10 entitats inicien tràmits administratius contra l’Hotel Vela

Tot seguit, reproduim la crònica de la presentació del recurs administratiu extreta de www.hotelvelabarcelona.com

Aquest matí [30 de setembre] s’ha anunciat l’inici d’un procés administratiu contra l’Hotel Vela. El contenciós administratiu té dues vies i s’interposarà contra l’Ajuntament de Barcelona contra la resolució per la qual s’atorga la llicència integral, i de manera indirecta contra el Pla especial Nova Bocana del Port de Barcelona, per anar contra el Pla General Metropolità i contra la legislació portuària. L’altra via és contra Ports de l’Estat contra la resolució que atorga la concessió per l’ús privatiu destinat a hotel.

Glòria Mèlich, membre de la campanya contra l’Hotel Vela i AIAM (entitat impulsora del contenciós), ha denunciat la privatització de 90.717m2 que suposa el Pla Especial Nova Bocana del Port de Barcelona dins del qual s’ubica l’Hotel Vela. Amb aquesta acció legal les entitats volen posar en qüestió l’aposta per la indústria del turisme que està fent l’Ajuntament de Barcelona, la qual, tal i com ha dit en Albert Recio, careix d’un model social que deixa pas a que les empreses privades construeixin la ciutat. El vicepresident de la FAVB ha dit que l’hotel és un exemple de com el Port de Barcelona s’ha mostrat en els últims anys (des de la construcció del Marenàgnum) com un enemic de la ciutat.

S’ha ressaltat que cal començar a atrevir-se a posar en dubte que la indústria del turisme reporti beneficis a la ciutat, donat els costos que suposa. A nivell social, té greus conseqüències pel teixit social, ja que trenca els vincles socials com ja fa temps que es ve denunciant a Ciutat Vella. A nivell laboral, el sector de la hosteleria és un dels sectors amb més precarietat laboral, on gairebé un 90% dels nous contractes són contractes temporals. El turisme, i més un hotel de luxe com l’Hotel Vela, genera uns costos de neteja, seguretat, transport que es paguen de les arques públiques; mentre ningú no assumeix contrarestar la pujada del nivell de vida (encariment preu de l’habitatge, cistella de la compra, desaparició del comerç de proximitat…) que genera en els barris més afectats, com aquest cas La Barceloneta. El barri veí de l’Hotel Vela veu aquest com una amenaça a la seva població tradicional i tem que produirà encara més expulsions de veïns.

El recurs administratiu també s’ha presentat per part de Gerardo Pisarello, vicepresident de l’Observatori DESC, com una acció legal per part de la ciutadania de fer valer el seu dret a la ciutat, reconegut per les mateixes administracions que han aprovat l’hotel. El dret a la ciutat inclou la necessitat de que la població sigui la que decideix com vol la ciutat, un control democràtic de les accions de les administracions i transparència en les seves decisions.

Jaume Asens, membre de l’equip jurídic, ha explicat que es demana la nul·litat de ple dret de les concessions, tant d’activitats, com de cessió d’ús privatiu. L’advocat ha reconegut la dificultat del procés, però en cas de que no s’arribi a l’enderroc, ha senyalat que es podrien discutir els usos dels terrenys a nivell públic i ciutadà.

Les entitats estan a la espera de la resposta de les dues administracions, si aquest no es dóna en 6 mesos i s’imposa el silenci administratiu, recurriran per via contenciosa administrativa a la Audiència Nacional i al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.

Amb aquest acció legal les entitats volen fer front a la impunitat urbanística que pateix Barcelona, com s’està veient aquest dies amb el Palau de la Música i el cas Millet, o la venda de l’hotel Miramar i demanen:

-Retorn dels terrenys al comú
-L’enderroc de l’hotel
-Un procés participatiu ciutadà on la població de Barcelona decideixi què vol, què s’ha de fer en aquest terrenys
-Si no s’arribés a enderrocar, la discussió sobre els usos als que s’han de destinar els terrenys.

Les deu entitats que interposen el recurs són:
AIAM (associació per la investigació i l’acció Metropolitana), Associació Catalana de Surf, Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), Avv l’Òstia, Plataforma en Defensa de La Barceloneta, Ateneu La Torna de la Vila de Gràcia, CGT Parcs i Jardins, Centre Social de Sants, Attac Catalunya i Avv Can Ricart.