coordinació europea” (és a dir, la coordinació al desmantellament de la educació superior de qualitat, pública i amb accés no restrictiu per a rendes baixes1).

Està totalment implantat l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior? Que està succeint en els països que s’està aplicant?

Les directrius privatitzadores recollides al protocol de Bolonia de l’any 1999 s’estan aplicant amb noms diferents i per tot tipus de governs arreu de tota Europa.
Ara bé, no a tot arreu les noves legislacions que instauren les mesures Bolonia han tingut la mateixa acceptació. En aquest escrit voldríem destacar el cas de dos països on els estudiants estan ensenyant les dents, el cas Francès i el Grec.

França:

A França, el govern Sarkozy ha anunciat el seu Projecte de tirar cap endavant la LRU (Llei sobre les responsabilitats de les Universitats) en que seguint la filosofia de la declaració de Bolonya es planteja donar el cop de gràcia al sistema d’ensenyament superior públic.
La resposta no es va fer esperar i des del començament d’aquest curs acadèmic els bloqueigs fets cada matí pels estudiants organitzats impedeixen l’accés a gran part de les facultats del país. Les mobilitzacions de masses al carrer també estan a l’ordre del dia. Les assemblees Generals s’estan succeint per tot el territori, de Toulouse a Lille els estudiants/es s’estan organitzant .
Val a dir que des de les darreres setmanes la crispació dins del col·lectiu estudiantil està creixent entre una gran majoria que recolza els tancaments i petites minories molt violents que estan en contra , arran d’això s’està observant un fenomen especialment preocupant, el dels “Antibloqueig”, normalment persones afins a l’extrema dreta (FN) que es dediquen a assaltar violentament les facultats que resisteixen.
La lluita en defensa de la pública continua oberta.

Grècia:

A Grècia hi van haver mobilitzacions massives al llarg del Febrer i el Març de l’any passat (2006).
Tot comença el 8 de Març de 2006, quan a petició del govern del partit Nova Democràcia (a la dreta de l’arc parlamentari grec) , el parlament aprova el projecte de reforma educativa basat en les directrius establertes a la convenció de Bolonya de 1999. Aquell mateix dia, els estudiants van treure 35.000 persones al carrer.
A Grècia la constitució estableix ben clarament que l’educació es un bé públic, la gestió del qual només pot ser administrada per l’Estat, heus aquí una de les grans controvèrsies que ha generat, ja que per aplicar-la s’ha hagut de modificar la constitució grega.
La nova llei s’enquadra dins de l’ofensiva neoliberal impulsada pel govern de Costas Karamalis, mesures dràstiques de retallada de la despesa pública, (el govern pretén baixar el dèficit fiscal al 2’4% del PIB per arribar així als paràmetres fixats per Europa).

Totes les facultats (més de 400) van estar ocupades durant els dos mesos que van durar les mobilitzacions. Els nivells de seguiment per part dels estudiants van ser altíssims, pràcticament unànime, amb més de 70.000 estudiants donats d’altes a les assemblees que defensaven la universitat pública.

El Comitè Coordinador d’assemblees (CC) ha estat l’òrgan que ha aglutinat els estudiants, (a diferència de França on els sindicats són els que els que estan portant tot el pes de la lluita), aquí les assemblees han tingut un paper cabdal.
Val a dir que les mobilitzacions a Grècia es van saldar amb la victòria estudiantil, quan, després de dos mesos de conflicte, el moviment va fer retrocedir al govern, que va retirar el seu pla de reformes.

Què succeeix en les facultats i universitats que han aplicat el Pla Pilot?

Abans d’implementar el procés de Bolonya es varen posar en marxa diferents “plans pilot” per tal de veure tant la reacció de l’estudiantat com els problemes de la seva aplicació. A canvi, a les universitats que ho han fet, se les ha dotat d’un extra pressupostari, és per això que moltes universitats es varen oferir per participar independentment de si es podia fer amb garanties, és a dir, a tota pressa.
Una de les universitats pioneres i avantguardistes ha estat la UAB, malgrat que el seu Claustre es va declarar insubmís a l’aplicació de la LOU (insubmisó conculcada pel Rector mitjançant circulars vergonyoses als professors).
Des del curs 2004/2005 a la UAB són onze llicenciatures les que han començat a aplicar plans pilots: Geografia, Humanitats, Traducció i Interpretació, Veterinària, Física, Matemàtiques, Enginyeria informàtica, Ciències polítiques, Pedagogia, Publicitat i Relacions públiques i Sociologia.

A grans trets, pel que fa al Grau:

- A moltes facultats han fet coincidir l’aplicació dels crèdits ECTS (crèdits europeus) amb una “revolució pedagògica” inspirada en els principis de la LOU i el procés de Bolonya en general: el pes recau a l’esforç de l’estudiant i temptatives de “avaluació continuada”, és a dir:
- La comptabilització del treball a partir de l’estudiant condueix a l’entrega sense sentit pedagògic de controls de lectura setmanals, sense cap mena de coordinació entre docents i pràcticament sense valor a la nota final, fa que esdevinguin en controls d’assistència. ¿Avaluació continuada? Malgrat les entregues periòdiques no hi ha escapatòria del tradicional examen final.
- L’obsessió pel treball en grup i l’entrenament en habilitats transversals (com parlar en públic) sense mitjans materials ni humans suficients, condueix a treballs de grup amb més de 20 persones, amb serioses dificultats per coordinar-se (s’ha de tenir en compte el temps que treu fer els controls de lectura, treballar, desplaçar-se...) i amb una extensió màxima de dues planes!. ¿Classes participatives ? Debats de més de 100 persones a on s’avalua la participació encara que no hi hagi temps material per tothom/dona. Caldria fer desdoblaments i per tant, professorat i això ara per ara no hi és per manca de finançament.

¿I ELS MÀSTERS?

A banda dels Plans Pilot, l’implementació del EEES veritablement s’ha començat per “d’alt”. És a dir, abans de tenir graduats Bolonya, han començat a impartir Màsters Oficials amb crèdits ECTS de dos anys de durada.
Els dos primers anys del vell doctorat es substitueixen per un màster amb places limitades al qual s’accedeix en funció de l’expedient acadèmic i del currículum, és per això que hi ha preinscripció.
Aquests màsters per tant ara capten a antics llicenciats. Com que el primer any del màster sol ser un refregit d’assignatures del segon cicle de Llicenciatura no es pot demanar que facin una altre vegada l’assignatura, hi ha un “reconeixement” de crèdits (és a dir, pagar taxes). En el cas de que la persona en qüestió no sigui de la mateixa llicenciatura, fa aquestes assignatures a les classes de segon cicle de llicenciatura (que encara n’hi han) però a un preu sensiblement major al que han pagat els seus companys de classe donat que “en teoria”, fan un màster i per tant no sols és triplica el preu sinó que no té accés a cap beca segons nivell de renda, a diferència dels seus companys de classe.

Conclusió:

1. L’aplicació de Bolonya ha començat pel sector de serveis educatius més rentables, en contra de qualsevol criteri acadèmic.

2. Els Màsters no són una veritable especialització pel fet de que inclouen els continguts abans compresos a les llicenciatures.

3. Als Màsters, si es completa l’aplicació de Boloya, només es podrà accedir prèvia selecció per expedient i currículum.

4. El preu és tres vegades superior al que es paga ara a la llicenciatura.

5. Sense opció a beca segons la possibilitat econòmica de l’estudiant: o t’endeutes amb préstec o et toca la loteria i pots optar a beques d’excel·lència (FPU, FPI, FI, PIF, ...).

Com afecta la aplicació de Bolonya a la butxaca dels estudiants? És el mateix una beca-préstec que una beca?

Òbviament, no. L’aplicació de Bolonya suposa un increment del preu que un estudiant havia de pagar per accedir a un títol universitari, amb l’agreujant de que el que abans era segon cicle es converteix en “posgrau” i per tant, se’l considera com els antics doctorats a efectes de càlcul del preu de matrícula.
Fins ara: les beques de regim general del MEC i de la Generalitat per universitaris es concedien segons nivell de renda i assoliment d’un mínim de crèdits. La voluntat de tractar el Grau com diplomatura o llicenciatura deixa sense accés a beca pels estudis de posgrau.
Això és un nou camp de negoci pels bancs, sota l’ampar de les institucions públiques com la Generalitat que els promociona: préstecs “suaus”, però préstecs a retornar a la finalització dels estudis, no beques.
La filosofia d’una beca és que tens dret a accedir als estudis superiors, encara que a casa no hi hagi recursos econòmics. La filosofia del préstec és: això ho fas perquè vols, no és necessari i per tant no hem d’afavorir el dret a l’educació superior a les rendes més baixes. Això és el teu problema: això és l’education market.
Abans d’entrar al mercat laboral, ja estaràs endeutat i això suposa una pèrdua d’autonomia per tal de cercar feina: tens un deute. Tothom sap com està el mercat de treball. Els préstecs, i especialment els crédits, no només són un negoci pels bancs a més són un instrument per tal de docilitzar al personal com a treballador.

Quan busqui treball, cobrarà el mateix un/a graduat/ada de Bolonya que un/a llicenciat/ada?

No. Els graduats Bolonya cobraran menys perquè:

1. Tenen menys continguts i habilitats professionals específiques.
2. No tenen una categoria laboral reconeguda com sí succeeix amb els llicenciats.
3. Les mateixes competències seran reconegudes en diferents convenis i això dificultarà l'organització dels futurs treballadors i la pressió sindical per a millorar les seves condicions salarials i de treball, diversificades artificialment.

A quina lògica respon això?

Bolonya neix en la lògica de la teoria del capital humà. Els models educatius de l'edat d'or del capitalisme ja no serveixen. En l'era de la tercera revolució industrial1, els coneixements bàsics que adquireix un treballador queden caducs en pocs anys, liquidats pel dinamisme tecnològic i de les estructures econòmiques i productives, extrem que evidentment redunda al perfil de treballadors que busquen.
Les empreses arriben a la conclusió que el que els interessa és que els models educatius reglats en lloc de donar continguts als futurs titulats, els entrenin, en una sèrie de competències bàsiques o aptituds (treball en equip, capacitat de síntesi… veure Llibres Blancs).

Les empreses no busquen titulats, caducs i una font de problemes en la negociació col·lectives ja que els títols suposen una homogenització de les condicions laborals i unió de treballadors. Les empreses busquen skill's cards (targetes de competències), i Bolonya és una immensa fàbrica de treballadors amb targetes de competències (graus), treballadors mal·leables i adaptables a l'esquizofrènia productiva, i si surt rendible, que paguin de la seva butxaca aquesta i succesives “actualitzacions” (postgrau).
Una llicenciatura perquè? Volen estudiants acabats de sortit amb la seva targeta de competències en la boca que digui p.e: sé anglès, sé treballar en equip, sóc ultradinámic(a), sé parlar en públic, tinc alguna idea de comptabilitat, nocions generals d'història de l'art, … en resum: un titulat Bolonya.
Amb aquesta informació les empreses disposaran i complementaran la seva formació dels seus treballadors d'acord amb el que els interessi, i si és negoci rendible crearan el màster adient i li faran pagar els costos d'aquesta formació … a l’education market, atenent a aquestes "necessitats dels treballadors” (o de l’empresa?) que necessitessin aquests complements formatius. A això li diuen: lifelong learning (aprenentatge al llarg de la vida).

Per tant, per a garantir l'accés al mercat laboral primari al que ara s'accedeix amb un títol universitari, haurem d'accedir al postgrau; qui podrà pagar-se l'especialització per a poder mantenir el nivell professional que exigeix l'entrada en el mercat laboral primari (llicenciats)?
Els programes de beques que s'estan donant per a accedir al postgrau NO SÓN EN FUNCIÓ DEL NIVELL DE RENDA, sinó en funció de l'expedient acadèmic. Per a donar-li un toc “d'equitat” parlen de préstecs-renda, però NO SÓN BEQUES. Les places són restrictives i se selecciona als candidats en funció de l'expedient acadèmic. El EEES suposa un aprofundiment en la generació de treballadors de primera i de segona, això és el que vol dir el propi Conseller d’Universitats, Josep Huguet, quan admet que hi ha un risc real d’elitizació.

En resum:

Bolonya degrada les titulacions

Delega el gruix de l'especialització dels titulats en les empreses, mitjançant la formació que ells donen a treballadors titulats mal·leables sobre la base de competències.

Bolonya situa a les empreses es situen com jutge i part a l'hora d'establir les categories laborals i les condicions laborals.

Bolonya generen tal heterogeneïtat en els perfils professions que dificulten la labor dels sindicats pel que fa a la negociació col·lectiva, amb múltiples categories i subcategories.