Continua la vaga de fam al CIE de la Zona Franca

"Actualització d'informació sobre la vaga de fam del CIE de la Zona Franca (via la Haine)

Encara avui, dissabte, no podem assegurar que interns del CIE mantinguin la vaga de fam. Dijous passat sabíem amb certesa que encara romanien en vaga de fam 5 interns. Tanmateix, el que sí que podem afirmar és que han continuat deportant persones que es trobaven en vaga de fam, i que s'està actuant per tallar les xarxes entre les persones solidàries amb aquesta vaga i amb els interns.

Dijous passat, el director del CIE, fora de si, va retenir durant una estona diverses persones solidàries que acudien a visitar els presos, i els va amenaçar de detenir-les. Finalment, es va quedar només en una amenaça, que pretenia acovardir l’estreta solidaritat que s'està teixint amb els interns del CIE. Així mateix, ahir divendres, sota un gran nerviosisme, el director del centre va prohibir l’entrada a diverses persones que anaven a veure els interns. Va posar-hi moltes traves i, fins i tot, va impedir que s'utilitzés la sala d'espera per a visitants del CIE. Sembla que amb aquest tipus de mesures es pretén, d'una banda, dificultar l'accés a la informació de tot el que està passant a l'interior del CIE i, de l’altra, intentar que els familiars i els presos generin un rebuig cap a les persones que estan acudint cada dia al CIE.

Us recordem que avui hi haurà una concentració en solidaritat amb la vaga de fam i contra els CIE, a les 18h a la Rambla del Raval

Ahir va tenir lloc una roda de premsa en la qual van assistir, a més de persones del grup de solidaritat amb la vaga de fam, Hector Silveira (subdirector de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans), Luciana Coconi (integrant de l'Institut Català contra la Tortura), i Marco Aparicio (membre de l'àrea de migracions de la Comissió de Defensa del Col•legi d'Advocats de Barcelona). S’hi va llegir un comunicat d'una persona que ha estat empresonada en el CIE, però que prefereix mantenir-se en l'anonimat, per por de la represàlies.

En primer lloc, han exigit "que cessin les agressions, amenaces i vexacions que estan sofrint els interns del CIE, les quals s'agreugen en el moment en què les persones són deportades". A tall d’exemple, han afirmat que un policia va dir a un intern: "o puges a l'avió avui, o hi pujaràs demà amb tots els ossos del teu cos trencats. A la tornada, en dependències policials, un policia li va clavar una pallissa". Així mateix, ha afirmat que "malgrat que ja s'ha interposat alguna denúncia per maltractaments, veiem que denunciar és molt complicat perquè la gent té por de fer-ho, i perquè persones que han sofert maltractament són deportades amb molta urgència". De totes maneres, han anunciat que pròximament s'espera poder interposar diverses querelles.

També han denunciat que l'assistència mèdica és deficitària i irresponsable, i afirmen que hi ha persones amb malalties cròniques a les quals no es facilita medicació. Així mateix, han exigit que s'investiguin amb profunditat les circumstàncies en què va morir Mohammad, fa tres setmanes, a l'interior del CIE. S'ha anunciat que un jutjat d'instrucció ha admès tramitar la denúncia presentada per l’associació Papers i Drets per a Tothom.

Pel que fa a la vaga de fam, han afirmat que entre 10 i 15 persones continuen mantenint la protesta. Han afirmat que "el que al principi va ser una vaga de fam d'unes 150 persones s'ha convertit en una protesta de menys persones perquè la policia que custodia el centre, i també el director, han amenaçat amb deportacions si continuava la protesta. I efectivament, han deportat a un bon nombre de persones, i han acovardit els interns amb la presència aquesta setmana d’antiavalots amb les porres a la mà". També han denunciat que les condicions d'higiene són pèssimes, que viuen amuntegats fins a sis interns per cel•la, i que no s'avisa els interns, familiars, i advocats dels interns del dia i la hora en què seran deportats.

En segon lloc, s’ha llegit un comunicat emès per una persona que ha estat al CIE, en el qual afirmava que "La meva experiència al Centre d'Internament és trista; era en una presó, on els guàrdies em cridaven sense cap respecte amb un sentiment de racisme. No comptem amb assistència medica, no els interessa la nostra persona com a ésser humà; el seu únic objectiu és expulsar-te. Rebem amenaces d’avisar els antiavalots perquè ens intervinguin suposadament per desordre i per denunciar el tracte que rebem".

Posteriorment, ha intervingut Hector Silveria, subdirector de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de l'UB, que ha indicat que "des de l'Observatori es dóna suport a totes les reivindicacions que s'han anunciat en el comunicat" i que "l'estructura de les deportacions és una barbaritat, ja que no respecten els drets fonamentals de les persones". Així mateix, ha demanat que el Defensor del Poble visiti el CIE de la Zona Franca, i ha anunciat que l'OSPDH se sumarà a la proposta de realitzar un informe sobre la situació al CIE de la Zona Franca.

En quart terme, ha intervingut Luciana Coconis, integrant de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que ha manifestat que "la protecció dels drets humans ha d’estar per sobre de qualsevol política migratòria", i ha exigit al govern que investigui tot el que ocorre a l'interior dels Centres d'Internament d'Estrangers.

Per últim, Marco Aparicio, del Grup d'Estrangeria de la Comisió de Defensa i dels Drets de la Persona del Collegi d'Advocats de Barcelona, ha afirmat, a més de donar suport al comunicat presentat, que des de la llei d'Estrangeria de l'any 2000 s'ha viscut una constant destrucció dels drets per a les persones migrants.

------------------------------

Comunicat íntegre de la persona que ha estat internada al CIE

El relat d'una experiència

Mai he imaginat passar una experiència tan fosca i dolorosa a la meva vida, en la qual vaig ser humiliat i marginat sense cometre cap delicte, ni crim però se'm va tractar igual o pitjor.

La meva experiència al centre d'internament és trista; estava a una presó, on els guàrdies em cridaven sense cap respecte amb un sentiment de racisme, no comptem amb cap assistència mèdica, no els interessa la nostra persona com a ésser humà, la seva finalitat única és només la d'expulsar-te, vam rebre amenaces de cridar als antidisturbis perquè ens intervinguin suposadament per desordre i per fer les reclamacions del tracte que rebem; vam provar de realitzar una vaga de fam en protesta pels maltractaments, però amb intimidació de castigar-nos ens desorganitzen i ens reprimeixen, ens punxa les nostres trucades, controlen les coses que parlem amb els nostres familiars o amb les persones que ens visiten, no deixen que a l'exterior es tingui cap coneixement de tots els maltractaments rebuts i quan vénen els antidisturbis no tenen cap mena de consideració, ens tracten pitjor que als animals sense cap tipus de respecte.

Vénen persones que ens intimiden amb amenaces i mentides amb preguntes “com si tu el que vols és  quedar-te firma! Que si vols tornar, tornes, que no hi ha cap problema però tu firma” per tal què signem els retorns voluntaris, no respecten les al·legacions o recursos que es presenten i  a les persones que tenen millors oportunitats de quedar-se sense previ avís les treuen a la 5:00 o 4:00 del matí i se les hi duen a l'aeroport malgrat que alguns tenen "acceptats" o amb cita per presentar la documentació necessària per a la regularització, quan et duen a l'aeroport et lliuren a la policia, et fiquen a un calabós i al moment de pujar-te a l'avió et treuen primer enmanillat, sense poder resistir-te perquè et peguen et criden t'intimiden amb paraules com “igual sortiràs dintre de 10 o 15 minuts però aniras lligat com un gos! per que no te'n vas, ets ximple, abans te n'anaves en primera classe, ara aniras com un animal! Amb aquesta mena de tractament és impossible agafar la son, un no sap que pot passar, s'entra en una depressió per que s'han lamentat pèrdues de vides dels que  ens trobem allí. Amb l'esperança que persones puguin tenir pietat de nosaltres que puguin reclamar, perquè som éssers humans amb drets i obligacions com totes les persones de la nostra societat sense distinció de raça sexe ni religió, només com a persones.

------------------------

Comunicat íntegre del grup de Solidàries amb la Vaga de Fam llegida a la roda de premsa (Recomanem la seva lectura perquè mostra de manera global com és la situació dintre del CIE)

Abans de tot, volem aclarir que tota la informació que donarem a continuació l'hem extreta després d'un gran nombre de trobades amb interns que han participat a la vaga de fam, amb persones que han estat internades al CIE, i amb familiars d'aquests. Hem volgut observar i conèixer allò que s'esdevenia a l'interior del CIE, i és un treball que es porta desenvolupant des de fa diversos mesos. En el futur algunes persones tenim la intenció de recopilar tota la informació, i ordenar-la per a poder realitzar un informe detallat.

Després de la mort de Mohammed dintre del CIE de Zona Franca hi ha hagut diversos intents de vaga de fam. Uns dies després, el dilluns 7 de juny, un membre de l'Associació de Drets i Papers per a Tots va rebre 7 trucades diferents a través de les quals li van informar que uns 150 interns havien decidit emprendre una vaga de fam per a protestar per les condicions en les quals viuen dintre del CIE i per a denunciar que consideren molt injust que se'ls privi de llibertat pel simple fet de no tenir papers, és a dir, per cometre una infracció administrativa. S'ha d'esmentar que molts d'ells duen residint i convivint a Espanya més de 5 anys.

Hem recollit les reivindicacions dels interns i ens adherim a elles amb gran rotunditat, doncs vam considerar que la situació en la qual es troba el CIE de Zona Franca és intolerable.

1. Exigim que cap intern més sigui sotmès a cap tipus d'agressió, amenaça o vexació per part dels efectius del Cos Nacional de Policia que custodien aquest centre de privació de llibertat. Diem això perquè hem constatat que dintre del CIE de Zona Franca és habitual que es profereixin comentaris racistes i vexatoris cap als interns i els seus familiars; perquè també hem constatat que hi ha policies, tant del CIE com del grup d'expulsions de la policia nacional, que empren l'amenaça com eina de govern del Centre i a l'hora de realitzar deportacions; i perquè hem constatat que moltes persones que han passat pel CIE han sofert agressions físiques i psicològiques per part de la Policia Nacional, i, especialment, aquelles persones que s'han negat a pujar a l'avió que les anava a deportar1. De la mateixa manera, anticipant-nos al que se'ns dirà, volem deixar ben clar que si fins al moment no s'han presentat moltes denúncies per maltractaments o tortures és perquè moltes d'aquestes persones són deportades després de les situacions d'agressió, perquè les persones tenen por a les represàlies a causa de la seva condició d'especial vulnerabilitat com a migrants sense papers, i que moltes d'elles ho sofrixen en silenci i sense suport. Fins i tot, en ocasions, quan es comencen els tràmits necessaris per a procedir a la denúncia ens hem trobat amb que la persona torturada és deportada de manera veloç. Fa unes setmanes va ocórrer una situació com aquesta. De tota manera, deixem clar que SOS Racisme ja ha interposat diverses denúncies per aquests motius, i abans de no gaire es presentaran més.

Així mateix, considerem que la falta de control extern i de secretisme que envolta al CIE fomenta i afavoreix l'existència de maltractaments i tortura a l'interior del mateix i en el procés de deportació. Nosaltres volem mirar per a mostrar llum sobre el CIE, ja que molts sabem molt bé que la tortura s'empara en la foscor.

2. Exigim que es garanteixi el dret a l'assistència mèdica de les persones internades que la precisin. Diem això perquè hem constatat que el servei mèdic que s'oferix al CIE de Zona Franca és absolutament deficitari i irresponsable. Hem conegut casos de que a persones amb malalties cròniques se'ls hi nega la medicació i l'assistència mèdica; hem conegut un cas en el qual malgrat tenir un peu, una mà, i el coll en molt mal estat i estar pràcticament immobilitzat se li impedia el dret a l'assistència mèdica; molts interns coincideixen a afirmar que l'única cosa que subministra el metge són “gelocatils” encara que estiguis realment malament; i, així mateix, molts interns han declarat que moltes persones dintre emmalalteixen a causa de la falta d'higiene i d'assistència mèdica. Així mateix, no existeix cap tipus d'assistència psicològica malgrat que les persones l'hagin requerida.

3. Exigim que es garanteixi l'elecció de portar a terme una vaga de fam per part de les i els interns. Diem això perquè hem constatat que tant en aquesta vaga de fam com en d'altres, membres de la Policia Nacional han amenaçat amb deportar als vaguistes i a molts els han deportat de manera urgent (en la matinada del dimarts al dimecres 15 vaguistes de fam van ser deportats); i que han emprat la violència i l'amenaça d'aquesta per a acoquinar a les persones que decidien protestar per la seva situació; etc. Aquest és un dels motius que han fet que el nombre de persones en protesta hagi anat disminuint progressivament. Hem tingut coneixement que dimarts passat 8 de juny van entrar al CIE membres de la Unitat d'Intervenció Policial (antidisturbis) amb les porras a la mà per a acoquinar als interns. Actualment segueixen en vaga de fam entre 10 i 15 persones.

4. Exigim que s'investigui fins al final la mort fa tres setmanes de Mohamed, un jove de 22 anys que segons les fonts policials es va suïcidar estant ell sol a una cel·la. Un jutjat d'instrucció de Barcelona va admetre a tràmit la denúncia presentada per l'Associació Drets i Papers per a Tothom. En la denúncia es demanava que no fossin deportades les persones que podien atestar de cara a la clarificació dels fets. No obstant això, aquesta mateixa associació afirma que tots ells ja han estat deportats als seus respectius països. Considerem que això és un fet molt greu. Així mateix, cal destacar que les protestes que dintre del CIE s'han donat després de la mort de Mohamed han estat reprimides i hi ha hagut un clima de molta tensió. La vaga de fam que es va anunciar després de la mort no va tirar endavant per aquests motius.

5. Exigim que es garanteixin tots els drets que els corresponen als interns al CIE i als seus familiars. Especialment, que se'ls informi amb suficient antelació a ells, als seus advocats i als seus familiars, del dia i hora que seran deportats. La situació actual és que molts familiars s'assabenten per altres interns o quan acudeixen al CIE a visitar que la seva germana, mare, filla, amic, o parella ha estat deportats. Així mateix vam exigir que cessi la situació de falta d'higiene, d'amuntegament (normalment dormen 6 interns en cel·les de dimensions reduïdes), que el menjar sigui de qualitat, que no se sancioni a cap intern amb aïllament, etc.

6. Per tots aquests motius i perquè, d'una banda, estem absolutament en contra que es privi de llibertat a persones per qüestions d'índole racial o de procedència, i per un altre, perquè vam considerar que les polítiques d'expulsió i migració de l'Estat Espanyol i de la UE són racistes i intolerables, exigim, a més del respecte absolut als drets de les i els interns, el tancament del CIE de Zona Franca i de la resta de Centres d'Internament de l'Estat Espanyol, així, com la posada en llibertat de totes aquelles persones que ara mateix es troben al seu interior, posant fi a la maquinària de les deportacions.

No obstant això, mentre segueixin existint hem pres la ferma decisió de no parar d'escoltar i observar tot allò que esdevingui a l'interior d'aquests Centres d'Internament, d'aquestes presons per a migrants. De denunciar tot quant esdevingui. I de teixir xarxes de solidaritat i resistència amb les i els interns i els seus familiars. Els centres de detenció per a migrants són veritablement opacs. No deixen que col·lectius i organitzacions sàpiguen què és el que veritablement està passant a dins. Moltes persones seguirem tractant de combatre la foscor, el silenci i la impunitat. I encara que ho intentin, no podran silenciar el que ocorre dins.

Solidaritat amb els interns en vaga de fam!

Que es tanquin els Centres d'Internament!

Grup de Solidàries amb la vaga fe fam del CIE Zona Franca de juny de 2010"

"Comunicat dels interns del CIE de la Zona Franca

Som un grup d'interns del CIE Barcelona (Centre d'Internament d'estrangers). Aquest centre no és una presó, en això estem d'acord, donat que és pitjor. Aquest centre manté molts errors tant a la seva infraestructura, com pel què fa a la seva legalitat. Per començar hi ha nombroses errades a les màquines expenedores, cada dia o estan espatllades o no tenen productes. Si existeix un problema desconnecten la màquina de canvi perquè no puguem trucar per telèfon.

D'altra banda hi ha molta desorganització. A l'hora de la dutxa sempre hi ha gent que es queda sense banyar-se per falta de temps ja que tallen l'aigua (hauria d'haver torns).

Segons consta en un informatiu, a la sala d'estar haurien d'haver-hi activitats culturals, recreatives i similars, però no existeix res d'això. La biblioteca no es pot utilitzar simplement perquè “cal fer un inventari i no s'ha fet” (paraules dels agents).

Existeix un televisor (es veuen 5 canals) i no hi ha organització per a veure esdeveniments esportius d'interès general. Per parlar per telèfon cal demanar permís, per anar al bany també, encara que sigui una urgència; els agents tanquen la porta i ja està, els dóna igual.

Hi ha gent amb malalties cròniques que necessiten medicació, però com el metge ve només el divendres, ells passen dos dies sense la medicació, amb les conseqüències que això pot implicar.

Un jove marroquí tenia una malaltia mental i es va penjar a la seva cel·la, i estava en aquest centre! Q.E.P.D.

L'absència d'una farmaciola és un altre tema, la falta de capacitació del personal, han ocorregut atacs epilèptics a un intern davant la mirada dels agents que l'única cosa que van fer va ser tancar la porta. Si no fora per la intervenció d'un intern no sabem què hagués passat.

Per això i per altres coses la reclusió en aquest centre és il·legal ja que sense cometre cap delicte, sinó només una falta administrativa, aquí hi ha gent amb causes pendents barrejades amb gent que no, persones amb documentació en tràmit, pares de família (no hi ha assistent social) amb ofertes de treball, gent que no parla el mateix idioma (falta de traductor).

Si del que es tracta és de retenir a la gent almenys que sigui un tràmit curt i en condicions, ja que romandre aquí 40 o 60 dies fa passar-ho molt malament, psicològicament et destrossa. Pot desencadenar alguna malaltia (ansietat, depressió, insomni i similars). No hi ha cap psicòleg.

La llibertat és un dret de tots, no un privilegi d'alguns (associació de drets humans). La única cosa que pretenem amb aquesta carta és una solució ràpida a la nostra llibertat, o en el pitjor dels casos a la deportació.

Les detencions de la policia són massives i programades en llocs de desenvolupament de l'arrelament social, llocs de regularització i de tasques bàsiques com locutoris, supermercats o similars, l'objectiu dels quals són la detenció de veïns en situació irregular Com s'obté l'arrelament si la policia està fora d'aquests centres fent detencions? Això és contrari a la llei.

És per això que amb data 07/06/2010 diversos companys iniciarem una vaga de fam indefinida fins a la solució de les nostres peticions. "

 

"10 de juny

Continua la vaga de fam que duen a terme persones internades al CIE de la Zona Franca, malgrat les grans dificultats i la repressió que està comportant. Ahir, un grup de persones va tornar a visitar els presos i a parlar amb els familiars. La primera notícia que van tenir de la vaga de fam va ser la repressió. De matinada, 15 persones de nacionalitat marroquina que estaven en vaga de fam van ser traslladades a Ceuta o deportades al Marroc. No es coneix la destinació exacta d'aquestes persones a causa de l'obscurantisme que envolta el CIE, ja que es tracta d'una informació que a vegades no coneixen ni tan sols els familiars mateixos. El que sí que es se sap amb total seguretat, pel que han explicat alguns presos i familiars, és que se'ls van endur del CIE.

Això no obstant, entre 15 i 20 persones romanen en vaga de fam. Familiars d'un pres ens han comunicat que una persona s’ha marejat diversos cops i que necessitaria que el veiés un metge. Els responsables del Centre d'Internament no realitzen el seguiment mèdic que haurien de seguir i culpen els presos de la seva situació, amb la intenció de pressionar-los encara més perquè abandonin la protesta.

D'alguna manera, el que en un principi va ser una vaga de fam a la qual van sumar-se un gran nombre d'interns s'ha anat reduint progressivament a causa de les deportacions que s’han dut a terme, a causa de les pressions i les coaccions perquè la deixessin, i a causa també de la repressió que va exercir la policia després de l'inici de la vaga, que va comptar amb cops a diversos interns. No s'ha pogut esbrinar ben bé què va passar, perquè els presos tenen por d'expressar-se. Esperem que ben aviat puguem conèixer els fets amb més detalls.

La Confederación Española de Policía ha emès un comunicat, del qual aportem diversos fragments (extrets i traduïts de la web tribunalatina.com):

"La negatives a ingerir aliments són una forma de protesta davant la imminent expulsió, com és el cas que s'ha donat, on interns de nacionalitat algeriana s'han negat a menjar durant UN SOL DIA per protestar contra la seva repatriació".

"Recentment, el Ministre de l'Interior va anunciar als quatre vents que el Ministeri presentaria una querella contra les associacions proetarres per les seves acusacions de tortures rebudes. En aquest cas, ens trobem davant de la mateixa situació: organitzacions radicals que acusen els policies de tortura i assassinat, mentre la Dirección Superior de Policía fa com si sentís ploure i deixa indefensos els policies destinats al CIE".

Aquesta "agrupació" policial mostra un gran nerviosisme davant la situació. La realitat està sortint a la llum i hi ha ulls que hi comencen a veure. N’estan sortint històries que són fragments de la realitat que, fins fa ben poc, era invisible. La vaga de fam continua a pesar que les dificultats i els relats de maltractaments i vexacions són una constant, no pas una excepció. El racisme d'Estat s’ha fet fort en el CIE de la Zona Franca.

La solidaritat amb les preses del CIE no s'apaga. Segons ens han anunciat, se seguirà molt de prop tot el que s'esdevingui a l'interior del Centre durant els pròxims dies Recordem que el grup de solidaritat amb la vaga de fam convoca una concentració en suport a la vaga de fam i contra el CIE a les 18h a la Rambla del Raval.

------------------------------

Informació d´altres dies:

9 JUNY

La vaga de fam continua, tal com han pogut comprovar les persones que van acudir ahir a la tarda al CIE de la Zona Franca, després d'entrevistar-se amb diversos interns i amb molts familiars. La seva lluita es manté ferma, a pesar de les pressions i amenaces que han rebut per part de la policia nacional. Segons s'ha pogut saber, hi ha un estat de tensió que fa que els policies treguin les porres a la mínima. Així mateix, alguns dels vaguistes van ser deportats un dia després de començar la vaga. D'altra banda, s'ha pogut saber que altres interns han estat amenaçats de ser expulsats al llarg d'aquesta nit si no deixaven la vaga de fam.

Les persones que ahir a la tarda van anar a la concentració van poder copsar el nerviosisme que calava els policies i, fins i tot, el propi director del CIE. No se senten còmodes quan hi ha ulls mirant el que ocorre, quan se supera el silenci, quan se senten observats. Advocades i diverses persones solidàries estan treballant per donar suport a les preses en aquesta presó tan peculiar. I tot això sense deixar de pensar ni de lluitar per fer que s'extingeixin aquests "moderns" camps de reclusió per a migrants.

Cal destacar que durant la tarda d'ahir es van limitar les visites, i se’n va responsabilitzar les persones que es manifestaven, amb la intenció d'allunyar-les de les famílies. Tanmateix, no ho han aconseguit, ja que els llaços continuen estrenyent-se. Ahir les visites només podien ser d'un en un, i no van permetre que es realitzessin més de tres visites alhora, quan hi havia capacitat per a fer-ne fins a nou als locutoris. Igualment, no han permès que les persones solidàries que no eren advocades visitessin els interns, una cosa que fins ara no havia passat. Pretenen imposar més foscor.

Les queixes no s’aturen: ordres d'expulsió contràries a la llei, maltractaments, amuntegament, falta de tractament mèdic, pèssimes condicions d'higiene, pèssima alimentació, insults, prohibició coaccionada de realitzar vaga de fam, etc. A més, exigeixen el seu alliberament, perquè consideren que no té cap tipus de fonament, així com el tancament dels CIE.

Es continuarà realitzant un seguiment de la situació per part d'un “grup solidari amb els vaguistes de fam” (que així es fa dir) format per col•lectius que treballen les migracions, així com per persones a títol individual. A part del seguiment de la vaga, que es continuarà realitzant, i de la situació dels interns, s'ha acordat de traslladar la protesta a la ciutat per així mostrar una realitat que roman invisible, tal com demanen els propis interns. Es convoca una concentració per al proper dissabte, dia 12 de juny, a les 18h a la rambla del Raval.

Continuarem informant de la situació durant aquests dies.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

8 JUNY

Això ha fet que algunes persones hagin deixat la vaga de gana, de moment. Ahir a la nit unes 90 persones mantenien la protesta i al llarg del dia d'avui la mantenen unes 50. És molt important que se'ls mostri suport perquè continuïn amb la protesta, ja que les pressions des de dins són molt fortes. La situació dins del CIE és molt greu i és hora de treure de la foscor el que passa allà dins: maltractaments, mal servei mèdic, amuntegament, insults, vexacions, tortures després d'intents de resistir a les deportacions. Fa temps que la situació és alarmant, però ara dins s'estan veient amb prou forces per a denunciar-ho. Hem de fer que les seves veus se sentin a l’exterior amb força. No tolerarem res del que està passant ni tampoc la impunitat que empara el CIE, lloc on es practica, en la penombra, el racisme i la violència institucional.

Així mateix, volem destacar que, com era d'esperar, des de delegació del govern i des del CIE s’està negant als mitjans de comunicació que hi ha cap vaga de fam. Ho estan negant. De la mateixa manera, neguen que no existeixen batudes, quan moltes les veiem cada dia. No solament estan pressionant a les internes perquè deixin enrere la seva lluita i les obliguen a menjar –con en altres intents de vaga de fam–, sinó que, com que ningú no pot veure-ho, neguen aquest acte de protesta. Persones diverses i advocats que han parlat amb els interns afirmen que la vaga sí que s’està duent a terme però que també està perdent força, a resultes de la repressió que està comportant.

No tolerarem aquesta situació. És fonamental que des de l’exterior els donem el màxim suport i que denunciem aquesta situació. És hora de treure les veus de les internes al carrer i posar fi a la seva foscor!

La tortura s’empara en la foscor

No tolerarem cap tipus d’abús de poder. Autodefensa, xarxes de solidaritat i resistència!

-----------------------------------------------

7 JUNY

Segons va informar ahir la Asociación Derechos y Papeles para Todxas, des d’ahir unes 150 persones del CIE de la Zona Franca són en vaga de fam. Aquesta informació s’ha pogut saber després que s’han rebut set trucades de diferents interns del CIE, amb els quals estaven en contacte prèviament.

Cal recordar que la vaga s'ha iniciat el dia després que unes 200 persones es concentressin a les portes del CIE i es dugués a terme un concert de hip hop per denunciar l'existència d’aquests centres i exigir-ne el tancament, així com per exigir que cessin els maltractaments reiterats que estan tenint-hi lloc a l'interior. Fins i tot es va arribar a saber que s'estava impedint, amb coaccions i per la força, que els interns duguessin a terme vagues de fam. Pel que sembla, la situació ha canviat i s'han vist amb forces i fan una crida al suport des de fora.

La seva situació ha empitjorat, encara més, des de la mort de Mohamed, de 22 anys. La repressió arriba fins al punt de patir pallisses reiterades, insults, pèssimes condicions higièniques, retirada de matalassos, prohibició de trucades a l'exterior –per la qual cosa han arribat a requisar-los els diners i les targetes telefòniques–, prohibició de fumar... Situacions que han desencadenat un clima de tensió insostenible i constant a l'interior del CIE. Ells consideren que el seu empresonament en aquest centre és injust perquè només han comès una infracció administrativa. Els interns que porten endavant la vaga de fam estan disposats a autolesionar-se per deixar palesa la seva situació infrahumana. Depenen del suport exterior.

És per això que la resposta des de fora s'activa i diferents col•lectius i individualitats fem una crida a la solidaritat amb les preses migrades en vaga de gana. Per tot això, volem que ens sentin ben a prop: s'ha convocat una concentració per a avui mateix a les 17h a les portes del CIE per donar suport a les persones internades. S’ha quedat a les 16h a plaça Espanya per a anar totes juntes en bus (109). Hi acudiran advocats i persones de diferents col•lectius que tenen contacte amb persones de l’interior per poder visitar-les.

Així mateix, fem una crida a la solidaritat activa i que estigueu molt atentes a les pròximes informacions i convocatòries. Des de La Haine anirem anunciant qualsevol novetat.

Solidaritat amb les persones internes en vaga de fam!

Tancarem els centres d´internament!

---------------

www.lahaine.org"