Comunicat de l'Entesa pel Decreixement sobre el pla de suport a l'automoció aprovat per la Generalitat de Catalunya

L'Agència Internacional de l'Energia (IEA) estima que el preu del petroli s'haurà quintuplicat el 2013. L'actual abaratiment és un resultat conjuntural de la crisi però, al marge de fluctuacions momentànies, l'esgotament progressiu d'aquest recurs ha fet acabar per sempre l'era del petroli barat, segons la pròpia IEA. De fet l'IEA podria quedar-se curta perquè dóna per bones les reserves declarades pels països de l'OPEP, que molts analistes consideren inflades. A més l'abandonament dels combustibles fòssils és una necessitat urgent per frenar el canvi climàtic.

Amb aquest panorama és molt dubtosa la continuïtat futura dels llocs de treball que ara s'estan subvencionant en el sector de l'automoció. El mateix és cert per als intents de reinflar la bombolla de la construcció, que tant ha contribuït a la crisi actual i que durant anys ha dificultat l'accés a l'habitatge i la conservació del territori.

Tant o més preocupant és que els fons públics que ara estan gastant els governs els trobarem a faltar quan arribem a la fase realment greu de la crisi. Correm el risc de patir no només atur massiu sinó també fam si no es reorienten ràpidament aquests fons per fer front al daltabaix energètic i climàtic que s'aproxima. Això significa dur a terme transformacions profundes en tots els sectors de l'economia per reduir dràsticament el consum d'energia, i fins i tot contraccions ordenades de diferents sectors, començant per abandonar el model de mobilitat basat en l'automòbil. Significa també una reconversió del sector energètic en favor de les energies renovables, emmarcada en una planificació responsable del territori. I, alhora, significa molts nous llocs de treball en potència.

És clar que d'entrada és més barat congelar els llocs de treball actuals que adaptar-los a les noves necessitats, però després el cost de no haver-se adaptat serà inimaginable. Ara és el moment d'adaptar-se, i el preu no l'han de pagar les persones treballadores: l'han de pagar els qui tenen diners per pagar-lo. Entrem en una nova fase de recursos minvants i reptes creixents, en què una bona distribució de la riquesa serà vital.

Quan un avió es queda sense combustible es poden fer dues coses: prémer més l'accelerador o fer un aterratge d'emergència. Els "plans de rescat" dels governs van el la primera línia; la segona línia es diu decreixement. La volem per no estavellar-nos i perquè, de totes maneres, no ens agradava el rumb que duia l'avió. Creiem que un gir des del consumisme i la competència fratricida cap a una societat més senzilla i més justa és el que realment ens pot retornar l'alegria de viure.

Per això cridem a la mobilització perquè els governs gastin els nostres diners en les necessitats reals i indefugibles que haurem d'afrontar, alhora que convidem la societat a autoorganitzar-se per construir noves formes de vida i de solidaritat que els governs no construiran per nosaltres.

Entesa pel Decreixement (Grup de Barcelona de la Xarxa pel Decreixement)