transició

Blog de Marc Gavaldà

La perillosa combinació dels efectes del peak oil, o esgotament del petroli, amb els efectes del canvi climàtic preocupa cada cop més a moviments veinals d´arreu del planeta. A través de mecanismes participatius, una xarxa de pobles europeus intervenen als municipis per a posar en marxa un “full de ruta” cap a la independència energètica. En pocs anys, la idea s´escampa, perquè “sempre seràs benvingut a Transition Town”.

El següent article, publicat per Gerardo Pisarello i Daniel Raventós a la revista SinPermiso fa una repassada als darrers esdeveniments vinculats al poder judicial: el procés a Garzón, l'absolució del cas Egunkaria, l'ajornament continu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut català... per arribar a la conclusió de que cal desenmascarar la mentida històrica elaborada al voltant del concepte de transició.

Per la nostra banda, podem afegir que aquesta transició, presentada sempre com un pacte entre iguals, no era tal, sinó el reflex de la correlació de forces sorgida de la guerra del 1936-39, i que l'arrogància, prepotència i impunitat que mostra la dreta actualment és conseqüència directa de ser els guanyadors d'aquella guerra. També és conseqüència, però, del paper que va acceptar l'esquerra parlamentària i el seus sindicats en aquell pacte, renunciant a qualsevol intent de transformació de la realitat més enllà d'aspectes simbòlics i secundaris i conformant-se amb ser el bomber apaga-focs dedicat a desactivar conflictes i apaivagar protestes.

I si actualment es pot constatar un enduriment de les posicions d'aquesta dreta, tant en els seus aspectes històrics com en els més actuals, l'explicació és la mateixa: la renúncia i la derrota de l'esquerra. Una renúncia i una derrota que fan que, quan governen, i això es pot constatar ara tant a Catalunya com al conjunt de l'estat, el programa que apliquen, fora d'unes poques excepcions sovint simbòliques, és el mateix de la dreta.