En diuen xenofòbia, de la defensa dels convenis col.lectius

Sense poder aclarir de manera definitiva què va succeir en realitat, hem trobat la següent entrevista a Alex Gordon, del Consell Executiu de la National Union of Rail, Maritime & Transport Workers, de la Gran Bretanya, realitzada per Luis González, de la redacció d'Información Obrera, on se'n parla, d'aquella vaga.

I.O.: La vostra organització s'oposa a la Unió Europea Com heu arribat a aquesta posició?

A.G.: Els treballadors del transport als quals representem han estat els primers en patir els efectes de la destrucció de drets. Fa més de 30 anys que es van imposar en el transport marítim les banderes de conveniència i el dumping dels drets. Les companyies britàniques van matricular els vaixells a Belice, Libèria, Panamà, on paguen salaris molt més baixos, no existeixen drets obrers ni regulacions de seguretat. Al sector marítim tenim una llarga experiència de com a l'ampara d'aquesta situació es produeix la hiperexplotació dels treballadors anglesos per un procés de brutal competència internacional d'aquesta mà d'obra barata.
A la nostra organització hem tingut una profunda discussió política, hem barallat contra el racisme, i hem arribat a una conclusió: el problema no és la nacionalitat dels treballadors, sinó les lleis laborals per les quals es regeix el patró i la possibilitat de que el patró pugui “emigrar” per tal d'establir-se a països amb una legislació laboral molt feble i baixos salaris i evitar les lleis que protegeixen els drets dels treballadors.
Amb la “lliure circulació” i la”llibertat d'establiment” a països amb una menor protecció social entrem en una cursa cap el fons. La famosa directiva Bolkestein no és més que una generalització d'aquest principi en el marc de la Unió Europea, que pren com a exemple les pràctiques dolentes del sector marítim a tot el món.
El nostre sindicat sap des de fa anys que cal lluitar per a què els drets laborals siguin d'obligat cumpliment i per la col.laboració internacional entre sindicats per tal d'evitar la caiguda dels salaris i evitar el dumping social.
En els darrers 10 anys s'ha demostrat que la Unió Europea és la destrucció dels drets laborals. La directiva 91/440/CEE va suposar la liberalització ferroviària, amb los desastrosos resultats que coneixem en la Gran Bretanya. Ara aquesta directiva i les que la van seguir volen forçar la liberalització del transport ferroviari i duran a la mateixa privatització a tota Europa. Amb la liberalització i la privatització la UE destrueix la feina i els drets. Creiem que els sindicats hem de revertir aquest procés. Hem de lluitar per la renacionalització del ferrocarril, perquè els ferrocarrils siguin operats per l'estat i controlats pels parlaments nacionals i no per les multinacionals.
Ara, les sentències del Tribunal Europeu sobre Vikong, Laval, Rüffert i Luxemburg, deixen clar, absolutament transparent, el paper de la UE, destruint la negociació col.lectiva i el sindicalisme i portant els drets dels treballadors 100 anys enrere. Per això, la nostra experiència ens ha dut a una posició contra la Unión Europea.

IO: La vostra organització recolza la campanya dels sindicats i els treballadors irlandesos contra el Tractat de Lisboa Pots explicar-nos per què?

A.G.: Per a començar, nosaltres tenim afiliats a ports irlandesos, com Rosslare, Wexford Dun Laoghaire, Belfast. Per això formem part de la Confederation of Trade Union Congress d'Irlanda. Per tant, tenim interès per la política d'Irlanda. Però, a més a més, de tots els pobles d'Europa, només els irlandesos han tingut l'oportunitat de ser escoltats, de votar en un referèndum sobre el Tractat de Lisboa i només ells han dit No!. Defensar la democràcia és, en primer lloc, defensar la decisió del poble irlandès. El que passa ara, obligar-los a tornar a votar, demostra precisament que no n'hi ha, de democràcia, dins de la Unió Europea.
El Tractat de Lisboa crea un superestat sense democràcia, que només cerca augmentar els beneficis de les multinacionals a costa de destruir els drets dels treballadors. Per això, si Irlanda hi pot acabar, amb això, donem suport als irlandesos. Cal fer-ho amb diners, amb mitjans, ajudant-los a dissenyar i distribuir propaganda, amb suport militant.

IO: La vaga espontània dels treballadors de l'energia del Regne Unit ha estat qualificada de “xenòfoba”. Què en penses?

A.G.: El primer a parlar de vaga xenòfoba ha estat Peter Mandelson, ex-comissari europeu de comerç i competència i avui ministre d'afers de negocis de Gordon Brown. Lord Mandelson és un notori ultraliberal que mena el Partit Laborista molt a la dreta de tota posició que hagi tingut abans.
La seva descripció de xenofòbia és típica de la seva hipocresia. La vaga comença al nord d'Anglaterra contra l'entrada d'una nova subcontrata, l'empresa, amb seu a Sicília, que no reconeix els sindicats ni respecta el conveni col.lectiu. L'empresa no renova a treballadors especialitzats i sindicats i contracta treballadors italians i portuguesos a l'ampara de la directiva europea sobre desplaçament de treballadors sense respectar el conveni col.lectiu.
La vaga és una “vaga salvatge” perquè les lleis antisindicals angleses prohibeixen tota vaga de solidaritat o convocada contra algú que no sigui el patró directe i en fan responsables econòmics els sindicats que la convoquin.
Aviat la vaga aplegava 10.000 treballadors a 10 llocs diferents. Fins i tot, a un d'aquests llocs, s'hi van unir els treballadors estrangers de les contractes. Es va organizar en base a assemblees i delegats de fàbrica. El que exigien era: que no hi hagués represàlies contra els vaguistes, que tots els treballadors, nadius o estrangers, estiguessin coberts pel conveni, control sindical de la contractació, que tots els inmigrants contractats estiguessin sindicats i que es permetés l'assessorament sindical, incloent-hi traducció, a tots els treballadors inmigrants.

IO: Però la premsa mostra treballadors amb pancartes que parlen de “feina per als britànics”

A.G.: És una denúncia a la hipocresia de Gordon Brown. El Primer Ministre va anunciar a la Conferència anual del Labour Party el setembre del 2008 que els llocs de treball britànics serien per als treballadors britànics, i ara permet la contractació d'inmigrants per sota del conveni i sense drets. Els treballadors que mostraven aquestes pancartes denunciaven irònicament la hipocresia del primer ministre, i no eran racistes ni feixistes ni xenòfobs.
Podem assegurar que en alguns llocs on la ultradreta ha volgut intervenir a la vaga, els piquets de vaga els han fet fora. Les demandes dels comitès de vaga eren socialistes, i no pas feixistes. Demanaven que tots els treballadors restessin protegits pel mateix conveni, cobressin el mateix salari, eren totalment antirracistes. Aquesta acusació de xenofòbia és simple propaganda política i una mentida d'un polític que és un dels més mancats d'honradesa de la Gran Bretanya. Precisament si permetem que s'apliqui la contractació d'empreses que contracten estrangers trencant el conveni i les lleis laborals estarem obrint pas a l'extrema dreta.