Assassinen a Rússia un advocat i una periodista que denunciaven organitzacions criminals i neonazis

Algunas cares de l'extremisme rus

Des de fa algun temps els atacs contra periodistes, militants anti-feixistes o membres de les comunitats no russes han anat augmentant.  Ja fa diversos anys, alguns analistes locals es preguntaven si aquest increment d'atacs feixistes obeïa “a un fenomen estrictament orgànic, o si seria una realitat manipulada o impulsada per actors tercers”.

Al fil d'aquestes declaracions convé recordar que a Rússia, en temps de Gorvachov i Yeltsin, organitzacions i grups neonazis com Pamyat o la Unitat Nacional Russa, van ser manipulades, i en ocasions creades o inventades, per organismes de la seguretat russa, tot això per a aprofitar-se tant interna com externament d'aquestes situacions.

Les morts de l'advocat Stanislav Markelov i de la periodista Anastasia Baburova el passat 19 de gener han tornat a encendre les alarmes davant aquesta onada creixent d'atacs que sacseja Rússia. En els darrers cinc anys, les xifres de víctimes mortals per atacs feixistes han augmentat any rere any. Així, l'any 2004 van ser 50, l'any 2005 (47), durant el 2006 (64), 2007 (86), i 2008 (96). I en el que duem d'any 2009, ja s'han comptabilitzat 14, principalment a Moscou i Sant Petesburg.

Des de diferents organismes s'ha criticat el silenci governamental davant aquesta preocupant realitat, però portaveus del govern i el propi president Medvedev han assenyalat “que actualment aquest és un dels problemes més perillosos i estic prestant gran atenció al mateix”.

Una de les bases propagandístiques dels dirigents del Kremlin és la Llei Federal 114-FZ de lluita “contra l'activitat extremista", i que popularment se li coneix com la “llei anti-extremisme”. Després dels atacs del 11-s Moscou va engegar una maquinària legal per a lluitar contra el que consideraven extremisme, i que es va materialitzar en l'aprovació de la citada llei al juliol del 2002. Quatre anys més tard va ser presentada una nova versió que entre d'altres coses, atorgava a les autoritats locals poders per a condicionar la participació política i per a silenciar les crítiques d'alguns mitjans de comunicació.

La inconcreció de la llei permet que les interpretacions i l'ús de la mateixa siguin una eina molt valuosa per a l'executiu rus. Segons denuncien alguns analistes, els veritables objectius han estat “participants en protestes contra el govern i activistes socials”. I mentrestant, l'extrema dreta gaudeix de certa permissivitat. Els actes d'aquests grups reaccionaris, com passa a d'altres països d'Europa, es presenten com accions aïllades de hooligans, sense voler dotar-les del contingut polític que en realitat contenen.

L'eliminació física de periodistes, defensors dels drets humans o refugiats txetxens, són només un exemple de les diferents trames i interessos que es conjuguen a Rússia en aquests moments. En ocasions són grups neonazis els quals executen els atacs, i en d'altres ocasions caldria buscar als seus autors potser en els entorns de determinades estructures del poder. La veritat és que les veus crítiques amb determinats assumptes (drets humans, Txetxènia, refugiats…) són silenciades violentament.

En aquest sentit, un periodista rus ha assenyalat que la seva és una professió d'alt risc en l'actualitat. Almenys quatre membres de Novaya Gazeta han mort de manera violenta, entre ells la famosa periodista Anna Politkovskaya i més recentment Anastasia Baburova.

L'auge d'un discurs nacionalista rus, paneslau, ha ajudat al sorgiment de moviments i tendències de caràcter reaccionari i violent. Evidentment no ens trobem davant un fenomen uniforme, però és cert que la major part de les organitzacions polítiques que es reconeixen dintre de l'esfera ideològica esmentada comparteixen alguns paràmetres.

D'una banda ens trobem davant un nacionalisme ètnic i imperial, orgullós del seu passat rus. De la història russa alguns es remunten al període pre-cristià, a un paganisme mític, però la font més important d'on es nodreixen aquestes ideologies feixistes, la troben en la Rússia ortodoxa i autòcrata del tsarisme, d'on sorgirien els valors tradicionals que diuen defensar.

Per altra banda, un altre nexe d'unió el trobarien a l'hora de “triar enemics”. Per a uns això suposa el rebuig als valors d'Europa Occidental, per a d'altres l'enemic són els qui pertanyen a pobles al sud de Rússia (pobles del Càucas, turcs, musulmans…), i també els jueus. A això cal afegir com objectius d'aquests feixistes a tot aquell que pertanyi o militi en grups progressistes o antifeixistes.

El ventall de tendències dintre d'aquestes organitzacions també és ampli. Des dels anomenats nacional-boltxevics, fins als euroasianistes, passant per l'ultranacionalisme rus o fins i tot per les tendències dels sectors més fonamentalistes de l'església ortodoxa, que promouen clarament una politització de la moralitat, i defensen un estat monolític ortodox i nacionalista rus. Al costat d'aquestes formacions coexisteixen també diferents grups que d'una o altra forma s'emmarquen també en l'espectre feixista. Algunes organitzacions que diuen representar el ressorgir del moviment cosac, grups neonazis de boneheads o fins i tot ultres lligats a algun equip de futbol.

Els partits reaccionaris que més pes han tingut en la història recent són el Partit Democràtic Liberal de Rússia (LDPR) de Vladimir Zhirinovsky, al que alguns presenten com un "lliberal nacionalista”, mentre que per a uns altres és “un feixista o un oportunista”. Darrere del mateix trobem dues formacions que van sorgir als noranta, encara que amb arrels ideològiques en el passat. D'una banda està la Unitat Nacional Russa (RNU), que alguns presenten com Unió Ètnica Russa, i que va saber aprofitar el buit que va suposar el col·lapse soviètic i no va dubtar a més a presentar una branca paramilitar.

En aquesta mateixa dècada sorgirà el Partit Nacional Boltxevic, representant de la mal anomenada tercera via i que com defensava l'ideòleg de principis del segle vint, Nikolai Ustryalov, suposa una simbiosi del nacionalisme rus reaccionari i de boltxevisme.

En un esglaó inferior han passat per l'escena política russa formacions que contaven amb tot just dos mil membres, com el Partit Nacional del Poble (PNP), el Partit Nacional Republicà de Rússia (NRPR), el Partit Nacional Socialista Rus o la Unió de Cristians “Renascuts” (UCR), i totes elles es poden enquadrar en aquesta esfera feixista i reaccionària de l'extremisme rus.

Avui dia, altres dues formacions estan centrant l'atenció d'aquesta galàxia reaccionària. D'una banda està el Moviment Contra la Immigració Il·legal (DPNI), actiu des del 2002 i amb una base diversa (estudiants, empresaris o pensionistes), afirmant comptar amb més de deu mil militants, i el discurs del qual gira entorn de la “denúncia dels estrangers que ens roben el treball, que cometen crims i que busquen reemplaçar a la població nadiva russa”. L'augment de nens de pares no russos a les escoles és una de les seves denúncies més recents.

L'altra formació, Unió Eslava, les sigles de la qual en rus són SS, també aporta el component feixista i reaccionari dels anteriors als seus discursos i acció política. El pròxim primer de març, ambdós grups han convocat la Marxa “Russa” per a commemorar “als soldats de la sisena companyia, 104 regiment de la Divisió Aerotransportada Pskov”, 84 dels quals van morir l'any 2000 en una emboscada de la resistència txetxena. Si finalment es celebra aquest acte, es tornaran a escoltar eslògans com “Rússia per als russos”, “per una nació russa eslava” o “eslaus, russos, poderosos”.

És bastant paradoxal que un poble i una societat com la russa, que es va enfrontar a l'agressió nazi i que va pagar amb milions de vides la seva resistència, albergui dintre seu tendències i grups de tall feixista. Però per desgràcia, aquesta crua realitat creix cada dia en aquell país.

Txente Rekondo.- Gabinet Basc d'Anàlisi Internacional (GAIN)