wikileaks

La setmana passada Wikileaks va anunciar que publicaria tots els cables dimplomàtics de les ambaixades dels Estats Units (el conegut com a cas cablegate) sense editar; és a dir, sense cap alteració que amagués, per exemple, els noms dels informadors. La raó per fer-ho és que la contrasenya que protegia l'arxiu encriptat amb tota la informació havia estat publicada obertament per l'editor executiu d'investigacions del diari anglès the Guardian, David Leigh, en el seu llibre sobre Wikileaks, i que per tant ja no tenia sentit seguir protegint la informació. Tanmateix, ara els principals diaris que van començar publicant el cas cablegate —inclòs El País— han emès un comunicat condemnant la decisió de Wikileaks (perquè desprotegeix les fonts) però no l'error de David Leigh i the Guardian.

A continuació us presentem un article del blog d'en Martí Cuquet on l'autor explica la cronologia dels fets.

Article d'Esther Vivas, publicat al diari Público el passat 25 de febrer de 2011

Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que s’evidenciaven les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.

Article de "Lorajoler" (lorajoler.noblogs.org)

En principi, Wikileaks (http://wikileaks.ch) és una organització sense ànim de lucre, que publica mitjançant el seu  lloc web informacions anònimes i documents filtrats amb contingut sensible en matèries d'interès públic, preservant l'anonimat de les seves fonts. Podríem trobar llavors algunes similituds amb projectes de programari lliure: el prefix wiki- com el de la wikipèdia, la idea de transparència, com l'oferir allò que podríem arribar a considerar el "codi font" amagat del funcionament entre bambalines del món, la idea de ser una organització sense ànim de lucre, etcètera. Tot això és molt matitzable, malgrat ser sense afany de lucre l'organització té un pressupost més que milionari i una organització no precissament horitzontal, les seves pàgines web són estàtiques i no precissament wikis, etc.

El passat mes d'abril, l'organització WikiLeaks filtrava aquest vídeo on es pot comprovar com l'exèrcit nord-americà mata un grup de civils iraquians sense cap motiu aparent. I aquests dies la premsa internacional s'ha fet ressò d'una nova filtració, els anomenats Diaris de la Guerra de l'Afganistan: milers de documents que proven les matances de civils i les connivències amb el suposat enemic taliban.

Aquests diaris posen al descobert 91.000 informes relatius a la guerra de l'Afganistan entre el 2004 i el 2010. Els informes descriuen la majoria de les accions militars nord-americanes amb víctimes mortals.  Inclouen el nombre oficial de persones mortes, ferides o detingudes durant cada acció, així com la localització geogràfica exacta de la missió, les unitats militars involucrades i el tipus d'armament que s'ha fet servir.

L'organització WikiLeaks, com expliquen a la presentació que reproduim tot seguit, es considera a sí mateixa com un servei públic destinat a garantir la seguretat de periodistes, activistes i treballadors que decideixen filtrar documents de governs i empreses. Segons WikiLeaks, aquestes filtracions, basades en uns principis ètics, tenen per objectiu garantir la transparència de les actuacions governamentals i empresarials, única manera de garantir-ne un control democràtic.