Inici /
Neix la Plataforma en defensa de la Universitat Pública al País Valencià
Com tants altres sectors públics, les universitats estan patint arreu fortes retallades que afecten la qualitat de la docència i la recerca que s'hi fa. A més de les retallades, els importants deutes que arrosseguen les administracions, que triguen molt o inclús arriben a no pagar pressupostos que s'havien assignat a les universitats, empitjora la situació. La primavera passada es constituïa a Catalunya la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública. Recentment es va constituir a Galícia la Plataforma Unitaria en Defensa da Universidade Pública i al País Valencià la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública, per a defensar-se d'aquestes retallades i pressionar tant el govern del país com els equips rectorals de les universitats, que no sempre són ferms davant de l'administració. Sobre aquest tema, Fírgoa es feia ressò el mes passat d'un acord dels Consells de Govern de les universitats públiques valencianes per adoptar una estratègia comuna davant l'impagament de la Conselleria d'Educació. A continuació reproduïm la següent notícia apareguda a Llibertat.cat i el manifest de la Plataforma valenciana.
Autoritarisme a Hongria davant la passivitat de la UE
La constitució hongaresa anul·la el dret de vaga i obliga a desocupats a emprar-se en camps de treball, però la UE només ha qüestionat allò que fa referència a les competències del Banc Central. Orban acomiada a 6300 funcionaris per tranquil·litzar a Europa.
Tal i com diu l'autora Carmela Negrete, en aquest article publicat al número 166 del periòdic Diagonal, sembla que la Unió Europea té molt clares les seves prioritats: salvar l'euro i disciplina fiscal mitjançant una austeritat tal que fins i tot el FMI la comença a qualificar d'excessiva... ara bé, pel que es veu no és tant prioritari que hi hagin països dintre de la Unió que dificultin el dret de vaga, redueixin la llibertat de premsa, plantegin camps de treball i comencin a atiar l'antisemitisme.
“La nova constitució suposa un retorn al passat. Anirà canviant de mica en mica la vida d'Hongria fins que esdevingui un Estat totalitari”, assegurava el periodista hongarès-austríac Paul Lendvai a la televisió franc-alemanya ARTE. En tant sols un dia el govern hongarès va acomiadar 228 jutges dels mes alts tribunals i els va substituir per uns altres, més acords als “nous temps”. El primer ministre hongarès, Viktor Orban, del partit d'extrema dreta Unió Cívica Hongaresa (Fidesz) va prometre durant la campanya electoral canviar-ho tot de socarrel per tal de treure Hongria de la crisi. A la segona volta de les eleccions, al maig de 2010, un 70% dels vots van ser favorables a aquesta formació política (a la primera va obtenir un 53%).
Nou incident a Ascó cinc dies després de la seva revisió
És el segon incident en aquest mes de gener, que es va inaugurar amb un problema en el calibratge d’una de les vàlvules de seguretat
El passat 27 de gener el nou govern del PP, encara en període de "gràcia", va eliminar els ajuts a les energies renovables, un fet que probablement suposarà la "puntilla" definitiva a un sector afeblit que va patir ja les retallades d'ajuts i una legislació adversa per part del ministre Miguel Sebastián, de l'anterior govern del PSOE. Els pocs milers de llocs de treball que poguessin resistir encara a l'ofensiva socialista contra les renovables, s'han quedat sense cap mena d'ajut. S'ha de dir que hi ha una continuïtat pràctica entre els dos governs pel que fa a la qüestió energética, ja l'any 2010, va haver-hi un rebuig unànime del moviment ecologista espanyol cap al viratge pronuclear del govern socialista. Pel camí, s'ha allargat el permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó (entre d'altres), o bé s'ha subvencionat (via cooperació per al desenvolupament) activitats de la multinacional Repsol YPF.
Però malgrat l'aposta dels governs socialista i popular per l'energia nuclear, les centrals nuclears estatals continuen acumulant incidents. El passat 19 de gener la central nuclear d'Ascó va patir un altre incident, el segon de l'any 2012, cinc dies d'haver estat revisada. Us reproduïm la notícia tal i com ha estat publicada per Llibertat.cat.
L'incident ha estat una parada no programada que ha provocat una reducció brusca del proveïment elèctric, dels mil megavats de potència que subministra el reactor avariat. Segons la nota publicada pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN), ha estat provocada per un “descens en el nivell d’un dels generadors de vapor”. Aquest fet es va produir “pel tancament d’una de les vàlvules d’aïllament d’aigua d’alimentació principal del citat generador”.
El mite del racista boig i solitari
Estem vivint un moment molt particular a Europa, amb un creixement sostingut de la potència de la ultradreta, una qüestió sobre la que malauradament ens pensem que l'haurem d'anar tractant sovint. A Hongria, un govern conservador amb suport neofeixista ha fet una nova constitució que anularia el dret de vaga, obligant a les persones desocupades de llarga durada -que a Hongria sólen ser d'ètnia rom- a treballar en camps de treball... mentre la ultradreta austríaca munta una gran trobada europea de fins a 3000 ultradretans i populistes europeus sota l'excusa d'invitar-los a un ball clàssic. En aquest clima, quan un d'aquests militants feixistes supera l'estadi de l'"escuadrisme" clàssic i agafa directament les armes és simplement considerat un boig solitari. Per tant, la qüestió es resol sense criminalitzar ni prohibir les organitzacions ni partits als que pertany ni tamoc tancant els diaris que donen suport al pensament racista d'aquests individus. Evidentment, tot el contrari del que es fa en d'altres casos. Us reproduïm l'article "El mite del racista boig i solitari", d'Antumi Toasijé, publicat al web de la CGT de Catalunya.
Un perillós mite s’estén per Europa: el mite del Boig Solitari. Segons els seus defensors, els militants feixistes autors de les matances d’Oslo i de Florència serien pertorbats mentals que actuarien en solitari. Casos aïllats, sol dir-se. Denominar-los pertorbats mentals tranquil·litza a molts que despatxen com a malalt tot aquell que comet un acte menyspreable.
S'acosta l'aprovació de l'acord ACTA
ACTA vol dir "Anti-Counterfeiting Trade Agreement", traduït com "Acord Comercial Anti-Falsificació". Consisteix en un seguit de normes que fa temps que es negocien entre representants de diferents països amb l'objectiu de protegir la propietat intel·lectual en totes les seves vessants. No només en les més aparents, com per exemple el copyright de productes musicals i cinematogràfics, sinó que també assoleix aspectes com la persecució de la falsificació de marques o la protecció de patents (cosa que, per exemple, impediria la fabricació de medicaments genèrics sense pagar enormes sumes de diners a determinades transnacionals farmacèutiques).
En tot el procés de redacció d'ACTA sobten dues coses. Primera, veiem tot de càrrecs tècnics i representats electes de diferents països i de la Unió Europea esmerçant una quantitat enorme d'esforços al servei d'interessos exclusius de grans empreses transnacionals. Els diputats del Parlament Europeu que participen a les negociacions no sembla que se'n recordin de que han estat escollits pels ciutadans i no per aquestes transnacionals. I l'altre tret a destacar és el secretisme amb el qual s'està duent a terme tot el procés. Durant molt de temps els esborranys han estat secrets i només se'n sabia alguna cosa mercès a filtracions. Evidentment, els grans mitjans clàssics de comunicació, tant en paper com audiovisuals, han ignorat el tema, tan ocupats com estan sempre amb les baralles internes pel control dels partits polítics i per mantenir-nos al dia de xafardejos i crims escabrosos.
El passat 26 de gener es va signar al Japó, amb la discreció acostumada, un preacord que ara cal que sigui refrendat pel Parlament Europeu per a que pugui entrar en vigor. Podem obtenir més informació sobre tot aquest procés a La Quadrature du Net i al següent article que reproduim, de Geraldine Juárez, publicat al blog alt1040.
Xurí, ser veu de veus
Blog de Jordi Martí Font
“Emoció, nervis, tensió;
alegria, fam de brega;
sent el meu cor com batega
i orgull de ser glosador”
Així cantava i ens explicava com es trobava i se sentia davant del penal, amb la porteria al davant i el públic esperant que marqués gol, gol de glosa, és clar. Així ho feia i així ha estat en l'única ocasió que fins ara l'he sentit, aquest cap de setmana a Reus, perquè en vídeo me'l conec una mica més i de fa dies; de la mateixa manera que com a lector que sóc de les seves dècimes al “Diari de Balears”. Ara espero no tardar per tornar a trobar-lo, sentir-lo, mirar-lo i notar, novament, l'emoció que desprèn qui canta i no ho fa sol, qui canta i té mil veus abans i ara que l'aguanten. Mil? No, mil no. Milions!!! Quan algú és capaç de captar totes les atencions dels presents i esdevenir la veu que explica com està el català sota domini de Bauzà, o com no es pot estimar la gent que destrossa la terra, o com tantes altres coses, no canta només per espantar els seus mals. Mentre canta, alhora, dóna veu a colles de muts, a legions de vergonyosos i addictes al “què diran!”, a milions de persones que s'estimen l'eina lingüística que ell fa anar i que alhora la comparteixen quan l'escolten gairebé reverencialment.
La policia dispersa a cops de porra una marxa pel dret a l'avortament contrària a una processó ultracatòlica
Tal i com informa el setmanari La Directa, el passat dia 25 de gener, la unitat ARRO dels mossos d'esquadra va carregar al barri de la Sagrada Família de Barcelona contra manifestants pel dret a l'avortament, per tal de deixar pas lliure a una manifestació "pel dret a la vida" organitzada per entitats com Hazte Oir i similars. Es dona el cas que la manifestació ultra-catòlica va coincidir amb una assemblea veïnal que es celebrava davant de la marxa catòlica. Tot i que afortunadament no s'han de lamentar ferits de consideració, algunes de les companyes agredides es van retirar amb fortes contusions. Us reproduïm el comunicat "Crònica de les agressions a veïns i veïnes per part del mossos d'esquadra" de l'Assemblea de Drets Socials de la Dreta de l'Eixample.
El passat dimecres 25 de gener l’Assemblea de Drets Socials de l’Eixample es va celebrar, com cada dimecres, al final de l’avinguda Gaudí. En aquesta ocasió, però, coincidia en el temps i l’espai amb una manifestació que, cada mes, diversos grups catòlics fonamentalistes (Hazte Oír, Derecho A Vivir, Asociación de Víctimas del Aborto, etc.) convoquen en contra del dret de les dones a l’avortament.
La moda espanyola a Tànger: treball i supervivència de les obreres de la confecció
La Campanya "Robat Neta" ha fet públic un informe (que es pot descarregar en pdf) sobre les condicions d'explotació laboral de les obreres tèxtils al Marroc. Com expliquen a la següent nota de premsa, molta de la roba que podem comprar aquí en conegudes botigues de moda està elaborada en aquell país per dones que poden cobrar per la seva feina menys d'un euro l'hora.
La Campanya Roba Neta, coordinada a nivell estatal per SETEM, ha presentat la investigació “La moda espanyola a Tànger: treball i supervivència de les obreres de la confecció”, que analitza les condicions de vida i treball precaris que pateixen les treballadores en tallers tèxtils de Tànger que són proveïdores de grans marques internacionals. La investigació s'ha realitzat a partir de les vivèncias de 118 obreres, amb la col·laboració de l'Associació Attawassol.
Manifestacions #28G en defensa dels serveis públics
El Fòrum Social Català convoca la ciutadania a una manifestació, sense banderes ni sigles, el dissabte 28 de gener 2012 a les 17h a Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere, de Barcelona: "No a la dictadura financera. Aturem les retallades". Precedida per una Assemblea de les organitzacions del FSCat sobre el procés del Fòrum Social Català 2012 a les 11h a ÀgoraCatalunya a Plaça Catalunya 9, 4t 2a. (cantonada Rambla Catalunya) Fes-ho córrer!!
Més informació:
Facebook Twitter: @FSCat2012 #FSCat #FSCat2012 http://www.forumsocialcatala.cat
info(arroba)forumsocialcatala.cat
Un home d'aquest Estat
La mort de Manuel Fraga Iribarne i el posterior funeral ha seguit el guió previsible: un seguit de lamentables lloances basades en l'oblit de les principals "gestes" del personatge, entre les quals destaquen la matança de Vitòria del 3 de març de 1976 i la "feina" de dissimular assassinats en comissaria intentant fer-los passar per suïcidis. Són coses que la gent ben informada ja sap, però davant de la repetició contínua de la lloança, intentant construir la versió que alguns volen que passi a la història, cal l'exercici de tornar a repetir la veritat més cruel i fastigosa del polític feixista.
El següent text, de Miguel Romero, editor de Viento Sur i company d'una de les víctimes de Fraga, Enrique Ruano, n'és una bona mostra del fàstic que mereix el personatge, ben lluny de l'homenatge que ha rebut a la majoria de mitjans.