vaga

Mentre Zapatero llepava les petjades de les sabates dels amos, representats per aquest president del Fons Monetari Internacional de visita a Madrid el passat 19 de juny, Dominique Strauss-Kahn, la mirada freda i sense miralls ni còncaus ni convexos al Reial decret de Llei de reforma del mercat de treball aprovat dos dies abans deixa clares unes quantes de les garrotades que rebrem els propers dies, mesos i anys. Segons l'Strauss-Kahn, durant els propers vint anys, si les coses es fan bé...

Avui els treballadors del sector públic de l'estat espanyol estaven cridats a una vaga que ha tingut una participació hem de reconèixer que desigual. Es pot dir que una cosa és la queixa, una altra de ben diferent la protesta i ni parlem ja de la resistència a l'actual estat de coses. I, al menys en aquest sector de la classe treballadora, no s'està aconseguint passar de la fase de la queixa a la fase de la protesta organitzada. Perquè per molt que sentim a parlar dels anomenats privilegis dels funcionaris, estem parlant en realitat d'un sector multiforme, on s'agrupen moltes categories afectades pels retalls (a banda de les mes òbvies, hospitals públics però amb personal no funcionari, escoles concertades, centres d'investigació, etc), un sector el públic on la precarietat (substitucions, interinatges, etc...) arriba de vegades al 40% dels llocs de treball.

I ara són el boc expiatori d'un cert populisme difús dels mateixos sectors de la població que estan buscant constantment bocs expiatoris, ja sigui carregant ara contra els funcionaris,  demà contra els immigrants o els musulmans, demà passat contra els catalans, no fa tant contra els jueus. I etcètera. Populisme barat que la única cosa que fa és predicar l'odi i obrir el camí a l'extrema dreta, que s'està afilant les urpes i els ullals i està preparant les caretes i les plataformes per a la seva propera entrada anunciada al Parlament. Buscant bocs expiatoris, com les rates que es mosseguen per abandonar un vaixell que s'enfonsa, enlloc de buscar alternatives i organitzar-se per canviar l'actual estat de les coses, per difícil i dur que sigui. I pel camí ens van colant els gols reals, no els de l'alienant mundial de futbol, sinó aquells que el capital li està marcant a la classe treballadora.

Us reproduïm l'article "la resistència davant la crisi", de Josep Maria Antentas i Esther Vivas, publicat al diari Público el passat 18 de maig.

Davant la presentació per part del president espanyol Zapatero de les mesures de reajustament econòmic dictades pel Fons Monetari Internacional per a l'Estat espanyol, la línia que separa la lucidesa de la imbecil·litat s'ha fet més fràgil. Les paraules per definir la situació són compartides pels mitjans que viuen abonats a justificar, sempre i sota qualsevol concepte, qui mana i tal com ho fa. Es diu que les mesures (reducció del sou dels funcionaris, no retroactivitat en els demandes d'ajudes de la Llei de Dependència, desaparició del xec nadó, etc.) són imprescindibles i manés qui manés les hauria d'haver aplicat. Els “analistes” se centren a dir que aquest no és el problema i que aquest es troba en el fet de Zapatero ha tardat massa a aplicar-les, en si cal una altra reforma laboral... Aquests analistes de columna diària i menjadora evident, habituals de les pàgines dels diaris salmó o de les seccions titulades pretensiosament com a ”Economia” obliden un punt bàsic explicitat per la situació econòmica actual, tant a l'Estat espanyol com a la resta de la Unió Europea, que a mi em sembla molt més important i destacable que cap altre. Obliden, sense cap mena de pudor, anomenar les coses pel seu nom i explicar que si el sistema polític democràtic (aquesta democràcia representativa, parlamentària i burgesa, no ho oblidem) només té una forma possible de funcionament econòmic i prohibeix expressament les que pretenen repartir els beneficis econòmics entre tothom i alhora evitar l'exclusió social, el que tenim davant i al nostre voltant no és una “democràcia”. Totes sabem que a aquest sistema polític amb una sola possibilitat sempre se l'ha anomenat “dictadura de dretes”. I davant la dictadura, ens són vàlides les maneres de sempre i qualsevol altre que ens pugui portar vers el camí de fer possible la tria, que sempre haurà de ser entre més d'una opció. Al totalitarisme, se'l combat amb tots els mètodes possibles; això sí, sense perdre els papers ni esdevenir més autoritari ni militarista que qui combatem.

Ens assabentem que el passat 4 de març Meryem Mehdi va arribar a un acord amistós amb els advocats de la multinacional britànica British Gas, donant per acabada la seva vaga de fam que va durar 80 dies. Recordem als nostres lectors que aquesta vaga es va originar quan la multinacional hauria revisat, unilateralment i saltant-se alegrement la legislació algeriana -segons denuncia el seu comitè de suport-, les condicions laborals de Meryem, oferint-li com a única alternativa l'acomiadament.

Ens arriba també d'Algèria la notícia de com membres del Departament d'Informació i Seguretat (l'ex-seguretat militar) haurien amenaçat directament als responsables del sindicat autònom de professors d'ensenyament secundari i tècnic (Cnapest), per tal d'aturar una vaga a l'ensenyament que feia ja quinze dies que durava, vaga que finalment va ser declarada "ilegal" per un tribunal d'Alger.

Us reproduïm els comunicats "Meryem Mehdi atura la vaga de fam després de 80 dies" del Comitè de Dones del SNAPAP (sindicat autònom de personal de l'administració algeriana), i "Algèria: pressions de la policia política sobre sindicalistes per tal d'aturar la vaga a l'ensenyament", distribuïts i traduïts del francès per la CGT d'Andalusia. Més informació al web del CISA: Comité international de soutien au syndicalisme autonome algérien.

El proper dimecres 17 de març, els sindicats de l'Ensenyament de les quatre províncies han decidit convocar vaga per continuar oposant-se a la política del conseller Maragall i de la seva Llei. Resumidament, la mobilització s'afegeix a les que l'any passat exigien que no s'aprovés la LEC (la Llei d'Educació de Catalunya) i s'obrís un procés negociador entre totes les parts implicades. Ara, un cop aprovada la Llei, la vaga es fa directament per aturar el procés de privatització de recursos a l'ensenyament al Principat i alhora intentar que l'educació no continuï sent una merda en un pal a les mans d'aquesta colla d'exalumnes d'escoles privades i patrons de fundacions dedicades al lleure i a l'ensenyament. La banda del Maragall s'estan carregant les poques possibilitats que les classes populars teníem de sortir de la pobresa a través de l'educació. I mentre això passa, sembla com si el país visqués anestesiat, esmaperdut i obnubilat davant el desastre que suposa fer impossible l'accés al saber de les classes més desafavorides. Els lladres amb corbata es freguen les mans perquè tenen al davant un altre negoci, l'educació, i mentre, l'oposició de “dretes” que mai s'havia atrevit a fer el que han fet els d'”esquerres” aplaudeix picant de mans fins a fer-se mal.

Actualització 24 de gener 14:30 h: Article d'opinió d'en Txema Bofill

Actualització 23 de gener 10:00 h: Vilaweb informa d'un preacord a SEAT per readmetre els treballadors, que desconvocarien continuar amb la vaga dilluns. La direcció de SEAT qualifica com a "històric" el preacord.Mentrestant, una altra vaga atura la producció a Nissan Zona Franca dissabte 23 de gener, en el primer festiu productiu decretat per la companyia, malgrat l'ERO temporal en curs.

El passat dia 19 de gener es va comunicar l'acomiadament a 330 treballadors indirectes de SEAT. Sense Expedient de Regulació d'Ocupació, ni cap mena de negociació sindical, alegant "baix rendiment" d'aquests treballadors. Un cop coneguda la notícia, l'empresa va impedir l'accés dels membres del Comitè d'Empresa a l'anomenat Edifici Corporatiu, on treballa bona part dels afectats. Davant d'aquests fets, segons informa CGT, els sindicats han interposat diverses denúncies contra l'empresa: per vulneració de drets de llibertat sindical, denúncia per risc greu i imminent (a l'encadenar  les portes per evitar l' accés dels membres del comitè) i una pròpia de CGT per omissió del deure de negociar al considerar que aquests acomiadaments són clarament col·lectius.

Aquest mateix dia es van iniciar les aturades als centres de treball de  Zona Franca , els quals, segons informa CGT, haurien aturat els acomiadaments en aquest centre de treball. A les plantes de SEAT i Gearbox d'El Prat i Martorell les aturades es van iniciar el dia 21 de matinada, quan els afectats pels acomiadaments van aturar l'entrada i sortida de materials i posteriorment les plantilles dels centres es van afegir de manera unitària a aquesta protesta, aturant la producció. Els treballadors, a les assemblees realitzades, han decidit aturat la producció fins que no siguin readmesos tots els treballadors acomiadats: l'ambient és de gran indignació entre els treballadors, donat que l'any passat es va pactar la congelació salarial i una sèrie de mesures per evitar els acomiadaments i ara se'ls troben i a més d'aquesta manera.. La reunió entre sindicats i direcció va acabar sense acord. Recordem que la paralització d'aquests centres de treball, i més sense preavís, afecta també durament la producció a totes les plantes d'Audi i Volkswagen a Alemanya i la Skoda de Chèquia.

Us reproduïm el comunicat de la secció sindical de CGT a SEAT :"Es mantenen les aturades davant la manca d'acord".

Fa uns dies ens fèiem ressó de la nova normativa d'empadronament adoptada per l'ajuntament de Vic, segons la qual s'impedirà l'empadronament als immigrants sense residència legal, amb el risc, a més, de delatar-los a la policia. Com dèiem, el fet de no estar empadronat impedeix l'accés a serveis socials, sanitaris i escolars.

D'altra banda, a Itàlia, que ja va declarar fa algun temps la residència irregular al seu territori com a delicte, unes tres-centes persones han iniciat una vaga de fam en protesta pels entrebancs burocràtics que el propi Estat posa als immigrants legals: els tràmits per renovar la residència poden trigar fins a un any, cosa que fa que persones que viuen a Itàlia amb tots els papers en regla esdevenen de facto il.legals entre el temps en que caduca el permís de residència i el moment en que arriba la renovació, amb els inconvenients que això suposa. També a Itàlia, aquests últims dies, s'ha produit una revolta d'estrangers sense papers al sud del país, a Reggio di Calabria, on milers de persones viuen en situació pràcticament feudal, treballant a la recollida de fruita. Els aldarulls s'han produit perquè, a més d'haver de viure amb por i treballar en condicions miserables, alguns individus es dedicaven, sense motiu aparent, a disparar sobre els immigrants, en una mena de cacera del negre.

I a França també s'està vivint aquest clima d'assetjament i criminalització de l'estranger. A finals de l'any passat, l'Estat va endegar una campanya per "investigar" en què consisteix ser francès, amb aquest lloc web on els ciutadans poden enviar-hi les seves contribucions. Aquest fet, juntament amb d'altres, ha provocat que es convoqui, per al proper primer de març, aniversari de l'entrada en vigor de la llei d'estrangeria francesa, una vaga de treball i consum per part de la població estrangera. Una diada sense immigrants, deixant de participar a totes les esferes de la vida pública: treball, ensenyament, consum, associacions, etc. A la seva web: http://www.lajourneesansimmigres.org, s'hi pot trobar més informació i el següent manifest convocant a la diada sense immigrants.

El passat 23 de setembre de 2009 es va donar a conèixer la sentència que condemna Andreu de Cabo, tècnic de TMB a dos anys de presó i a una multa de 792€ per, pressumptament, haver atacat un autobús que sortia de cotxeres durant les vagues del gener de 2008. Saturnino Mercader, president del comitè d'empresa de TMB, ja ha anunciat que recurrirà la sentència, que encara no és ferma, i lamenta que "el jutge hagi decidit només en funció del testimoni d'un mosso d'esquadra". CGT creu que durant el judici s'hauria provat que la direcció de TMB hauria manipulat proves amb la intenció de criminalitzar a aquest treballador.

En tot cas el què està meridianament clar és que el conflicte de TMB s'està reactivant i que la direcció de TMB pel que sembla no té cap mena d'intenció de negociar, al contrari. Sembla que sota el paraigües de la crisi vol imposar el conveni sense arribar a cap acord amb el comitè d'empresa. S'ha de contextualitzar doncs aquesta sentència, l'actitud de TMB durant el judici dintre d'aquest marc de criminalització dels treballadors insolidaris, que arriba a la propaganda pura i dura contra els treballadors en un web pagat per tots els barcelonins.

És per tot això que el proper dimecres 7 d'octubre s'ha convocat una aturada de 10:30 a 16:30 hores per tal que els treballadors, reunits en assemblea a les Cotxeres de Sants, decideixin quines mobilitzacions prendre, tal i com es pot llegir al comunicat que us reproduïm. A més,  el Comitè de Conveni emplaça a la Direcció de TMB (Assumpta Escarp i Dídac Pestaña) a assistir, exposar i acceptar el que acordin els treballadors/es d’autobusos de TMB.

Per cert, ens crida l'atenció que Assumpta Escarp compagini el seu càrrec a la direcció de TMB amb la regidoria de seguretat de l'ajuntament de Barcelona. Pels desmemoriats, és la regidora que va realitzar aquelles declaracions a començaments de setembre sobre la prostitució a Ciutat Vella on es queixava de què les prostitutes no fossin expulsades, com tocaria, ja que són estrangeres en situació il.legal.

Us reproduïm el comunicat de convocatòria d'aquesta aturada del promer dimecres 7 d'octubre.

Hem rebut al nostre formulari de publicació aquesta crònica de la vaga i de la manifestació que van realitzar els treballadors de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona el passat 18 de juny. Tal com ens van informar al seu moment, havien convocat aquestes mobilitzacions per protestar contra la gestió de l'Institut Municipal. La manifestació, que va aplegar unes 500 persones, va iniciar-se a la porta de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, on els treballadors van llençar desenes de rotllos de paper higiènic "per que els polítics netegin les seves vergonyes". Us reproduïm la crònica rebuda, el mateix dia que els conductors d'autobusos de Barcelona estan en vaga per la negociació (encara) del conveni. Recordem que la postura intransigent de TMB sobre la negociació del conveni ja va causar les vagues de l'any passat.

Ens arriba via el nostre formulari de publicació aquest comunicat de treballadors de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. En aquest comunicat s'informa de les mobilitzacions i la vaga que realitzaran el proper dijous 18 de juny, i de les raons que han portat a l'assemblea de treballadors de l'Institut de Parcs i Jardins a prendre aquesta decisió. Us afegim també, via formulari de publicació, el text "Per la defensa del servei públic i la contractació de personal", signat pel Comitè de Vaga.