unió europea

El Seminari Taifa proposa un nou curs al voltant del procés de construcció Europea i la política actual de la UE. El curs tindrà lloc a Ecoconcern tots els dimecres a partir del 12 de maig i fins al 16 de juny. Més informació a http://cursos.seminaritaifa.org/

Vivim uns temps de trasvassament de rendes des de tot allò públic (sanitat, educació, pensions i subsidis, treballadors dels sectors públics...) cap al sector privat (sanitat privada, escoles privades normalment confessionals subvencionades -segons la neolingua oficial del departament d'ensenyament, "concertades"-, plans privats de pensions, empreses subcontractades amb treballadors en pitjors condicions laborals...). A aquest procés d'acumulació de capital robant-lo des del sector públic (la nostra riquesa col·lectiva) cap a l'empresa privada ara li diuen "retallades socials".

Els actuals governs de l'estat i de la Generalitat han claudicat  davant l'ofensiva neoliberal molt mediàtica d'especuladors internacionals (els "mercats"), i dels portantveus d'aquests: la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Sense gaire oposició, tot s'ha de dir, perquè "s'ha de generar confiança" en "els mercats". Com ens hem de veure, que fins i tot l'ex-president argentí peronista Kirchner ens recomana explícitament no seguir les receptes de l'FMI i la UE. Unes receptes que els amics d'Amèrica del Sud ja saben en carn pròpia que no han funcionat mai.

Així, en un moment de desànim col·lectiu com aquest, on encara hem d'aconseguir passar a la fase de la protesta, i per tant ni podem somiar encara en fer el trànsit, com deien els clàssics, de la protesta a la resistència permanent, són molt interessants iniciatives com aquesta del Seminari Taifa, que des d'aquí aplaudim.

Al bell mig de la crisi calia un article com aquest de l'economista i activista veïnal de Nou Barris Albert Recio que contextualitzés els plans d'ajustament que se'ns ofereixen com a solucions als països del sud d'Europa, que ens expliqui el perquè del particular impacte de la crisi en aquests països, no només per demèrits propis, sinó també per la particular arquitectura econòmica de la Unió Europea, anunciada des de Maastricht. Us seleccionem unes línies d' aquest article, al nostre entendre d'obligada lectura: "Empènyer a un país a fer un dur ajustament econòmic és fàcil. Sobretot si qui ho fa té ressorts de pressió contundents. Allò difícil és recompondre un teixit social i productiu destrossat, promoure polítiques que permetin mantenir drets socials bàsics. Res de tot això està a l'agenda de les institucions europees, ni en les idees dels seus arrogants assessors". Us deixem amb l'article "Tempesta a Grècia, calma absoluta a Brussel·les", publicat al nº 78 de la revista Mientras Tanto.

Llei d'Economia Sostenible, rien ne va plus.

La Disposició Final Primera de la LES ens està negant el futur.

Red SOStenible i La Quadrature du Net denuncien com ahir [24-2-2010] la presidència europea espanyola ha adreçat al consell de la Unió Europea un document on s'hi equiparen de manera barroera la pedofília, la propaganda fonamentalista i xenòfoba i la vulneració de la propietat intel.lectual.

El document ha provocat indignació dins del Consell pel seu caire clarament propagandista i per l'evident intent de justificar a nivell europeu, a través d'una grollera criminalització, les operacions de suport incondicional als lobbies de la indústria cultural que Espanya vol portar a terme dins del seu territori a través de la DF1 de la LES [Disposició Final 1ª de la Llei d'Economia Sostenible].

Avui dia 24 de febrer i demà dia 25 hi ha una cimera que reunirà als ministres de defensa de la Unió Europea (i del Magrib) a l'Hotel Victoria de Ciutat de Mallorca. S'han convocat diverses accions de protesta, manifestacions, xerrades i debats contra aquesta cimera. Una de les accions de protesta més sonades ha estat la pujada de 150 persones al Puig Major de Mallorca, on hi ha una base de l'exèrcit. Per primera vegada es va entrar dins el perímetre militar, desobeïnt les indicacions del personal militar que els hi recordava que estaven en zona militar, i per tant cometent una il·legalitat, van arribar fins al cim, on davant del desplegament de militars amb material antidisturbis, i veient que ja s'havien asolit els objectius de la marxa, els manifestants van decidir aturar-se (crònica i imatges).

Avui dia 24 de febrer a les 19 hores hi ha convocada una manifestació unitària que partirà a les 19 hores de la Plaça d'Espanya de Ciutat sota el lema «Aturem l'Europa del Capital i la Guerra. Per la solidaritat entre els pobles». Per al dia 25 hi ha convocada una jornada d'accions descentralitzades per tot Mallorca. Podeu seguir les diferents accions de protesta als webs de l'Ateneu Llibertari Estel Negre i al del Comitè de Benvinguda de la cimera. Us reproduïm la notícia "Pujada popular al Puig Major", publicada al web Llibertat.cat.

A partir de l’1 de gener de 2010 l’Estat espanyol tindrà la presidència de la Unió Europea (UE). El govern de Zapatero intentarà utilitzar la presidència de la UE com una operació de màrqueting per rellançar la seva presidència i seguir venent la farsa que la crisi s’ha acabat. La crisi actual, lluny de ser una crisi conjuntural passatgera, és una veritable crisi sistèmica, econòmica i financera, social, ecològica i energètica, i alimentaria. No estem al final de la crisi i el més dur encara està per arribar.

Entre el 25 i el 30 d'agost passats es va cel·lebrar a la illa grega de Lesbos l'edició del 2009 del NoBorder Camp, campaments contra les fronteres blindades de la Unió Europea que s'han anat succeïnt  en els darrers anys. Us reproduïm la crònica escrita per Hibai Arbide i Laura Sponti, membres de l'Alliance multietniK. El vídeo, enregistrat pels activistes participants del camp, reprodueix les terribles condicions del camp d'internament d'immigrants de Pagani, on per exemple no fa gaires dies  s'ha produït una nova vaga de fam. Més informació als webs lesvos09.antira.info i noborder09lesvos.blogspot.com.

L'OTAN fa 60 anys el 4 d'abril i els deixen la seu del Parlament Europeu a Estrasburg per celebrar-ho (edifici civil per a celebració d'institució militar). Hi ha una campanya a nivell europeu que  (considerant que més que celebrar-ho millor seria que es dissolguessin) organitza una contra-celebració amb campament antimilitarista, xerrades, i, el dissabte 4, bloqueig del Parlament i manifestació pel mateix Estrasburg. Esperen entre 50.000 i 100.000 participants. En tot cas la que està garantida és la presència de 16.000 policies  francesos i 15.000 d'alemanys.

Justícia i Pau i La Plataforma Aturem la Guerra (PAlG) han començat la campanya a casa nostra fa uns mesos i ja s'hi han adherit diferents entitats. Han editat i repartit materials i fet xerrades allí on se'ls hi ha demanat i  ho continuarant fent. També organitzen autocars per anar a participar a Estrasburg sortint el 2 i tornant al 6 al matí. És molt important que qui pugui i vulgui anar contacti quan abans millor amb el correu  2009otanno@gmail.com .  Qui no hi pugui assistir podrà anar a la concentració de protesta del 4 a 2/4 de 6 de la tarda a la pl. Sant Jaume de Barcelona.

A nivell europeu, es considera que aquestes accions en si, poden ser l'inici d'una nova campanya permanent contra l'OTAN. A Catalunya encara hi ha molta gent que recorda que aquí va guanyar el NO en el referèndum de 1986, d'aquí la importància de l'assistència a aquesta manifestació. Us reproduïm les 10 raons per dissoldre l'OTAN.

Tal com us anunciàvem, el dia 24 de setembre es va votar al Parlament Europeu les directives que han de regular la internet europea, anomenat "paquet Telecom", on anaven incloses les anomenades "esmenes torpede", aquelles que proposaven la col·laboració entre les operadores telefòniques i els proveïdors de serveis d'internet (ISP's) amb les cases discogràfiques, cinematogràfiques o entitats de gestió dels drets d'autor per tal de control·lar les webs on entrarien els internautes i on es dotava a aquelles entitats de la capacitat per delimitar si un contingut és lícit o no i com a conseqüència alertar als usuaris. El resultat de la votació ha estat que, per una banda, les esmenes més perilloses proposades per l'europarlamentari britànic Malcolm Harbour (del Partit Popular Europeu) han estat retirades i han quedat com a simples propostes. El què sí que es va aprobar finalment, entre d'altres coses va ser ampliar la competència de la legislació europea sobre protecció de dades per tal d'aplicar-la també a xarxes socials com poden ser Facebook o Myspace. Us reproduïm un article d'Astrid Girardeu aparegut al web Écrans, traduït per Fabienne Bendodo, i reproduït al web de l'Associació d'Internautes.

L'aprovació el passat 9 de juny d'una directiva de la Unió Europea que permetria allargar les jornades de treball fins les 65 hores setmanals supossa una nova agressió contra els drets laborals, ja prou retallats en els darrers temps. Contra aquesta directiva es va constituir a Barcelona la Campanya contra la directiva de les 65 hores, que ha convocat una manifestació a Barcelona el dimarts 7 d'octubre a les 19,00 h. des de Passeig de Gràcia-Provença fins a  Plaça Catalunya  sota el lema "No a les 65 hores, Sí a les 35 hores. La crisi que la paguin els rics". Aquesta mobilització serà coberta per una convocatòria de vaga de  4 hores durant les 24 d'hores del dia 7 d'octubre (més detalls de la convocatòria) a nivell català. La Trobada Alternativa de 9 Barris també convoca pocs dies abans un acte polític contra la mencionada directiva europea a Nou Barris. Més informació al web de la Xarxa contra els tancaments i la precarietat, i al díptic de la convocatòria (doc), que us reproduïm tot seguit.

Durant els dies 17 a 21 de setembre es va realitzar a Malmö, Suècia la cinquena edició del Fòrum Social Europeu. Josep Atentas i Esther Vivas reflexionen en aquest article sobre el sentit que poden tenir hores d'ara la celebració d'aquestes trobades anuals i sobre possibles línies futures que podrien seguir els moviments socials europeus. Aquest article va ser publicat al diari "Público" el 21 de setembre de 2008 [Pdf 12 Mb]. Nosaltres us reproduïm la traducció al català extreta de "La Fàbrica".