Fa uns mesos publicàvem un article sobre l'acaparament de terres al continent africà. Aquest fenomen consisteix en què grans empreses transnacionals i de vegades també governs de països rics però amb una agricultura incapaç d'alimentar la pròpia població (com per exemple les monarquies petrolieres del Golf Pèrsic), en comptes d'importar aliments produits per agricultors locals africans, compren grans extensions de terres per tal de conrear-les directament. D'aquesta manera, enormes extensions de terra fèrtil escapen al control de les comunitats locals i són dedicades a una producció que serà consumida ben lluny del seu lloc d'origen.

Com ens explica el següent article, publicat al número de març de Grain, el fenomen de l'acaparament de terres també s'està donant a l'Amèrica Llatina. Grain és una organització dedicada a recolzar pagesos i moviments socials que treballen per la biodiversitat, la sobirania alimentària i l'agricultura organitzada de manera comunitària.

Continua la campanya contra la guerra i l'ocupació militar de l'Afganistan,  campanya que properament sortirà al carrer en demanda de la retirada de les tropes espanyoles. Cal recordar que, segons el govern espanyol, a l'Afganistan no hi ha cap guerra, i la presència allà d'aquestes tropes és en qualitat de "missió internacional". En concret, els exèrcits ocupants reben el nom oficial de Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat (ISAF), i es fa en suport del govern afganès (podem constatar com, a diferència d'altres governs que sistemàticament són qualificats com a règim, el de Kabul es considera govern). L'etapa actual d'ocupació, que ha vist com es revifa l'ofensiva militar, amb les seves habituals baixes civils, rep el curiós nom, per part dels ocupants, d'afganització, concepte que faria referència, pretesament, al procés de transferir de manera gradual el control militar del país a l'exèrcit afganès, al menys això és el que diuen a la web de la ISAF

El següent comunicat és la darrera declaració de la Campanya per la retirada de les tropes que, com dèiem, properament convocarà mobilitzacions en demanda de la retirada dels militars. En concret, a la ciutat de Barcelona, es farà una cercavila el dia 20 de març.

Durant aquestes setmanes el periòdic Diagonal celebra el seu cinquè aniversari. Aquesta publicació quinzenal, que supera molts  dels límits sovint auto-imposats de la comunicació militant, està aconseguint el seu objectiu d'apropar-se a la xifra de 5000 subscripcions, garantint així la supervivència econòmica del projecte. Us reproduïm el seu editorial del nº 120: 5 anys de periodisme crític, des de baix i a l'esquerra.

El proper dimecres 17 de març, els sindicats de l'Ensenyament de les quatre províncies han decidit convocar vaga per continuar oposant-se a la política del conseller Maragall i de la seva Llei. Resumidament, la mobilització s'afegeix a les que l'any passat exigien que no s'aprovés la LEC (la Llei d'Educació de Catalunya) i s'obrís un procés negociador entre totes les parts implicades. Ara, un cop aprovada la Llei, la vaga es fa directament per aturar el procés de privatització de recursos a l'ensenyament al Principat i alhora intentar que l'educació no continuï sent una merda en un pal a les mans d'aquesta colla d'exalumnes d'escoles privades i patrons de fundacions dedicades al lleure i a l'ensenyament. La banda del Maragall s'estan carregant les poques possibilitats que les classes populars teníem de sortir de la pobresa a través de l'educació. I mentre això passa, sembla com si el país visqués anestesiat, esmaperdut i obnubilat davant el desastre que suposa fer impossible l'accés al saber de les classes més desafavorides. Els lladres amb corbata es freguen les mans perquè tenen al davant un altre negoci, l'educació, i mentre, l'oposició de “dretes” que mai s'havia atrevit a fer el que han fet els d'”esquerres” aplaudeix picant de mans fins a fer-se mal.

Article d'Adrià Alemany, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona, sobre la situació actual del mercat immobiliari i les temptatives del govern per revifar-lo. A l'article, aparegut al periòdic Diagonal, s'explica com en aquests temps de crisi, les preocupacions del govern no van dirigides a protegir el dret a l'habitatge de la gent que és expulsada de casa seva per no poder pagar, sinó a salvar el negoci de bancs i immobiliàries.

El va intent de salvar el titànic immobiliari

El creixement econòmic dels últims anys ha estat estretament lligat a la construcció i a la concessió indiscriminada de crèdit. Les polítiques orientades a promoure el règim de propietat com a única manera estable de tenència, juntament amb l'absència de lloguer assequible, van empènyer una part important de la població a sobreendeutar-se per tal de poder accedir a un habitatge. Avui, l'esclat de la bombolla immobiliària ha fet palès el fràgil fonament sobre el qual s'assentava el “miracle espanyol”.

Amb la depreciació dels immobles, part de la població ha vist com el seu patrimoni es reduia substancialment. Per als que van comprar en ple boom immobiliari, el valor actual dels seus béns està molt per sota fins i tot del valor dels deutes contrets per adquirir aquests béns, aquest fet perjudica en un grau més gran les classes mitjanes i populars, eixamplant la bretxa de la desigualtat entre uns pocs que posseeixen molt i uns molts desposseïts.

Aquesta situació esdevé dramàtica per als qui  s'han quedat a l'atur i no poden fer front al pagament de la hipoteca. Quan això passa, el banc interposa una demanda i s'inicia el procés de execució hipotecària que acaba amb la subhasta de l'immoble. Donada la devaluació dels preus, les subhastes resten desertes. Llavors, d'acord amb la legislació actual, les entitats bancàries s'adjudiquen l'habitatge pel 50% del valor de taxació i continuen reclamant el pagament del deute restant, més interessos i costes judicials, a la persona en situació d'insolvència mitjançant l'embargament de nòmines i l'alienació dels béns dels avalistes. No és una situació anecdòtica: segons el Consell General del poder judicial, entre el 2008 i el 2010  s'hauran iniciat més de 350.000 execucions hipotecàries. És a dir, més de 350.000 unitats familiars perdran casa seva i a més arrossegaran un deute de cent, dos-cents i fins i tot 300.000 euros.

Una de les característiques del neoliberalisme és la submissió dels poders públics davant dels poders econòmics. Fa anys que en veiem exemples d'això, tot i que últimament es multipliquen: la submissió de l'actual ministre d'indústria Miguel Sebastián als lobbys energètics, lobbys mediàtics i discogràfics, per no parlar de la que practica amb els ex-monopolis telefònics que es resisteixen a deixar de ser-ho.

O la submissió de l'ex-ministre d'indústria i actual president de la Generalitat José Montilla davant de FECSA-ENDESA. En qualsevol altre país, com explica Vicent Partal a la seva columna de Vilaweb, seria el president de la Generalitat qui cridaria al seu despatx als responsables de l'actual desgavell elèctric per cridar-los a l'ordre. Aquí ha de ser el president qui hagi d'anar a la seu de les elèctriques a oferir col·laboració, mentre desenes de milers d'usuaris porten més de tres dies sense llum. I a sobre, a la roda de premsa de FECSA-ENDESA celebrada ahir 11 de març, aquesta empresa elèctrica declara que encara no garanteix el retorn a la normalitat fins la setmana pròxima, i tira pilotes fóra tot i carregant contra els opositors a la línia de Molt Alta Tensió (MAT), tot i que els batlles dels municipis afectats i la mateixa companyia han anunciat que els danys estaven a la xarxa secundària, no precisament a la xarxa d'alta tensió. Es poden permetre perfectament fer aquestes declaracions -que cadascú les jutji com consideri convenient-, probablement mai no els passarà res per aquest desgavell, si ni tant sols les esquerres de debó reivindiquen que la llum torni a ser un servei públic de titularitat pública.

Ningú discuteix el caràcter d'excepcionalitat d'un episodi metereològic com aquest, però sí la imprevisió absoluta que va fer que es paralitzés la vida del país. Potser la part més tragicòmica d'aquesta història és que la nevada agafés a l'actual conseller d'interior a Mallorca, o que mentre el sr. Boada anava anunciant que no quedava ningú aïllat desenes de persones que sí que ho estaven a trens i carreteres estiguessin trucant a diverses ràdios desmentint aquestes afirmacions. Però no fem broma amb això: ja hi ha hagut alguna mort: com a mínim pel fum dels generadors.

A Barcelona, la situació va ser caòtica per la imprevisió de les autoritats, també les municipals. Us reproduïm el comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) on es denuncia aquesta imprevisió.

El passat 3 de març, a la Comissió de Medi Ambient del Parlament que discuteix la Iniciativa Legislativa Popular per l'abolició de les curses de braus, tenia lloc la intervenció de Jesús Mosterín, antic catedràtic de Filosofia a la Universitat de Barcelona.

A la revista SinPermiso Jesús Mosterín ha publicat el següent text que presenta  les seves postures sobre el tema. Sense amagar en cap moment la seva oposició a les curses de braus, fa un excel.lent resum de la biologia d'aquests animals així com de la seva relació històrica amb l'espècia humana i sobre l'origen i estatus actual de la tauromàquia.

Diferents informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació (Vilaweb, Kaosenlared, Setmanari la Directa, etc) anuncien la posada en llibertat d'Amadeu Casellas Ramón. Aquest ja feliçment ex-pres, ha estat posat en llibertat el passat 9 de març al migdia a la presó de Girona, quan s'ha considerat no només que ja havia acomplert la seva condemna -a l'haver comptat també el temps que portava en presó provisional-, sinó que a més portava 8 anys de més dins de les presons. Aquest fet era conegut i ja havia estat denunciat pels diferents grups de solidaritat amb el pres, que han protagonitzat una llarga i dura campanya de suport demanant la seva posada en llibertat. Recordem que Amadeu ha realitzat diverses llargues vagues de fam demanant la seva llibertat i denunciant la situació a les presons.

Us reproduïm les notícies publicades a Vilaweb i al web del setmanari La Directa,que en el número en format paper d'aquesta setmana publiquen una entrevista a Amadeu acabat de sortir de la presó. Esperem estendre la informació sobre aquesta feliç notícia durant els propers dies.

Llei d'Economia Sostenible, rien ne va plus.

La Disposició Final Primera de la LES ens està negant el futur.

Red SOStenible i La Quadrature du Net denuncien com ahir [24-2-2010] la presidència europea espanyola ha adreçat al consell de la Unió Europea un document on s'hi equiparen de manera barroera la pedofília, la propaganda fonamentalista i xenòfoba i la vulneració de la propietat intel.lectual.

El document ha provocat indignació dins del Consell pel seu caire clarament propagandista i per l'evident intent de justificar a nivell europeu, a través d'una grollera criminalització, les operacions de suport incondicional als lobbies de la indústria cultural que Espanya vol portar a terme dins del seu territori a través de la DF1 de la LES [Disposició Final 1ª de la Llei d'Economia Sostenible].

Manifestació, 8 de març, 19 h, Plaça Universitat (BCN)

Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010

"Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.