Inici / 34 anys d'ocupació marroquina al Sàhara Occidental
34 anys d'ocupació marroquina al Sàhara Occidental
S'han complert trenta-quatre anys dels anomenats Acords Tripartits de Madrid pels quals l'estat espanyol, en comptes d'iniciar un procés de descolonització al Sàhara Occidental, lliurava aquest territori en mans de la monarquia del Marroc. Han estat trenta-quatre anys d'ocupació, de guerra, d'exili als campaments de Tinduf, a Algèria, de repressió. Ara que s'ha celebrat la caiguda del mur de Berlín convé recordar que hi ha fins a vuit murs al desert, amb camps de mines, per tal de separar el territori efectivament ocupat pel Marroc del territori sota control de la RASD (República Àrab Saharaui Democràtica). Durant aquests anys s'han succeit negociacions inacabables i sempre fracassades per a celebrar-hi un referèndum d'autodeterminació, mentre que els diferents governs espanyols se n'han desentès del tema, primant els interessos econòmics i i polítics amb el Marroc.El Govern d'Espanya col.labora amb el Regne del Marroc en la repressió del Poble Sahraui
La darrera i mesquina acció repressiva del govern marroquí contra el Poble Sahrauí ha estat la d'expulsar Aminetu Haidar de la seva terra, el Sàhara Occidental, on ha nascut i viu actualment amb la seva família i fills, fent servir com a argument la negativa d'Aminetu a declarar-se "marroquina" quan va arribar l'aeroport d'El Aaiun (Sàhara Occidental), que és la seva ciutat de residència.
Amb la seva declaració sobre la seva nacionalitat sahrauí i no marroquina, Aminetu està novament reafirmant que el Sàhara Occidental és un territori no autònom pendent de descolonització, que està ocupat per la força militar i policial del Regne del Marroc, d'acord amb les resolucions de la IV Comissió de Descolonització de les Nacions Unides.
Aminetu Haidar sabia que seria detinguda (igual que els seus companys Ali Salem Tamek, Brahim Dahane i la resta de defensors empresonats), al seu retorn dels EUA després de recollir el Premi Coratge Civil 2009 de la Fundació Train per la seva defensa dels Drets Humans a l'antiga colònia espanyola.
El Govern del Marroc, tot preveient la reacció internacional de repulsa que podria provocar el seu empresonament i posterior judici sumaríssim, arran de l'últim discurs del Rei Mohamed VI, on parlava de "patriotes i traïdors" i d'aplicar la màxima repressió respecte al Sàhara Occidental , va prendre la decisió de no empresonar-la i d'expulsar-la del seu propi país amb destinació a Lanzarote (Espanya), no sense abans retirar-li el passaport. Prèviament va ser interrogada per la policia marroquina d'una manera continuada i amb pressió psicològica constant durant 14 hores.
El Regne del Marroc amb aquesta acció trepitja i rebutja el compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans, ja que:
- En el seu Article 2 diu: "Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social [...] . A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si es tracta d'un país independent, com d'un territori [...] no autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania ".
- En el seu Article 9 diu: "Ningú no serà detingut, pres o desterrat".
- En el seu Article 13 diu: "Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència en el territori d'un Estat. Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi ".
- En el seu Article 15 diu: "Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret de canviar de nacionalitat ".
- En el seu Article 19 diu: "Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, [...], i el de difondre-les sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió ".
El Govern espanyol amb els seus enganys i mentides pel que fa al Sàhara Occidental i amb la seva política de col.laboració amb el govern del Marroc, no fa altra cosa que convertir els esmentats articles de la Declaració Universal dels Drets Humans en paper mullat.
El Govern d'Espanya no amaga la seva complicitat amb el Regne del Marroc. Acceptant de fet l'expulsió d'Aminetu Haidar i permetent la seva entrada sense passaport a l'aeroport de Lanzarote, està donant-li cobertura logística a la "guerra declarada" pel monarca alauita Mohammad VI, contra qui posi en qüestió la marroquinitat del Sàhara Occidental (inclòs aquelles persones o moviments civils i institucionals que donin suport a l'autodeterminació i independència del Poble Sahrauí), especialment contra els sahrauís defensors i defensores de Drets Humans en el territori del Sàhara Occidental, il.legalment ocupat per les tropes marroquines.
Miguel Ángel Moratinos, Ministre d'Afers Exteriors del govern de Rodríguez Zapatero, no només menteix quan declara voler ajudar Aminetu Haidar, sinó que incompleix greument les lleis sobre l'entrada d'estrangers en el territori espanyol, en permetre entrar a Espanya sense passaport, amb el bast argument de que l'expulsió és deguda a temes burocràtics, "en negar-se a omplir un formulari marroquí, sobre la seva nacionalitat".
Senyor Ministre, Aminetu Haidar ha estat traslladada a la força des d'El Aaiun (Sàhara Occidental) fins a l'illa de Lanzarote. Sense passaport. Ella mateixa ha declarat que la seva vida i els seus fills són al Sàhara Occidental i que és allà on hi vol viure. El permís de residència temporal de caràcter excepcional donat a Aminetu per raons humanitàries (el seu estat de salut necessita de tractaments mèdics) mai es pot convertir en una ordre contra ella.
El Ministeri de l'Interior, dirigit per Alfredo Pérez Rubalcaba, que també estava al corrent de tota la trama marroquina, va donar ordres perquè la Policia i Guàrdia Civil espanyola, desallotgessin Aminetu Haidar de l'aeroport de Lanzarote, obligant-la a sortir-ne i entrar en territori espanyol, encara que sense tenir passaport i contra la seva voluntat.
La complicitat entre els governs del Marroc i Espanya és evident, ja que el primer, havent retirat prèviament el passaport, l'expulsa del seu país i el segon admet la seva entrada sense passaport i la reté contra la seva voluntat, ja que vol tornar al Sàhara Occidental .
Aminetu Haidar, la "Gandhi sahrauí" (com comencen a dir-li per la seva resistència pacífica i la utilització de la paraula com a única arma contra l'ocupació Marroquina de la seva pàtria), ha iniciat a la nit del diumenge una vaga de fam al propi Aeroport de Lanzarote, que sostindrà fins que la tornin a El Aaiun.
El Govern d'Espanya ha de ser denunciat davant de les instàncies corresponents, incloses les internacionals, per abús de poder, retenció contra la seva voluntat de persona estrangera, incompliment greu del Dret Internacional Humanitari i per actuar en benefici d'una altra potència en un conflicte internacional sobre descolonització territorial .
Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-SÀHARA)
Madrid 15 novembre 2009