unió europea

Avui 17 de maig hi ha convocada una vaga de professors d'ensenyament secundari a Grècia coincidint amb els exàmens de selectivitat contra uns plans exigits per la troika que implicaran l'acomiadament de milers de professors interins. El govern ha decidit il·legalitzar la vaga, fent servir una legislació d'emergència que li permet la militarització de treballadors "en cas de desordres socials o desastre natural", tal i com ja ha fet altres vegades. Els professors que no hi vagin a treballar avui podran ser acomiadats o detinguts. Us reproduïm la notícia tal i com ha aparegut al web de la CGT. On també hi ha un model de mail de protesta que se li pot enviar a les autoritats gregues.

"Des de CGT fem una crida a solidaritat amb el professorat de secundària grec. Adjuntem demanda des de Grècia.

Grècia: Militaritzada la vaga de professors de secundària de divendres 17 de maig

El govern grec ha il·legalitzat de la vaga de professors/es de secundària convocada per divendres, coincidint amb els exàmens de selectivitat. El sindicat únic de profes, OLME, ha convocat la vaga contra la prolongació de dues hores de jornada a la setmana i el trasllat forçat de 4.000 companys a zones remotes del país per cobrir vacants, dues mesures que permetran acomiadar 10.000 profes interins. La mesura se suma als 15.000 acomiadaments de treballadors públics fixes anunciada pel govern en el marc dels acords amb la troika.

Blog de Jordi Martí Font

És a l’estiu, aquest estiu que ara passa, l’estiu del 2012, quan els governs de Rajoy, Fabra, Bauzà i Mas (tots al servei dels amos rics que ens porten com a societat cap al penya-segat) han premut més l’accelerador.

I no ho fan per malícia sinó per pura cobdícia. Ens apliquen les mateixes polítiques d’espoli que fa una dècada aplicaven a les perifèries de l’Imperi i que nosaltres combatíem demanant la condonació del seu deute extern. Dèiem que era una forma d’imperialisme, una forma de dominació colonial. I més enllà de totes aquestes paraules, el que realment suposava era pura cobdícia. Cobdícia que els feia bombardejar la perifèria igual que ara bombardegen el mig centre i demà el centre si en poden recollir beneficis. I no és cap metàfora no pensada. Com les bombes, els rescats, els crèdits, etc., suposen la destrucció total del que toquen alhora que fan rics els qui llencen les gràcies a la seva cotització borsària. Alhora els efectes colaterals que produeixen comporten la destrucció del que s’anomenava “estat del benestar” i el dret de conquesta aplicat a les seves restes, que són convertides ràpidament en dividends per als que llencen les bombes. Negoci rodó. Cobdícia extrema.

Aquest passat divendres 13 el consell de ministres del govern Rajoy va aprovar una sèrie de retallades (aka "reformes") que ja deixen més que clar que no ens trobem al davant d'un simple rescat bancari, tal i com comenta Manuel Castells en un duríssim article ("Intervención") que fa una crida a les eleccions anticipades. Hem estat intervinguts i per qui tingui algun dubte encara sobre la qüestió, aquí té el pdf amb el memoràndum [en anglès] on es detalla la intervenció i el seu calendari, on es menciona entre d'altres coses, la pèrdua d'independència del Banc d'España, suposem que per la seva actuació impresentable durant la bombolla immobiliària, o bé, els punts que justifiquen les retallades socials (punt 29 del citat memoràndum en endavant). Els detalls del paquet de mesures encara s'estan descobrint ara -per exemple la pèrdua de la renda d'inserció si un aturat trepitja simplement un país estranger-.

Així, el govern del PP, rememorant en certa mesura actituds passades que els hi van costar el govern al seu moment, ha decidit ignorar els mitjans de comunicació estatals a l'hora d'estimar l'impacte econòmic de les mesures. Durant l'aprovació d'aquest paquet de mesures, realitzada entre aplaudiments de la bancada dels diputats del Partit Popular -al contrari que les llàgrimes de la ministra italiana Fornero-, una diputada del PP, Andrea Fabra, de la família Fabra de Castelló, va proferir una frase ("Que se jodan") que ha incendiat primer la xarxa i després el carrer. Així, milers de persones van protestar contra aquestes mesures davant les seus del PP i del PSOE de moltes ciutats de l'estat. Al respecte us reproduïm la notícia realitzada per Jesús Rodríguez i publicada al Setmanari La Directa (@La_Directa).

Les seus del Partit Popular van reviure ahir a la nit algunes imatges que reservàvem a la memòria des del 13 de març de 2004. Amb unes dimensions més acotades i transmutant aquell 'Queremos saber' per un 'No queremos pagar', les mobilitzacions van assenyalar el Partit Popular que, malgrat han passat més de 8 anys segueix liderant Mariano Rajoy.

Blog de Jordi Martí Font

Si ens mirem a poc a poc els arguments que utilitza el president del Govern espanyol per justificar les immenses retallades presentades l'11 de novembre del 2012, veurem que només n'hi ha un que sigui real, que tingui lògica i alhora que sigui creïble: “No podem triar”.

Rajoy i la colla dels criminals encorbatats i engominats que l'aplaudien mentre exposava de què aniria el paquet de mesures destructores de les actuals consdicions de vida a l'Estat espanyol, inclosa la filla de son pare Andrea Fabra, resumien la idoneïtat de les mesures en aquest lacònic “No podem triar”.

Blog de Jordi Martí Font

L'endemà del 29 de març, a banda de ser divendres va ser el dia triat pel govern de Mariano Rajoy (l'íntim amic de Mas, Fabra i Bauzà) per anunciar una de les mesures polítiques més fastigosament inacceptables de les que el govern espanyol en curs ha aprovat des que el PSOE va ser substituït pel PP. Els grans defraudadors, els grans lladres, ja tenen la seva amnistia. L'amnistia fiscal.

Us reproduïm aquest article de Roger Suso sobre les protestes a les darreres eleccions del passat 10 de març i els casos de corrupció  (cas "Gorila") esdevinguts a Eslovàquia. No estem aïllats, ens trobem davant d'un cicle de protestes que està passant per molts països d'Europa a més del nostre, Grècia, Romania, Eslovàquia, i etcétera. Publicat al web del Setmanari DIRECTA el 11 de març de 2012

L’opositor partit Socialdemòcrata (Smer-SD), liderat per l’exprimer ministre Robert Fico (al poder entre 2006 i 2010 en coalició amb els conversadors de l’HZDS de Vladimír Meciar i l’ultradretà partit SNS de Ján Slota), va guanyar per àmplia majoria les eleccions legislatives a Eslovàquia. Tanmateix, més enllà del canvi de govern i l’aparició de nous partits en la contesa, els comicis van quedar marcats per les mobilitzacions populars al carrer contra el procés electoral, la baixa participació i la corrupció endèmica de la classe politicoempresarial i de les institucions democràtiques.

Us reproduïm aquest article de Roger Suso, publicat al seu blog i al setmanari la Directa número 264 el passat 7 de març. En aquest article l'autor fa un repàs de l'ascens del nou règim autoritari hongarès, entre el silenci de les cancelleries i institucions europees.

Des de l’entrada en vigor aquest any de la nova Constitució, Hongria s’ha convertit un Estat nou de biaix autocràtic bastit al voltant del primer ministre Viktor Orbán i el seu partit, el conservador Fidesz. La flamant Llei Fonamental -com s’anomena- va ser aprovada gràcies a la majoria de dos terços que des de 2010 el Fidesz té al parlament. El text ha posat fi a la República d’Hongria per referir-s’hi únicament com Hongria i ha redibuixat les circumscripcions electorals en benefici del Fidesz. El més destacat però, és la restricció draconiana de les llibertats bàsiques, la violació de la separació de poders, l’autorització al primer ministre a governar per decrets-llei, l’augment del control gubernamental sobre el Banc Central i l’emmordassament dels mitjans de comunicació.

Després que s'aprovés pel Parlament grec el nou rescat de la Unió Europea el passat diumenge, us reproduïm aquesta entrevista publicada el passat 7 de febrer a Diagonal Periódico. En la mateixa s'analitza la situació política i social d'aquest país intervingut i com serveix de laboratori per aplicar noves polítiques neoliberals, la repressió de les protestes i la tecnocràcia. La traducció ha estat realitzada pel col·lectiu de comunicació de la Confederació General de Treballadors (CGT)

Continuen les retallades i l'ofegament de poblacions senceres de la Unió Europea per part de l'anomenenada Troika (UE, BM, FMI). El passat 5 de febrer va caure el primer ministre romanès arran d'una onada de protestes com feia dècades que no es veien en aquest país de l'Est europeu. Després d'haver baixat el sou un 25% als treballadors públics, un 15% les pensions, ara es pretenia iniciar la privatització de la sanitat.  Això va ser el catalitzador d'una protesta que de moment ja ha fet dimitir un primer ministre i recular al menys en les seves intencions de privatització de la sanitat. Els romanesos viuen en aquests moments igual o pitjor que l'any 89, any de la caiguda de Ceusescu, segons diu Oriol Fuster, des de Romania. Per tal que ens fem una idea, el cost dels aliments és una mica més baix que aquí, i els sous són molt baixos: el sou d'un professor és d'uns 200€. Us reproduïm l'article "Romania crida als carrers", de Beatriz Carrandés, escrit des de Bucarest i publicat al número 167 del periòdic Diagonal, el passat 7 de febrer.

Manifestacions contra la política imposada pel FMI

Els ciutadans romanesos estan protagonitzant una de les majors protestes contra el Govern en la història de la seva democràcia. L'Executiu, del Partit Social Demòcrata Liberal (PDL), presidit per Trian Basescu és objecte de crítiques cada vegada més directes per part de la població i de les seves pròpies files, a causa de les dures mesures econòmiques que des de fa tres anys ha vingut adoptant. Fa més d'una dècada que el país no vivia unes protestes similars, des de les vagues mineres dels anys 90.

13.02.2012 20:00

Concentració en suport al poble grec

A causa del clamor popular d'ahir a Grècia, la brutalitat policial amb què van ser agredits i l'aprovació del pla d'austeritat grec, es convoca:

Dia: 13 de febrer a les 20 hores

On: Consolat de Grècia a Barcelona. C / Freixa, 6 Barcelona.

Convoca: Comisión Internacional de Acampadabcn

Veure mapa