Cáritas alerta sobre la greu situació de vulnerabilitat que afecta als immigrants als qui atén

L’informe aborda qüestions com l’abast de les situacions que estan limitant l’accés de les persones immigrants ateses per Cáritas en el seu accés i exercici a drets bàsics (com treball, habitatge, salut, educació i entorn), així com les circumstàncies i dificultats jurídiques amb les que es troben al fer front a qüestions com el reagrupament familiar, l’arrelament i a les autoritzacions de residència i treball. Així mateix, en l’informe s’analitzen les actituds i percepcions de la societat davant la immigració, i la política social pública en matèria d’immigració.

Com ha assenyalat el secretari general de Cáritas, Sebastián Mora, “considerem molt oportú aquest informe per diversos motius: l’entrada en vigor fa poc més d’un any de la Ley Orgánica de Extranjería (LOEX) [Llei Orgànica d’Estrangeria], que ha tingut conseqüències pràctiques sobre la vida dels migrants, sobre la nostra intervenció i sobre la pròpia construcció social, així com el context econòmic i social d’ajust davant de la crisi, que ha convertit la immigració en un assumpte de discrepància i conflicte”. Així mateix, s’ha referit al “clar enduriment del discurs públic en l’àmbit polític, tant a nivell nacional com autonòmic i local, junt amb una retallada considerable en els últims anys en les partides assignades a temes d’integració” i la consolidació d’“una percepció social cada vegada més negativa sobre el fenomen de la immigració, que reforça una imatge de l’immigrant com un competidor”.

L’Informe constata la presència important d’immigrants als serveis d’Acollida i Atenció primària de Cáritas; el 2009, de les 786.273 persones ateses, una mica més de la meitat, uns 407.000, eren immigrants. I un terç d’ells, aproximadament 150.000, es trobaven en situació irregular.

Constatacions de l’informe

Entre les constatacions que recull l’informe —i que van ser detallades per Ana Abril, directora de l’Àrea de Desenvolupament Social i Institucional—, se senyalen les barreres amb les que es troben a l’hora d’accedir al Padró Municipal, en la seva majoria motivades per una dubtosa interpretació de la legislació vigent que desvirtua la pròpia naturalesa del Padró. “Limitar l’empadronament als immigrants –s’afirma– suposa de fet restringir l’accés a la resta de drets socials (educació, salut, habitatge i treball), i impedir la integració econòmica, política i social d’aquestes persones a la nostra societat”.

La desocupació i els problemes de precarització i explotació laboral és una altra de les “sagnies” de la situació social dels immigrants atesos per Cáritas. De fet, el 60 per cent dels immigrants que van a Cáritas està a l’atur. I els que tenen un lloc de treball ho fan en feines amb una major taxa de temporalitat, en sectors d’activitat més precaris i mal remunerats. A més, s’estan multiplicant les situacions d’explotació laboral, sense contracte ni seguretat social que pateixen els immigrants que recorren a l’economia submergida com única via per sobreviure.

En el capítol de l’habitatge, l’informe recull les greus dificultats amb les que es troben els immigrants davant del pagament d’hipoteques, a més de l’augment de situacions d’aglomeració i la seva elevada mobilitat residencial. Tot i això, aquestes persones no mostren unes taxes de morositat majors que les dels ciutadans autòctons, de la mateixa manera que tampoc es detecten dificultats significatives de convivència amb la població local.

Situació jurídica

L’apartat dedicat a abordar la situació jurídica dels immigrants acompanyats per Cáritas se centra en el problema de l’increment de les situacions d’irregularitat sobrevinguda. Els agents de les diferents Cáritas Diocesanas senyalen que un terç del total de persones immigrants acompanyades es troben en situació administrativa irregular i expressen la seva alarma sobre el preocupant increment de les situacions d’irregularitat sobrevinguda al no poder renovar les seves autoritzacions de residència i treball. La causa principal d’això ha estat la rigidesa de les condicions exigides per la renovació.

Per a Cáritas, com assenyala l’Informe, aquest fet “evidencia els riscs i les possibles fractures socials d’una política migratòria que únicament es configura entorn del mercat laboral i que no té en compte als immigrants com a persones, amb vincles i relacions familiars”. “Aquestes situacions –s’afegeix– són més greus del que han estat mai, perquè no només afecten a l’immigrant, sinó a tots els reagrupats vinculats a ell. Són persones i famílies que, per falta de previsió, es veuen condemnades a viure en la clandestinitat i abocats a treballar en l’economia submergida”.

Dins d’aquest mateix capítol, l’Informe apunta també a l’absència de contracte de treball com la major dificultat a la que s’enfronten els immigrants a l’hora de gestionar l’arrelament, cosa que és conseqüència directa de l’impacte de la crisi en aquestes persones. Així mateix, pel que fa al reagrupament familiar, s’adverteix que les majors barreres es troben en les condicions econòmiques del reagrupant, les condicions de l’habitatge d’aquest i els obstacles en la gestió amb els consulats.

Política social pública

L’informe revela que a més de la meitat del territori de l’Estat, s’han eliminat, sobretot, serveis orientats cap a la integració dels immigrants, seguits d’aquells dirigits a l’atenció primària i l’acollida i, en menor mesura, els serveis de mediació, assessorament i acompanyament jurídic. Aquesta situació està provocant que Cáritas estigui suplint a l’Estat a l’hora d’atendre a les persones immigrants.

Aquest tancament ve motivats per les successives retallades pressupostàries produïdes en temes d’integració, que tenen com a cas més paradigmàtic el Fons per l’Acollida, la Integració i el reforç Educatiu dels Immigrants, que ha patit una retallada d’un 70%, al passar d’una dotació de 200 milions d’euros (2008) als amb prou feines 61 milions (2011).

A la vegada, es denuncien les incoherències i contradiccions entre el que alguns representants públics diuen en els seus discursos sobre integració i convivència, i les mesures pràctiques que les diverses Administracions implementen en l’acció social pública. A més, algunes Cáritas assenyalen com alguns d’aquests representants “estan aprofitant la conjuntura actual per treure rèdit electoral, amb uns discursos que clarament suposen un obstacle per la convivència i la cohesió social”.

“Les preocupants declaracions llençades per alguns responsables polítics durant tot l’any (negativa a empadronar estrangers en situació irregular, la problemàtica relativa a la discussió sobre els mínims d’habitabilitat dels habitatges, la sanció als propietaris que permetin o promoguin l’aglomeració, la qüestió del vel o el tan socorregut contracte d’integració) s’insereixen en una dialèctica electoral on el migrant es converteix en una arma llancívola” es llegeix a l’Informe.

Un altre aspecte que es recull és l’augment dels controls d’integració als immigrants a locutoris, parcs i intercambiadors de transport públic, unes pràctiques que s’han fet extensives també als propis recursos i dispositius que Cáritas té per l’acollida d’immigrants, als que els cossos i forces de seguretat de l’Estat accedeixen amb diferent periodicitat per sol·licitar informació de caràcter personal sobre els immigrants acollits a aquests centres.

Percepció social i actituds davant de la immigració

Es detecta, en un altre dels apartats, un augment en la percepció negativa de la immigració per part de la societat, induïda, sobretot, per la situació econòmica dels últims tres anys. Es constata un augment de prejudicis racistes i xenòfobs als nostres barris i ciutats, i que, en l’actual situació de crisi, es culpi als immigrants de molta de la precarietat econòmica i social que patim. L’“altre” es percep com amenaça a l’accés a recursos socials (prestacions socials –com beques o suposats “avantatges” fiscals– i sanitàries) i laborals (ocupació).

Propostes

El capítol final de l’Informe inclou una sèrie de propostes dirigides a garantir l’accés dels immigrants als drets socials bàsics. Val la pena destacar els següents:

• Garantir l’accés al Padró Municipal.
• Elaborar un Pla Integral de Lluita contra el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació laboral, en el qual es reconeixin les mesures de protecció i els supòsits de persones víctimes, i l’àmbit d’aplicació del qual s’estengui tant a persones estrangeres com espanyoles i comunitàries.
• Ratificar la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i de les seves famílies.
• Modificar la normativa per solucionar el problema de l’impagament d’hipoteques, mitjançant una reforma legislativa urgent del nostre sistema hipotecari que protegeixi les famílies de les greus situacions que estan patint en aquest tema. Cáritas proposa que s’adopti el sistema anglosaxó de dació en pagament.
• Habilitar solucions pels immigrants en situació administrativa irregular. El Govern ha d’articular mesures que permetin eradicar les situacions de vulnerabilitat i indefensió que pateixen aquestes persones com a conseqüència de la seva situació administrativa, promovent un paquet de drets bàsics de ciutadania social que els garanteixi l’accés en igualtat de condicions a aquests drets.
• Aturar les situacions d’irregularitat sobrevinguda. S’haurien de retirar algunes de les exigències documentals que s’inclouen a l’esborrany de Reglament d’estrangeria pel que fa a la renovació d’algunes autoritzacions (com la de reagrupament familiar).
• Vetllar pel compliment estricte de la llei en els controls selectius. Hem de prevenir sobre un dels missatges implícits que aquestes pràctiques porten amb elles i que posen en perill la convivència a l’associar immigració a delicte. És urgent que tots recordem, una vegada més, que trobar-se en situació irregular NO és delicte.
• Limitar l’accés de les forces de seguretat als nostres centres i serveis. Cáritas suposo per a molts ciutadans, migrants o no, un lloc d’acollida, de refugi, d’escolta, de seguretat. No podem posar en risc aquest principi d’intervenció. Per tant, demanem que les forces i cossos de seguretat de l’Estat accedeixin als dispositius de Cáritas per sol·licitar informació sobre les dades personals dels residents únicament en aquells casos en els que hi hagi una situació de perill real (excepcional, per tant), o per intervenir davant d’una infracció penal (situació individual).
• Incrementar la dotació pressupostària per als serveis destinats a la Integració.
• De cara a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, sol·licitem a tots els nostres representants que es posin mans a l’obra per impulsar un Acord marc per la Immigració sobre el qual fomentar una societat d’acollida més plural i cohesionada.
• Aturar les actituds racistes i xenòfobes mitjançant campanyes i accions que combatin els estereotips que alimenten accions de discriminació, racisme i xenofòbia, i contribueixin a convertir els barris de les nostres ciutats en comunitats més acollidores.