xarxa

Enfocant crea llocs de treball. Sí, finalment. I sense subvencions, ni "beques". Perquè d'alguna manera s'haurà de detectar qui són els membres d'Enfocant.net i filtrar i analitzar qui són els seus lectors i els continguts publicats i/o reproduïts. I això, si no subcontracten fins i tot aquestes funcions que pertanyen al cor de l'estat, crearà alguns llocs de treball al sector públic ... tot i que com a nous censors i policies del pensament.

Perquè la idea d'aquesta directiva, aprobada durant la presidència espanyola de la UE, en una reunió presidida pel ministre d'exteriors Miguel Ángel Moratinos i amb la participació del secretari d'estat Diego López Garrido, és aquesta: no només combatre i perseguir els actes terroristes i la seva propaganda o apologia, sinó directament també els ciutadans sospitosos d'experimentar un procés de radicalització. Així es vigilarà si aquests han patit algun deteriorament del seu nivell de vida i /o s'involucren en moviments antiglobalització.

Us reproduïm l'article "La UE vigilarà als ciutadans d'opinions radicals", escrit per Irene Lozano i publicat al web Cuarto Poder.

Fa uns anys, els més vells se'n recordaran, quan van sorgir arreu del món els primers nodes de la xarxa indymedia, es va popularitzar l'eslogan "information wants to be free", la informació vol ser lliure. Potser ara hauríem de repescar aquest eslogan, davant els passos que s'estan donant per modificar la legislació vigent, donada l'extensió de l'ús dels mitjans electrònics per intercanviar i compartir informació, però també a la vegada de la cada cop més creixent utilització de dispositius (DRM) que penalitzen aquest intercanvi i control·len a l'usuari. És evident que segons qui resulti vencedor en aquest conflicte, podem fins i tot arribar a apropar-nos a l'escenari apuntat pel programador i defensor dels drets i llibertats digitals Richard Stallman al seu relat (de lectura molt recomanable) "El dret a llegir". El text que us reproduïm, escrit per la Fundación Via Libre i reproduït a la Haine, parla precisament del costat fosc dels llibres electrònics, com provaran de restringir el dret a còpia, però on també és possible que fins i tot control·lin què llegim...

A pocs dies de la seva aprovació pel Consell de Ministres, la Llei d'Economia Sostenible ha trobat una gran oposició a la xarxa. La raó ja l'hem explicada amb anterioritat: inclou un apartat que permet el tancament de pàgines webs que donen enllaços a arxius compartits a internet pels usuaris a través de la tecnologia p2p i sense ànim de lucre. Com fins ara totes les sentències judicials han dictaminat que aquestes webs són legals i no poden ser tancades, el govern de Zapatero, fent cas de les pressions de la indústria de continguts audiovisuals, ha decidit tancar-les igualment i, per tal de fer-ho, la solució que ha trobat la Ministra de Cultura, González-Sinde, és que els jutges no tinguin res a dir-hi.

Una de les accions de protesta contra aquesta decisió tindrà lloc a Barcelona a finals d'aquest mes. Els dies 30 i 31 de març se celebrarà a la capital catalana la cimera de ministres de cultura de la Unió Europea, tot coincidint amb el Fòrum Europeu d'Indústries Culturals. Aprofitant l'avinentesa, els mateixos dies s'han previst un seguit d'activitats per tal de difondre una altra manera diferent d'entendre internet i la cultura: com un bé compartit i no com una mercaderia en mans de monopolis: (D')Evolution Summit.

En el món del dret especialitzat en internet, el rebombori aixecat per aquesta maniobra del govern és ben evident. A tall d'exemple, i també per la seva claredat argumentativa, reproduim la carta oberta enviada al Consell General del Poder Judicial per David Bravo, un dels advocats experts en la qüestió.

Fa pocs dies, un jutge de Barcelona sentenciava que el sistema P2P que permet compartir arxius a la xarxa és legal. No és la primera vegada que els tribunals fallen en aquest sentit. Malgrat això, fa temps que el Ministeri de Cultura, al servei de la gran indústria de l'entreteniment audiovisual, fa campanyes contra les "descàrregues il.legals", obviant l'important detall de que aquestes descàrregues són perfectament legals.

Després de comprovar com, de manera sistemàtica, els jutges es neguen a tancar webs que donen informació sobre descàrregues, el govern de Zapatero, a instàncies dels lobbies de pressió de la indústria musical i cinematogràfica, ha decidit tancar directament aquests llocs sense haver de passar pels tribunals. I ho fa a través d'un instrument legal que, si en fem cas del nom, no tindria res a veure amb el tema. Es tracta de la Llei d'Economia Sostenible, que ahir va ser aprovada pel govern. Aquesta llei, que per la seva denominació sembla que tingui ressonàncies ecològiques i d'energies renovables, inclou un apartat que permet el tancament administratiu de webs si li sembla oportú a una comissió nomenada pel ministeri de cultura.

Hem de ressenyar que el tema va més enllà de criminalitzar el fet de compartir arxius sense ànim de lucre, perquè, encara que normalment no hi pensem, una web és un mitjà de publicació, i com a tal està exercint dos drets fonamentals protegits a la constitució: la llibertat d'informació i la llibertat d'expressió. Drets fonamentals que, en teoria, només un jutge pot anul.lar després d'un procés amb totes les garanties, i mai una comissió governativa formada al dictat de grans empreses.

I encara que segurament és fruit de l'atzar, aquesta coincidència temporal il.lustra perfectament el que està passant: un jutge decreta, per enèsima vegada, que una web que informa d'enllaços de descàrregues és legal i no s'ha de tancar, i pocs dies després el govern aprova un decret que li permet evitar la via judicial i tancar aquesta mateixa web per decisió administativa, en nom de l'economia sostenible. Per mostrar aquesta il.lustrativa coincidència temporal, hem escollit la nota de felicitació publicada per Sánchez Almeida, l'advocat que portava el cas de la web esmentada, i la reacció d'Enrique Dans, una de les persones que més s'han destacat en la crítica de la Llei d'Economia Sostenible.

Llei d'Economia Sostenible, rien ne va plus.

La Disposició Final Primera de la LES ens està negant el futur.

Red SOStenible i La Quadrature du Net denuncien com ahir [24-2-2010] la presidència europea espanyola ha adreçat al consell de la Unió Europea un document on s'hi equiparen de manera barroera la pedofília, la propaganda fonamentalista i xenòfoba i la vulneració de la propietat intel.lectual.

El document ha provocat indignació dins del Consell pel seu caire clarament propagandista i per l'evident intent de justificar a nivell europeu, a través d'una grollera criminalització, les operacions de suport incondicional als lobbies de la indústria cultural que Espanya vol portar a terme dins del seu territori a través de la DF1 de la LES [Disposició Final 1ª de la Llei d'Economia Sostenible].

El passat divendres dia 8, el govern espanyol aprovava l'avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible, que ara haurà de passar pel Congrés per a la seva aprovació final. Aquesta llei ha esdevingut polèmica perquè, encara que el nom d'economia sostenible faci pensar en altres qüestions ben diferents, inclou una reforma legal per a permetre tancar webs que no respectin els drets de propietat intel.lectual.

Primer de tot, cal aclarir que aquesta llei no diu res del P2P, és a dir, dels programes per compartir arxius de manera directa entre usuaris, perquè aquesta pràctica, malgrat la desinformació interessada que practiquen alguns mitjans, és perfectament legal a l'Estat espanyol, al menys de moment. La llei va adreçada contra les webs que contenen enllaços a arxius amb llicències privatives i que en permeten la descàrrega directa. La polèmica, però, s'origina pel fet que el tancament d'aquestes webs serà decidit per una comissió nomenada pel Ministeri de Cultura. I és que fins ara, quan aquests llocs eren denunciats, en una gran majoria de casos els jutges consideraven que no hi havia delicte i podien continuar oberts. Per tant, la impressió que es té és que el govern, sensible a les pressions de la indústria de la distribució de continguts audiovisuals, decideix saltar-se la via judicial, ja que les sentències no són favorables, i tirar per la via administrativa.

Davant de les protestes desfermades per aquest projecte, el govern ha rectificat i ha introduit la novetat de què el tancament d'una web, proposat per la comissió abans esmentada, haurà de ser ratificat per un jutge. Ara bé, el jutjat al qual pertocarà fer això és l'Audiència Nacional, un tribunal d'excepció, mentre que fins ara era la justícia ordinària la que s'encarregava d'aquestes qüestions; el termini que tindrà el jutge per pronunciar-se serà de només quatre dies, i el jutge no haurà de decidir sobre la legalitat o no de la web (ja hem dit que fins ara acostumaven a sentenciar a favor d'aquests llocs) sinó que s'haurà de pronunciar sobre si el seu tancament vulneraria l'article 20 de la Constitució espanyola, que declara que la llibertat d'expressió és un dret fonamental. A la pràctica, doncs, el que fa aquesta llei és treure la decisió de tancar una web de les mans del jutge i passar-la a una comissió nomenada pel Ministeri de Cultura, comissió que ja es pot preveure que serà favorable als interessos de la indústria audiovisual.

Al marge de la qüestó sobre els drets de propietat intel.lectual, i al marge del debat sobre els intents de supervivència d'una indústria basada en les còpies que ha quedat obsoleta pels canvis tecnològics, la qüestió preocupant és el precedent que significa aquest projecte de llei. És preocupant que, com la justícia ordinària, aplicant la llei, dicta sentències que no agraden a una indústria, el govern passi aquests afers de l'esfera judicial a l'administrativa. I és preocupant que el tancament d'una web, que digui el que digui, és un mitjà d'expressió, es faci per un procediment d'excepcionalitat i sense les garanties que caldria esperar.

I per tal d'aclarir més les conseqüències d'aquesta reforma legal, reproduim tot seguit la valoració que en fa l'advocat Carlos Sánchez Almeida, un dels principals experts en aquestes qüestions.

Actualització a 11 de gener: s'ha constinuït la Red Sostenible per la retirada de la disposició final primera de la LLey d'ecoomia Sostenible, que si s'aprova permeterà la patada al router.

Ciutadans, experts, artistes y usuarias d'Internet es reuneixen per a coodinar una resposta a la Ley de Economía Sostenible y a la proposta de reglament.

L'estiu passat, el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero va anunciar amb bombo i plateret la introducció d'ordinadors portàtils de forma massiva i gradual entre l'alumnat de primària i secundària de tot l'estat, donant-se el  fet diferencial a Catalunya de que aquest ordinador seria finançat a mitges entre la Generalitat i els pares dels alumnes (que hauran d'abonar uns 150€ per ordinador), mentre que serà completament gratuït pels alumnes de la resta de l'estat.

Més enllà d'aquests greuges hi ha diverses qüestions importants amb aquesta decisió: per començar la  de quin sistema operatiu o quins sistemes operatius portaran aquests ordinadors, i malauradament tot apunta a que, malgrat les moltes raons per a l'ús del programari lliure a l'educació, com a mínim figurarà alguna mena de sistema Windows menystenint les inversions i els esforços realitzats pels equips desenvolupadors de diverses distribucions de programari lliure a l'àmbit autonòmic i educatiu, com és el cas de la distribució Linkat a Catalunya. El passat 10 de desembre es va fer públic un acord entre el ministeri d'educació i la multinacional Microsoft per tenir el sistema operatiu Windows a un cost ridícul en aquests ordinadors, l'inici fàcil i econòmic del que serà posteriorment una costosa dependència.

També es podria parlar molt de quins continguts digitals hi hauran dintre d'aquests ordinadors substituïnt els llibres de text, si aquests seran lliures o privatius, si aquests podran ser tornats a fer servir per les famílies o bé s'hauran de tornar a pagar... ens anirem apropant al model avançat per Richard Stallman a "El dret a llegir"? Malgrat els manifestos que reivindicaven entre d'altres coses que l'administració fomentés la creació de materials  per part dels membres de la comunitat educativa, comencen a haver-hi dubtes molt seriosos sobre el desenvolupament d'aquesta implantació del llibre digital: perquè només s'ha concedit a una editorial la distribució d'aquests materials?, perquè s'ha implantat un software de control per veure que fan i desfan els alumnes fins i tot fora de les aules?(l'ordinador no és també de la família que l'ha cofinançat i per tant té dret a decidir si vol o no aquest programari?), per no parlar ni de la qualitat d'aquests materials (discutible i discutida) ni de la formació que han rebut molts ensenyants per fer servir aquestes noves eines (denunciada en alguns casos com molt limitada).

Davant de totes aquestes qüestions us reproduïm el comunicat de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) on s'exigeix que els ordinadors portàtils per l'alumnat i els llibres digitals s'adoptin d'acord amb criteris educatius i oberts. També us reproduïm els posts "El maleït ordinador fa pudor" i "La privatització del coneixement comença aquest setembre", tots dos escrits pel professor i activista del programari lliure Orestes Mas.

Arran de l'intent del govern de Zapatero d'introduir d'amagatotis, a la Llei d'Economia Sostenible, una legislació que atenta greument contra drets fonamentals de la població, s'ha desfermat una gran campanya de protesta i, alhora, una contracampanya dels promotors de la llei, que fan convenient aclarir una mica l'origen de la polèmica i analitzar quines conseqüències pot comportar tot plegat.

Recordem que el que es pretén és que una comissió, nomenada pel ministeri de cultura, tingui la capacitat de tancar una pàgina web quan consideri que podria estar atemptant contra la propietat intel.lectual, sense necessitat prèvia d'intervenció judicial. El que passa, però, és que una pàgina web és alhora un mitjà d'informació i un mitjà d'expressió, i tots dos, informació i expressió, són drets fonamentals garantits per la constitució. I si ara es permet que una comissió governativa, per interessos i pressions de la indústria de l'entreteniment audiovisual, pugui tancar una web, s'estaria obrint un camí d'abast incalculable.

A l'article següent, publicat a  http://www.filmica.com/david_bravo, el seu autor, David Bravo, advocat especialista en propietat intel.lectual i dret informàtic, explica quin és l'origen d'aquesta maniobra: com fins ara han fracassat tots els intents de tancar webs per via judicial, la indústria audiovisual aconsegueix que el govern presenti una llei que permetria fer-ho sense haver de passar pels tribunals.

Aquest episodi, però, permet comprovar fins a quin punt determinades maneres de fer les coses i determinats mediadors fins ara necessaris poden esdevenir obsolets. S'ha dit molt sovint que l'arrel del problema és que una indústria audiovisual basada en la venda de còpies s'ha quedat obsoleta quan no costa gens reproduir i compartir aquestes còpies. Però una altra cosa que s'ha pogut comprovar és com la proliferació de llocs d'informació i expressió a internet està trencant el monopoli que fins ara tenia la premsa a l'hora de crear opinió pública i fixar l'agenda de les preocupacions socials: si fos per la premsa tradicional, les societats de gestió de drets d'autor, com la sgae, no serien organitzacions impopulars ni contestades. I també s'està comprovant com un altre mediador fins ara necessari, el sistema de partits, queda ultrapassat per les xarxes socials que es formen a internet; com ha quedat palès a la reunió de la ministra de cultura, González-Sinde, que en comptes de reunir-se amb representants de partits, ha hagut de fer-ho amb "notables" de la xarxa, el mèrit principal dels quals és que els seus blogs tenen molts seguidors. O sigui, que no només queda obsoleta la indústria de l'entreteniment audiovisual i de l'edició com a mediadora de la difusió cultural, sinó que podem assistir també al final de la premsa com a mediadora de la informació i creadora d'opinió, i al final dels partits com a únics mediadors, fins ara, de la intervenció política.

Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.