Continua endavant el projecte del govern per tancar webs

Propietat intel.lectual o llibertat d'expressió: quin dret preval aquí?

Segons les informacions oferides en roda de premsa, el Consell de Ministres ha donat llum verda a una reforma legislativa mitjançant la qual es pretén instituir un sistema ràpid per a tancar pàgines web, sota la pretesa tutela de la jurisdicció contenciós-administrativa.

Al meu parer, aquesta reforma pot suposar una vulneració del dret fonamental al jutge ordinari predeterminat per la llei, garantit per l'article 24.2 de la nostra Constitució.

Tota pàgina web és una publicació, i el dret a la llibertat d'expressió que s'exerceix a Internet no pot ser restringit per cap mena de censura prèvia: tal com estableix l'article 20 de la Carta Magna, només podrà acordar-se el segrest de publicacions, grabacions i altres mitjans d'informació en virtut de resolució judicial.

Els casos en que pot limitar-se l'exercici de la llibertat d'expressió també estan taxats a l'article 20.4 del text constitucional: "Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les Lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l'honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància".

De conformitat amb la nostra legislació sustantiva i processal, els conflictes entre llibertat d'expressió i propietat intel.lectual només poden dirimir-se davant de dues jurisdiccions: la penal i la mercantil. Un jutge d'instrucció, en el marc d'un procediment penal, pot ordenar el tancament cautelar d'una pàgina web.

De la mateixa manera, un jutge del mercantil pot acordar les mesures cautelars urgents establertes als articles 138 i següents de la Llei de Propietat Intel.lectual, entre les quals s'inclouen la suspensió dels serveis d'Internet prestats per intermediaris a tercers que se'n valguin per a infringir drets de propietat intel.lectual.

La propietat intel.lectual no és una matèria de la qual hagi de conèixer la jurisdicció contenciós-administrativa. L'àmbit de tal jurisdicció, segons estableix l'article 1 de la Llei que la regula, no és altre que les pretensions que se'n dedueixin en relació amb l'actuació de les administracions públiques subjecta al dret administratiu.

Els conflictes entre els editors de pàgines web i els titulars de continguts subjectes a drets d'autor s'han de dirimir davant de la jurisdicció civil, mercantil o, com a molt, penal, però no davant d'una jurisdicció pensada per als conflictes entre administració i ciutadans.

El procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona, regulat als articles 114 a 122 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa, té una finalitat completament distinta a la que pretén donar-li aquest Govern.

Es tracta d'un procediment adreçat a protegir drets fonamentals com el de reunió o manifestació, en cas de prohibició administrativa. Posar al mateix nivell d'aquests drets la propietat intel.lectual és un insult a la intel.ligència.

La Llei de Premsa franquista, declarada parcialment inconstitucional, també permetia que els periodistes censurats recorreguessin a la jurisdicció administrativa. Pel que sembla, aquestes són les fonts del dret de les quals en beu l'actual Govern.

La propietat intel.lectual no és un dret fonamental, a diferència de la llibertat d'expressió. Precisament per això, ens trobem en un moment clau en el desenvolupament d'Internet a Espanya: el que està en joc no són les descàrregues a Internet, sinó l'essència mateixa de la democràcia.

Carlos Sánchez Almeida.

Publicat a http://www.bufetealmeida.com

Traducció d'Enfocant.net