Inici / El control social arriba a les aules franceses
El control social arriba a les aules franceses
El govern francès està impulsant la creació de noves bases de dades policials que fitxarien de forma preventiva tota la població, fins i tot la que es troba en edat escolar a primària. Es tractaria de tenir informació, per exemple, sobre persones que tinguin o puguessin tenir en el futur un paper polític o sindical, o sobre persones "susceptibles" d'alterar l'ordre públic. En el cas dels infants es pot pensar que aplegar certes informacions personals sobre ells seria una manera de conèixer i controlar el seu entorn familiar, com ho demostra el fet que famílies d'inmigrants sense papers són expulsades a base de seguir-los la pista a partir de l'escola. Tot plegat ens ho explica Raúl Guillén en aquest article publicat al periòdic La creació a França de dos fitxers, l'Edvige, per a fitxar les persones “susceptibles d'alterar l'ordre públic”, i el Base Élèves, que recopilarà dades dels alumnes de primària, ha generat una forta oposició.
A França ja existeixen avui 37 fitxers, sobre tot judicials i policials, on hi ha enmagatzemades dades de milers de persones. Tanmateix, el Govern de Sarkozy n'està implementant dos més.
En el marc d'una gran reestructuració dels serveis secrets i d'informació, el Govern francès va crear el juny el fitxer Edvige. Ho va fer per decret, sense debat públic i en ple estiu. La Comissió Nacional de la Informàtica i de les Llibertats (CNIL), encarregada d'examinar i donar el vistiplau a tot sistema de bases de dades, va emetre un informe reservat i va instar el Govern, en contra de les intencions del Ministeri de l'Interior, a publicar el decret en el Butlletí Oficial de l'Estat. Gràcies a això va sortir a la llum.
En primer lloc va cridar l'atenció el seu ampli camp d'aplicació, doncs és susceptible de figurar-hi toda persona física o jurídica que exerceixi, vagi a exercir o pugui exercir un paper polític, sindical, econòmic o religiós significatiu, així com tots els grups, organitzacions, persones jurídiques i individus a partir de 13 anys d'edat “susceptibles d'alterar l'ordre públic”, sense més precisió.
Pel que fa al tipus d'informacions recollides, se tracta d'aplicar als fitxers d'informació de la Policia els criteris dels serveis de contraespionatge, utilitzats ja en el fitxer Cristina (relatiu al terrorisme i a l'espionatge i classificat com a “secret de defensa”). Així el nou sistema recopilarà dades personals, trets físics, fotografies, documents d'identitat, possessions, matrícula dels vehicles, antecedents judicials i, de forma “ocasional” origen ètnic, opinions polítiques, filosòfiques o religioses, afiliació sindical, orientació sexual i informacions relatives a la salut.
Mobilitzacions
Després d'una gran mobilització de rebuig, el Govern va anunciar el setembre un nou decret que variava el seu projecte. Abandonava lleugerament els aspectes més controvertits –la recopilació de l'estat de salut i l'orientació sexual– i li canviava el nom a EDVIRSP, però sense perdre la seva essència. Diferents col.lectius socials afirmen que el Govern pretèn que el fitxer continui el seu curs un cop que l'interès mediàtic hagi minvat i per això criden a mantenir l'oposición. De moment, la plataforma ‘No a Edvige’ va convocar protestes el passat 16 de octubre, dia de Santa Edvige, per tot l'Estat. Del sector de la població deixat de banda per Edvige, els menors de 13 anys, se n'encarrega el fitxer Base Élèves que, amb la suposada finalitat d'ajudar a la gestió de les escoles infantils i primàries –nens de 3 a 11 anys–, ha imposat el Ministeri d'Educació francès per via de circulars. Aquest fitxer que han d'omplir els directors d'escola sobre cada alumne inclou els següents camps : lloc de naixement, llengua parlada a casa i cultura d'origen. També apareixen certes informacions que fins el moment eren confidencials, com les dificultats escolars, la participació a les classes d'integració escolar, expedients de sancions, absentisme i els eventuals seguiments mèdic, psicològic i psiquiàtric. “No estem en contra de que el Ministeri posi en marxa instruments per a gestionar els efectius”, sostenia a la premsa fa uns mesos Jean-Jacques Hazan, secretari general de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Escoles Públiques (FCPE), una de les dues grans associacions franceses, “però no ens ha demostrat que calgués un fitxer estatal”. I afegia que “quan venen a buscar els fills dels ‘sense papers’ a les classes o parlen de creuar els fitxers en el marc de la llei sobre la prevenció de la delinqüència, això no dóna confiança”.
La mobilització dels pares i professors va aconseguir que desapareguessin alguns camps –la nacionalitat, la data d'arribada a França dels membres de la família, etc.– i que uns altres deixessin de ser obligatoris. Però els directors d'escola de Primària, mestres que dediquen algunes hores a les tasques administratives a canvi d'una petita prima, acaben trobant-se força sols davant l'aparell que instaura Base Élèves.