Per entendre què passa amb les elèctriques

Reclamar al mester armer: Seguim a les fosques, després de l'apagada?

Ana Marco

Em temo que el calvari dels afectats per l'apagada a Catalunya no ha fet més que començar i les frustracions més grans arribaran quan intentin  presentar les seves reclamacions.

Per començar,  caldrà esbrinar davant de qui cal presentar la reclamació perquè de qui parelm quan parlem d'Endesa?

El consumidor  no és conscient de l'embolic empresarial i què hi ha al darrere de la privatització del sector elèctric.

Si hom revisa la factura de la llum veurà a la part superior esquerra el logotip d'Endesa, però ai! Això és només la marca comercial i no correspon a cap empresa. Cal que ens posem les ulleres i mirar a la part inferior esquerra on veurem una nota que pot posar "factura emesa per Endesa Energia XXI S.L" i un número de CIF, en el supòsit de què no haguem picat amb una de les fantàstiques ofertes del mercat liberalitzat on ens oferien descomptes. En el cas de que “continuem amb els mateixos", realment no és així: en aquest cas l'empresa que ens subministra el servei ja no és Endesa Energia XXI S.L sinó Endesa Energia, amb un altre número de CIF. Tant una com l'altra són "comercialitzadores".

Un cop que s'hagi endevinat amb qui tenim el contracte, hem d'entrar en el progelós món de les reclamacions mitjançant comunicació telefònica amb màquines a través de números 902, que paguem de la nostra butxaca. Quan finalment aconseguim de parlar amb una persona, el més probable és que sigui el treballador d'un “call center”, la missió del qual és sotmetre't a un protocol del qual no pots escapolir-te, demanant-te que repeteixis el teu número de contracte, número de CUP i altres dades identificadores, per a la qual cosa has de tenir el rebut a la mà. La persona del “call center” que ens atèn en pendrà nota  i ens adjudicarà un número de reclamació que s'ha d'apuntar i mirar de no perdre perquè si no estarem obligats a repetir tot el procés. Qui no ha tingut l'experiència amb les operadores de telefonia? Doncs el sistema d'atenció al client d'Endesa n'és una còpia exacta i segurament es reparteixen els beneficis de les trucades. Recordem que és un 902.

Doncs bé, cap de les empreses amb les quals podem tenir el contracte és responsable de l'apagada. D'aquesta gran incidència n'és responsable Endesa Distribució Elèctrica, amb un altre CIF,  que és la propietària de les xarxes de distribució a les qual sembla que no inverteix des de fa anys. Dins de l'embolic del sistema elèctric liberalitzat és el que se'n diu una empresa "distribuïdora".

Les comercialitzadores que, recordem, tenen els contractes amb els clients, paguen un peatge a les  distribuïdores per passar l'electricitat per les seves línies. Hom considera que l'activitat de distribució és un "monopoli natural", o sigui, que tenen l'exclusiva al territori, per la qual cosa canviar el nostre contracte d'electricitat no ens alliberarà d'Endesa, ja que sigui quina sigui l'empresa amb la qual contractem el servei elèctric, totes les empreses faran passar la seva electricitat per les línies d'Endesa Distribució i nosaltres haurem de pagar el peatge corresponent inclòs en el preu del nostre rebut.

El peatge correspon al terme de potència i a l'energia. I dic jo, el terme de potència es paga fix per la "disponibilitat", és a dir que si jo contracto 5 kW pago per ella encara que sigui el meu mes de vacances i no n'hagi gastat ni un kWh, d'energia. Si en contracto 10 kW pago exactament el doble. Això de la disponibilitat té el seu misteri perquè se suposa que les línies de distribució tenen capacitat per a què hi passi energia pel total que tenim contractat entre tots i totes, que per això ho paguem i si ens passem d'endollar coses es dispara el limitador sense més miraments i ens quedem sense llum.

Però clar, ja se sap, no tothom engega tot alhora -n'hi ha prou dades estadístiques- de tal manera que igual no cal que inverteixi tant a les línies de distribució com per suportar tota la potència contractada. Total mai no passa res. I bé, encara que els clients continuïn contractant-ne més  -i Endesa Distribució cobrant tan ricament els peatges- igual podem aguantar fins a l'any que ve....Fins a la propera vegada que caigui la neu i una línia, perquè aquesta no és la primera apagada  que patim, oi?

Així que, jo diria que ens hem de queixar del Govern català, que en realitat res no podia fer per tal de millorar l'estat de les xarxes d'Endesa. Tanmateix, sí que seria força raonable reclamar que aplegui les reclamacions per tal d'evitar el nou calvari a les persones usuàries.

Evidentment, tots hem de reflexionar si no seria millor que les xarxes estiguessin en mans públiques que així, al menys podriem queixar-nos sabent davant de qui podem fer-ho i tenint a les nostres mans el poder que dóna la capacitat de votar.

(Traducció d'Enfocant.net)

Les arrels profundes de la precarietat de la xarxa elèctrica

Abel Caldera

L'electricitat al Principat abans de la Guerra Civil estava en mans de la Barcelona Light and Traction, més coneguda com La Canadenca. Aquesta empresa de capital estranger controlava la producció elèctrica pràcticament en règim de monopoli des que el 1923 va adquirir Elèctrica de Catalunya.

Després de la Guerra Civil, el règim franquista inicià un seguit d'accions destinades a prendre el control d'una empresa tan estratègica de les mans dels accionistes estrangers i situar-les en mans d'algú del seu entorn.

Després que el franquisme aconseguís ensorrar la cotització en borsa de les accions de La Canadenca, entrà en acció Joan March, principal finançador del cop d'estat franquista, i una de les fortunes més grans del món. Aquest fundà el 1951 la companyia FECSA, que al cap de pocs mesos comprà La Canadenca per un valor mil vegades inferior al seu valor real. Així, FECSA es convertia en el botí de guerra que pagava els favors prestats per March i el seu entorn al franquisme.

A partir dels anys 80, FECSA va invertir en el finançament de centrals nuclears. Aquestes inversions es feien en dòlars quan el canvi era molt baix, però en el moment en què el canvi va començar a pujar, el diferencial es va anar menjant el marge de beneficis fins a provocar grans pèrdues. Aquestes pèrdues dugueren a la companyia a la fallida el 1986 però l'elèctrica fou salvada degut a que les companyies aplegades a UNESA -la patronal elèctrica espanyola- pagaren el deute a canvi de la seva entrada dins l'accionariat de la companyia.  
Ja als anys 90 FECSA estigué en el centre de la polèmica en ser acusada de ser la responsable dels incendis forestals que el 1994 i el 1998 van assolar les comarques centrals del Principat. Molts indicis apuntaven a la nefasta conservació de les línies, fruit de la ruïna dels 80, com la causa més probable dels incendis.

El procés de liquidació de FECSA el durà a terme Juan Echevarría Puig. Franquista notori, i ben situat en el món empresarial i en els voltants dels sectors negocis de CiU i PP, l'ex-sogre de Joan Laporta fou nomenat president de la companyia el 1996, en els inicis de l'aliança entre CiU i PP. En aquells moments ENDESA era una companyia pública i per tant, el pacte de fusió anava molt més enllà dels paràmetres empresarials. La contrapartida que CiU obtingué en aquesta absorció d'una companyia catalana per part d'una companyia estatal fou que Albert Mitjà, l'anterior secretari general d'energia de la Generalitat, ocupés una cadira al consell d'administració d'ENDESA. Amb l'absorció, la seu de FECSA restava lliure. Un edifici al 333 del carrer Còrsega que finalment va ser comprat per Convergència Democràtica de Catalunya l'any 1997 a un preu que es podria qualificar de molt competitiu.

D'altra banda, la Comissió Nacional del Mercat de Valors condemnava el 1999 a Juan Echevarría a una multa de 12.000 euros per haver permès que els seus fills compressin accions d'ENDESA a partir d'informacions confidencials just abans de la fusió de la companyia que presidia amb l'elèctrica espanyola. Tot i així, finalment el 2002 l'Audiència Nacional van anular les sancions imposades per aquest cas.

El 1998 el govern espanyol finalitzava la privatització d'ENDESA. S'acabava així un procés iniciat deu anys abans amb la sortida a borsa del 25% de les accions, que havia continuat amb l'absorció d'altres elèctriques de l'estat i acabava amb la conversió en una societat privada. D'aquesta manera es podia complir amb la directiva europea que imposava que el 2000 el mercat elèctric de cada país estigués liberalitzat almenys en un 30%. D'aquesta manera, ENDESA es convertia en una de les grans companyies privatitzades a finals dels 90 i controlades per persones afins als governs del PP.

Tot i ser una empresa privada, els interessos estratègics es mostraren clarament durant la fallida opa que Gas Natural volgué llançar sobre l'elèctrica. Després del fracàs d'aquesta opa, el procés de liquidació i venda de les companyies elèctriques del Principat es mostrà ja com a irreversible.

En aquest joc entre les grans empreses elèctriques i els partits governants, un dels darrers moviments fou el nomenament el 2007 d'Agustí Maure com a director general d'Energia de la Generalitat. Maure havia estat fins aleshores director tècnic de Red Eléctrica Española i la seva missió en el nou càrrec a la Generalitat era de la posar en marxa la polèmica MAT.

La història de les elèctriques a Catalunya pot donar la clau per la qual els incidents vinculats a la xarxa elèctrica. Els incendis de 1994 i 1994, les caigudes d'electricitat a la Costa Brava el 2001, l'apagada de Barcelona el 2007 i la caiguda de la xarxa elèctrica en les passades nevades, tenen com a nexe el deficient estat de la xarxa. Un estat deficient que segons alguns experts és fruit de més de vint-i-cinc anys sense inversions, entre experiments financers, tripijocs polítics i absorcions per part de multinacionals.