universitat

Com tants altres sectors públics, les universitats estan patint arreu fortes retallades que afecten la qualitat de la docència i la recerca que s'hi fa. A més de les retallades, els importants deutes que arrosseguen les administracions, que triguen molt o inclús arriben a no pagar pressupostos que s'havien assignat a les universitats, empitjora la situació. La primavera passada es constituïa a Catalunya la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública. Recentment es va constituir a Galícia la Plataforma Unitaria en Defensa da Universidade Pública i al País Valencià la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública, per a defensar-se d'aquestes retallades i pressionar tant el govern del país com els equips rectorals de les universitats, que no sempre són ferms davant de l'administració. Sobre aquest tema, Fírgoa es feia ressò el mes passat d'un acord dels Consells de Govern de les universitats públiques valencianes per adoptar una estratègia comuna davant l'impagament de la Conselleria d'Educació. A continuació reproduïm la següent notícia apareguda a Llibertat.cat i el manifest de la Plataforma valenciana.

Blog de Raimundo Viejo Viñas

Article escrit a quatre mans amb Carles Delclos i publicat originalment a la revista Diagonal nº 162.

Les mobilitzacions del 17N es troben al centre del conflicte en que avui es dirimeix el model de societat: d'una banda, una variant de capitalisme basat en el coneixement; de l'altra, un intel·lecte col·lectiu productor del comú. En les universitats es va desplegar una gran diversitat tàctica que va anar des de les més modestes accions simbòliques fins a la vaga i total paràlisi de no pocs centres. Es tracta de la primera gran ruptura contra el comandament neoliberal en la universitat des de les lluites contra el Pla Bolonya. Ens trobem davant dos bàndols enfrontats en pugna per definir la societat del coneixement: d'una banda, el bàndol neoliberal; i de  l'altra, la universitat precària.

Us repoduïm un article de Martí Cuquet i Florencia del Castillo, escrit el març passat i pendent de publicació a la revista Estrat Crític, en el qual els autors expliquen les mesures patides recentment pel col·leciu dels investigadors en fase inicial (investigadors no doctors, la majoria dels quals tenen com a objectiu la realització d'una tesi doctoral com a part de la seva activitat investigadora) i la situació en què es trobava la lluita contra elles, sobretot pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, precedit per la introducció que un dels autors n'ha fet al seu blog.

El curs passat, els investigadors en fase inicial van patir directament un seguit de mesures, justificades com a conseqüència de la crisi, que d’alguna manera precedien les retallades en educació i en universitat que estem veient actualment. Les mesures afectaven doblement a aquest col·lectiu pel fet de ser considerats de vegades estudiants i de vegades treballadors. Així, i malgrat tenir un sou que difícilment superava els 1.000€ nets, la retallada salarial dels funcionaris i treballadors públics va afectar —de manera totalment injustificada i inclús, possiblement, il·legal— tots els investigadors predoctorals de les universitats catalanes, que van veure com el seu sou baixava un 5% fins a arribar a, per exemple, 902€ nets per als que tenien una beca FPU (que ja tenen el sou congelat des de fa anys). A la vegada, els preus públics i taxes dels seus “estudis” van augmentar desorbitadament (un 280% en el cas de la tutela de tesi, passant de 105€ a 400€, i un 400% per la de “Serveis específics“, que pràcticament es pot considerar un “impost per treballar”), mentre els estudiants de màster extracomunitaris pagaven en algunes universitats públiques catalanes 3,5 vegades més que els comunitaris.

Reproduïm aquest article d'opinió a Vilaweb de Víctor López Simó, investigador predoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre la vaga d'universitats i educació secundària d'avui.

Com a personal de la UAB, demà secundaré la vaga convocada per estudiants, professors i PAS de les universitats catalanes (públiques és clar, les privades són un altre món i responen a una altra lògica). Per explicar a la gent perquè hauria de fer vaga, podria anomenar desenes (i potser centenars) de motius, basant-me en el munt de dades escandaloses com les pujades dels preus de les matrícules, les retallades en inversió, els canvis en el reglament disciplinari de les universitats o el munt de gent que anirà al carrer en els propers mesos...

Aquest 17 de novembre hi ha convocada una vaga general a les universitats catalanes, contra les retallades, la precarització del professorat, l'augment de taxes, i la constant tendència a la privatització i mercantilització del sistema universitari. Tot seguit reproduim la convocatòria i el manifest fets públics per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP),  que reuneix estudiants, Personal d’Administració i Serveis (PAS), Personal Docent i Investigador (PDI) i col·lectius de totes les universitats públiques catalanes.

Comunicat de convocatòria.

El 2011 el sistema universitari català ha patit una retallada del finançament de la Generalitat del 17%. Retallada que en el període que va fins a 2014 es vol ampliar fins al 33%. El resultat més immediat d’aquestes retallades ha estat l’acomiadament de centenars de professors i de personal d’administració i serveis, una rebaixa generalitzada de sous, que ha arribat fins al 60% en alguns casos, del professorat universitari més jove i l’augment de matrícules i tot tipus de taxes pels estudiants. Només ha estat el començament per ells. Aquest és el resultat més immediat, però n’hi ha d’altres que posen en qüestió la mateixa naturalesa de la universitat catalana.

A continuació us reproduïm un article de Pau Casanellas sobre les retallades i la precarització a l'educació superior, aparegut als Quaderns d'Illacrua núm. 67 (dins la Directa 234 de 22 de juny de 2011).

Tot i passar relativament desapercebuda, la dràstica retallada prevista pel Govern català a les universitats (un 20% respecte als pressupostos del 2010) suposa una autèntica estocada al sistema públic d’educació superior. La tisorada en l’àmbit universitari dibuixa un horitzó d’acomiadaments que pot prendre una gran magnitud. A això s’hi afegeix la precarietat en què es troben actualment molts col·lectius, situació que el Govern encara vol aguditzar més. Tot plegat conviu amb la presència de fundacions i empreses privades que s’aprofiten dels recursos d’infraestructura i de personal de la universitat pública sense aportar res a canvi. Davant d’aquest escenari i del servilisme dels equips de govern, la mobilització ja ha començat a prendre cos gràcies a la coordinació entre estudiants, professorat i personal d’administració.

Malgrat que les retallades pressupostàries afecten també fortament les universitats públiques catalanes, estan passant força desaparcebudes als mitjans de comunicació, en gran part per l’opacitat amb la que s’estan executant des dels equips de govern i els consells socials de les universitats. Les primeres respostes, però, comencen a aparèixer. Tant a la Universitat Autònoma de Barcelona, a mitjans d’abril, com recentment a la Universitat de Girona, estudiants, personal docent i investigador (PDI) i personal d’administració i serveis (PAS) han bloquejat tres consells de govern (dos a la UAB i un a la UdG) on es pretenien aprovar les retallades. A aquestes accions se’ls han sumat mobilitzacions com les de l’Assemblea de Capítol VI de la UAB (els treballadors associats a projectes, un dels col·lectius amb més precarietat a la universitat), de l’Assemblea d’estudiants i PDI de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ara fa una setmana va tallar la Diagonal i va força el rector de la UPC a assistir a una assemblea, dels doctorands la passada tardor o les mateixes manifestacions del dissabte 14 i el diumenge 15 de maig. A més, alguns organismes de les universitats també comencen a pronunciar-se, més o menys obertament, en contra d’aquestes retallades. És el cas, per exemple, de la Junta de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

A continuació us reproduïm el manifest de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública, que denuncia que no només hi ha una retallada important en els pressupostos destinats a la universitat, sinó que també s’està produint un canvi de model encobert del qual no s’està parlant. La mateixa plataforma convoca el dijous 26 a manifestar-se.

Us reproduïm la convocatòria de reunió per a la creació d'aquesta Plataforma en Defensa de la Unitat Pública.

El passat dijous 14 d’abril ens vam trobar a la Universitat de Barcelona un grup de treballadors/es (PAS, professorat i personal investigador en formació) de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Girona. Ens unia una profunda preocupació per la situació actual de les universitats públiques del país i les seves perspectives de futur més immediat, tot reconeixent que alguns dels problemes actuals s’arrosseguen des de fa temps. Amb tota la nostra diversitat, compartíem també una ferma voluntat de no fer de la nostra passivitat complicitat amb el programa de retallades neoliberals a què l’actual govern de la Generalitat vol sotmetre a les universitats, com a part del procés privatitzador de serveis públics.

Fruit de la reunió n’ha sortit la convocatòria d’una reunió el proper divendres 29  d’abril, a les 18 h. a l'aula 52.023 del campus de Ca l'Aranyó de la UPF, oberta a qui treballa i estudia a les universitats públiques que tant a títol individual com en qualitat de membres d’alguna organització (professional, sindical, moviment social.... ) vulguin afegir-se a la creació d’una Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública.

Via el nostre formulari de publicació hem rebut aquest article de David Carmona i Arnau Mallol que us reproduïm adjunt.

Actualment les universitats de Catalunya viuen una situació financera precària, que fa molts anys que s'arrossega, i en els últims mesos aquesta s'ha vist accentuada, per les retallades pressupostàries imposades pel govern de la Generalitat. En aquest article, s'explica com aquestes retallades afecten negativament l'educació, i, molt especialment, com afecten a la qualitat i, la suposada, excel·lència de les universitats catalanes.

La passada tardor Itàlia va viure un seguit de mobilitzacions que van arrencar amb les protestes contra la reforma del sistema educatiu a través de l’anomenada llei Gelmini i que han anat evolucionant i madurant, incloent tant estudiants com investigadors en precari i professors universitaris, i que han convergit amb les lluites de treballadors, de migrants i de defensors dels béns comuns. D’aquesta confluència s’està desenvolupant una nova demanda de drets que inclouen, a més del reconeixement de la importància d’aquests béns comuns, el dret a una renda bàsica universal. Així, la Universidad Nómada presentava fa poc un “Manifest dels comuns. Per una nova carta de drets socials”.

El text que presentem a continuació és una traducció del manifest d’UniCommon, una xarxa dels moviments universitaris italians, cridant a les manifestacions d’aquest dissabte 9 d’abril, que ja han viscut avui una jornada de manifestacions de preparació.