Ens cal veritablement un Chrome OS?

Ens cal veritablement un Chrome OS?

De l'entrada del blog de Google:

"The software architecture is simple — Google Chrome running within a new windowing system on top of a Linux kernel. For application developers, the web is the platform. All web-based applications will automatically work and new applications can be written using your favorite web technologies. And of course, these apps will run not only on Google Chrome OS, but on any standards-based browser on Windows, Mac and Linux thereby giving developers the largest user base of any platform."

O, traduït,

"L'arquitectura de programari és simple — Google Chrome corrent sobre un nou sistema de finestres sobre un ‘kernel’ Linux. Per als desenvolupadors d'aplicacions, la web és la plataforma. Totes les aplicacions basades en la web funcionaran automàticament i es podran escriure aplicacions usant la teva tecnologia web preferida. I, naturalment, aquestes aplicacions correran no només sobre Google Chrome OS, sinó sobre qualsevol navegador basat en estàndards sobre Windows, Mac i Linux, donant per tant als desenvolupadors la major base d'usuaris de qualsevol plataforma."

Això vol dir, llegit amb unes gotes (poques, molt poques) de mala bava: agafem un Linux i el castrem per tal què Chrome corri molt ràpid, molt probablement amagant tant com sigui possible la capacitat de Linux de córrer aplicacions nadives. I a mi em sembla molt bé que les aplicacions web corrin més, però… si el que volem és velocitat i eficiència, igual és més senzill no interposar un navegador entre jo i la meva aplicació. I, en qualsevol cas, negar la potència de les aplicacions ‘d'escriptori’ no em sembla intel·ligent: les aplicacions web tenen sentit, però no són l'única solució, ni tan sols la millor per a tots els casos. I per a acabar, ja és oficial: Google em fa por i comença a fer la mateixa olor que feia  Microsoft en els 80 i 90.…

PS Interessant el què en diuen a  Ars Technica:

"Apple spent a couple of years trying to convince developers that they should be happy with Web apps, but it’s clear that the arrival of native applications has been a significant driver of the iPhone’s popularity."

Efectivament: si les aplicacions web no van ser prou en un telèfon i ni Apple va ser capaç de convèncer al món d'això, no crec que siguin prou en un ordinador ni que Page i Brin siguin més convincents que oncle Estif, per molt HTML5 que li llencis a la cosa, més encara si insisteixes que les aplicacions per  Chrome-sobre-Chrome OS hauran de córrer sobre qualsevol navegador basat en estàndards…

PS 20090709 Un altre comentari sobre el tema  ‘del fake Steve Jobs’ que no té pèrdua…

***

Google Chrome: escac a Microsoft o a Internet?

Google Chrome no és en realitat un sistema operatiu, sinó una alternativa centralitzada als sistemes operatius… i un R. i. p. a la sobirania personal dels qui el facin servir.

Ahir la notícia va saltar als mèdia(I i II): Google estenia Chrome fins a tornar-lo en una alternativa als sistemes operatius. Es confirmava la predicció que varem fer fa poc menys d'un any:

Si els hyper twitteros, facebookeros o youtuberos els van semblar simplement insubstancials, estaven errats. No es tractava només de  fer que Internet esdevingui un gran centre comercial lúdic virtual. Amb el "dospuntocerisme" preparant el canvi cultural, fent acceptable la pèrdua de sobirania personal sobre les seves dades, el següent pas era obvi: buidar els ordinadors. I això és el que representa Chrome de Google

Els promesos netPCs amb Chrome seran només terminals del núvol del gegant que correran les seves aplicacions i que el seu login serà, com ja és a android, el nom del compte de correu de cadascú als seus servidors. Google tindrà així definitivament tots les dades, totes les traces, tota la informació sobre allò què fem, quan i amb qui en el món virtual.

En el model Chrome no caldrà configurar les aplicacions cada vegada que canviem d'ordinador, no hi haurà un programa de correu o de processament de textos separat del navegador. L'ordinador sencer serà una mena de càscara buida que correrà en remot els serveis del gegant. Aquest és el model i la veritat és que fa les delícies de tot un sector de la indústria que començava a témer l'ascens de Linux que ha vingut associat als netPCs.

El projecte que hi ha rera de Chrome representa la substitució material d'Internet com gran xarxa social distribuïda, generadora d'autonomia i identitats per allò que els gurús del dospuntozerisme i els mèdia han provat de vendre'ns sense descans durant els últims cinc anys:

En la Internet relatada pels gurús i protagonitzada per les grans marques, desapareix la ciutadania digital i la llibertat de les xarxes. Perquè en aquest discurs deixem de ser emissors/receptors, teixidors lliures de xarxes i veritables comunitats per a passar a estar definits per l'ús de tal o qual servei online. En el discurs del dospuntozerisme, Internet deixa de ser la gran xarxa distribuïda per a ser una mena de corralito de twitters, facebooks, flickrs, youtubes? en el qual un combinat a parts iguals de competició pel rànking i participacionisme, assaonat amb hypes pretesament tecnófils, substituïx a la deliberació i la construcció de noves identitats.

Chrome no representa en realitat gaire  cosa més que la pèrdua total de sobirania personal sobre la informació que generem i la reconceptualització definitiva d'Internet com un conjunt d'espais clientelars estancs on unes quantes grans signatures, abans coneguts com a mumis, serveixen la taula a uns convidats que ja estan completament nus, incapaços d'ocultar gens del que facin, pensin o diguin al gran patró que els convida.

És hora d'abandonar la lògica dels serveis per a salvar la lògica d'Internet. L'alternativa no és crear serveis igualment centralitzats sota programari lliure, perquè on es construïx la dependència és precisament en l'estructura mateixa dels serveis online.

Si els netPCs estan sent l'AK47 de la revolució informacional és perquè anaven carregats amb programari lliure i representaven la materialització a baix cost de la sobirania personal en la xarxa. La capacitat col·lectiva per a generar un swarming que faci inutil qualsevol filtre puntual a la informació -com hem vist a Teheran- no existeix en un món què en té prou amb tancar els DNS a quatre grans serveis per tancar el flux i on els propis amos dels serveis poden filtrar i creuar dades al seu gust.

Se sol atribuir -segurament de forma errònia- a Benjamin Franklin la frase

"Democràcia són dos llops i una ovella votant al costat del foc què van a sopar. Llibertat és l'ovella, armada, impugnant el resultat."

Carregar el teu netPC amb Chrome seria com posar-li a l'AK47, que garanteix el teu poder per a impugnar el menú, un comandament a distància i lliurar-lo al més famolenc dels llops. Algú pot dubtar que de sopar hi  hauria caldereta?

http://www.lasindias.com/google-chrome-%C2%BFjaque-a-microsoft-o-a-internet/

http://www.lasindias.com