Inici / Continua endavant el projecte del govern per tancar webs

Continua endavant el projecte del govern per tancar webs


Posted on 11 Gener 2010

El passat divendres dia 8, el govern espanyol aprovava l'avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible, que ara haurà de passar pel Congrés per a la seva aprovació final. Aquesta llei ha esdevingut polèmica perquè, encara que el nom d'economia sostenible faci pensar en altres qüestions ben diferents, inclou una reforma legal per a permetre tancar webs que no respectin els drets de propietat intel.lectual.

Primer de tot, cal aclarir que aquesta llei no diu res del P2P, és a dir, dels programes per compartir arxius de manera directa entre usuaris, perquè aquesta pràctica, malgrat la desinformació interessada que practiquen alguns mitjans, és perfectament legal a l'Estat espanyol, al menys de moment. La llei va adreçada contra les webs que contenen enllaços a arxius amb llicències privatives i que en permeten la descàrrega directa. La polèmica, però, s'origina pel fet que el tancament d'aquestes webs serà decidit per una comissió nomenada pel Ministeri de Cultura. I és que fins ara, quan aquests llocs eren denunciats, en una gran majoria de casos els jutges consideraven que no hi havia delicte i podien continuar oberts. Per tant, la impressió que es té és que el govern, sensible a les pressions de la indústria de la distribució de continguts audiovisuals, decideix saltar-se la via judicial, ja que les sentències no són favorables, i tirar per la via administrativa.

Davant de les protestes desfermades per aquest projecte, el govern ha rectificat i ha introduit la novetat de què el tancament d'una web, proposat per la comissió abans esmentada, haurà de ser ratificat per un jutge. Ara bé, el jutjat al qual pertocarà fer això és l'Audiència Nacional, un tribunal d'excepció, mentre que fins ara era la justícia ordinària la que s'encarregava d'aquestes qüestions; el termini que tindrà el jutge per pronunciar-se serà de només quatre dies, i el jutge no haurà de decidir sobre la legalitat o no de la web (ja hem dit que fins ara acostumaven a sentenciar a favor d'aquests llocs) sinó que s'haurà de pronunciar sobre si el seu tancament vulneraria l'article 20 de la Constitució espanyola, que declara que la llibertat d'expressió és un dret fonamental. A la pràctica, doncs, el que fa aquesta llei és treure la decisió de tancar una web de les mans del jutge i passar-la a una comissió nomenada pel Ministeri de Cultura, comissió que ja es pot preveure que serà favorable als interessos de la indústria audiovisual.

Al marge de la qüestó sobre els drets de propietat intel.lectual, i al marge del debat sobre els intents de supervivència d'una indústria basada en les còpies que ha quedat obsoleta pels canvis tecnològics, la qüestió preocupant és el precedent que significa aquest projecte de llei. És preocupant que, com la justícia ordinària, aplicant la llei, dicta sentències que no agraden a una indústria, el govern passi aquests afers de l'esfera judicial a l'administrativa. I és preocupant que el tancament d'una web, que digui el que digui, és un mitjà d'expressió, es faci per un procediment d'excepcionalitat i sense les garanties que caldria esperar.

I per tal d'aclarir més les conseqüències d'aquesta reforma legal, reproduim tot seguit la valoració que en fa l'advocat Carlos Sánchez Almeida, un dels principals experts en aquestes qüestions.

Propietat intel.lectual o llibertat d'expressió: quin dret preval aquí?

Segons les informacions oferides en roda de premsa, el Consell de Ministres ha donat llum verda a una reforma legislativa mitjançant la qual es pretén instituir un sistema ràpid per a tancar pàgines web, sota la pretesa tutela de la jurisdicció contenciós-administrativa.

Al meu parer, aquesta reforma pot suposar una vulneració del dret fonamental al jutge ordinari predeterminat per la llei, garantit per l'article 24.2 de la nostra Constitució.

Tota pàgina web és una publicació, i el dret a la llibertat d'expressió que s'exerceix a Internet no pot ser restringit per cap mena de censura prèvia: tal com estableix l'article 20 de la Carta Magna, només podrà acordar-se el segrest de publicacions, grabacions i altres mitjans d'informació en virtut de resolució judicial.

Els casos en que pot limitar-se l'exercici de la llibertat d'expressió també estan taxats a l'article 20.4 del text constitucional: "Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les Lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l'honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància".

De conformitat amb la nostra legislació sustantiva i processal, els conflictes entre llibertat d'expressió i propietat intel.lectual només poden dirimir-se davant de dues jurisdiccions: la penal i la mercantil. Un jutge d'instrucció, en el marc d'un procediment penal, pot ordenar el tancament cautelar d'una pàgina web.

De la mateixa manera, un jutge del mercantil pot acordar les mesures cautelars urgents establertes als articles 138 i següents de la Llei de Propietat Intel.lectual, entre les quals s'inclouen la suspensió dels serveis d'Internet prestats per intermediaris a tercers que se'n valguin per a infringir drets de propietat intel.lectual.

La propietat intel.lectual no és una matèria de la qual hagi de conèixer la jurisdicció contenciós-administrativa. L'àmbit de tal jurisdicció, segons estableix l'article 1 de la Llei que la regula, no és altre que les pretensions que se'n dedueixin en relació amb l'actuació de les administracions públiques subjecta al dret administratiu.

Els conflictes entre els editors de pàgines web i els titulars de continguts subjectes a drets d'autor s'han de dirimir davant de la jurisdicció civil, mercantil o, com a molt, penal, però no davant d'una jurisdicció pensada per als conflictes entre administració i ciutadans.

El procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona, regulat als articles 114 a 122 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa, té una finalitat completament distinta a la que pretén donar-li aquest Govern.

Es tracta d'un procediment adreçat a protegir drets fonamentals com el de reunió o manifestació, en cas de prohibició administrativa. Posar al mateix nivell d'aquests drets la propietat intel.lectual és un insult a la intel.ligència.

La Llei de Premsa franquista, declarada parcialment inconstitucional, també permetia que els periodistes censurats recorreguessin a la jurisdicció administrativa. Pel que sembla, aquestes són les fonts del dret de les quals en beu l'actual Govern.

La propietat intel.lectual no és un dret fonamental, a diferència de la llibertat d'expressió. Precisament per això, ens trobem en un moment clau en el desenvolupament d'Internet a Espanya: el que està en joc no són les descàrregues a Internet, sinó l'essència mateixa de la democràcia.

Carlos Sánchez Almeida.

Publicat a http://www.bufetealmeida.com

Traducció d'Enfocant.net