Inici / Enllaçant alternatives: declaració final de la Cimera dels Pobles

Enllaçant alternatives: declaració final de la Cimera dels Pobles


27.05.2010

Entre el 14 i el 18 de maig ha tingut lloc a Madrid la celebració de la Cimera dels Pobles Enllaçant Alternatives. Aquesta trobada coincidia amb la cimera de caps d'Estat i govern europeus i llatinoamericans que tenia el propòsit d'avançar en l'establiment de Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre la Unió Europea i diversos països llatinoamericans. La Cimera dels Pobles vol denunciar que aquests tractats són l'instrument d'una recolonització del continent americà. Una nova colonització impulsada pels governs en benefici de les empreses transnacionals europees. Paral.lelament, s'ha reunit també el Tribunal Permanent dels Pobles (TPP), el qual ha analitzat el comportament d'aquestes empreses i ha conclòs que les seves pràctiques violen sistemàticament drets humans, socials, econòmics i mediambientals amb la complicitat dels governs de la Unió Europea, com queda palès al document La Unión Europea y las empresas transnacionales en América Latina així com a la sentència final del TPP. Pel que fa a les conclusions de la pròpia Cimera dels Pobles, queden reflectides a la següent Declaració Final.

Declaració final de la Cimera dels Pobles

Enlazando Alternativas 4 (Madrid, maig 2010) / Presidència espanyola de la Unió Europea (1r semestre 2010)
Madrid, 16 de maig de 2010

Les xarxes, plataformes i organitzacions d'Europa i Amèrica Llatina i el Carib, reunides a Madrid del 14 al 18 de Maig, durant la Cimera dels Pobles Enllaçant Alternatives IV, reivindiquem el nostre dret a plantejar alternatives al model neoliberal i als tractats de lliure comerç, i creiem en la nostra capacitat per construir un diàleg polític i social entre els pobles.

Som immersos en una crisi civilitzatòria que afecta tot el planeta, on els grups socials més vulnerables i els pobles del Sud són els que estan aguantant la càrrega més pesada. Mentre milions de treballadores i treballadors han perdut la seva feina, submergint-se en la pobresa i la precarietat, el sistema financer obté guanys multibilionàris amb el suport dels Estats del Nord.

La crisi econòmica mundial està lluny de ser resolta i els plans de rescat s'han dirigit a defensar els interessos del gran capital, com ho demostren les recents mesures d'ajust estructural exigides a Grècia per part de la UE, i els anuncis en la mateixa direcció per part d'Espanya i Portugal. La història d'Amèrica Llatina i el Carib demostra l'impacte devastador d'aquestes polítiques de retall de la despesa pública, les privatitzacions i la desregulació econòmica.

Just quan es compleixen dos segles de l'inici de les lluites d'independència a diversos països d'Amèrica Llatina i el Carib, la UE proposa una "aliança" estratègica que suposa tornar al passat. La creació d’una « Zona Euro-Llatinoamericana d’Associació Global Inter regional », sustentada en l'aprovació d'una sèrie d'acords de lliure comerç per protegir els interessos de les multinacionals europees a Amèrica Llatina i el Carib i retallar les possibilitats d'una integració regional i birregional sobre noves bases.

A Amèrica Llatina i el Carib han sorgit diversos governs progressistes i d'esquerra sensibles a les exigències dels moviments populars, que busquen camins alternatius de desenvolupament més en acord amb les seves realitats locals, i defensen la seva sobirania nacional. La dreta mundial, mentre intenta desprestigiar i desestabilitzar aquests governs, continua predicant polítiques de tall neoliberal que han estat promogudes per multinacionals europees – en particular espanyoles dins d'Amèrica Llatina i el Carib-, i que compten amb el suport de la UE. Estratègies com: “Europa Global : Competir al Món" i "Europa 2020", continuaran generant elevats costos socials i agreujant les desigualtats entre Estats i a l'interior de cada país.

A Europa, amb el Tractat de Lisboa s'ha reforçat un model d'integració antidemocràtic i capitalista. La privatització dels serveis públics al costat de la vulneració dels drets socials i laborals consolida l'Europa Fortalesa, de caràcter militar, repressiu i excloent, en detriment de l'Europa Social.

Davant d'aquestes realitats l'organització, la resistència, la dignitat, la solidaritat i la mobilització social són i seran factors essencials per sostenir els assoliments Amèrica Llatina i el Carib, impossibilitar una tornada al passat, i conquerir nous avenços tant a Amèrica Llatina i el Carib com a Europa. La nostra estratègia de lluita i resistència comuna es basa en la solidaritat entre els nostres pobles, per a la construcció d'una societat en la qual els drets econòmics, polítics, laborals, sindicals, socials, culturals i ambientals siguin la prioritat i raó de ser de les polítiques governamentals.

En aquest sentit :
1. Rebutgem enèrgicament els Tractats de Lliure Comerç, els Acords d'Associació (AdAs) i els tractats bilaterals d'inversió (TBIs) -o Acords de Promoció i Protecció Recíproca d'Inversions (APPRIs)- pactats entre alguns governs llatinoamericans i europeus, que han estat negociats, a esquenes i en contra dels interessos dels nostres pobles. En particular, rebutgem: l’acord Asociaciòn UE Cariforum, la firma de tractats amb Colòmbia, el Perú i Amèrica Central i la represa de les negociacions amb el Mercosur.

2. Rebutgem que la cooperació al desenvolupament formi part d'aquests acords al servei d'interessos econòmics privats. Volem una cooperació que enforteixi la capacitat dels actors socials i dels Estats per dissenyar i implementar polítiques que es dirigeixin a combatre la injustícia social.

3. Rebutgem la implementació de plans d'ajust estructural i la intervenció del FMI en els països d'Europa i Amèrica Llatina i el Carib per fer front a la crisi econòmica. Reivindiquem la moratòria immediata d el pagament del deute públic i la realització d'auditories per a la cancel•lació dels deutes il•legítims.

4. Continuarem buscant solucions reals a la crisi ambiental i climàtica, basades en la justícia climàtica i en la necessitat de canviar el sistema, que està provocant la destrucció del planeta. Per frenar el canvi climàtic és necessari que la UE redueixi substancialment les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle a nivell domèstic. Reclamem als governs europeus que paguin els deutes ecològics que acumulen amb els pobles del sud, inclosa Amèrica Llatina i el Carib, per al finançament de la mitigació i la supervivència davant el canvi climàtic. Vist el fracàs de la Cimera sobre el Clima de Copenhaguen, ens comprometem a implementar les propostes acordades en la "Conferència Mundial dels Pobles sobre Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra", celebrada a Cochabamba l'Abril de 2010, com per exemple la creació d'un tribunal de justícia climàtica.

5. Recolzem les lluites dels moviments camperols d'Amèrica Llatina i el Carib i d’Europa per la Sobirania Alimentària dels Pobles, la reforma agrària, contra els transgènics i en defensa dels seus territoris. L'agricultura camperola, familiar i de petita escala alimenta els pobles i refreda el planeta.

6. Mantindrem la nostra lluita a favor de la democràcia participativa, directa i plural, i ens oposarem als intents de coartar-la. Recolzem les lluites contra la impunitat i per la justícia per a les víctimes dels genocidis. Rebutgem la criminalització de la protesta social.

7. Exigim la ruptura de relacions diplomàtiques i financeres amb el govern de Porfirio Lobo a Hondures, rebutjat per diversos governs. L'esmentat Govern és provinent d'un cop d'Estat, elegit en condicions antidemocràtiques, sostingut a costa de la repressió als moviments socials i la violació dels drets humans. Recolzem la lluita del front de Resistència Popular d'Hondures que pugna per una assemblea constituent.

8. Rebutgem la militarització i la visió que desconeix la capacitat del poble haitià per definir el seu propi destí, amb el pretext de l'ajuda humanitària. Exigim el respecte a la sobirania del poble haitià, l'anul•lació del deute extern d'aquest país, i el pagament de reparacions.

8. Exigim a la UE la derogació de la Posició Comuna contra Cuba.

9. Acusem a la UE, a les seves institucions i als seus governs de flagrant complicitat en la violació dels drets humans, per exemple a: Colòmbia, Hondures, Perú, Guatemala i Mèxic, països on dirigents socials són assassinats quotidianament i la protesta social és reprimida.

10. Repudiem les polítiques que aplica la UE en matèria d'immigració, perquè amenacen greument la democràcia i la pau entre els nostres pobles en fomentar la xenofòbia i el racisme. Participem i recolzem les lluites dels moviments i xarxes de migrants contra l'Europa Fortalesa, amb els seus camps d'internament per a estrangers (CIE) i la seva "Directiva del Retorn" justament anomenada "Directiva de la Vergonya". Aquesta política migratòria representa l'altra cara de l'Europa del Capital.

11. Denunciem la militarització dels nostres continents i, en particular, el caràcter bel•licista del govern de Colòmbia. La instal•lació de 7 bases militars dels Estats Units en aquest país representa una amenaça a la pau i l’estabilitat de la regió. Reiterem la nostra condemna a la política bel•licista de la UE a l'Afganistan sota l'auspici de la OTAN, així com l'ús de milionaris recursos per sostenir una maquinària de guerra que podria emprar -se per a altres prioritats de caràcter social.

12. Recolzem la lluita del poble grec en la defensa dels seus drets, que representen els drets de tots els pobles europeus.

13. Ens comprometem a treballar per consolidar un espai polític de solidaritat -en el qual participen una gran diversitat de moviments socials i polítics- que advoquen per una integració social, econòmica, de gènere, política, ambiental i cultural, i que sigui alternativa al què proposa la Unió Europea (UE) i diversos dels governs d'Amèrica Llatina i el Carib.

14. Ens comprometem a enfortir i consolidar les nostres lluites davant el poder corporatiu i a obrir una nova etapa en el treball de la Xarxa Enllaçant Alternatives cap a la constitució d'un instrument internacional vinculant per jutjar crims econòmics. La sessió del Tribunal Permanent dels Pobles (TPP), “La Unió Europea i les Transnacionals a Amèrica Llatina. Politiques Instruments i actors" ha contribuït a aquest propòsit.

15. Recolzem i formem part de les lluites que porten a terme les comunitats afrodescendents, les dones, els joves i els exclosos de l'Amèrica Llatina i Europa, que estan patint els efectes de la crisi amb major duresa.

16.Fem nostres les lluites i reivindicacions dels pobles originaris i pel bon viure, la creació d'estats plurinacionals i el reconeixement i defensa dels drets de la mare terra, que contribueixen, a la necessitat de desenvolupar models de consum i producció que són sostenibles, responsables i justos.

17. Saludem els compromisos dels governs d'Amèrica Llatina i el Carib per trencar amb segles de dependència econòmica, el saqueig dels recursos naturals i l'espoliació dels territoris.

18. Cridem els pobles europeus a aixecar-se per construir una altra Europa. Agraïm a les i els integrants dels col•lectius de l'Estat espanyol el seu esforç i ajuda per a la realització de la nostra Cimera dels Pobles Enllaçant Alternatives IV, i donem la benvinguda a les companyes i companys que des de ja estan disposades a iniciar els preparatius per a la Cinquena Cimera dels Pobles Enllaçant Alternatives que es realitzarà el 2012.

Dediquem aquesta Cimera dels Pobles a la memòria de l'activista indígena Betty Cariño, que va ser assassinada a Oaxaca (Mèxic), el 27 d'abril, per la seva tasca contra les transnacionals mineres. Fem aquest homenatge en representació de totes les persones assassinades a causa de la seva lluita social i política, i a totes les víctimes del model neoliberal injust i excloent a Amèrica Llatina, el Carib i Europa.

Madrid, 16 de Maig de 2010
Cimera dels Pobles Enllaçant Alternatives IV