Inici / IV Mostra de Cinema Indígena de Barcelona

IV Mostra de Cinema Indígena de Barcelona


Posted on 08 Maig 2010

13.05.2010 20:00
16.05.2010 22:30

IVa MOSTRA DE CINEMA INDÍGENA DE BARCELONA

Projeccions del 13 al 16 de maig de 2010

-------------------------------------------------------------------

alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes presenta la IV Mostra de Cinema Indígena de Barcelona, fruit de la seva col.laboració amb la Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas (CLACPI), i d'una dilatada experiència de cooperació amb organitzacions indígenes d'Amèrica Llatina.

Enguany, la Mostra vol repetir l'èxit de públic assolit l'any passat i ampliar l'oferta d'activitats paral·leles que s'organitzen entorn a la Mostra per tal de generar un intercanvi amb els convidats i convidades indígenes que ens visiten. L'objectiu és apropar al públic en general als processos comunicatius dels pobles indígenes i dinfondre els valors, les problemàtiques i les formes de vida dels pobles indígenes llatinoamericans des de la seva pròpia veu i visió.

La Mostra obre les seves portes amb la projecció de pel·lícules de temàtiques i formats diversos, realitzades per cineastes o videastes indígenes. Aquests treballs han estat seleccionats principalment d'entre els participants i/o premiats al IXè Festival Internacional de Cinema i Vídeo dels Pobles Indígenes (Bolívia, 2008) i el Festival Premi Anaconda (Colòmbia, 2009).

Per què una mostra de cinema indígena?
Perquè els pobles indígenes reclamen una comunicació “des de dins”. Cadascun d'aquests pobles, des de la seva pròpia cultura i cosmovisió, ha gaudit sempre de codis de comunicació propis. Una de les característiques dels seus sistemes de comunicació és que aquests s'han desenvolupat des de l'oralitat.

Els processos de globalització que han viscut totes les societats en les darreres dècades han afectat de forma especial a les cultures minoritàries. Els mitjans de comunicació juguen un paper important en aquests processos doncs constitueixen una eina important tant pel manteniment de les estructures dominants, com per la transformació dels models establerts.

Per això, el seu ús i control és l'objectiu de nombrosos interessos socials, econòmics i polítics. Enmig dels canals de comunicació propis del món occidental, els pobles indígenes estan trobant espais d'expressió que van en dos sentits. Per una banda, existeix la necessitat de relacionar-se amb les cultures dominants, tant dels seus estats com a nivell global. D'altra banda, cada vegada més fan servir tècniques audiovisuals per a comunicar-se entre els mateixos pobles indígenes i en el si de les seves comunitats.

Els seus treballs, com es pot apreciar en les projeccions d'aquesta Mostra, responen a interessos diversos de comunicació, formació interna a les comunitats, reivindicació de drets, expressió artística, denúncia, etc. Amb la determinació de crear missatges propis, que puguin trencar amb les visions sovint estereotipades que s'ha donat dels pobles indígenes des de fora, els pobles indígenes proposen una nova forma d'expressió, prenent les noves tecnologies com a peça fonamental d'un treball compromès amb els processos de desenvolupament propis.

 

PROJECCIONS I CINEFÒRUMS
(Sala Gran de l'Espai Francesca Bonnemaison. Carrer Sant Pere més Baix 7. Metro L1 i L4, Urquinaona)

 

DIJOUS, 13 de maig, Inauguració
Sessió de 20:00h a 22:00h (cal sol·licitar invitació a alternativa@alternativa-ong.org)

Benvinguda i presentació de la IV Mostra a càrrec del Sr. Xavier Badia, director de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, el Sr. Manel Vila, comissionat de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau de l'Ajuntament de Barcelona i el Sr. Jordi Noè, coordinador d'alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes.

IV CUMBRE CONTINENTAL DE LOS PUEBLOS INDÍGENAS (Documental)
Pobles indígenes d'Amèrica | 20 minuts | Perú, 2009 | Realització: CAIB- CEFREC
Aquest documental recull els principals moments de la IV Cimera Continental dels Pobles Indígenes, des de la veu dels pròpis protagonistes que parlen sobre territori, convenis internacionals, autodeterminació, i estats plurinacionals.

CINEFÒRUM.
Amb la participació de: Sr. Nicolás Ipamo, realitzador del documental, membre de CAIB i de la Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas (CLACPI), i Sr. Mariano Estrada, realitzador i membre de la CLACPI.

Cloenda. Tast de cuina mexicana i espai de trobada amb tots els convidats i convidades de la Mostra.

 

 

DIVENDRES, 14 de maig
IDENTITAT
Sessió de 20.00h a 22.30h

FUMIGACIÓN EN NARIÑO (Documental)
Pobles indígenes i afrodescendents | 30 minuts | Colòmbia, 2006 | Realització: Jesús O Durán Téllez | Producció: Pacificadores del Pacífico
El “Plan Colómbia” és el programa de fumigació aèria que executa el govern Colombià. Mentre la població indígena demana que s'aturin les accions que enverinen la terra i a la població el govern afirma que les fumigacions son innòqües.

* Premi especial: “Temática genocidio” al Festival Anaconda 2009.

LENGUAS (Documental)
Poble Indígena: aimara | 10 minuts | Perú/Bolívia, 2009 | Realització: infants i joves aimares | Producció: Aquí hay algo films/Nómadas
Els testimonis d'aquest documental ens parlen de la humiliació que significa parlar una llengua menyspreada i com sorgeixen noves iniciatives per protegir-la i recuperar-la.

MATASIGÜENGA MAYAPOKU / LA GENTE DE MAYAPO(Documental)
Poble Indígena: Matasigüenga | 36 minuts | Perú, 2008 | Realització: Henry Pilares | Producció: Nativa Imagen.
A través d'un taller de vídeo, els infants del Mayapo ens explicaran com és la seva terra, el seu dia a dia, les seves famílies i amics, i quines son les seves pors i les seves lluites. Ens ho expliquen sense embuts, amb una sinceritat aclaparadora i sense complexes.

SUEÑOS BINACIONALES (Documental)
Pobles indígenes: mixtecos i chatinos | 30 minuts | Mèxic, 2005 | Realització: Yolanda Cruz | Producció: Petate Producciones
Les terres de frontera són terres de somni, sobretot si és la frontera que separa Mèxic dels E.U.A. El documental mostra com mixtecos i chatinos viuen la inmigració, amb els seus pros i contres.

PROJECCIÓ SORPRESA

CINEFÒRUM. Amb la participació de: Sr. Mariano Estrada, realitzador i membre de la CLACPI, Sr. Alfredo Seguel, periodista i director de l'informatiu Mapuexpress, Sr. Emilio Basto Quitumbio representant d'ACIN (Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca) i Sra. Monica Chuji representant de la CONAIE (Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador).

PROJECCIONS A CERDANYOLA DEL VALLÈS. DIVENDRES 14 DE MAIG DE 19:00h a 21:00h

 


DISSABTE, 15 de maig
TERRITORI
Sessió de 17.30h a 19.30h

EL JUICIO DE PASCUAL PICHUN (Documental)
Poble Indígena: maputxe | 65 minuts | Xile, 2007 | Realització: Maria Teresa Larrain
La pel.lícula explica els esdeveniments succeïts arrel d'una disputa per les terres entre dos veïns: un poderós terratinent i un respectat Lonko. El que en principi semblava una disputa intrascendent es converteix en “El juicio de Pascual Pichun”, un xoc entre dues cultures i dues visions irreconciliables.

CINEFÒRUM. Amb la participació de: Sr. Alfredo Seguel, periodista maputxe i director de l'informatiu Mapuexpress, i Sr. Mariano Estrada, realitzador i membre de la CLACPI.

DISSABTE, 15 de maig
PACHAMAMA
Sessió de 20.00h a 22.30h

TUKUYPA PURINACHIKUNA - LOS CAMINOS DE TODOS (Documental)
Pobles indígenes: kechwua lama i aguaruna | 35 minuts | Perú, 2009 | Realització: Waman Wasi | Producció: Sachavideos
Des de la cosmovisió Kechwa Lamista la paraula “purina” designa els camins per on tots caminem des de sempre. Aquests camins son sagrats, son de tothom i per a tothom i ningú se'n sent propietari, però l'estat del Perú tot i haver signat el Conveni 169 de la OIT segueix sense tenir en compte els pobles indígenes i els seus drets.

EL ULTIMO ELOTE (Animació)
Poble Indígena: triqui | 2 minuts | Mèxic, 2003 | Realització: infants de l'escola de Triqui Alta | Producció: La Matatena A.C.
Després d'una gran sequera, la collita de blat de moro s'ha perdut. Només queda una panotxa al camp que comparteixen dos agricultors.

TOXICO, TEXACO, TOXICO (Documental)
Poble Indígena: tetetes i sansahuaris | 35 minuts | Equador, 2007 | Realització: Pocho Alvarez
Els experts han qualificat de “Txernòbil amazònic” la zona nord de l'Amazones equatorià. Més de 600 barrils de deixalles tòxiques varen ser abocats a la selva, més de 1200 piscines de residus tòxics varen contaminar els rius i la terra. Texaco va canviar per sempre la vida de la selva i la dels seus habitants, que fa 14 anys que demanen un judíci contra la petrolera.
* Premi: Menció especial “Trabajo de denúncia” en el Festival Anaconda 2009

CINEFÒRUM. Amb la participació de: Sr. Nicolás Ipamo, membre de CAIB i membre de CLACPI, Sra. Augostina Mayan, membre d'AIDESEP (Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana), i Sra. Monica Chuji representant de la CONAIE.

 

DIUMENGE, 16 de maig
DONES DEFENSORES
Sessió de 20.00h a 22.30h

TAINÁ-KAN, A GRANDE ESTRELA/ TAINÁ-KAN LA GRAN ESTRELLA (Animació)
Pobles indígenes: Povo Karajá, Ilha do Bananal, Tocatins, Mato Grosso | 15 minuts | Brasil, 2006 | Realització: Adriana Figueiredo | Producció: Kino Produçöes.
Tainá-Kan és el nom que donen els karajá al planeta Venus, un planeta que segons explica la llegenda es va fer home per amor i va venir a la Terra. La llegenda ens descobreix també l'origen de les plantacions i de la constel·lació Pleiades.
* Premi: Menció especial “Obra experimental” en el Festival Anaconda 2009

HABLANDO EN QUECHUA (Documental)
Poble Indígena: quetxua | 29 minuts | Bolívia, 2007 | Realització: Humberto Guarayo | Producció: Secrad-Conamaq
Aquest documental parla del poble Yampara, un poble guerrer que no va poder ser doblegat pels colonitzadors espanyols. Actualment es troba en procés de recuperació de la seva memòria històrica a través de la conservació i ús dels seus teixits tradicionals per reafirmar la seva identitat com a poble i la lliure determinació política i cultural.

DEL AZUL AL CIELO (Documental)
Poble Indígena: maia | 21 minuts | Guatemala, 2005 | Realització: Ana Carlos | Producció: Caminos del Asombro/Fundació SOROS
La Marta ha perdut la mare durant la guerra, i el seu avi és qui la cuida. Com ell, ha après a pintar, tot i que les dones de la comunitat només aprenen a teixir. A la ciutat volen comprar els seus quadres, diuen que el seu art indígena es valora molt a E.U.A. Però un dia la seva obra canvia per explicar i recuperar la memòria històrica del seu poble, encara que no tothom vol explicar el passat, ni escoltar-lo.

HAPUNDA (Animació)
Poble Indígena: p'urhépecha | 4 minuts | Mèxic, 2004 | Realització: Dominique Jonard | Producció: Movim
Aquesta és la recreació d'una llegenda p'urhépecha basada en els dibuixos de la “Relación de Michoacán”, un manuscrit del segle XVI. La princesa Hapunda i el seu poble viuen en harmonia amb el llac, fins que l'arribada d'uns guerrers impedeix acomplir una promesa.

WARMIS, EPUNAS, MUJERES DE PALABRA (Docuficció)
Pobles indígenes: tacana, quetxua | 29 minuts | Bolívia, 2007 | Realització i producció: Plan Nacional Indígena de Comunicación Audiovisual
Dues dones indígenes, una tacana i una quetxua, s'identifiquen l'una amb l'altre tot i les diferències culturals que les separen. Aquest punt de trobada fa que tant homes com dones tacanes i quetxues puguin reflexionar sobre els rols de gènere.

CINEFÒRUM. Amb la participació de: Sr. Nicolás Ipamo, membre de CLACPI i CAIB, Sra. Augostina Mayan, membre d'AIDESEP i Sr. Emilio Basto Quitumbio representant d'ACIN.