Comunicat del grup de familiars, amigues i amics de l'Amadeu.

"Comunicat del grup de familiars, amigues i amics de l'Amadeu.

El dimarts 9 de Març, al migdia, sortia en llibertat de la presó de Girona, l'Amadeu Casellas. Un grupet de persones d'aquesta localitat i de Barcelona, esperaven des del dilluns la seva sortida, fent acte de presència davant d'aquesta presó, tant el dilluns com el dimarts, dia durant el qual finalment va sortir. L'Amadeu, que anava carregat amb 3 grans borses repletes d'efectes personals i d'una trajectòria de lluita de 24 anys a la presó, va ser rebut entre crits d'alegria, llibertat i abraçades, mentre des d'un edifici de la presó, diversos presos en tercer grau miraven curiosos i expectants, aquest esperat i emocionat reencontre amb la llibertat.

Des del grup de familiars amics i amigues de l'Amadeu, volem compartir aquest instant d'emoció i alegria amb totes aquelles persones que en qualsevol o en tot moment han seguit en aquesta lluita. A més, voldríem fer-los arribar, no només el nostre agraïment, sinó també un profund reconeixement per mantenir aquest suport, malgrat les estranyes i adverses circumstàncies que han envoltat aquesta lluita tan agotadora, com complicada i llarga.

Des del grup de suport, a pesar del que hagi pogut semblar, internament mai ens hem proposat la llibertat de l'Amadeu com l'objectiu d'una lluita específica, sinó com a part de l'enfrontament quotidià i directe contra el sistema que persegueix i tanca a les persones que, amb la seva actitud, se li enfronten. És per això, que la nostra lluita no conclou amb la posada en llibertat de l'Amadeu, perquè persones com ell encara romanen a la presó, o amb la permanent amenaça de ser represaliadas o tancades.

Sense aventurar-nos a creuar llunyanes serralades o mars, just al costat tenim a la nostra companya Tamara, al company Alfonso, a la companya Núria, als companys del 4F, als del Forat de la Vergonya, el Pla Caufec, a les persones migrades que es troben tancades en el CIE o amb la constant amenaça de la seva detenció i posterior expulsió; a tantes persones preses que lluiten pels seus drets i la seva llibertat dintre o fora d'aquest país; als que no tanquen els ulls, ni les oïdes davant els abusos i les injustícies; als estudiants encausats per la seva lluita pel dret a un ensenyament lliure i popular i contra la privatització i l'implantació del Pla Bolonya en les universitats; a aquells que es neguen a pagar les penes-multa; a totes aquestes persones, gairebé totes dones, que lluiten sense concessions contra aquest patriarcat que ens travessa; a aquells que es resisteixen al consens del progrés, als seus trens i línies d'alta devastació, les seves indústries verinoses, els seus plans d'especulació i atropello urbanístic i les seves cultures de mort; a tots els treballadors i treballadores que han mantingut una lluita plena de coherència; als desocupats i desocupades que han reivindicat una vida amb dignitat en comptes de treball precari; a totes les que lluiten contra aquest estat-capital de les coses i les mercaderies; a aquells que es resisteixen a ser etiquetats amb les marques de l'estigma social; a aquells que expressen la seva veu contra les institucions totals des de la anomenada bogeria; als qui rebutgen i subverteixen la norma imposada; a les comunitats que reclamen i lluiten per la seva identitat i el dret al seu territori vital, i molt especialment a les comunitats mapuches i zapatistas; a aquells que, des de les galeries de la mort, alcen la seva veu per a denunciar i lluitar contra aquest sistema i a totes aquestes que, amb la seva lluita individual o col·lectiva, fan una crida d'atenció al nostre profund desconeixement... A totes elles, i a totes les que ens deixem, voldríemm fer-los arribar el nostre profund agraïment i complicitat més enllà de les paraules.

Les persones que hem participat des del grup de familiars amics i amigues de l'Amadeu, estem física i/o emocionalment compromeses amb totes aquestes lluites i formem part de diferents col·lectius des dels quals des de fa temps venim mantenint una tensió constant contra aquest sistema, la seva lògica i el seu estat de coses.

Des del grup de suport a l'Amadeu, hem intentat connectar diferents lluites, sempre que hem pogut, o propiciar altres espais perquè aquestes es poguessin desenvolupar. Entenem la presó, la pobresa, la precarietat, el control social, l'explotació, la discriminació, la criminalització, les guerres, els abusos, les tortures, la cosificació de les persones, la mercantilització i la mort quotidiana de la vida, etc..., com a manifestacions d'aquest capitalisme patriarcal que ens asfixia i marceix i seguirem connectant lluites i obrint espais per la trobada còmplice.

Sabem que només som unes petitetas llàgrimes en aquesta societat espectacular d'ulls secs i mirades que es perden, fascinades entre llums d'aparadors de falses realitats. De moment, no tenim aspiracions de grans revolucions, sinó de mantenir aquesta capacitat per a seguir plorant de ràbia i poder expressar-la, i, així, corrompre la fascinació cap a tanta mercaderia d'il·lusions falses. Busquem complicitats per a la minúscula revolució quotidiana que dóna sentit als nostres dies, per a des d'aquí, auto-determinar les nostres pròpies vides.

Per tot això, el grup de familiars, amics i amigues de l'Amadeu, ni ens acomiadem, ni ens dissolem, sinó que seguim en aquesta lluita...

Una forta abraçada ple de profunda complicitat i fraternal agraïment a totes les quals esteu aquí..., resistint."