Inici / El copagament sanitari avui
El copagament sanitari avui
A voltes amb el "copagament" sanitari, el Govern ja ni tan sols intenta dissimular que el seu projecte és la privatització massiva de la sanitat, de moment "aconsellant" a tothom que es busqui una mútua privada. Tot seguit reproduim l'article "El copagament sanitari avui" de Roger Bernat, membre de l'Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública i del El copagamanet sanitari avui
(Roger Bernat)
En els darrers dies, diferents autoritats s’han manifestat a favor del copagament de les visites a centres d’assistència primària, que han culminat ahir per la tarda amb les declaracions que el Conseller Sr. Boi Ruiz va fer al programa televisiu “8 al dia” de Josep Cuní.
Voldria contribuir al debat ciutadà amb el resultat d’un estudi científic publicat el 2010 (N Engl J Med 2010;362:320-8) fet sobre 899.060 beneficiaris entre 2001 i 2006. L’article analitza l’efecte de l’increment de les quantitats de copagament per a les consultes ambulatòries (7 $) i per a especialistes (9 $) en 18 centres, durant 5 anys, fent la comparació amb 18 centres que no van introduir canvis en el copagament. L’efecte de la mesura va ser que en els centres on es van produir l’augment del copagament es van reduir les consultes ambulatòries en 19,8 visites per cada 100 persones i any, alhora que va augmentar el nombre d’ingressos hospitalaris (2,2 per cada 100 persones ), el número de dies d’hospitalització (13,4 dies per 100) i el nombre de persones que van precisar hospitalització (0’7 persones més per 100). L’efecte va ser major en les persones que vivien en zones amb menys ingressos i educació i entre els que tenien antecedents de diabetis, hipertensió o infart de miocardi. El balanç econòmic final, descomptant l’estalvi pel menor nombre de consultes, va ser d’un augment anual de 24.000 $ de despesa per cada 100 persones. Un bon exemple de com el copagament no és només dolent per a la salut, sinó que a més pot ser anti-econòmic per la sostenibilitat del sistema públic. Quan el Sr. Ruiz diu en el programa que a hores d’ara no ha gastat més del que té assignat, fa pensar si no estarà fent, ell també, un retardar en la despesa (increments d’hospitalitzacions públiques, concertades o privades) que pagarem tots mes tard en salut i en deute públic o privat que, per les persones de a peu, ve a ser el mateix.
Metges, economistes, sociòlegs, farmacèutics, filòsofs, representants veïnals i experts en polítiques públiques han manifestat el seu rebuig alcopagament i han proposat altres mesures realment efectives per millorar el funcionament de l’assistència sanitària, com són, augment del finançament (per millorar i augmentar la cartera de serveis), racionalització de la despesa (gastar millor), inclòs el farmacèutic, revisió i transparència dels concerts (i diferents formes de subcontractació sanitària de la qual Catalunya és líder amb més del 50% de subcontractació), disminució de les despeses burocràtics (que el copagament augmentaria), per millorar la sostenibilitat del sistema sanitari i general i del català en particular. El copagament debilita la solidaritat amb els més malalts, els més vells i els més pobres. Els arguments psicològics, financers i d’eficiència social que argumenten a favor del copagament n’hi ha prou són banals a la llum de la discapacitat tributària que tenen els nostres governs. Només cal repassar l’hemeroteca dels escàndols financers dels últims anys per adonar-se fins a quin punt el nostre sistema tributari és un formatge Emmental amb els forats bastaria per fer desaparèixer el dèficit present i futur d’un sistema sanitari i més.
Roger Bernat Landoni per la Associació en Defensa de la Sanitat Pública.
Font: Grup de Defensa de la Sanitat Pública (AcampadaBCN – Salut)
Parlant clar: qui és qui en el procés de deteriorament i privatització sanitaris
(CAS Madrid, traducció d'Enfocant.net)
PP, PSOE, CiU, CC, PNV: partits que aprovaren amb els seus vots al Parlament Estatal la Llei que permet de privatitzar la sanitat (15/97 o de “Noves Formes de Gestió en Sanitat”).
PP
No cal dir que a més del suport a la Lle 15/97, és el partit que, on governa, ha aplicat massivament la privatització de centres que la mateixa possibilita:
- Madrid: 8 hospitals oberts a Madrid i 3 més de propera obertura, a més del macrolaboratori privat.
- País Valencià: Alzira, Torrevella, Elx, Dènia, Manises.
- Múrcia: Mar Menor, Cartagena, Mazarrón.
- Castella i Lleó: Burgos
PSOE
Durant el debat parlamentari de l'esmentada Llei va defensar que, amb aquesta Llei,
“es barra el pas a la privatització de la sanitat, senyories…..” i “garanteix la titularitat pública dels centres sanitaris”.
Cosa que, amb el temps s'ha demostrat absolutament falsa, fins al punt de que el propi Tribunal Superior de Justícia de València va dictar sentència ferma en el sentit de que el tipus d'hospitals privats model PFI-Concessió, que s'estan obrint a diferents Comunitats Autònomes (Madrid, País Valencià, Catalunya, Balears, Castella Lleó, Múrcia, Galícia…..), són possibles mercès al
“… suport legal a la concessió administrativa que vindria donada pel Reial Decret Llei 10/1996 i Llei 15/1997” ……..” En vista de que a la llum de la LGS, no es recollia ni permetia la gestió indirecta del servei públic de salut, es dicta la Llei 15/1997 de 25-04-1997 sobre Habilitació de Noves Formes Gestió del Sistema Nacional de Salut” …… “ Si són noves formes, vol dir que amb anterioritat a aquestes normes aquelles formes no existien, o no era possible legalment de portar-les al Sistema Nacional de Salut …”.
“Més precisió té la Llei 15/1997 que el Reial Decret Llei 10/1996, que permet acords o convenis amb persones públiques o privades la qual cosa vol dir obrir la porta a les formes de gestió indirecta, entre elles la concesió administrativa …. no hi ha dubte de que l'enfocament legislatiu és obrir les formes de gestió tant a entitats i persones, públiques com privades, i formes de gestió directa o indirecta.”[1]
Posteriorment, el 2009, IU va presentar una Proposició de Llei al Congrés per tal de “Modificar la 15/97” (se suposa que per a limitar o retallar l'entrada d'empreses privades). Durant prop de dos anys, el PSOE s'ha limitat a sol·licitar ampliació de termini setmanalment, tot esperant l'exhauriment de la legislatura per a que la proposició decaigui. Es podria haver modificat la Llei en el sentit de deixar fora del
SNS (Sistema Nacional de Salut) les empreses privades amb ànim de lucre. En mans del PSOE ha estat la possibilitat de frenar la privatització a tot l'Estat i no ho ha fet.
Els tripartits de Catalunya i les Illes també han propiciat la construcció d'hospitals model PFI:
- Catalunya: Baix Llobregat
- Balears: Son Espases i Can Misses.
Amb els seus vots ha permès el traspàs del Patrimoni sanitari i sòciosanitari de la Seguritat Social a les Comunitats Autònomes per tal que puguin vendre'l. Prèviament va consentir a la Comunitat de Madrid de cedir a una empresa privada (Capio SA) dos ambulatoris propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social (Quintana i Pontones) per a ús privat.
FADSP (Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública)
Associació de caire federal, que rep un munt de subvenciones[2], tant per part de Ministeris controlats pel PSOE, com de Conselleries en mans del PP. A més, el Ministeri de Sanitat li té concedida “l'Orde Civil de Sanitat”[3], se suposa que “per a premiar els seus mèrits, conductes, activitats o serveis rellevants o excepcionals, en l'àmbit de la sanitat”.
Denuncia les privatitzacions realitzades pel PP i calla les realitzades per governs “d'esquerres”, encapçalats pel PSOE.
Prova de la seva postura són les declaracions del seu portaveu, Marciano Sánchez Bayle, amb motiu de l'ingrés de Joan Carles de Borbó a les dependències privades de l'Hospital Clínic de Barcelona:
“La sanitat pública tracta exactament igual el Rei que qualsevol altre ciutadà; és una cosa de la que cal estar-ne ben orgullosos.”
Declaració que rebé crítiques de periodistes com Isaac Rosa: Els Borbons es treuen la tarja sanitària[4]:
“No us sorpreneu si demà, en acudir al pediatra per a la revisió dels vostres fills, us trobeu a la sala d'espera en Felip de Borbó i senyora amb la prole, tot esperant tanda. Seria lògic, després de que el Rei hagi explicat a la seva família com va ser el seu pas per l'hospital a la seva recent intervenció: “Jo creia que això de la sanitat pública era molt dolent, però què va, és de luxe: l'habitació era d'hotel, em van operar només arribar-hi, i tot van ser atencions.”
A la vista de les declaracions del portaveu de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública:
“El Rei ha fet el que fa la majoria dels espanyols quan hi ha un problema greu o potencialment grau de salut, que és acudir al sistema públic”. "A més, la sanitat pública tracta exactament igual el Rei que qualsevol altre ciutadà, i això és una cosa de la que hem d'estar ben orgullosos tots els espanyols".
Des de CAS ens vam veure obligats a contestar amb l'article “Les subvencions enfosqueixen l'enteniment i la consciència. La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) agraeix al rei que reconegui el bon funcionament de la sanitat pública”.[5]
Per acabar, i en línia amb el seu compromís en la recerca de solucions reals al desmantellament i privatització de la sanitat pública, al seu proper Congrés (amb seguretat subvencionat), a celebrar a Màlaga, realitzat en col·laboració amb el Govern d'Espanya i la Junta d'Andalusia, hi tenen com a ponents els més destacats del PP, del PSOE i de l'UGT: el secretari General de l'UGT Andalusia, Mª Ángeles Amador (ex ministra de sanitat del PSOE, que va votar a favor de la 15/97); Ana María Pastor Julián (ex Ministra de Sanitat pel PP)[6].
A les passades mobilitzacions en defensa de la sanitat pública de Galícia, i en contra de la obertura d'hospitals model PFI (exactament el mateix model que el PP ha fet servir a Madrid o el PSOE a les Illes Balears), els portaveus de l'Associació per a la Defensa de la Sanitat de Galícia (federada a les FADSP),
no van dubtar a situar-se a la pancarta de capçalera, al costat dels diputats del PSG-PSOE, de CCOO i altres grups de la mateixa línia, cridant contra la privatització del PP. Això sí, degut a un lapsus, ni un crit, ni un manifest explicant que els hospitals d'aquest model privat que el PP obrirà a Galícia, són possibles mercès als vots dels seus companys de pancarta del PSOE. Tota una mostra de funambulisme i “saber estar polítics”.
CCOO
S'ha mostrat sempre a favor d'aquest model privatitzador, és més, la seva Federació de Sanitat va publicar una nota de premsa titulada “Valoració de CCOO sobre el consens assolit ahir al Parlament sobre les noves Formes de Gestió del Sistema Nacional de Salut”, on “valorava positivament el consens assolit per PP, PSOE, CiU, CC i PNV”[7].
UGT
No se'n coneix una postura clara contra la privatització sanitària pel que fa a mobilitzacions.
Sindicats Corporatius de medecina i infermeria
Han mantingut arreu de l'Estat posicions paral·leles a l'Administració.
Col·legis Professionals (medecina, infermeria….)
No han donat senyals de vida durant aquest procés de privatitzacions i deteriorament que s'estan patint a totes les CCAA de l'Estat.
Societats Científiques
La immensa majoria es dediquen a les seves coses, a la seva “investigació”, eludint qualsevol estudi o critica al deteriorament i privatització. El seu finançament prové, majoritàriament, de les Administracions i de les multinacionals de farmàcia.
Des de CAS fem una crida a totes aquelles organitzacions que vulguin defensar de debò la sanitat pública, actuant sobre les causes de la privatització i no quedant-se simplement en denunciar els símptomes, per a que es coordinin i organitzin, excloent sempre tots aquells grups subvencionats, i per
tan dependents del poder i de les institucions, la tasca dels quals és la de generar confusió tot donant la falsa imatge de que defensen el sistema sanitari públic, però que no plantegen les mesures tendents a paralitzar-ne la privatització, ja que mengen de la mà de les subvencions dels qui aproven les lleis que la permeten.
Mentre el PSOE subvenciona uns, envia la policia a apallissar-nos a uns altres.
Madrid, setembre del 2011
1 Raons per les que cal derogar la Llei que permet la privatització sanitària.
http://www.casmadrid.org/index.php?idsecc=documentos&id=48&limit=&titulo=DOCUMENTOS
2 Veure BOE (6/10/99 - 15/11/00 - 25/08/04 - 19/01/06 - 19/12/06 - 30/11/07 - 27/02/08 - 11/03/08 -
15/12/08 - 18/02/09 - 28/02/09 - 04/03/09 - 04/03/09 - 24/01/11). BOCM (26/07/11).
3 ORDRE SCO/219/2008, de 29 de gener, per la qual es concedeix la Creu de la Orde Civil de Sanitat a
l'Associació Nacional per a la Defensa de la Sanitat Pública.
http://www.boe.es/boe/dias/2008/02/06/pdfs/A06540-06540.pdf
L'Orde Civil de Sanitat és la màxima condecoració civil espanyola que es concedeix, com a honor, distinció i reconeixement públics, per a premiar mèrits, conductes, activitats o serveis rellevants o excepcionals, a l'àmbit de la sanitat. Reial Decret 1270/1983, de 30 de març, pel qual es regula l'Orde Civil de Sanitat.
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rd1270-1983.html
4 Isaac Rosa: Els Borbons es treuen la tarja sanitària http://blogs.publico.es/trabajarcansa/2010/05/16/losborbones-se-sacan-la-tarjeta-sanitaria/
5 “Les subvencions enfosqueixen l'enteniment … i la consciència
http://www.casmadrid.org/docStatic/subvenciones.pdf
6 XXX Congrés FADSP.
http://www.fadsp.org/pdf/2011DI1.PDF?codigo=3749&cod_primaria=1171&cod_secundaria=1171
7 “El suport de CCOO a la privatització de la sanitat”
http://www.casmadrid.org/index.php?idsecc=documentos&id=118&limit=&titulo=DOCUMENTOS