Desnonaments exprés en el marc de la crisi: un despropòsit que vulnera les obligacions estatals en matèria de Dret a l'Habitatge

El passat divendres 17 d’octubre, el Consell General del Poder Judicial va donar la seva aprovació a l’Avantprojecte de Llei que facilitarà els desnonaments. A l’informe, el CGPJ senyala que el propòsit de la norma -"potenciar el mercat dels arrendaments urbans"- és "una opció legislativa legítima" que s’insereix en una política d’habitatge "orientada a complir el mandat constitucional consagrat a l’article 47", és a dir, "el reconeixement del dret de tots els ciutadans a gaudir d’un habitatge digne i adequat".

L’Observatori de Drets Humans - Desc, compromès des de fa anys en la defensa del dret a l’habitatge, considera que, especialment en l’actual situació de crisi, “premiar” els qui tenen habitatges vuits amb ajuts a fons perdut, i alhora facilitar els desnonaments per motius econòmics tot i no existir un parc públic de lloguer social suposa un despropòsit que vulnera obligacions estatals en matèria de drets humans.
A continuació trobareu el comunicat sencer:

El Govern central, mitjançant els Ministeris d'Habitatge i de Justícia, està preparant una sèrie de mesures per a promoure el règim de lloguer. Aquestes mesures s'integren en l'Avantprojecte de Llei de Foment del Lloguer d'Habitatges, i bàsicament es concreten en l'agilització dels desnonaments i en la possibilitat del propietari de recuperar l'habitatge en cas que familiars directes el necessitin.

La premissa de la qual parteix l’avantprojecte és la necessitat de fer el règim de lloguer atractiu pels propietaris. Tot plegat amb l’objectiu de disminuir la borsa de pisos vuits que segons dades oficials està al voltant dels 3.350.000. Aquesta filosofia no és nova. Des del Ministeri d'Habitatge són moltes ja les ajudes dirigides als propietaris per tal que lloguin els pisos desocupats.

Existeix des de fa temps, per exemple, una subvenció de 6.000€ per tot propietari que decideixi llogar un habitatge. Aquests ajuts són a fons perdut i no n'hi ha cap obligació de destinar-los a la millora de l’immoble. Si el propietari decideix llogar dos habitatges, reb 12.000€. Si són tres 18.000€, i així succesivament. Per la seva banda, la Societat Pública de Lloguer garanteix al propietari una indemnització per lloguers impagats fins a un termini màxim de 18 mensualitats, incloent-t’hi el cost de la defensa jurídica. En tots dos casos, tot i el suport públic, el propietari no té cap límit per a establir el preu de l’arrendament.

El fracàs d'aquestes polítiques d'ajuts als propietaris resulta incontestable. En aquests dos any i mig, la Societat Pública de Lloguer només ha subscrit 8.410 contractes de lloguer en tot l’estat. El 2007, els preus de lloguer a ciutats com Barcelona i Madrid van incrementar-se en més d’un 8%.

D’altra banda, el govern contempla alguns ajuts per al pagament del lloguer, especialment per als joves i per a persones empobrides. Tanmateix, en cap cas es tracta d' ajuts exprés, adjudicats amb procediments abreujats, de caràcter universal – com ho són els ajuts als propietaris - ni signifiquen la possibilitat d'una renda similar a la d'un lloguer social. Es a dir, en un mercat de preus desregulats, els ajuts puntuals són insuficients i no impedeixen que les persones en situació d’insolvència siguin desnonades.

La darrera mesura orientada a facilitar el lloguer de pisos vuits és, precisament, l'agilització dels desnonaments. Un cop entrin en vigor les mesures, els llogaters només disposaran d'un mes per a fer front als pagaments pendents, i els procediments judicials s’abreviaran a partir de fórmules com el judici oral i la creació de jutjats específics.

En l'actual crisi, davant la pluja d'acomiadaments massius anunciats per grans multinacionals - només a Catalunya en els darrers dies es parla de 1.680 de Nissan, 280 de Pirelli, 300 per part de Tyco, 700 de Sony - i les previsibles dificultats de moltes famílies per fer front al pagament del lloguer, una mesura com aquesta resulta injustificable.

Les polítiques impulsades a l’estat espanyol de promoció del règim de compra han fet que siguin els col•lectius en major situació de vulnerabilitat - aturats, famílies migrants, gent gran, joves precaris - i per tant els més afectats per la crisi, els qui es concentrin en habitatges de lloguer. Tot i les dificultats econòmiques, però, els estudis confirmen que l'habitatge és la despesa que tota família prioritza. Abans es retallen d’altres despeses com l’alimentació i l’oci. Només davant obstacles insalvables les llars posterguen el pagament del lloguer. Així, en els darrers anys, la morositat en el pagament del lloguer no ha arribat ni a un 2%. Davant la inexistència d’un parc d'habitatges de lloguer social capaç d’acollir les persones empobrides, flexibilitzar els desnonaments per motius econòmics significa, doncs, abocar al carrer a les víctimes de la crisi.

Amb aquest Avantprojecte de Llei, el Govern torna a donar suport als qui més tenen restant-li als qui estan en major situació de vulnerabilitat. En comptes d’aturar la inseguretat que suposa sobreviure en un mercat salvatge com el de l’habitatge de lloguer, - amb pujades indiscriminades de rendes cada 5 anys, exigència d’avals bancaris que vulneren la Llei d’Arrendaments Urbans, incapacitat real d’exigir per part dels llogaters condicions mínimes d’habilitat, discriminacions en funció del color de la pell, orientació religiosa o nacionalitat de l’inquilí - opta per subvencionar a propietaris i desnonar per la via ràpida aquelles persones i famílies en major situació de dificultat. En cap cas distingeix entre petits i grans propietaris, com tampoc no ho fa entre els que deixen de pagar per manca de voluntat i els qui ho fan degut a una situació d’insolvència.

Fomentar el lloguer mitjançant ajuts als propietaris suposa un despropòsit que, a més a més, vulnera les obligacions de l'estat espanyol en matèria de drets humans. Així, el Comitè de Drets Socials de Nacions Unides ha manifestat l'obligació dels poders públics de que les polítiques econòmiques i d’habitatge prioritzin la satisfacció del dret a l’habitatge de les persones en major situació de vulnerabilitat. El Comitè, en l’Observació General n.7 al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals sosté l’obligació d’evitar desallotjaments per motius econòmics i d’impedir que cap desallotjament condueixi a una situació de manca d’habitatge. Finalment, el Relator de Nacions Unides pel Dret a l’Habitatge, Miloon Kothari, en la seva visita a Espanya va recordar als poders públics l’obligació establerta en la Constitució, a partir de l’article 47 - que consagra el dret a l'habitatge - i l'article 33 – que estableix l'ús social de la propietat- , d’impedir usos antisocials de la propietat com l’abandó de bens immobles.

L’actual Relatora de Nacions Unides pel Dret a l’Habitatge, Raquel Rotnick, per la seva banda, ha manifestat en un comunicat recent que els mecanismes de mercat s’han mostrat insuficients per a garantir el dret un habitatge adequat per a tots i totes. Cal un sector públic actiu que promogui formes segures i assequibles de tinença.

Per tot això, i especialment en l’actual situació de crisi, “premiar” els qui tenen habitatges vuits amb ajuts a fons perdut, i alhora facilitar els desnonaments per motius econòmics tot i no existir un parc públic de lloguer social suposa un despropòsit que vulnera obligacions estatals en matèria de drets humans.

Observatori Desc"
www.descweb.org
Tels. de contacte: 93 302 68 82 / 616 462 249 / 637 018 401

Adjunt:

Comunicat Relatora NNUU Dret a l'Habitatge_anglès.pdf [pdf 79 kb]