Sàhara Occidental

El passat 10 d'octubre era l'aniversari de l'inici dels campaments de haimes al Sàhara Occidental. Milers de saharauis van mostrar la seva protesta contra l'ocupació  marroquina, la manca de democràcia, i les dolentes condicions de vida, tot instal·lant-se als afores de diverses ciutats. Vint-i-vuit dies després, forces armades marroquines van desmantellar els campaments amb mètodes violents, dificultant que la premsa internacional n'informés, provocant víctimes mortals, i van desfermar una cacera humana de dissidents per tot el territori.

Vist en perspectiva, podem considerar aquells campaments com el precedent del que després s'ha anomenat primavera àrab, el moviment popular contra les dictadures de tota mena que pateixen aquests països. A diferència d'altres aixecaments, però, el saharaui va fracassar per la fortalesa de la dictadura marroquina i la complaença occidental envers aquest règim. Complaença que es pot comprovar gràficament en aquest vídeo on es veu com uns activistes prosaharauis són expulsats amb males maneres del mítin electoral que celebrava a les Canàries fa uns dies un dels candidats del bipartidisme a les properes eleccions.

Tot seguit reproduim el comunicat publicat al lloc Sahara Thawra, un lloc recomanable de visitar on s'informa amb prou detall, incloent-hi documents gràfics esfereïdors, de la repressió marroquina al Sàhara, les tortures als presos i dissidents i la insuportable realitat quotidiana d'una dictadura amb la qual els governs i empreses espanyols i europeus en general tenen sucosos negocis que inclouen l'espoli de les riqueses del país ocupat.

El balanç que podem fer després dels dies que han passat des de l'assalt al campament saharaui, és que el govern de Zapatero ha pres partit de manera incondicional a favor de la dictadura marroquina. Tampoc ha estat cap sorpresa. Com es pot recordar amb el vídeo de dalt, aquest posicionament ve de lluny, de quan Felipe González era president del govern. Ara s'ha tornat a repetir la mateixa traïció a la causa saharaui per part dels governants del PSOE, que han protagonitzat escenes patètiques i ridícules intentant justificar la seva postura. Primer de tot, la visita del ministre d'afers exteriors del Marroc, dies abans de l'assalt al campament, que es va permetre, en presència de la ministra Trinidad Jiménez, de renyar els periodistes espanyols per la seva manera d'informar sobre el Sàhara. Una visita en què, s'ha sabut després, el ministre marroquí va informar Trinidad Jiménez de l'imminent assalt al campament.

Després de l'assalt i de la repressió desfermada pel Marroc a la ciutat d'Al-Aiun, la postura oficial del govern espanyol ha estat la de "lamentar" els fets, però en cap cas ha "condemnat" tot adduint que no tenen prou informació, com si no sapiguéssim que aquest govern disposa d'uns serveis secrets que de ben segur tenen el Marroc entre els seus objectius priotaris. Per cert, que convé recordar que a l'Estat espanyol hi ha partits polítics prohibits perquè, entre altres coses, "lamentaven" però no "condemnaven" determinats esdeveniments violents, exactament el que acaba de fer aquest govern. Cal afegir-hi, a aquesta llista de despropòsits i misèries, la visita del ministre marroquí de l'interior al seu homòleg Rubalcaba, el qual ha donat per bona la versió marroquina dels fets i ha negociat que dos periodistes espanyols puguin viatjar al Sàhara Occidental, acceptant que tota la resta siguin expulsats sense contemplacions.

Com anècdota ridícula, podem recordar les declaracions de la ministra de cultura, González-Sinde, que ha demanat als qui no són "experts" en el tema que no juguin al "paper d'opinar i contribuir a la confusió", oblidant pel camí que la llibertat d'expressió és un dret fonamental i que el règim democràtic dóna dret d'opinió i de vot a tothom independentment de si són experts o simples ciutadans. Potser li podriem suggerir que, a les eleccions, només votin al seu partit aquells que siguin "experts" en política. I encara que no som experts en el tema, ens permetrem no fer cas de la ministra González-Sinde i opinar que cal denunciar que el govern marroquí és un dels clients de la indústria militar espanyola, com ens informa el Centre d'Estudis per la Pau JMDelàs.

I ara que s'acosten les eleccions al Parlament de Catalunya i som en plena campanya electoral, el següent vídeo és un bon exemple del valor que tenen les promeses electorals i els compromisos dels partits: l'actual ministra d'afers estrangers, Trinidad Jiménez, la mateixa que ara pren partit pel Marroc, mostrava així el seu "compromís" amb la causa saharaui quan el seu partit era a l'oposició:

SÀHARA OCCIDENTAL: MÉS DE 4500 FERITS, MÉS DE 2000 DETINGUTS, INCALCULABLE NOMBRE DE MORTS

[Extret de http://territoriosocupadosminutoaminuto.blogspot.com]

Salka Embarek

Dijous, 11 de novembre 2010

La ciutat d'Al-Aaiún durant aquests dies després del desmantellament criminal del Campament de Gdeim Izik, es manté en estat de setge. L'exèrcit, les Forces Auxiliars i la policia, continuen atacant els habitatges dels ciutadans saharauis, detenint tothom que troben, apallissant famílies senceres, segrestant els joves, sobre tot als barris de Skeikima, Bucraa i Mattalla, mentre que als barris de l'est de la ciutat, com Raha, Duerat i d'altres, fins ahir pel matí es produien contínues violacions de domicilis pels diferents cossos de repressió, que obliguen els ciutadans a cridar “Visca el Rei”, “Sàhara marroquí” i frases per l'estil.

COMUNICAT DEL 9 DE NOVEMBRE 2010
[Extret de http://territoriosocupadosminutoaminuto.blogspot.com]

Al-Aaiún continua pres per les forces de repressió marroquines, principalment policies i antiavalots, un dia després de l'atac al campament de la dignitat saharaui de Gdeim Izik. S'estan vivint tres Intifades, tres focus de resistència en aquest moment, a Matallah, Haimatar i a Colomina, el volum de cossos de força policial i militar que són allà és aclaparador. El barri de Matallah està sent molt castigat per violents enfrontaments, des d'ahir la policia entra a les cases de les famílies saharauis, no de persones relacionades amb l'activisme, sinó de població civil saharaui.

La policia i les Forces Auxiliars patrullaven ahir els carrers i també incitaven els colons marroquins per a que s'endinsessin als coneguts barris de Hay Mattalla, las Villas i Skeikima, de població majoritàriament saharaui. Des dels vehicles policials se'ls anava indicant quins habitatges pertanyen a saharauis i quins no. Les cases han estat assaltades, saquejades i destruides i els seus habitants colpejats. Després, es dispersen. (Des del 2005 uns set mil policies de paisà es barregen amb la població civil per tal d'actuar-hi en qualsevol moment).

El Marroc ha decretat la cerca i captura dels activistes que es trobaven al Campament de la Llibertat, pel sol fet, alguns d'ells, d'haver dut menjar al campament o haver mantingut converses amb autoritats marroquines durant aquests dies, escoltant les propostes de les autoritats d'ocupació. La cega repressió del règim opressor els acusa, falaçment, de delictes comuns, com és pràctica habitual del règim marroquí com a forma de repressió de la resistència dels saharauis a l'annexió del territori. Aquesta pràctica ha estat seguida durant anys, fins al dia d'avui, a les acusacions inventades i judicis falsos, construits contra els activistes i defensors de drets humans.

El bloqueig informatiu continua present, una mostra més de la impunitat que té el Marroc i de la impassibilitat de la Comunitat Internacional.

El dia d'ahir es va saldar amb més de 1000 desapareguts, centenars de ferits i un nombre incalculable de detinguts saharauis, que han estat duts a la Base militar que es troba al nord d'Al-Aaiún, i se'n desconeix l'estat. Se sap que hi ha molts morts però encara se'n desconeix el nombre exacte.

El Marroc ha imposat toc de queda amb la caiguda del Sol.

Aquesta matinada l'exèrcit marroquí ha assaltat i destruit el campament que hi havia als afores de la ciutat d'Al-Ayun, al Sàhara Occidental. L'assalt ha estat militar, amb trets de metralleta de soldats i helicòpters i sembla que hi ha una quantitat sense determinar de víctimes mortals. Algunes fonts parlen de milers de ferits, ja que al campament hi havia 25.000 persones que han estat atacades amb armes de foc, gasos lacrimògens i aigua a pressió. A hores d'ara el campament està totalment destruit però els enfrontaments continuen a la ciutat d'Al-Ayun amb incendis i atacs diversos, com l'oficina de correus marroquina, l'oficina d'explotació dels recursos naturals, una comissaria de policia, instal·lacions del port i la televisió regional. El vídeo mostra l'avinguda d'Essmara, el principal carrer de la ciutat.

Al lloc http://territoriosocupadosminutoaminuto.blogspot.com n'informen en temps real de la situació que s'està vivint ara mateix a la ciutat.

L'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui convocat una concentració urgent de protesta a Barcelona aquesta tarda, a les 19:30, davant del consulat del Marroc, al carrer Diputació 70, cantonada amb Rocafort.

El proper mes de novembre farà 35 anys de l'inici de l'ocupació marroquina del Sàhara Occidental. Coincidint amb aquesta efemèride, milers de saharauis han acampat des del 9 d'octubre als afores de les principals ciutats per protestar per les condicions de vida que pateixen. La repressió per part de les autoritats marroquines està sent brutal, amb tots els campaments desmantellats excepte el que hi ha als afores de la capital, Al-Ayun, desenes de ferits, prohibició d'accés a periodistes i la mort, per trets de l'exèrcit, del jove de 14 anys Nayen Elghari, quan intentava accedir al campament en companyia de la seva família.

A la web de la Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara es pot seguir de prop la informació, així com les reaccions de solidaritat i convocatòries de protesta a diferents ciutats. No ens consta, a hores d'ara, cap reacció oficial del govern espanyol ni de la Unió Europea, molt preocupats aquests dies pel fet de què a Cuba no hi ha una economia capitalista. El següent article, publicat a SinPermiso per Mercedes Garayalde, membre de l'Associació d'Amics i Amigues de la RASD (República Àrab Saharaui Democràtica) fa una ullada al que han estat aquests 35 anys d'ocupació que encara continua.

A la presó marroquina de Salé hi ha cinc presos polítics saharuis que es troben en vaga de fam des del dia 18 de març. Es tracta d'activistes per la defensa dels drets humans amenaçats amb un judici militar que els podria condemnar a mort pel fet d'haver visitat els campaments de refugiats saharauis de Tinduf, al desert algerià. Estan detinguts des del mes d'octubre de l'any passat i els acusen del delicte de traició.

Al lloc http://enhuelgadehambre.blogspot.com/, d'on hem extret la següent declaració dels familiars dels vaguistes, es pot fer un seguiment més acurat del cas. També és recomanable visitar el lloc www.libertadpresospoliticossaharauis.com on s'informa de tots els casos de presos polítics saharauis al Marroc.

Us reproduïm un article clarificador, escrit per Ramon Couso i publicat al periòdic Diagonal núm 116, on l'autor enumera les raons de la sintonia entre el govern espanyol i la monarquia alauita, malgrat l'entrebanc que va suposar la vaga de fam d'Aminatou Haidar.

Cal destacar, a banda de les raons més conegudes, la supressió de la justícia universal per part de l'executiu espanyol (amb el suport del PP), supressió que ha suposat que diverses investigacions i denúncies que implicaven l'administració alauita fins als seus més alts nivells, hagin quedat aturades.

La Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara, CEAS-Sahara, organitza un viatge als campaments de refugiats saharauis a Tinduf, Algèria, entre el 28 de desembre i el 2 de gener. Aquest viatge és especialment oportú en aquestes dates on estem comprovant un cop més, arran de la deportació pactada entre el governs marroquí i espanyol de l'activista Aminetu Haidar, com el poble saharui ha estat, des de fa dècades, abandonat a la seva sort. Reproduim el comunicat dels organitzadors on s'informa de les condicions del viatge, activitats previstes, preu, inscripcions, etc.

En complir-se 34 anys de l’abandó per part de l’Estat espanyol del Poble Saharaui, volem fer un viatge solidari i reafirmar el nostre suport i afecte per a estar prop d’ells i elles en aquestes dates tan significatives. Mentre una part del món es prepara per a celebrar fastuosament la Nit de cap d’any, el Poble Saharaui continua esperant que l’any 2010 sigui millor i més just que l’anterior, en el qual han continuat vivint i sofrint en campaments de refugiats i en les zones ocupades pel Marroc, igual que en els últims 34 anys, i com hem pogut viure en la nostra pròpia terra amb l’ignominiós tractament donat a la defensora de Drets Humans en vaga de fam a Lanzarote, Aminetu Haidar.

Continua la vaga de fam de l'activista saharaui Aminetu Haidar i el trist paper de còmplice del govern espanyol amb la dictadura del Marroc. Després d'un esperpèntic episodi on intenten enviar-la al Sahara sense que el govern marroquí l'accepti, ara s'anuncia la possibilitat de que un jutge ordeni l'alimentació forçosa. D'altra banda, la casa familiar d'Aminetu a l'Aaiun, on viuen els seus fills menors, està assetjada per la policia, la qual impedeix que la premsa internacional pugui establir contacte amb la família.

Tot plegat, fa la impressió de que el govern espanyol ha decidit fer-li la feina bruta al govern del Marroc, des del moment mateix en que va acceptar que la policia del Marroc fiqués Aminetu Haidar en un avió cap a les Canàries. Cal suposar que pesen més els interessos econòmics i polítics amb la dictadura de Mohamed VI; recordem que, entre altres coses, l'estat marroquí és un dels millors clients de la indústria bèlica espanyola, o que la Unió Europa ha signat un acord amb el Marroc sobre la pesca en aigües del Sahara Ocupat. També és important recordar la qüestió al voltant de la jurisdicció universal a l'Audiència Nacional. Quan es va eliminar aquesta jurisdicció molta gent pensava que es feia per no emprenyar el govern israelià, però ara va quedant clar que l'autèntic objectiu era no haver de jutjar l'estat marroquí per les seves violacions contínues de drets humans, tortures, desaparacions, etc.

Fa poc dies, el president del govern espanyol, Zapatero, tenia l'ocasió de presumir de demòcrata quan deia que no reconeixia les eleccions a Hondures. Ara, en canvi, fa la feina d'un policia al servei de la dictadura marroquina. Es pot seguir més a prop l'evolució del cas d'Aminetu a http://todosconaminetu.blogspot.com/, d'on hem tret el següent text on la pròpia Aminetu Haidar explica com va ser la seva expulsió del Sahara cap a les Canàries amb el consentiment del govern espanyol.