universitat

Entre el 20 de novembre de 2008 i el 18 de març de 2009 el rectorat de la Universitat de Barcelona va romandre ocupat per estudiants oposats al procés de Bolonya. L'ocupació va acabar amb un desallotjament violent dut a terme per la policia tot seguint les ordres del rector. Ara, aquells 58 estudiants desallotjats s'enfronten a un judici per desobediència a l'autoritat i altres càrrecs.

En concret, a les 53 persones desallotjades del Rectorat se les acusa de faltes de desobediència a l’autoritat i estrenaran l’Auditori de la Ciutat de la Justícia el 18 de novembre. Als 6 detinguts durant el dia del 18 de març se’ls acusa de faltes de desordre públic i faltes de lesions. Seran jutjats el 26 de novembre. El grup d'afectats, 58i+, convoquen dues concentracions. Una, el dia 18 de novembre a les 10h a la Ciutat de la Justícia i l’altra, el 26 de novembre a la mateixa hora i al mateix lloc.

Els personatges que figuren a la fotografia del costat són Ana Patricia Botín, presidenta de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD), que, a més, és presidenta del banc Banesto i filla d'Emilio Botín, president del Banc Santander; Ángel Gabilondo, ministre d'Educació; Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Innovació; i finalment Javier Monzón, president del Comitè Executiu de la Fundació CYD abans esmentada. A la Fundació CyD es troben presidents i consellers delegats de bona part de les empreses més importants que cotitzen a la borsa espanyola i l'objectiu d'aquesta organització és, segons ells, analitzar i promoure la contribució de les universitats al desenvolupament econòmic i social. O sigui, deixant de banda els eufemismes, estudien de quina manera poden posar la Universitat al servei dels interessos empresarials i financers, de manera coherent, i no és casualitat, amb el procés d'imposició del Pla Bolonya. Fa uns dies, estudiants de la Universitat van fer classe a dins d'unes oficines del banc Santander a Barcelona per tal de denunciar la mercantilizació que suposa el pla Bolonya. I vés per on, quina casualitat, que la presidència d'aquesta fundació pel coneixement i desenvolupament, és en mans d'aquest mateix grup bancari.

Actualització 26 de març, 10:27h. Vilaweb anuncia que "els metges administren sèrum a Tomàs Sayes, que feia un mes que no menjava".

Després de mesos de demanar diàleg, d'intervencions benintencionades que pretenien establir ponts amb les institucions acadèmiques, el diàleg democràtic s'ha mostrat absolutament inútil. El diàleg que ofereix la institució es presenta com un diàleg entre iguals, quan en realitat és asimètric pel fet que les regles ja estan imposades prèviament. És com dialogar en una comissaria. El diàleg només és possible si per a parlar s'ocupa un dels llocs ja assignats per fer-ho. A fora d'aquest simulacre d'escenari la parla no és reconeguda com a veu política i, per tant, tot i que pot expressar-se (només faltaria!), no té cap efecte ni cap possibilitat d'intervenir políticament. En efecte, el rector de la Universitat de Barcelona té raó quan afirma que s'ha ultrapassat una línia vermella. Però no hem estat nosaltres sinó ells qui, davant d'aquest nosaltres que pren la paraula, ha imposat senzillament el silenci democràtic. Ha arribat l'hora de la veritat. El de Bolonya no és un assumpte aïllat, sinó part d'un procés d'atac a tots els espais que encara poden oferir una resistència a l'avanç del capital. La Universitat està assetjada. Bolonya ataca directament a la nostra vida, però ja no solament com a estudiants. No volem fer de la nostra vida una vida gestionada abans de poder ser viscuda, una vida hipotecada amb uns costos de promoció que hem de començar a pagar ja. Ha arribat l'hora de la veritat. S'ha obert un espai de politització i aquest fet fa por a les instàncies que imposen les regles del joc. Ara no som nosaltres els qui sentim por. De nosaltres depèn omplir aquest espai que s'obre de ràbia i de creativitat, o bé d'omplir-lo de paraules buides disfressades de crides al diàleg.

Aquest escrit, que circula en una octaveta anònima feta per un grup d'estudiants, resumeix força bé la situació actual al voltant de la imposició del procés de Bolonya. No hi ha res a negociar, perquè ja està tot decidit, per tant l'únic diàleg possible és amb les porres de la policia. Mentrestant, en Tomàs Sayes continua en vaga de fam, des del dia 23 de febrer, i ha hagut de ser hospitalitzat (veieu comunicat adjunt), un altre exemple del que entenen les institucions per diàleg i negociació. I com explica el professor Gerardo Pisarello en l'escrit que adjuntem al final, quin diàleg poden mantenir una gent com el secretari de la UB que entèn per "ús de l'espai públic" de la universitat que els turistes s'hi puguin passejar sense ser molestats per estudiants tancats?

Us reproduïm també el vídeo de l'ACN (més inforamció a un altre vídeo més complet), on es llegeix el comunicat dels professors tancats a l'edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona. Us recordem també que la Coordinadora d'Assembles d'Estudiants han convocat avui una manifestació a la plaça Universitat de Barcelona a les 20 h.

Un seguit d'estudiants i d'organitzacions sindicals i polítiques han interposat una demanda contra la Universitat Autònoma de Barcelona com a resposta a les sancions patides per alguns estudiants, que arriben fins i tot a l'expulsió, i que s'enmarca en el procés de resistència contra la privatització i mercantilització de la Universitat també conegut com a Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) o procés de Bolonya.

Mentre govern i rectors afirmen que el procés de Bolonya és innegociable i semblen decidits a portar la mercantilització a la universitat, comença de debò la repressió: 6 estudiants han estat expulsats de la Universitat Autònoma de Barcelona per periodes d'un fins a tres anys. No sembla que sigui la millor manera d'encetar negociacions per arribar a un acord, més aviat sembla la indicació de que no es vol negociar res perquè ja tenen decidit que Bolonya és inqüestionable. Com a primera reacció, tenim el comunicat fet públic pel comitè contra Bolonya de la UAB.

Segons explica el periòdic Diagonal, en un article d'Héctor Rojo, els diaris ‘El Mundo’, ‘El País’ i ‘La Vanguardia’ se podrien veure beneficiats per les despeses de publicitat que realitzi el 2009 el Ministeri de Ciència, després d'haver publicat reportatges contra el moviment anti Bolonya.

Continua la tancada d'estudiants a les universitats contra el pla Bolonya amb amenaces d'expulsió a estudiants de la UAB expedientats i crides dels rectors al govern per a solucionar la situació mentre insisteixen en què el pla és inqüestionable. El passat 27 de novembre Antoni Domènech va fer una xerrada als estudiants en vaga a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Antoni Domènech és catedràtic de Filosofia de les Ciències Socials i Morals a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. El seu últim llibe és El eclipse de la fraternidad. Una revisión republicana de la tradición socialista, Barcelona, Crítica, 2004. És l'editor general de Sinpermiso.

La vaga d'estudiants i les ocupacions de les universitats (Central, Autònoma) han posat en el centre d'atenció la qüestió de l'anomenat "Pla Bolonya". Vist des de fora tenim la impressió de què es tracta de reformar els estudis universitaris des d'un punt de vista neoliberal i posar la Universitat al servei de l'empresa capitalista. Podem tenir-ne un indici en el fet, per exemple, que les universitats catalanes no depenen de la conselleria d'Educació, sinó del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, que tè com a competències: comerç interior, artesania, turisme, indústria, seguretat industrial, innovació i internacionalització, universitats i foment de la recerca. Però per fer-nos'en una idea més detallada presentem un resum de les principals característiques del pla extret del lloc Especial Bolonya.

Enguany la universitat Autònoma de Barcelona comença el curs amb 31 persones expedientades i amenaçades d'expulsió. La Universitat ha decidit, una vegada més, criminalitzar el moviment estudiantil que, des de fa un temps, s'està mobilitzant en contra de l'aplicació del Pla Bolonya a la Universitat.