Inici / Arquitectura sostenible i suport espanyol a les colònies israelianes.
Arquitectura sostenible i suport espanyol a les colònies israelianes.
L'assentament d'Ariel
Ariel és la colònia més gran que Israel ha construit als Territoris Palestins Ocupats, si no incloem l'anomenat bloc de Jerusalem. En definitiva, som davant de l'intent d'una Universitat d'un assentament israelià en territori palestí- tan il.legal com la resta dels si fa no fa 400 que s'han bastit fins avui- de participar en una competició sobre arquitectura sostenible al nostre país. És més, ho fa sota el patrocini i l'organització d'un Ministeri, el d'Habitatge, i una Universitat, pública, com la Politècnica de Madrid.
El que generalment es coneix com "la plataforma d'Ariel", on s'hi troba la Universitat d'Ariel, és l'exemple perfecte del significat real del que s'anomena oficialment "Mur de separació". A la regió de Salfit, i per a protegir la colònia d'Ariel, el Mur transcorre en el 100% del seu recorregut dins de terra palestina, allunyant-se de la Línia Verda (línia d'armistici acordada el 1949 i que algun dia hauria de servir com a frontera entre Palestina i Israel). I, cal no oblidar-ho, no es tracta d'uns metres o de matisos discutibles, sinó de 22 kilòmetres de Mur. El cas d'Ariel n'és un dels més flagrantment comprensibles a través d'un petit mapa com el que s'adjunta. (colònies i Mur en color blau)
La paradoxa arriba a l'extrem quan observem el projecte amb el qual la Universitat d'Ariel participarà a la competició que organitzen i patrocinen el nostre Ministeri d'Habitatge i la Universitat Politècnica de Madrid. En el sentit més estricte, la Universitat construirà a la Vila Solar madrilenya un bocí del colonialisme israelià del qual en forma part. El seu projecte es diu "la casa que s'estira o la tenda d'Abraham”. És obvi que les colònies com Ariel han estat construides "estirant" el dret internacional i "estirant" el territori de l'Estat d'Israel. És obvi també, que la "Tenda d'Abraham" representa el model de construcció de colònies exclusivament accessibles per a immigrants jueus vinguts de l'Argentina, Brooklyn o Nova York mentre segreguen la població autòctona àrab.
Un enfocament radical(?) pel que fa a l'assentament d'Ariel.
La Convenció de Ginebra estableix que "la transferència de parts de la seva pròpia població per part de la potència ocupant al territori que ocupa" és un crim de guerra. La resolució 465 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada sent President dels Estats Units, Jimmy Carter, declara la il.legalitat de tots els assentaments israelians en territori ocupat i convoca tots els Estats a no facilitar cap mena de suport o assistència a Israel per a ser utilitzat en connexió amb els assentaments als territoris ocupats.
El recent Consell Europeu celebrat a Brussel.les el passat 15 de juny s'ha posicionat un cop més amb claredat, pel que fa a la il.legalitat dels assentaments israelians i els ha declarat "un obstacle per a la pau". Sense entrar-hi en més detalls, el nostre Ministre d'Afers Exteriors, Miguel Angel Moratinos, ha reiterat ja en força ocasions la coherència de la postura espanyola respecte a la legalitat internacional.
És probable que no s'entengui a primera vista la vinculació entre colonialisme, dret internacional i una competició sobre arquitectura sostenible que tendrà lloc a Espanya. Però la retorsió intel.lectual que les vincula no revesteix massa complexitat. Algú podria pensar que, invitant a participar, i recolzant econòmicament projectes que normalitzen i revesteixen de legitimitat institucions que són obertament il.legals, i no només això, sinó que han estat declarades sistemàticament com un "obstacle per a la pau", el Ministeri espanyol d'Habitatge i la Universitat Politècnica de Madrid, incorren en alguna mena d'incoherència i contradicció. Podria portar a pensar que hi ha dues mesures diferents quan es tracta d'incloure Israel entre els Estats als quals s'aplica l'imperi de la llei.
És probable que la cancel.lació de la participació de la Universitat de la colònia d'Ariel a una activitat sobre arquitectura sostenible sota patrocini d'institucions públiques fos coherente amb una aposta real per la pau al Pròxim Orient. És probable que fos també coherent amb la defensa del dret internacional. Si més no, seria una mostra de respecte vers el concepte de sostenibilitat que pretén transmetre el Solar Decathlon.
L'assentament d'Ariel no és sostenible. Representa i constitueix una violació flagrant del dret internacional. I la seva facultat d'arquitectura, per més cases solars, verdes i ecològiques que basteixi, no hauria d'aconseguir respecte i suport internacionals. No hauria de beneficiar-se de projectes amb finançament públic a cap país de la Unió Europea. Es tracta, senzillament, del radicalisme d'ajustar-se a l'imperi de llei.
Extret de www.palestina.cat. Traducció al català d'enfoncat.net