transgènics

Article d'Esther Vivas, publicat al diari Público el passat 25 de febrer de 2011

Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que s’evidenciaven les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.

Una de les aplicacions més habituals dels transgènics és fer més tolerants les plantes a determinats herbicides i productes químics amb les que són tractades les actuals explotacions agrícoles industrials. De tal manera que aquestes plantes transgèniques poden ser ruixades amb tot l'herbicida que es vulgui, acumulant-lo als seus teixits, mentre que les plantes adventícies (males herbes) no el podran suportar. Les associacions i plataformes contra els transgènics sempre han denunciat que aquesta acumulació de pesticides i herbicides podia ser molt perjudicial per la salut, particularment embrionària. Finalment, un estudi de l'investigador argentí Andrés Carrasco sobre els múltiples efectes de l'herbicida de Monsanto en el desenvolupament embrionari ha estat publicat a la revista científica "Chemical Research in Toxicology" [pdf]. Us reproduïm la nota de premsa de Som lo que Sembrem al respecte.

El passat 12 de juliol, un grup d'activistes antitransgènics va segar un camp de blat de moro modificat genèticament a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). La premsa convencional, en informar de l'acció, a part de la criminalització habitual que acostuma a fer-ne d'aquesta mena d'actes tot titllant de "radicals" els seus protagonistes i sense contextualitzar la notícia, va publicar que, a més, s'havia tractat d'un "error" ja que el blat de moro plantat no era transgènic. Després van matisar i resulta que sí que n'era, de transgènic, però jugaven a la confusió entre "conreu comercial" i "conreu experimental" i, en qualsevol cas, sense informar de les implicacions socials, ecològiques i sanitàries que comporta la implantació d'aquesta mena d'agricultura. Recordem, ara que tant s'ha parlat de la prohibició de les curses de braus a Catalunya arran d'una iniciativa legislativa popular (ILP), que uns mesos abans s'havia presentat al Parlament una ILP amb l'objectiu de prohibir aquests conreus a casa nostra i que, a diferència de la ILP antitaurina, ni tan sols va arribar a ser admesa per a la seva discussió. Tot seguit reproduim la versió dels activistes que van segar el camp, publicada a Ecodiari, on justifiquen la seva acció i recorden als mitjans de comunicació que haurien d'informar amb rigor i contrastant les informacions. I a propòsit del seguiment informatiu d'aquesta acció,  també és interessant de consultar l'anàlisi que n'ha fet l'observatori crític dels mitjans, Media.cat.

El passat 12 de juliol va aparèixer aquest comunicat al lloc web d'Indymedia Barcelona.

"Comunicat 12 de juliol

Avui, 12 de juliol de 2010, desenes de persones hem sabotejat dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Hem destruït l’experiment transgènic a cel obert de Syngenta perquè entenem que aquest tipus d’accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats per mitjà de la qual la Generalitat, l’Estat i les multinacionals biotecnològiques duen dotze anys imposant-nos unilateralment els organismes modificats genèticament (OMG) en l’agricultura i l’alimentació.

Després de l'experiència de l'any passat, en aquest 2010 una sèrie de col·lectius i organitzacions promouen sota el lema "Per una agricultura i una alimentació lliures de transgènics" una nova Setmana estatal de lluita contra els Organismes Modificats Genèticament (entre el 5 i el 17 d'abril, amb especial èmfasi en la setmana del 12-17 abril). Aquesta culminarà amb una manifestació el 17 d'abril, que acabarà davant la seu del Ministeri de Medi ambient, Medi Rural i Marí a Madrid per a mostrar el rebuig de la societat civil a la introducció de organismes genèticament modificats en la nostra agricultura i la nostra alimentació.

En el 2008, ‘Som lo que Sembrem’ va recollir 106.000 signatures per aturar els cultius transgènics, millorar l’etiquetatge i estudiar-ne els efectes sobre les persones, el medi i l’economia. Aquesta tasca va comptar amb la participació d’un miler de voluntaris, més d’un centenar d’entitats i el recolzament d’un bon nombre d’ajuntaments i consells comarcals.

Tot i aquests suports, el passat juliol, els grups parlamentaris del Partit Popular, PSC i CiU s’unien per vetar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de ‘Som lo que Sembrem’. Amb aquesta decisió, el Parlament es negava a debatre una preocupació de la societat catalana, deixant en res el mecanisme d’ILP i augmentant la distància entre ciutadania i institucions polítiques.

El tracte que hem rebut en aquest procés, ens fa més conscients de que la política es troba segrestada per un sistema de partits que ens nega l’acció en qüestions tan fonamentals com la nostra alimentació, la nostra salut.

En aquests temps d'informes encarregats pel govern tripartit de la Generalitat que es podrien arribar a considerar escandalosos pel seu cost econòmic i pel seu poc contingut real, ens trobem amb aquest comunicat de la plataforma Som Lo Que Sembrem, on es denuncia precisament els informes sobre la qüestió dels transgènics elaborats pel CAPCIT, Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia. En principi aquest Consell Assessor, format per polítics però també per científics reputats, hauria de "coordinar tota la informació i l'assessorament en matèria científica i tècnica que necessita el Parlament de Catalunya", segons cita el web del Parlament.

Doncs com a mínm semblaria que incompleix greument el primer punt ("coordinar tota la informació"), donat que, segons denuncia la citada plataforma,  als informes presentats sobre la qüestió dels transgènics ni es cita ni s'ha demanat l'opinió ni de Som Lo Que Sembrem, ni de cap de les veus contràries (també científiques) contra l'extensió d'aquest tipus de cultius. Sembla que més que informar la seva funció seria la de justificar. Us reproduïm el comunicat sobre la qüestió de la plataforma antitransgènics.

El Parlament de Catalunya ens ha mostrat els límits de la democràcia parlamentària. Com? passant de les 106.000 persones que pensaven que el tema dels transgènics es mereixia al menys una discussió parlamentària amb cara i ulls i no simplement saltar-se el debat parlamentari (i el problema). Us reproduïm la molt pedagògica carta oberta sobre aquesta qüestió escrita per Alexis Inglada i Romero, portantveu al Parlament de la Comissió Promotora Catalunya lliure de transgènics. Podeu veure el vídeo de la seva intervenció al Parlament en aquest enllaç.

Via el nostre formulari de publicació rebem aquest article d'Esther Vivas sobre el rebuig al parlament de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra els transgènics. Aquí teniu el vídeo amb el debat realitzat al Parlament el passat 2 de juliol. Us reproduïm el vídeo de la manifestació del passat 28 de juny a Barcelona en suport a la ILP realitzat pels companys d'"Okupem les Ones".