Inici / Retirem els nostres diners dels bancs
Retirem els nostres diners dels bancs
Comunicat de premsa – Bankrun 7 de desembre 2010
Estimats mitjans de comunicació:
Des de fa una setmana, els mitjans de comunicació internacionals retransmeten la crida al bankrun que llancem a través de Facebook per invitar a tots aquells que desitgen seguir-nos a retirar els diners dels seus comptes el 7 de desembre.
Des de la publicació de la nostra crida, els ciutadans s'han mobilitzat per tal de traduir el text a la seva llengua, recrear l'esdeveniment al seu país, promoure la nostra iniciativa per tots els mitjans i invitar els seus contactes a fer el mateix. La nostra crida està tenint un èxit que no esperàvem. Ens agrada, i mercès a l'entrega personal de tots aquells que, com nosaltres, volen gaudir d'un sistema bancari sa, equitatiu, accessible i responsable, esperem que amb el pas de les setmanes podem convèncer a prou gent arreu del món per a que finalment siguem escoltats pels nostres respectius governs.
Aclarim que no parlem en nom de cap partit polític ni de cap organització sindical o religiosa. La nostra acció és una acció ciutadana que es desvinvula de tot propòsit d'odi o de complot que podria fer-se en el nostre nom per terceres persones, als espais de discussió fora del nostre control. Els nostres noms són només els de les nostres paraules. No estem tractant de fer mal a ningú en particular. És un sistema corrupte, criminal i mortal contra el que hem decidit d'oposar-nos-hi en la mesura de les nostres capacitats, de les nostres determinacions i en el marc de la llei.
Per què hem encetat aquesta acció?
En primer lloc, hem volgut augmentar la consciència pública sobre el funcionament del sistema monetari.
La gran majoria dels titulars d'un compte bancari, un compte d'estalvis o fins i tot un pla de pensions, ignora la manera en que els diners són creats o allò que els bancs fan amb els diners que els confiem. No saben res del principi del diner deute i no coneixen la realitat al darrere de mots com “bombolles d'actius”, “bons del tresor”, “Hedge Funds” o “titulització”. Ells ho ignoren i els mitjans de comunicació en general fan ben poc per informar-ne de manera objectiva, transparent i accessible a tothom. Tot el que el públic en sap realment és que els delictes financers més importants i l'ús d'informació privilegiada resten gairebé sempre impunes i que ells són els primers en pagar-ne les conseqüències.
No només lamentem que moltes qüestions plantejades pels ciutadans sobre la situació econòmica segueixen sense respostes clares a les seves columnes, també lamentem, d'igual manera, la seva manca de zel en la denúncia de les mesures que han permès que la situació econòmica mundial arribi al punt al qual ha arribat: una situació que ha posat els nostres caps d'estat i de govern de genolls davant de les agències de qualificació, tot tremolant de por davant de la idea de que les nostres notes s'estan deteriorant.
Els nostres polítics no poden satisfer els interessos tant dels mercats financers com els dels ciutadans. A més a més, és el moment per recordar-los al servei de qui han estat escollits.
Ja que les vagues i les manifestacions ja no serveixen de res, perquè davant de qualsevol cosa que fem, no som escoltats, i com davant de qualsevol cosa que facin, no som consultats, hem decidit de colpejar el sistema en el seu òrgan vital: EL SISTEMA BANCARI.
Som conscients de les conseqüències econòmiques que se'n derivarien de l'èxit de la nostra acció?
Som particularment conscients de les conseqüències que el sistema financer mundialitzat desregulat i incontrolable tenen sobre les nostres feines, la nostra salut, educació, pensions, indústries, el nostre ambient, el nostre futur, la nostra dignitat, la dignitat dels ciutadans dels països que aquest sistema ha esclavitzat per deutes que mai no podran pagar per apropiar-se dels seus millors recursos. És el destí que espera als ciutadans occidentals si no ens fem càrrec de nosaltres mateixos.
Som conscients del paper que juga aquest sistema en la prosperitat dels imperis industrials els interessos dels quals depenen dels conflictes armats, de les malalties, de l'escassetat d'aliments i de la misèria que preval als països que els proporcionen mà d'obra i recursos naturals a preus insignificants. Som conscients de que aquest sistema no tindrà res a guanyar en un món de pau i prosperitat i que en continuar confiant els nostres diners guanyats de manera honesta i dura a aquest sistema malalt, esdevenim còmplices dels seus robatoris, crims, guerres, i de la misèria que genera.
Què volem?
Nosaltres, els ciutadans del segle XXI, hereus de les generacions que s'han sacrificat per a que siguem ciutadans lliures i dignes, exigim la creació d'un BANC CIUTADÀ, al servei dels CIUTADANS, un banc que posaria els nostres diners lluny de la febre especulativa, lliure de totes les bombolles financeres condemnades a esclatar un dia, lliure de les operacions que transformen els nostres préstecs en actius i se serveixen dels nostres deutes per comprar altres riqueses.
Volem que els bancs prestin únicament les riqueses que tenen. Bancs que ajudin les petites i mitjanes empreses a relocalitzar les fonts de treball, bancs que prestin a taxa zero. (Cosa que els bancs islàmics realitzen amb èxit tot negant la usura per raons religioses, que podem fer per raons cíviques.) Bancs que recolzin projectes que benefiïn els ciutadans en comptes dels “mercats”. Bancs on dipositar-hi els nostres diners sense tenir càrrecs de consciència. Bancs dels quals no hàgim de tenir cura. Bancs l'èxit dels quals posi fi als mercaders de la mort, a les malalties i a l'esclavatge. Sobre les runes del vell sistema, volem construir un sistema bancari que no sacrificarà la dignitat humana a l'altar del guany.
Nosaltres, els ciutadans finalment despertats per la pobresa i la desesperança que afecta els més vulnerables de nosaltres – els pensionistes, beneficiaris d'ajuts socials o treballadors pobres -i que amenacen el que ens queda encara de les classes mitjanes, d'emprenedors i d'independents que som munyits com vaques de llet, volem simplement que siguin cancelats els deutes públics generats per aquest sistema que ja no volem. No volem que els nostres impostos, esforços, recursos, continuin alimentant aquest pou sense fons. Volem recuperar el poder d'encunyar moneda i desempallegar-nos de les directrius que ens imposa la Unió Europea, que s'ha construit contra el consentiment de la majoria dels consultats en referèndum, sense parlar dels països on no s'hi va organitzar una consulta popular.
Per concloure
Volem cridar la vostra atenció sobre el fet de que fins i tot si aconseguim de relocalitzar els nostres llocs de treball, les tecnologies avançades i les màquines han substituit el treball humà en un nombre creixent d'àmbits. Poden produir més, més ràpid, més barat, i per aquestes raons, amoïnen als qui es pregunten com es guanyaran la vida demà. Això és lamentable perquè la tecnologia des de la invenció de la roda, té per objecte millorar les condicions de vida de l'home. Si el progrés està al servei dels ciutadans en comptes de servir al mercat, podriem donar un salt quàntic en el desenvolupament de la tecnologia d'avui, paralitzada per grups d'interès que són els principals beneficiaris d'aquest sistema.
Ja tenim el coneixement per alliberar la humanitat de les seves necessitats d'energia fòssil i nuclear i per produir i distribuir aigua potable en tot el planeta a un cost més petit, per produir fruites i verdures, des de la tundra al desert. La pobresa existeix al nostre planeta només per la manca de voluntat política dels països industrialitzats, sotmesos a les lleis del mercat. La contaminació i el malbaratament de recursos no són més que tristes conseqüències d'aquest sistema obsolet al qual cal que posem fi urgentment.
Nosaltres, els hereus del caos, tenim un món que reconstruir. Un món on el treball ja no serà vist com un control, i la manca de feina com un drama, perquè serem capaços d'inventar la manera en que l'home del demà assegurarà la seva supervivència, educació, benestar i la seva vesella.
Invitem a tothom que ens vulgui seguir en aquest camí – inclosos vosaltres, estimats periodistes – i superar les vostres pors al desconegut i posar les primeres pedres per la construcció del sistema que substitueixi l'actual que, amb nosaltres o sense, acabarà per esfondrar-se, quan ens hagi pres tot. Preferim no esperar a arribar-hi, a aquest punt, o a un altre de pitjor, on per salvar l'economia, es declari una guerra més.
Agraim al futbolista Eric Cantona per haver-nos donat aquesta idea. Li prenem la paraula. Ja llencem els daus. El futur ens dirà si teníem raó.
Géraldine Feuillien, 41 anys, escenarista, Bèlgica.
Yann Sarfati, 24 anys, comediant, realitzador, França