Inici / Editorial. Crisi: golejada al poder (financer)
Editorial. Crisi: golejada al poder (financer)
A "Crisi", a part d'explicar com el 95% dels diners són "creats" pels bancs, es fa un estudi de com aquest mecanisme influeix en totes les àrees de l'activitat econòmica i la vida: l'energia, l'alimentació, la guerra, la destrucció del medi ambient... Com el fet que la creació dels diners està en mans privades fa que aquestes institucions siguin immunes a l'acció dels tribunals; el control que exerceixen sobre els grans mitjans de comunicació i la seva íntima relació amb el poder polític. Per exemple, a Catalunya, no és cap misteri que l'aparell governant és una sòlida aliança entre la classe política de tots colors, els empresaris, les institucions financeres i els grans mitjans de comunicació, fins al punt que podem parlar del govern visible, presidit pel José Montilla, i d'un govern invisible que podriem personificar, per exemple, en la figura d'Isidre Fainé, president de La Caixa (que controla Repsol, Gas Natural, Aigües de Barcelona), d'Abertis (autopistes), vicepresident de Telefònica, i membre de la junta directiva del Círculo Ecuestre, club de la gent més selecta del país que podem considerar com una espècie de govern a l'ombra de Catalunya. Finalment, la revista Crisi fa també una bona repassada als moviments socials i a les diferents alternatives pensades contra aquest món on uns quants "creen" els diners que altres han de guanyar amb el seu esforç.
A la mateixa revista anuncien la convocatòria següent:
"Concentracions davants els Ajuntaments del teu poble o ciutat
El divendres 19 de setembre, a les 20 h., es convoquen concentracions per compartir la teva indignació amb la gent, pots portar pancartes, cassoles, instruments,… el que vulguis.
La motivació de concentrar-se davant els ajuntaments és que la gent pugui tenir un espai comú a nivell local per trobar-se i aprofitar la difusió que tingui la convocatòria.
La proposta seria que després de la concentració davant els ajuntaments la gent es desplaci fins l’oficina d’alguna entitat financera i llegir allí el manifest elaborat (en document adjunt) o un altre escrit que es decideixi a nivell local.
Crisi"
Per obtenir la revista Crisi, us la podeu descarregar (en pdf) o la podeu consultar via web a la seva pàgina: 17-s.info. L'Enric explica les seves raons en aquesta entrevista, realitzada pels companys de Okupem les Ones.
Com estava anunciat, el 17 de setembre s'ha distribuit la publicació "Crisi" i podem considerar que és un veritable gol mediàtic al poder polític i financer d'aquest país. No només per la gesta d'aconseguir expropiar mig milió d'euros a bancs i caixes fent servir els seus propis mecanismes que inciten la població a l'endeutament i el préstec, sinó també pel contingut força aclaridor de la publicació, explicant d'una manera rigurosa i planera com funciona realment el sistema financer responsable de la crisi actual i de la no crisi d'abans. I és que a cap diari econòmic, a cap informatiu de ràdio o televisió, ni, per posar un darrer exemple, a cap llibre d'Economia de batxillerat podem trobar explicat amb totes les seves lletres com funciona realment el sistema financer. Com els bancs "creen" diners, és a dir, se'ls inventen literalment del no res quan concedeixen un préstec, però com la població endeutada ha de tornar el préstec i els interessos amb diners reals aconseguits amb el seu esforç. Cal preguntar-se quanta de la gent hipotecada és conscient d'aquest mecanisme de "creació de diner", quanta gent és conscient que els diners que ha de retornar (amb interessos) amb gran esforç al banc, aquest diner ha estat "creat", o sigui, inventat, en el moment de concedir el préstec. I no parlem només d'hipoteques, sino que tot el sistema financer, i per tant al final tota l'economia, està governada per unes institucions privades que tenen la potestat de "crear" el diner que presten, encara que només tindran realment aquest diner quan se'ls hagi tornat el préstec (!). Els bancs i caixes estafats per l'Enric, el denunciaran per robatori? Per robatori de què? D'uns diners que abans de concedir el préstec no existien?