Inici / Centenari de la Setmana Tràgica

Centenari de la Setmana Tràgica


23.07.2009

El proper 25 de juliol farà 100 anys de l'inici de l'anomenada Setmana Tràgica, la revolta barcelonina i dels pobles del voltant contra l'enviament de tropes de lleva contra la guerra de l'Àfrica, el conflicte colonial originat per l'ocupació espanyola del Marroc. Durant la revolta varen ser assaltats, profanats i incendiats multitud d'edificis religiosos a Barcelona i d'altres localitats catalanes. Finalment el govern Maura va aconseguir dominar la situació el 2 d'agost de 1909, i desencadenà una repressió duríssima i indiscriminada, que portà finament, a l'afusellament, entre d'altres, del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. El company Jordi Martí i Font, coordinador de la revista "Catalunya", publica amb motiu d'aquest centenari una sèrie d'articlets sota l'epígraf "1909: tràgica la setmana?"que podeu seguir  al seu bloc. Us reproduïm el primer de tots: "Juliol de 1909: de la vaga general a la revolta popular".

"Juliol de 1909: de la vaga general a la revolta popular (1)

El 9 de juliol, un atac dels resistents marroquins contra el ferrocarril de la Sociedad Norteafricana va ocasionar la mort de diversos treballadors. La repressió posterior va encendre el foc d’una veritable guerra al nord d’Àfrica per a la qual l’Exèrcit espanyol no estava prou preparat ni ho arribaria  a estar mai.

El govern de Maura va anunciar, l’11 de juliol, la mobilització de 20.000 reservistes per a un servei obligatori i actiu al Marroc. Tothom sabia ben clar què volia dir allò per a les classes populars. El mateix dia 11, començaren les protestes i augmentaren d’intensitat a mesura que arribaven notícies i rumors sobre les derrotes que patia l’exèrcit espanyol en la campanya colonial.

La premsa republicana, tant el catalanista d’esquerres d’“El Poble Català” que dirigia Antoni Rovira i Virgili com la lerrouxista d’“El Progreso” feia dies que s’havien pronunciat clarament en contra de noves aventures colonials i en contra de l’enviament de tropes al Marroc. No era estranya la seva posició ja que tot el moviment republicà, anarquista i part del catalanista (cal recordar que la Lliga Regionalista no segueix aquest camí) eren radicalment antimilitaristes. En aquest cas, però, també cal tenir en compte l’actitud dels socialistes del PSOE que s’oposaven al colonialisme espanyol i per tant a la guerra al Marroc sense posar en dubte l’exèrcit que l’havia de portar a terme.

Diumenge 18 de juliol, enmig d’aquest clima de “No a la guerra”, un batalló de reservistes va recórrer Barcelona camí del port per embarcar cap a Àfrica. Una multitud s’havia congregat al Port i allí unes dames de l’aristocràcia van fer la seva bona obra del dia repartint entre els soldats medalles, escapularis i tabac. La burla que aquesta imatge suposava va escalfar els ànims dels congregats i es van produir els primers aldarulls. Josep Comaposada explica a l’opuscle “La Revolución de Barcelona” la indignació dels soldats, en veure les “empingorotadas señoras que repartían escapularios y otras baratijas a los muchachos, no pocos de los cuales los echaron al agua desde la cubierta del mismo vapor que había de conducirlos a Melilla”"