Comunicat de la Plataforma "Tots som veïns i veïnes de Reus" davant el nou decret d'empadronament municipal

"Comunicat de Premsa

Pronunciament de la Plataforma “Tots soms veïns i veïnes de Reus" davant la proposta de nou decret municipal que modifica les instruccions per a l'empadronament.

La Plataformatenia raó. El decret municipal 419 de febrer del 2009 contenia requisits abusius que excedien les normes legals i han causat durant mesos dificultats als ciutadans que, vivint a Reus, havien d'empadronar-se.

Aquests obstacles van ocasionar perjudicis diversos, pèrdues de temps i diners en gestions innecessàries, i en molts casos, no poder accedir a drets reconeguts. Aquest va ser el motiu original pel qual ens agrupem una vintena d'entitats locals a l'octubre passat, en defensa d'elementals drets ciutadans, adherint-se posteriormente altres entitats.

Inicialment, abans de treure a la llum pública la nostra denúncia, vam exposar la nostra preocupació al primer tinent d'alcalde de l’Ajuntament de Reus, amb raons i exemples. Després, ens entrevistem amb representants de tots els partits polítics amb representació en el ple. Dos d'ells, la coalició ICV-EUiA i la CORI, es van desmarcar de la mesura oficial. El govern la va mantenir i la resta de partits, tàcita o explícitament va avalar la vigència del decret qüestionat i van ignorar que havia convertit el fet del registre municipal en una carrera d'obstacles.

Vam fer una conferència de premsa, vam convocar un debat públic i després vam posar en coneixement d'altres instàncies oficials els nostres arguments (Delegat provincial de l’INE, Síndica de Greuges local, Subdelegada del Govern,…). Durant setmanes, tots els dimarts, vam realitzar una “permanència” enfront de l'Oficina d'Empadronament Municipal, ajudant als ciutadans a completar els seus tràmits i comprovant l'exigència de requisits no contemplats per les lleis vigents.

Finalment, a l'utilitzar-se també en altres municipis com una eina o filtre discriminatori, el Consell d'Advocacia de l'Estat –entre altres organismes estatals i autonòmics – va recordar i va ratificar que l'empadronament és el registre del domicili dels ciutadans que viuen en un municipi, sigui quina sigui la situació de la persona, de les seves condicions, i fins i tot de l'habitatge o del lloc on afirma residir. Aquests eren precisament els arguments que veníem exposant en detall i amb la cita de lleis i normes que fonamentaven les nostres raons.

Aquests pronunciaments oficials van desmuntar els procediments il·legals que s'anunciaven o es realitzaven en altres ajuntaments, com els casos de Vic o de Torrejón. Però a Reus, fins que s'aprovi la nova normativa, segueix vigent el decret 419 amb els seus obstacles i dificultats.

La proposta de nou decret

El dimarts 9 de febrer, la Plataforma ciutadana va ser convocada a una reunió per l'alcalde de Reus, Sr. Lluis M. Pérez, durant la qual va explicar els motius i propòsits de la proposta de nou decret sobre empadronament presentada als partits polítics amb representació en el ple. També vam exposar els nostres punts de vista sobre el procés que es va iniciar a partir del decret 1728 i el següent 419. Com conclusió de la reunió, l'alcalde es va mostrar disposat a rebre les al·legacions de la Plataforma sobre la nova normativa.

La Plataforma després de conèixer i analitzar el text de la proposta de nou decret presentada pel govern municipal, estima que en general s'ajusta al marc legal existent. Aquesta genèrica conformitat que implica la tornada al marc legal no implica obviar observacions i dubtes que planteja el nou text i que han estat presentades a la consideració de l'alcalde de Reus. La més destacable és que considerem qüestionable la utilització de la figura de la “declaració jurada” com element “preventiu” sobre la veracitat de les dades que proporcioni la persona que desitja empadronar-se. L'ajuntament disposa de mitjans i recursos per a verificar les dades sobre els quals pogués existir un dubte raonable, evitant mecanismes amb els quals pressuposa com “sospitosos” a tots els ciutadans que es presentin per a complir la gestió de registrar-se en el cens municipal com determinen les lleis vigents.

Finalment, lamentem que representants d'alguns partits polítics que van callar i van ignorar durant mesos els problemes causats als ciutadans per la normativa imposada en el decret 419, ara pretenguin mantenir requisits que excedeixen el marc legal i el propòsit real de l'empadronament: registrar el domicili del ciutadà que viu en el municipi. En alguns casos, les seves declaracions revelen un preocupant desconeixement dels drets ciutadans dels quals, almenys teòricament, haurien de ser els seus defensors, i fins i tot deixen entreveure un clar sentiment xenòfob.

Les persones i entitats ciutadanes que integrem la Plataforma fem una crida perquè en el més breu termini possible es retorni a un empadronament normal, que compleixi amb el marc legal, que va ser el nostre objectiu fundacional.

Campanya “Tots som veïns i veïnes de Reus”

Reus, 12 de febrer de 2010"

***

"El Govern i el PP obren el seu monòleg sobre el padró

Per l'escletxa del padró es colen vells arguments. Ni repartiment de recursos, ni exclusió social: el debat sobre immigració es centra en el control. Els paranys d'un suposat debat.

Diego Sanz Paratcha (Redacció)

Divendres 5 de febrer de 2010 . Diagonal Número 119.

A Leganés, en la perifèria madrilenya, el certificat d'empadronament ha arribat a costar 100 euros. Cert és que no era un paper qualsevol: l'Ajuntament del PSOE i Esquerra Unida cobrava aquesta quantitat durant 2005 als estrangers que estiguessin tramitant la sol·licitud de residència.

Eren els temps de la regularització extraordinària engegada pel llavors ministre Jesús Caldera. Com ara, l'empadronament era la clau per a accedir als serveis públics, i la primera baula en la cadena de proves documentals per a aconseguir la targeta de residència.

Aquesta mecànica legal, fins a ara desconeguda per la majoria de la població no immigrant, és la que ha quedat al descobert amb la revolada causada pels "cerrojazos" censals de Vic i Torrejón de Ardoz. Dues setmanes de polèmica han sigut prou per a reobrir un debat ple de malentesos i incongruències: les suposades entre la Llei d'Estrangeria i la llei de Règim Local que regula els empadronaments; i les reals entre allò desitjat, allò declarat i allò posat en pràctica tant pel govern com pel principal partit de l'oposició.

El malentès que ha estat més usat per la dreta posmoderna representada pel diari El Mundo sosté que la qüestió de l'empadronament no va ser abordada durant la tramitació de la nova Llei d'Estrangeria, que va entrar en vigor tot just un mes abans del començament de la polèmica.

L'argument apuntava tant contra el PSOE com contra el PP, i permetia al diari de Pedro J. vestir-se amb les vestidures de la neutralitat per a connectar amb el malestar social difús existent davant la crisi. Una idea tal posava en safata al PP la seva reclamació següent: una nova reforma en la Llei d'Estrangeria. En realitat, els aspectes relacionats amb l'empadronament sí van ser abordats en la reforma, i de fet han aconseguit sortejar les diferents objeccions plantejades als passadissos del Congrés per les ONG (veure requadre inferior).

Poli bo, poli dolent

Lluny de practicar la pedagogia garantista que li atribuïxen els mitjans dedicats a defensar el seu flanc esquerre, Zapatero i els seus ministres han recollit el guant llançat pel PP: tant Blanco com Corbacho des de dintre del Govern, com Patxi López des de la Lehendakaritza, han declarat que de Vic i Torrejón han sortit, a més de normes que privarien dels drets socials a gairebé una quarta part de les seves poblacions, un debat necessari.

Amb la Llei ja aprovada però sense el reglament que realment la desenvolupa, el marge per tal què el suposat debat es tradueixi en un major enduriment de les polítiques migratòries és ampli. En plena tempesta, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, defensava a l'Executiva del PSOE celebrada el 25 de gener la duresa de la seva política contra la immigració irregular (El País, 26 de gener). Una setmana abans, presentava el balanç de la política de control de fronteres en 2009, amb un augment del 25% en les expulsions.

El Govern també preveu incloure la causa “d'inhabitabilitat” per a denegar sol·licituds d'empadronament, si bé es desconeix quin barem proposarà. La mesura, que haurà de ser abordada en una pròxima reforma de la Llei de Règim Local, es justifica per la lluita contra l'amuntegament i els anomenats ‘pisos pastera’.

‘El Mundo’ estreny

Enmig de la polèmica, El Mundo ha demanat, en un editorial i a través del seu sotsdirector, Casimiro García Abadillo, l'expulsió de totes les persones sense permís de residència en l'Estat espanyol. D'aquesta manera, argumenta el diari, mesures com la proposada a Vic serien innecessàries.

I Corbacho...

Durant la  tardor passada, la policia local de Terrassa (Barcelona, governada per PSC, ERC i ICV) ha efectuat visites a cases d'immigrants irregulars per a citar-los a comissaria. Una vegada allí, als immigrants se'ls obria una ordre d'expulsió, segons denúncia l'Associació de Sense Papers de Terrassa.

Visites indesitjades

En la seva etapa com alcalde d'Hospitalet, el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va demanar que es reformés la Llei de Règim Local per a poder limitar el nombre de persones empadronades en un mateix pis.

PREGUNTES FREQÜENTS

Per Diego de las Barreras, advocat de la ODS-SECO (Madrid)

“La LOEX afecta al padró”

ES CONTRADIU LA LLEI D'ESTRANGERIA AMB LES NORMES D'EMPADRONAMENT?

El fet que et vagis a empadronar en un Ajuntament amb un passaport no significa que siguis immediatament expulsable per a la Llei d'Estrangeria. Per exemple, la Llei diu que no es pot expulsar a una mare ‘sense papers’ que tingui un fill menor amb DNI espanyol. Les lleis no estableixen mandats, estableixen suposats de fet i conseqüències jurídiques. La conseqüència de l'estada irregular pot ser l'expulsió o pot acabar en una simple multa. Això és així perquè aquesta Llei, com totes, es basa en una realitat. En aquest cas, la realitat és que l'Estat té capacitat com per a expulsar i repatriar a unes 35.000 persones a l'any. El PP va estar governant amb una borsa de 1.500.000 irregulars, i en termes generals la seva vida era llavors més fàcil del que és ara.

AFECTA AL PADRÓ LA NOVA LLEI D'ESTRANGERIA?

Si. La Llei (article 53.2 D) establix com falta greu l'empadronar a una persona sense permís de residència en un habitatge on no viu realment. Aquesta mesura no afecta a cap màfia, perquè aquells qui realment efectuen aquests empadronaments són amics o familiars. S'estaria atacant així als lligams de solidaritat i suport mutu que es donen en qualsevol procés migratori. Aquesta infracció està penada amb una multa d'entre 500 i 10.000 euros, o fins a 100.000 euros si es considera que hi ha hagut ànim de lucre.

ÉS LA LEGISLACIÓ ESPANYOLA TAN GENEROSA COM ES PRETÉN?

La major obertura de la legislació espanyola d'immigració obeïx a causes complexes, encara que la tendència és cap a l'enduriment. És cert que som el país amb major proporció de població estrangera en la Unió Europea, però la situació de l'Estat espanyol no té gaire a veure amb la d'altres països com França, Alemanya o Regne Unit. Aquí el fenomen de la immigració massiva és molt més recent. En la mesura que es vagin assentant les poblacions i creixent les segones generacions d'immigrants, la qüestió prendrà un altre aspecte, com ja passa a França o Alemanya, on òbviament no es comptabilitza com estrangers a tots els descendents d'immigrants, malgrat que en la pràctica sí siguin considerats com a tals. "