Barça Parc: l'Ajuntament de Viladecans ignora la plataforma SOS Delta del Llobregat

Intervenció al ple

Hem vingut avui aquí, per donar un toc d’atenció als nostres representant polítics, ja que cap d’ells es va posicionar en contra del projecte urbanístic anomenat Barça Parc. I no ho fem pas per valorar L’AVANÇ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ EN L’ÀMBIT DEL FRONT LITORAL AL MUNICIPI DE VILADECANS, tal i com diu l’ordre del dia del ple, per que per això ja hi ha els mecanismes establerts per presentar al·legacions. Unes al·legacions que en aquest cas no seran poques, ja que el informe ambiental, és un document que obligatòriament ha d’estar inclòs en el planejament urbanístic, en aquest expedient però, tot i la “bona voluntat” dels redactors, quedarà com això, com a bones intencions de sostenibilitat d’un pla que no tindrà res de sostenible o com a mínim no es podrà demostrar amb dades, per la baixa qualitat de la documentació presentada.

El que volem doncs, és valorar la decisió política del conveni urbanístic aprovat en el passat ple municipal del més de setembre, així doncs
Com a integrants de la plataforma SOS Delta del Llobregat, volem fer la següent declaració de principis e intencions.

Atès de la signatura d’un conveni entre l’ajuntament de Viladecans i el Futbol Club Barcelona, per la que:

a) Prèvia cessió de terrenys propietat del Futbol Club Barcelona en la zona en qüestió i la zona dels Reguerons (Can Feliu),

b) L’ajuntament de Viladecans autoritza al F.C. Barcelona al desenvolupament, urbanització, i gestió d’una àrea dedicada a l’esport així com una zona d’oci amb hotel, parc d’atraccions, carrer comercial, i zona d’usos complementaris.

c) Venent (justificant) que es farà amb criteris sostenibles i amb la intenció de facilitar la protecció d’espais naturals.

MANIFESTEM: La nostra total oposició al projecte, basant-nos en els següents motius,

1- El Delta del Llobregat ha estat víctima de nombroses agressions en els darrers anys. Els creixement dels pobles de l’àrea metropolitana, les grans infraestructures com l’ampliació del port, i del Aeroport, l’Ave i les autovies, ha fet reduir la superfície natural del Delta del 15 % a menys d’un 2 %, en pocs anys. En aquest moments on les paraules dels discursos dels nostres polítics s’omplen la boca parlant de projectes de sostenibilitat ambiental. No podem acceptar cap més atac al nostre patrimoni natural, encara que lleis pre-democràtiques avalin projectes com el Barça Parc.

2- Decidir com volem que sigui l’entorn del litoral de Viladecans, no hauria de ser decisió només del equip de govern i del ple del ajuntament, ni s’hauria de pagar els serveis de cap prestigiós paisatgista internacional, com en James Corner, perquè ens digui com veu el nostre litoral?, nosaltres ja el coneixem i sabem com volem que sigui. Viladecans ha canviat dràsticament els últims anys i sembla ser que continuarà fent-ho, i els ciutadans hauríem de intervindré en aquest disseny, en el cas del nostre litoral, apostar pel Barça Parc, hipoteca la realitat del nostre litoral amb un projecte mes propi del segle XX, que no pas del segle XXI. Queda poc més d’un mes per la finalització de la tramitació avanprojecte que defineix les línees bàsiques del projecte i encara no sabem com la ciutadania hi participarà. Estem esperant a que ens James Corner ens digui que en pensa del Barça Parc?

3- Hi ha altres maneres de desenvolupar el litoral de Viladecans, que convèncer al F.C.Barcelona, per que anés comprant terrenys a la zona, perquè algú li ha venut la possibilitat de fer-hi el Barça Parc, si mirem els antecedents de compra-venda i expropiacions d’aquest terrenys, no és difícil entendre: qui i perquè ha volgut convèncer el Barça per “invertir” a Viladecans. Creiem que aquest soci, de cara amable, per desenvolupar el litoral de Viladecans no és l’adien per assolir el objectiu de sostenibilitat i protecció natural per els voltants de la reserva natural. Degut a que serà un punt d’atracció tant de gent, com d’activitat i que crearà expectatives especulatives per els terrenys de sobre l’autovia, encara pendents de desenvolupament urbanístic, que com sempre ompliran les butxaques d’un pocs a canvi de la pèrdua del patrimoni natural de tothom.

4- Aquest projecte no és compatible amb les necessitats social de la ciutadania que cada vegada demana més llocs d’apropament a la natura. La funció que compleix aquest espai natural i el seu entorn te un valor incalculable a nivell social, educatiu i de sensibilització ambiental per a tots els ciutadans de Catalunya, que amb una mínima inversió es podria ampliar i condicionar l’espai per la necessària ampliació dels espais naturals protegits al Remolar, i pugui ser condicionat perquè els estudiants de les escoles catalanes tinguin en la reserva natural del Remolar un bon referent per a realitzar els seus treballs de camp, i ben gestionat segur que fins i tot crearíem un bon nombre de llocs de treball. Per això, no acabem d’entendre el pacte entre la fundació del FC Barcelona i SPM Viladecans Mediterrània, S.A,. per gestionar conjuntament els espais naturals? Cal crear un nou ens per gestionar la reserva natural? No existeix el Consorci del Delta del Llobregat per gestionar aquest espais? No serà que com sempre la premissa “divide i venceràs” fa que la unitat dels espais naturals perdin força i es permeti així que sigui agredida constantment...

5- Fa poc s’ha inaugurat, amb bombo i platerets, la nova terminal de l’aeroport de Barcelona, fent us de la declaració d’interès nacional, ha destruït el paratge del pas de les vaques, i la vessant del llevant de la reserva natural del Remolar i per moltes mesures i compensacions que s’hagin pres per protegir la zona, és innegable l’impacte ambiental que produeix una infraestructura com aquesta al costat de la reserva del Remolar. Caldria reclamar per Viladecans compensacions per la pèrdua d’espais protegits, com els perduts per la carretera d’accés a la nova terminal, com per el pàrquing de taxis qüestionables ubicació en plena Xarxa natura 2000, que obstaculitza la connexió ambiental entre la reserva i la zona de Can Sabadell. Un criteri ambiental que no veiem per enlloc és el manteniment de la continuïtat entre els espais naturals i agraris del cinturó de Barcelona, allò que s’ha denominat l’”Anella Verda”.

6- Aena va expropiar els terrenys dels càmpings per està en àrea d’influència del aeroport, i desubicar a les 10.000 persones que segons l’alcalde de viladecans hi vivien fa 5 anys. Ara es pretén substituir els usos de la zona amb un projecte d’una entitat privada, com és el Barça, que generarà gran influència de gent, en una zona on aquest fet malmetrà encara més el territori.

7- El projecte del Barça Parc està valorat en 110,6 milions d’€. I es trigarà 27 anys en amortitzar la inversió, dieu que donarà feina a unes 1000 persones, que obtimístes.... Per generar un lloc de treball al Barça Parc cal invertir mes de 110.000 euros, val la pena? No hi ha altres maneres mes barates i amb menys impacte ecològic per generar llocs de treball?

8- Com hem dit ja, hi ha d’altres projectes sostenibles de debò a desenvolupar al Litoral de Viladecans, més propis del segle XXI que del segle XX com el que l’equip de govern pretén desenvolupar amb el Barça Parc, amb la passivitat de la resta de forces polítiques. Us demanem, equip de govern que us repenseu el conveni i el projecte amb el Barça, i a l’oposició que feu realment oposició, i no us deixeu intimidar pel tot poderós Marca Barça.

El que hi ha darrere el Barça Parc

Noms propis del Barça Parc per fer-se una idea del que es cou darrere el Barça Parc

Golf de Viladecans S.A. ara Inversiones Divabe S.A. Empresa constituïda a la fi de la dècada dels vuitanta, per un grup de socis del Club de Golf del Prat, encapçalats per Antoni Cardoner, gendre del difunt Nicolau Casaus, buscaven uns terrenys per ubicar-hi un nou camp de golf, ja que les instal·lacions que tenien a El Prat van desaparèixer arran de l’ampliació de l’aeroport. Cardoner va fundar l’empresa Vilagolf amb la intenció de construir un nou camp en el terme municipal de Viladecans. Entre els qui li donaven suport en aquesta aventura figuraven l’exalcalde de Barcelona, José María Porcioles i el metge Rafael González-Adrio, ex-responsable dels serveis mèdics del Barça. Posteriorment, Cardoner es va associar amb l’empresari José Luis Díaz Varela, president del grup farmacèutic Indukern, per constituir Golf de Viladecans S.A., des del 2008 Golf Viladecans actua com a Inversiones Divabe S.A.(presidida per Raül DIaz-VArela BErtschinger)

El 1989, Golf de Viladecans SA comença a comprar uns terrenys a la zona protegida del Delta del Llobregat, per construir-hi un camp de golf de 18 forats, tot i que el 3 de novembre del 1989 el ple de l'ajuntament de Viladecans, demana a la generalitat expropiar els terrenys per preservar la reserva natural, però 4 mesos desprès es signa el conveni municipal per construir un camp de golf. Entre 1992 i 1994 la Generalitat expropiava bona part dels terrenys comprats per Golf de Viladecans a un preu pactat de 1300 milions de pessetes (amb uns beneficis de prop de 1000 milions per l'empresa). L’empresa, amb aquest diners, compra més terrenys a la mateixa zona de Viladecans i a la porta d’entrada de Cerdanyola, al Parc de Collserola, amb d’intenció també de fer-hi un camp de golf. Tant l'Ajuntament de Cerdanyola com el Consorci de Collserola van donar el permís per construir-hi un camp de 9 forats, cosa que l'empresa va considerar que no seria rentable i va demanar que li expropiessin els terrenys per tal que l'Ajuntament hi pogués fer un parc rural. Ara, tot i que el golf no s'ha construït, aquesta zona es troba dins una remodelació urbanística anomenada Centre Direccional. Una part d’aquest projecte es troba dins la investigació del cas Pretoria, ja que la immobiliària Espais de Lluís Casamitjana (empresari en llibertat sota fiança de 500.000 Euros) hi tenia pensat desenvolupar un projecte.

Tornant al projecte del Golf a Viladecans cal dir que s'aprova definitivament el 1997. La forta oposició veïnal i la inclusió en la Xarxa Natura 2000, fa que el TSJC emeti una sentència dient que a la zona no s'hi pot construir.

Finalment el FC Barcelona ha comprat, a golf Viladecans, uns terrenys de prop de 28 hectàrees a Viladecans, que els cedeix al Ajuntament de Viladecans perquè son Xarxa Natura 2000 i estan protegits, a canvi l’ajuntament de Viladecans cedeix al Barça uns terrenys adjacents per fer-hi el Barça Parc. L’ajuntament és propietari del 48 % dels terrenys adjacents que cedeix al Barça, però no és el beneficiari dels drets urbanístics, qui te els drets urbanístics és Golf de Viladecans S.A. (l’ajuntament va expropiar els terrenys per fer el camp de Golf, però qui va pagar les expropiacions va ser l’empresa Golf de Viladecans S.A.)

Macià Alevedra i Moner, detingut pel jutge Garzon, va ser coseller d'economia de la Generalitat, quan s’expropien els terrenys a Golf de Viladecans S.A, el 1997 abandonava la política i dos anys més tard era nomenat president de Kern Pharma, del grup Indukern.

Inversiones Divabe S.A és el nou nom de Golf de Viladecans des del 2008. El principal accionista de l'empresa és Mansell Holding AG, una empresa amb seu a Suïssa. L'administrador únic és Raul Díaz Varela, fill de Jose Luis Díaz Varela, el president de l'empresa farmacèutica Indukern, que té un 23% de les accions de Inversiones Divabe. Macià Alavedra, va entrar al grup Indukern presidint des de 1999 fins al 2004 la filial farmacèutica Kern Pharma. El 2004 va abandonar la presidència de la filial i va entrar a formar part del consell administrador d'Indukern fins el maig d'aquest any. Les relacions entre Alavedra i Díaz Varela també es troben a la societat d'inversió Webline Invest, que s'encarrega primordialment de la gestió econòmica de part de les fortunes catalanes. La societat està presidida per Alavedra i en el consell d'administració hi figura Díaz Varela i Indukern compta amb un 5% de les accions. A més, dins del consell d'administració també hi figuren Albert Costafreda (president de Panrico), Javier Juncadella (industrial català imputat en un cas de frau a la Seguretat Social als anys 80), Rafael Español (expresident de la Seda i president de PromoGrup Deu, una de les immobiliàries investigades) i Fèlix Millet (que va entrar l'any 2008 de la mà d'Associació Mútua). Dins de l'accionariat també hi ha el Grup Godó amb un 5% de les accions.

Negociadors del Projecte urbanístic Barça Parc que es vol fer al costat de la reserva natural del Remolar.

Per part del Barça:

Joan Laporta: president del Futbol Club Barcelona i accionista de la immobiliaria Hakerson Internacional SL, que entre moltes altres coses, vol construir un projecte urbanístic a la zona agrícola de Can Trabal a L’Hospitalet...

Joan Franquesa i Cabanes: Vicepresident del Barça, porta l’àrea de patrimoni i va ser un dels negociadors del Barça Parc. accionista de Haker son Internacional SL, ex-regidor d’urbanisme de Sant Cugat del Vallès està imputat junt l'exalcalde Joan Aymerich, i unes altres sis persones vinculades al consistori, per les «presumptes irregularitats comeses en permetre la instal·lació en el municipi de l'empresa farmacèutica Boehringer Ingelheim España SA (Biesa)». Franquesa participa en un grup empresarial amb interessos a Amèrica Central i EUA que podrien causar problemes d'índole mediàtica, encara que l'únic problema, segons l'interessat, és que no obté beneficis. A més, sent regidor d'Urbanisme «aconsegueix que autoritzin a una de les seves empreses a convertir un pou miner en un abocador d'escombraries que després s'embenin a FCC amb una plusvàlua important». I té «una mercantil que participa en un projecte contrari a interessos municipals».

Jaume González-Milà Rubió: Director de Patrimoni i Projectes Urbanístics del FC Barcelona des el febrer del 2009, deixant el càrrec d’apoderat i d’director a Catalunya de l’empresa MARTINSA FADESA, S.A (que el juliol passat va protagonitzar el major concurs de creditors de la història d'Espanya amb un passiu de 5.200 milions d'euros i ell com a responsable del complext urbanístic innacabat que ha destroçat la Vall Fosca al Pallars ), i anteriorment va ser al Negociat de Gestió d'Alienacions Residencials de l'Institut Català del Sòl, càrrec que el va deixar el 23 de gener de 2003.

Ramon Roger i Casamada : Arquitecte redactor del Barça Parc a través de la seva empresa, la societat Milito Consultors Urbanístes, també és l’arquitecte contractat pel Barça per construir pisos al Barri de les Corts en lloc del Miniestadi. L’any 1996 va ser Delegat del Govern pel conveni d'infraestructures i medi ambient del Delta del Llobregat. Del 1988 fins el 2002 que va que va ser cesat, a petició pròpia, per incompetència amb el càrrec públic, d’un munt de càrrecs a la generalitat, com a Secretari per a les Actuacions concertades, Urbanisme i Habitatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Sots president del Institut català del sol, President de la comissió d’urbanisme de Barcelona, Ha fet també la redacció de Plans urbanístics a Barcelona, Cornellà, El prat, Santa Coloma de Gramenet, entre d'altres... més info a http://www.ocbcn.com/cont13-7.htm

Per part de l’ajuntament de Viladecans

Carles Ruiz i Novella: Com Alcalde (PSC-PSOE) de Viladecans ha signat el conveni per contruir el Barça Parc. És també president del pacte industrial de la regió metropolitana, i diputat de turisme a la diputació de Barcelona. Des de 1995 ha estat regidor d’urbanisme just quan es va tramitar el projecte del camp de golf a Viladecans, que el tribunal superior de justícia va anular, i que l’ajuntament va expropiar uns terrenys que l’empresa de golf va pagar, just on el Barça Parc es vol construir.

David Massana i Gràcia: regidor d'ICV-EUiA, 2n. tinent alcalde i president de l’àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible, negociador i avalador del Barça Parc.

Sentències judicials: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el 2003 un acord de l’Ajuntament de Viladecans, de l’any 1997, pel qual adjudicaven la construcció i gestió d’un camp de golf en els terrenys del Remolar –ara adquirits pel Barça– a l’empresa Golf de Viladecans. Posteriorment, a la fi de 2004, el titular del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Gavà va dictar un acte de processament contra l’exalcalde de Viladecans, Jaume Montfort, per un presumpte delicte de prevaricació. En aquesta actuació també hi estava implicada Golf de Viladecans. Un veí, Josep Carreras, va denunciar l’Ajuntament pel fet de canviar la qualificació del sòl per aconseguir «una expropiació a baix preu». Les operacions amb els terrenys del Remolar han provocat en el passat diverses actuacions judicials. L’actual alcalde, Carles Ruiz, celebra que el Barça hagi comprat els terrenys, que qualifica d’«únics a Europa», ja que estan situats al costat del mar, d’una reserva natural i de Barcelona.

Altres...Al febrer de 2003, Cardoner va interposar una querella per presumpta apropiació indeguda contra José Luis Díaz Varela, de la qual se’n podrien derivar responsabilitats cap al fill del querellat, Raúl Díaz Varela, actual administrador únic de Golf de Viladecans, segons apuntaven informacions que aleshores es van publicar a la premsa. Fonts de la família Cardoner Casaus han indicat que els ha causat «sorpresa» la venda dels terrenys de Viladecans però que no farien comentaris respecte a això. El seu advocat, David Milà, apunta que la querella continua tramitant-se en el Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Barcelona, però que, en tot cas, no té cap relació amb la venda dels terrenys al Barça. L’advocat deixa clar que la venda ha estat legal.

En la seva constitució, Golf de Viladecans estava participada per Indukern (de la família Díaz Varela, amb el 23%), Inverama (presidida per Artur Suqué, amb el 20%), Vilagolf (encapçalada per Antoni Cardoner, amb el 12,6%), Inmobiliaria Camo (4%) i per dues empreses suïsses que, segons la querella, van invertir en el projecte a instàncies de Díaz Varela: Mansell Holding (35%) i DRT Holding Invest (5%).

Nota: informació basada en informació extreta de la hemeroteca de la Vanguardia, el diari “El Mundo”, El setmanari El triangle, El Debat.cat, el Setmanari La Directa i el Comunicat d'EUiA contra el camp de golf d'Octubre 2001.

Plataforma Salvem Olivaretes