Dia 30 del cop d'estat a Hondures, 28 de juliol de 2009

Dins la guerra mediàtica que vivim a l'interior d'Hondures, qualsevol event o declaració són importants i és més convenient que mai no donar cap mena de respir als colpistes.

La setmana [NdT l'autor es refereix a la passada setmana que va començar dilluns 27 de juliol] va començar amb una notícia que desviava l'atenció del cop d'estat. En un partit de futbol, un clàssic de la lliga hondurenya, l'enfrontament entre l'afició  -"barras"- dels equips Olimpia i Motagua, un cop conclòs el partit, va finalitzar amb dues persones mortes. Així ho va explicar l'agència EFE i així ho va treure el diari Público, amb foto xunga i tot.

En realitat, l'afició d'un equip es va veure agredida per la policia. Resulta que grups de joves van forçar les portes de l'estadi i varen entrar cridant que "no pensaven pagar mai més pel futbol donat que tots dos equips pertanyen a les  poderoses corporacions que van finançar el cop d'estat. Durant el partit varen mostrar una flassada amb la faç de Pedro Muñoz, el jove assassinat la matinada del passat dissabte 24 de juliol". Un nou vídeo a Habla Honduras mostra els trets efectuats per un policia (vídeo 1 de portada).

En el terreny econòmic, si el cop ha tingut alguna cosa bona és  que hauria posat en "pausa" el tractat d'associació que negocien els països de la regió amb la Unió Europea. Héctor Dada, ministre d'Economia d'El Salvador, vol reprendre'l com més aviat millor i que s'incorpori al mateix l'Honduras constitucional. La UE també vol reprendre'l com més aviat millor i segons algunes fonts a molts països no els importaria reprendre'l fins i tot si Mel torna al país sense reprendre la presidència, i amb la celebració de noves eleccions -sense quarta urna, és clar.

Pel camí, Micheletti incrementa els contactes amb els seus veïns del nord i publica al Wall Street Journal un article titulat "El pas endavant per a Hondures", en el qual al seu primer paràgraf es reconeix com "un dels aliats més lleials de Llatinoamèrica" que ha vist amb tristor com els seus veïns no han vist la greu crisi contra la democràcia que estava gestant-se (es refereix al que feia Zelaya, no al que han fet ells, és clar). Una traducció i crítica es pot trobar a aporrea.org i una altra a cubadebate.cu.

Sobre el terreny, a més de les mobilitzacions que es produïxen per tot el país, i sobretot a la capital, ha augmentat el protagonisme de les localitats d'El Paraíso (Hondures) i Las Manos (Nicaragua). A la part hondurenya, hi ha un toc de queda, retens militars que impedeixen el pas a la família de Zelaya i a tota la la població civil i hi manquen queviures. No obstant això, més de tres mil persones han arribat per la muntanya i han creuat  "il·legalment" la frontera cap a Nicaragua per tal de trobar-se amb Zelaya.

Els atacs contra els drets humans continuen. Avui, [NdT: el passat 28 de juliol] el Comitè de Familiars de Detinguts i Desapareguts a Hondures (COFADEH) realitzava una roda de premsa per informar de la situació del país, però no els han deixat.

Les associacions locals pateixen la repressió i les internacionals, en general donen suport. No obstant això, l'actuació de la Creu Roja està sent criticada per haver deixat dur dins les seves ambulàncies personal i material militar, alhora que "no ha pogut" arribar per repartir ajut humanitari a la zona d'El Paraíso, on s'estan vivint situacions de molta tensió i amb falta d'aigua o aliments per a la població que arriba per les muntanyes per tal d'evitar els controls militars. El grup feminista Cattrachas va difondre el vídeo de la protesta de Feministas en Resistencia davant la seu de la Creu Roja de Tegucigalpa:

Allò més preocupant d'aquest cop d'estat seria la possibilitat de que es reprodueixi a un altre país centreamericà. Ho va dir a San Salvador la filla del Che, Aleida Guevara, i també ho diu, per exemple, l'assessor de la presidència de Brasil per a assumptes internacionals, Marco Aurelio García, qui es va mostrar preocupat pels efectes negatius que podria tenir a Centreamèrica "un cop d'estat no combatut".

Tots els governs de la zona i de la comunitat internacional han condemnat el cop i l'OEA ha intervingut via Óscar Arias per trobar una sortida negociada. No obstant això, malgrat el tancament temporal de fronteres, no s'han produït moviments importants a la zona. Tampoc els moviments socials semblen reaccionar gaire, encara que sí que hi ha hagut algun comunicat de solidaritat de les feministes centreamericanes. que respon a les mobilitzacions de les seves companyes hondurenyes.

El ministre d'exteriors espanyol Moratinos, que es troba a Veneçuela per a tractar temes fonamentalment econòmics, va celebrar una roda de premsa amb el seu homòleg veneçolà Nicolás Maduro i va dir que calia exercir accions per tal què Zelaya torni al poder. Aquestes declaracions, malgrat no concretar les accions a prendre, indiquen que la posició espanyola continua sent ferma, la qual cosa és molt important perquè Espanya és l'únic país d'Europa que està pressionant per tal què Hondures no estigui al tractat d'associació si no és amb el retorn a la normalitat i perquè Espanya durà d'aquí uns mesos la presidència de la UE.

No res es pot  arreglar -o seria insòlit- sense el beneplàcit d'EUA. Si bé la cancelleria d'EUA confirma que no reconeix a Micheletti, d'altra banda alerta de l'actitud de Zelaya per intentar creuar la frontera, recordant-li que el que hauria de fer és continuar amb les negociacions d'Óscar Arias i que allò més desitjable seria que tornés a Hondures "de comú acord".

Valgui aquest exemple per  comprovar el pes d'EUA: avui [28 de juliol] han dit que no renovarien la visa a quatre colpistes, i immediatament Moratinos ha anunciat que sol·licitarà a la UE fer el mateix.

A un mes del cop, Micheletti encara s'aguanta ni que sigui una mica i Zelaya, potser ni tant sols això... és la conclusió a la que arribo després de llegir la notícia de La Jornada i la veritat és que em fa por.

A més, les veus que avalen la postura de Micheletti comencen a fer-se sentir. Són molts els suports dels republicans i d'alguns demòcrates a EUA, i també en els partits dretans de centreamèrica. Per exemple, a Nicaragua, un grup de diputats viatjaran a Hondures per a expressar la seva solidaritat amb Micheletti.

En definitiva, sembla que després d'un mes es vol aconseguir que de "president de facto" eliminem el "de facto" i Micheletti esdevingui  simplement  "president". Un diplomàtic estranger a Hondures que va demanar l'anonimat va dir que l'estratègia de Micheletti és "guanyar temps" per a governar fins al 27 de gener de 2010, quan venç el mandat de Zelaya, i deixar de llegat "al pròxim president la tasca de compondre les relacions amb la comunitat internacional".