El P2P és legal... i s'aprova la Llei d'Economia Sostenible

La xarxa P2P és legal

Carlos Sánchez Almeida

El sistema d'enllaços constitueix la base mateixa d'Internet. Amb aquestes paraules, mitjançat les quals és impossible resumir una sentència històrica, D. Raúl N. García Orejudo, Magistrat titular del Jutjat Mercantil nº 7 de Barcelona, ha establert un punt de partida per al futur de la Internet espanyola.

No puc ser objectiu, ja que vaig representar en el judici a Jesús Guerra, titular del lloc web www.elrincondejesus.com, defensant l'argumentació jurídica que prèviament havia estat desenvolupada en la contestació a la demanda pel meu col.lega, soci, i tanmateix amic Javier Maestre Rodríguez.

No puc ser objectiu, ja que porto molts anys defensant que Internet és el futur, i que legislar en contra d'Internet és la millor manera que té qualsevol partit d'assegurar-se per la via ràpida la seva tomba electoral.

No puc ser objectiu, perquè juntament amb companys de la talla humana i professional de David Bravo i Javier de la Cueva, he hagut de veure com s'aferrissa el poder polític i econòmic amb els més febles, amb aquells que sostenen amb coratge el pols sobre el qual s'està aixecant la futura societat del coneixement.

No puc ser objectiu, perquè durant molt de temps, des de la històrica sentència del Tribunal del Districte Est de Pensilvània, per la qual es declarà inconstitucional la primera llei contra Internet, els espanyols hem mirat amb enveja cap a l'altra banda de l'Atlàntic. A partir d'ara, la referència per als defensors nord-americans de les llibertats civils serà la sentència dictada per un jutge espanyol.

Internet, com totes les grans gestes del gènere humà, és una obra col.lectiva que construim a diari entre tots. En els judicis que han marcat el seu esdevenir històric, els advocats som simples manobres: els mestres d'obra són els jutges. Que no oblidi el legislador que l'únic arquitecte del sistema és el poble sobirà.

(traducció d'enfocant.net)

La pantomima d'una democràcia

Enrique Dans

Impressionant. I indignant. Un govern que no només es deixa manipular per grups de pressió i introdueix punts adicionals en una llei que no hi té res a veure, sinó que a més menysprea obertament la voluntat popular, expressada de manera clara i diàfana en milers de pàgines a la xarxa. Que per anar encara més enllà, té la poca vergonya d'aprovar el tema en un consell de ministres en mig d'un pont, i presentar la caricatura d'un president que s'atreveix a no esmentar ni una sola paraula en relació al tema clarament més polèmic que hi havia a sobre de la taula. I que per convertir l'afer ja en directament escandalós, gosa plantejar un discurs narcòtic, preguntes llargues i respostes lentes, una ronda de preguntes pactades amb uns periodistes dòcils, i un obert impediment als mitjans presents que van intentar preguntar sobre el tema per tal de que no poguessin fer-ho.

Si et pensaves que vivies a una democràcia, t'has equivocat. Vius a una pantomima. En un estat de desinformació que es dedica a simular que “aquí no es discuteix, perquè tot va de meravella”. De debò pensàveu que la vostra opinió havia estat escoltada quan van citar a corre-cuïta un grup d'usuaris d'Internet en un ministeri per a no dialogar? Quan els van mentir descarada i obertament dient que els tornarien a citar en breu per parlar sobre el tema? Quan van rebre els dictamens de diversos organismes pronunciant-se en sentit contrari a la Disposició Final Primera? Quan varen veure un informe de la Comissió Nacional de la Competència que deixava clar que estaven sent manipulats per un monopoli que únicament defensava els seus interessos?

Els fets que hem presenciat aquest divendres 19 de març a les 14:00 suposen l'ocultació conscient d'un tema polèmic que interessa a milions de ciutadans, lal premeditada substracció al debat públic d'un afer que afecta directament els drets fonamentals, i la ignorància deliberada de l'opinió de la Justícia espanyola pel que fa a una pràctica que desenvolupen habitualment milions de ciutadans: el “ràpid, ràpid” i el “silenci, silenci” com a forma d'evitar que la veu dels jutges esdevingui atronadora prova de l'estupidesa i la manca de raó d'un govern enrocat. Els mateixos espanyols que vam haver de suportar la vergonyosa tramitació d'un cànon just abans d'unes eleccions per tal d'assegurar-se una campanya pagada als “artistes” amb els diners de la nostra butxaca, veiem ara com la caricatura d'un president es dedica a menystenir la discussió i a evitar el tema per tal de no sortir a les fotos amb la cara vermella. O amb el nas crescut. Un govern mentider, traïdor, manipulador, patètic, trist. El govern, contra els ciutadans digitals. La pantomima d'una democràcia.

(traducció d'enfocant.net)