Inici / Acabeu amb el frau fiscal, barruts

Acabeu amb el frau fiscal, barruts


01.09.2009

Malgrat el desconeixement de com evolucionarà la crisi aquesta tardor, probablement la recuperació no serà cosa d'un dia per l'altre. En qualsevol cas, està clar que l'evolució de la crisi no entén dels terminis burocràtics variables per cobrar prestacions imposats pel Ministeri de Treball i el seu INEM, que continuen deixant fora de la possibilitat de cobrar el subsidi dels 420€ a centenars de milers de persones).

Així, mentre per una banda estan augmentant les despeses de l'estat (augment de prestacions per desocupació, el famós subsidi dels 420€ del sr. Corbacho, plan E...) per una altra banda s'han reduït molt els ingressos, ja que en aquest país, malgrat que la participació dels treballadors en el total de la renda és cada cop més reduïda, la pressió impositiva es manté sobre els de sempre, ja sigui via IRPF o  via impostos indirectes, i els altres aconsegueixen sovint lliurar-se'n via argúcies legals o directament frau fiscal. A més, el número d'aquells que paguen via IRPF s'ha reduït el darrer any.

Sobre aquesta qüestió us reproduïm l'article "Acabeu amb el frau fiscal, barruts!" del periodista Juanjo Basterra, aparegut a la Fàbrica.

"Acabeu amb el frau fiscal, barruts!

Juanjo Basterra.

Una altra de les cares de la crisi que han provocat els especuladors amb la seva extrema avarícia, recolzats en el sistema neoliberal, és que resulta que els ingressos tributaris han començat a flaquejar. Lògic. Hi ha moltíssims més aturats, per la qual cosa les retencions fiscals han caigut. Per als més poderosos, que tenen sous per sobre dels 300.000 euros a l'any, hi ha finançament sense límits. Però al màxim que poden aspirar els més necessitats és a una quantitat miserable, que no arriba ni als 624 euros al mes del salari mínim interprofessional, que, per cert, ni s'acosta al llindar de la pobresa.

Per a sortir d'aquest forat, uns pensen a pujar els impostos i altres, en endeutar-se. Facin el que facin, és ben clar: acabarem pagant nosaltres els seus plats trencats. Aquestes dues mesures, que semblen essencials, haurien d'adoptar-se per necessitat, perquè d'han abandonat d'altres que durant els últims quinze anys de creixement econòmic han rebutjat per a permetre que l'elit econòmica es fés d'or a costa nostra.

Crec que els ciutadans hem de dir a aquests barruts de dirigents que tenim de ja n'hi ha poru. Com pot ser que en la recaptació tributària caigui un 23%, i se'ls perdonin als de l'elit enormes quantitats de diners? O que les rendes més altes, aquestes que superen els 90.000 euros a l'any, tributin a un tipus nominal mitjà del 24,8%? Com pot ser que el sistema fiscal s'assenti sobre les rendes salarials i qui més té pagui menys? Així succeeix que un treballador declara uns ingressos superiors en 8.150 euros als d'un empresari amb una activitat econòmica. On s'ha vist això! Em pregunto què fan aquests que ara ens ploren que tindran un 23% menys d'ingressos. Per què permeten aquest frau fiscal tan elevat sense moure un sol dit?

Mentre quatre de cada deu contribuents han de viure amb ingressos inferiors al llindar de la pobresa, altres, dirigents de les administracions públiques inclosos, fan opulents tiberis a costa nostra, sigui en festes o en qualsevol acte, per a vendre'ns el que fan amb els nostres diners."

Juanjo Basterra és periodista.