universitat

Després de diverses setmanes d'ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en defensa de la universitat pública i contra les retallades, la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF) ha decidit continuar amb una tancada indefinida a l'edifici. Tot seguit reproduim els darrers comunicats que han emès per a fer pública la seva postura i les raons de la seva lluita.

Comunicat de la CAF 14 de Maig: TANCAMENT DE L’EDIFICI DEL RECTORAT

Després de quatre setmanes d’ocupació del rectorat de la UAB, la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) ha decidit tancar-se a l’edifici.

Reafirmant la nostra ferma voluntat de negociar i treballar conjuntament l’execució de les mocions aprovades al claustre del 20 i 21 de març, les últimes setmanes hem centrat la nostra activitat en una ocupació i accions de baix nivell de combativitat, sempre dirigides a fer posicionar l’Equip de Govern.

Les mostres de suport per part de la comunitat de la UAB han estat palpables durant aquest mes, sobretot i especialment entre aquells sectors més afectats per les polítiques neoliberals promogudes per la Generalitat de Catalunya i secundades pels òrgans de govern de la universitat pública.

El proper dijous 11 d'octubre hi haurà una vaga d'estudiants a les universitats públiques catalanes, convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública, contra l'augment dels preus de matrícula i la reducció de beques. A continuació us reproduïm la notícia del setmanari La Directa, que menciona convocatòries de manifestacions a Barcelona, València, Girona, Tarragona, Palma i Castelló.

El curs 2012-2013 ha començat a les universitats públiques catalanes, així com a la resta de centres educatius del país, amb un "clar retrocés" pel que fa la qualitat i els recursos disponibles –segons denuncia la comunitat educativa–, fruit de les retallades aplicades pel govern de Convergència i Unió durant els darrers dos anys acadèmics. En el cas universitari, a la retallada pressupostària i de plantilles de Personal Docent i Investigador (PDI) i Personal d'Administració i Serveis (PAS), s'hi ha de sumar la implementació –aquest mes de setembre– de la nova política de taxes que paga l'estudiantat, que comporta un augment del 37% de mitjana en els preus de les matrícules. La massificació a les aules, la supressió de grups de tarda, així com la retallada del 12% en les partides pressupostàries destinades a beques, han impulsat de nou l'oposició a les retallades i l'autoorganització als centres contra l'actual política en matèria d'universitats.

En el següent article, publicat al blog col·lectiu Cercle Gerrymandering, Joan Botella, Jordi Mir i Antoni Ras, de l'Observatori del Sistema Universitari, contesten un anterior article sobre taxes universitàries i renda i aborden la qüestió, cada vegada més sovint presentada sense justificar, de la suposada progressivitat en els sistemes de preus de les taxes als serveis públics, la dificultat pràctica d'implementar de manera justa aquesta progressivitat i l'evolució de l'ús del concepte beca.

Després de publicar el text d’Álvaro Millán sobre “Universitat, renda i progressivitat” se’ns ha convidat a respondre i a formular-hi comentaris. És una invitació que agraïm i que acollim amb gust (malgrat que no amb la brevetat que ens agradaria), en el benentès que els signants no som, estrictament parlant, representants de l’Observatori del Sistema Universitari, sinó alguns dels seus integrants.

Divendres passat, una notícia apareguda a l'Ara desvetllava que Antoni Castellà (secretari d'universitats) i el govern de Catalunya "està pressionant perquè [el ministeri d'Educació] permeti apujar les taxes universitàries fins a un màxim del 25% del cost. Ara els preus en cobreixen fins a un 15%". Diversos comentaris a blogs (per exemple, aquest i aquest) van qüestionar ràpidament aquests percentatges, afirmant que el cost que paga l'estudiant és en realitat força més elevat (al voltant d'un 40% o 50%), una fracció que quedaria per sobre del percentatge fins a on vol augmentar els preus el secretari d'universitats. Diumenge passat, amb l'objectiu de desmuntar els arguments del secretari d'universitats, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública de Catalunya va publicar l'article que us reproduïm a continuació.

Demà dimecres 29, la comunitat universitària (estudiants, professorat i personal d'administració i serveis) fa vaga contra les retallades al sector i el canvi de model universitari. Les manifestacions (a Barcelona, convocada a les 12:30 a Plaça Universitat), arriba després d'una setmana de protestes de les universitats catalanes i de la mobilització a València contra les retallades en educació i la repressió policial. A continuació us reproduïm el manifest de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública de Catalunya.

Com tants altres sectors públics, les universitats estan patint arreu fortes retallades que afecten la qualitat de la docència i la recerca que s'hi fa. A més de les retallades, els importants deutes que arrosseguen les administracions, que triguen molt o inclús arriben a no pagar pressupostos que s'havien assignat a les universitats, empitjora la situació. La primavera passada es constituïa a Catalunya la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública. Recentment es va constituir a Galícia la Plataforma Unitaria en Defensa da Universidade Pública i al País Valencià la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública, per a defensar-se d'aquestes retallades i pressionar tant el govern del país com els equips rectorals de les universitats, que no sempre són ferms davant de l'administració. Sobre aquest tema, Fírgoa es feia ressò el mes passat d'un acord dels Consells de Govern de les universitats públiques valencianes per adoptar una estratègia comuna davant l'impagament de la Conselleria d'Educació. A continuació reproduïm la següent notícia apareguda a Llibertat.cat i el manifest de la Plataforma valenciana.

Blog de Raimundo Viejo Viñas

Article escrit a quatre mans amb Carles Delclos i publicat originalment a la revista Diagonal nº 162.

Les mobilitzacions del 17N es troben al centre del conflicte en que avui es dirimeix el model de societat: d'una banda, una variant de capitalisme basat en el coneixement; de l'altra, un intel·lecte col·lectiu productor del comú. En les universitats es va desplegar una gran diversitat tàctica que va anar des de les més modestes accions simbòliques fins a la vaga i total paràlisi de no pocs centres. Es tracta de la primera gran ruptura contra el comandament neoliberal en la universitat des de les lluites contra el Pla Bolonya. Ens trobem davant dos bàndols enfrontats en pugna per definir la societat del coneixement: d'una banda, el bàndol neoliberal; i de  l'altra, la universitat precària.

Us repoduïm un article de Martí Cuquet i Florencia del Castillo, escrit el març passat i pendent de publicació a la revista Estrat Crític, en el qual els autors expliquen les mesures patides recentment pel col·leciu dels investigadors en fase inicial (investigadors no doctors, la majoria dels quals tenen com a objectiu la realització d'una tesi doctoral com a part de la seva activitat investigadora) i la situació en què es trobava la lluita contra elles, sobretot pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, precedit per la introducció que un dels autors n'ha fet al seu blog.

El curs passat, els investigadors en fase inicial van patir directament un seguit de mesures, justificades com a conseqüència de la crisi, que d’alguna manera precedien les retallades en educació i en universitat que estem veient actualment. Les mesures afectaven doblement a aquest col·lectiu pel fet de ser considerats de vegades estudiants i de vegades treballadors. Així, i malgrat tenir un sou que difícilment superava els 1.000€ nets, la retallada salarial dels funcionaris i treballadors públics va afectar —de manera totalment injustificada i inclús, possiblement, il·legal— tots els investigadors predoctorals de les universitats catalanes, que van veure com el seu sou baixava un 5% fins a arribar a, per exemple, 902€ nets per als que tenien una beca FPU (que ja tenen el sou congelat des de fa anys). A la vegada, els preus públics i taxes dels seus “estudis” van augmentar desorbitadament (un 280% en el cas de la tutela de tesi, passant de 105€ a 400€, i un 400% per la de “Serveis específics“, que pràcticament es pot considerar un “impost per treballar”), mentre els estudiants de màster extracomunitaris pagaven en algunes universitats públiques catalanes 3,5 vegades més que els comunitaris.

Reproduïm aquest article d'opinió a Vilaweb de Víctor López Simó, investigador predoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre la vaga d'universitats i educació secundària d'avui.

Com a personal de la UAB, demà secundaré la vaga convocada per estudiants, professors i PAS de les universitats catalanes (públiques és clar, les privades són un altre món i responen a una altra lògica). Per explicar a la gent perquè hauria de fer vaga, podria anomenar desenes (i potser centenars) de motius, basant-me en el munt de dades escandaloses com les pujades dels preus de les matrícules, les retallades en inversió, els canvis en el reglament disciplinari de les universitats o el munt de gent que anirà al carrer en els propers mesos...

Aquest 17 de novembre hi ha convocada una vaga general a les universitats catalanes, contra les retallades, la precarització del professorat, l'augment de taxes, i la constant tendència a la privatització i mercantilització del sistema universitari. Tot seguit reproduim la convocatòria i el manifest fets públics per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP),  que reuneix estudiants, Personal d’Administració i Serveis (PAS), Personal Docent i Investigador (PDI) i col·lectius de totes les universitats públiques catalanes.

Comunicat de convocatòria.

El 2011 el sistema universitari català ha patit una retallada del finançament de la Generalitat del 17%. Retallada que en el període que va fins a 2014 es vol ampliar fins al 33%. El resultat més immediat d’aquestes retallades ha estat l’acomiadament de centenars de professors i de personal d’administració i serveis, una rebaixa generalitzada de sous, que ha arribat fins al 60% en alguns casos, del professorat universitari més jove i l’augment de matrícules i tot tipus de taxes pels estudiants. Només ha estat el començament per ells. Aquest és el resultat més immediat, però n’hi ha d’altres que posen en qüestió la mateixa naturalesa de la universitat catalana.