Carta oberta al Conseller Joan Saura

Carta oberta al conseller Joan Saura

Barcelona, 1 d'octubre del 2010.

Benvolgut Conseller Saura,

No sóc una jove violenta anti-sistema. Sóc una dona de cinquanta anys, malalta de la Síndrome de la Fatiga Crònica que rarament pot sortir de casa seva. El passat 26 de setembre vaig fer l'esforç d'anar a la Plaça de Catalunya, al banc ocupat per col·lectius treballant per a una societat millor, per a participar en una interessant i fructífera reunió sobre la “Politització de les Cures”. Participàrem malalts, tetraplègics i dones immigrants, que són les que cuiden dels malalts i dels ancians a les nostres llars. Es va fer un seriós treball de reflexió sobre com organitzar-nos entre tots ja que ni el govern de la Generalitat ni el de Madrid ens presten l'ajuda mínima que necessitem.

Era la meva intenció haver tornat el dia de la Vaga General per continuar participant en els interessants tallers que s'estaven portant a terme en aquest espai, però la meva salut no m'ho va permetre. Des del meu llit vaig poder veure, horroritzada, per televisió que vostè havia decidit desallotjar aquest espai aquest mateix dia i amb una violència impressionant. Em pregunto què va ser dels nens i dels ancians que també participaven en les activitats d'aquest espai.

Però em pregunto, sobretot, que per què va decidir vostè desallotjar aquest espai just el dia de la Vaga General. Podria haver esperat al dia després si tant li amenaça que els ciutadans parlem de la politització de les cures. No seria una manera de despistar a la premsa de la Vaga General? Sigui quina sigui la seva intenció, la premsa a tota Espanya, quan parla de la Vaga General a Barcelona, només parla dels “okupes” acusant-los de violents (persones que, per cert, van quedar ferits i colpejats). Però per a afegir la distracció, i com si vostè no tingués res a veure amb la violència contra els alter-mundialistes, mentre els Mossos pegaven vostè prenia un lloc central en la manifestació. Aquest tipus de perversió és el que li costarà al seu govern les pròximes eleccions.

També volia informar-li que el petit bidó de gasolina (la justificació que vostè dóna en la premsa pel salvatge atac) que havia en aquest espai era per al generador d'electricitat per a poder tenir llum i utilitzar ordinadors en les nostres activitats.

Però la veritat sempre preval i fins a amb certa poesia, encara en temps de polítiques neoliberals salvatges: La "S" que algú va afegir a les paraules “DE CREDITO” a la porta del banc per a així formar la paraula “DESCREDITO”, veig en la premsa, que segueix en posada, després que vostès hagin tapiat la porta amb maons. També segueixen posades, al costat de la porta, les paraules: “Aquí se somia”.

Sincerament,

Clara Valverde

Presidenta

Lliga SFC (Síndrome de Fatiga Crònica, Fibromialgia i Sensibilitats Químiques Múltiples)

www.ligasfc.org