Sàhara Occidental

A la presó marroquina de Salé hi ha cinc presos polítics saharuis que es troben en vaga de fam des del dia 18 de març. Es tracta d'activistes per la defensa dels drets humans amenaçats amb un judici militar que els podria condemnar a mort pel fet d'haver visitat els campaments de refugiats saharauis de Tinduf, al desert algerià. Estan detinguts des del mes d'octubre de l'any passat i els acusen del delicte de traició.

Al lloc http://enhuelgadehambre.blogspot.com/, d'on hem extret la següent declaració dels familiars dels vaguistes, es pot fer un seguiment més acurat del cas. També és recomanable visitar el lloc www.libertadpresospoliticossaharauis.com on s'informa de tots els casos de presos polítics saharauis al Marroc.

Us reproduïm un article clarificador, escrit per Ramon Couso i publicat al periòdic Diagonal núm 116, on l'autor enumera les raons de la sintonia entre el govern espanyol i la monarquia alauita, malgrat l'entrebanc que va suposar la vaga de fam d'Aminatou Haidar.

Cal destacar, a banda de les raons més conegudes, la supressió de la justícia universal per part de l'executiu espanyol (amb el suport del PP), supressió que ha suposat que diverses investigacions i denúncies que implicaven l'administració alauita fins als seus més alts nivells, hagin quedat aturades.

La Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara, CEAS-Sahara, organitza un viatge als campaments de refugiats saharauis a Tinduf, Algèria, entre el 28 de desembre i el 2 de gener. Aquest viatge és especialment oportú en aquestes dates on estem comprovant un cop més, arran de la deportació pactada entre el governs marroquí i espanyol de l'activista Aminetu Haidar, com el poble saharui ha estat, des de fa dècades, abandonat a la seva sort. Reproduim el comunicat dels organitzadors on s'informa de les condicions del viatge, activitats previstes, preu, inscripcions, etc.

En complir-se 34 anys de l’abandó per part de l’Estat espanyol del Poble Saharaui, volem fer un viatge solidari i reafirmar el nostre suport i afecte per a estar prop d’ells i elles en aquestes dates tan significatives. Mentre una part del món es prepara per a celebrar fastuosament la Nit de cap d’any, el Poble Saharaui continua esperant que l’any 2010 sigui millor i més just que l’anterior, en el qual han continuat vivint i sofrint en campaments de refugiats i en les zones ocupades pel Marroc, igual que en els últims 34 anys, i com hem pogut viure en la nostra pròpia terra amb l’ignominiós tractament donat a la defensora de Drets Humans en vaga de fam a Lanzarote, Aminetu Haidar.

Continua la vaga de fam de l'activista saharaui Aminetu Haidar i el trist paper de còmplice del govern espanyol amb la dictadura del Marroc. Després d'un esperpèntic episodi on intenten enviar-la al Sahara sense que el govern marroquí l'accepti, ara s'anuncia la possibilitat de que un jutge ordeni l'alimentació forçosa. D'altra banda, la casa familiar d'Aminetu a l'Aaiun, on viuen els seus fills menors, està assetjada per la policia, la qual impedeix que la premsa internacional pugui establir contacte amb la família.

Tot plegat, fa la impressió de que el govern espanyol ha decidit fer-li la feina bruta al govern del Marroc, des del moment mateix en que va acceptar que la policia del Marroc fiqués Aminetu Haidar en un avió cap a les Canàries. Cal suposar que pesen més els interessos econòmics i polítics amb la dictadura de Mohamed VI; recordem que, entre altres coses, l'estat marroquí és un dels millors clients de la indústria bèlica espanyola, o que la Unió Europa ha signat un acord amb el Marroc sobre la pesca en aigües del Sahara Ocupat. També és important recordar la qüestió al voltant de la jurisdicció universal a l'Audiència Nacional. Quan es va eliminar aquesta jurisdicció molta gent pensava que es feia per no emprenyar el govern israelià, però ara va quedant clar que l'autèntic objectiu era no haver de jutjar l'estat marroquí per les seves violacions contínues de drets humans, tortures, desaparacions, etc.

Fa poc dies, el president del govern espanyol, Zapatero, tenia l'ocasió de presumir de demòcrata quan deia que no reconeixia les eleccions a Hondures. Ara, en canvi, fa la feina d'un policia al servei de la dictadura marroquina. Es pot seguir més a prop l'evolució del cas d'Aminetu a http://todosconaminetu.blogspot.com/, d'on hem tret el següent text on la pròpia Aminetu Haidar explica com va ser la seva expulsió del Sahara cap a les Canàries amb el consentiment del govern espanyol.

S'han complert trenta-quatre anys dels anomenats Acords Tripartits de Madrid pels quals l'estat espanyol, en comptes d'iniciar un procés de descolonització al Sàhara Occidental, lliurava aquest territori en mans de la monarquia del Marroc. Han estat trenta-quatre anys d'ocupació, de guerra, d'exili als campaments de Tinduf, a Algèria, de repressió. Ara que s'ha celebrat la caiguda del mur de Berlín convé recordar que hi ha fins a vuit murs al desert, amb camps de mines, per tal de separar el territori efectivament ocupat pel Marroc del territori sota control de la RASD (República Àrab Saharaui Democràtica). Durant aquests anys s'han succeit negociacions inacabables i sempre fracassades per a celebrar-hi un referèndum d'autodeterminació, mentre que els diferents governs espanyols se n'han desentès del tema, primant els interessos econòmics i i polítics amb el Marroc.

Fa uns dies, coincidint amb els actes de conmemoració, l'activista saharaui Aminatou Haidar era detinguda per la policia marroquina quan tornava dels Estats Units al Sàhara Occidental després de rebre un reconeixement per la seva tasca en defensa dels drets humans. La policia li va treure el seu passaport marroquí i la va enviar en avió a les Canàries, on era admesa per la policia espanyola malgrat que arribava sense passaport. Ara el govern espanyol no la deixa sortir del país amb l'excusa de que no pot viatjar sense... passaport. Aminatou Haidar s'ha declarat en vaga de fam. Tot seguit reproduim el comunicat fet públic per la Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-SAHARA)

Actualització 31 d'agost 13:05 hores. El secretari general del Front Polisario demana a l'ONU que intervingui contra la violació dels drets humans al Sàhara.

Malgrat l'alto el foc vigent des de l'any 1991 al Sàhara Occidental entre les forces armades del Marroc i de la República Àrab Saharaui Democràtica, el conflicte continua al Sàhara, si bé no armat. Els saharauis reclamen la restitució dels territoris ocupats al seu govern legítim, o, almenys, l'aplicació dels acords de pau on consta explícitament la celebració d'un referendum d'autodeterminació. La part marroquina retarda indefinidament la realització d'aquest referèndum i ofereix com a molt un estatut d'autonomia dintre del regne del Marroc.

Fa divuit anys des de l'inici de l'alto el foc i trenta tres anys des de l'inici de l'ocupació marroquina, el jovent sahraui dels campaments de refugiats de Tindouf (Algèria) comença a parlar de tornar a les armes, mentre als territoris ocupats es succeeix un degoteig de protestes i manifestacions, una intifada a tocar de les Canàries, durament reprimides per les autoritats marroquines. Aquest cop ha estat jutjat i condemnat a 4 mesos de presó l'activista pro-drets humans saharaui Enna-ama Asafari. Us reproduïm (via Llibertat.cat) la nota sobre la repressió marroquina contra 11 sahrauis al sud del Marroc. Més informació al Sàhara Press Service.

Fa pocs dies hem sentit el president del govern espanyol, Zapatero, dient que el material militar que des d'aquí es ven a Israel no s'ha fet servir a la mantança de Gaza (?). I també hem vist com el president català, Montilla, es considera obligat a donar explicacions a l'ambaixador israelià arran del seguiment massiu que han tingut les protestes contra l'ofensiva del seu exèrcit. Per acabar de completar aquest seguit de despropòsits, el darrer cap de setmana es va celebrar a Barcelona la fira SMAP EXPO 2009, amb suport oficial d'Ajuntament i Generalitat; una fira per promocionar el Marroc però on s'hi podien fer negocis immobiliaris al territori del Sàhara Occidental, contradient la legalitat internacional i també la suposada solidaritat que les institucions catalanes afirmen tenir amb aquell territori sota ocupació militar.

Fa uns dies ens fèiem ressó de la mort de dos estudiants saharauis el passat dia 1 de desembre. Segons informa el "Servicio de Comunicación Saharaui en Canarias" en aquest comunicat datat el dia 6 de desembre, el govern marroquí ha encetat una campanya repressiva per tal d'evitar que les protestes per aquestes morts acabin en una revolta generalitzada i, a més, mantenir el buit informatiu al voltant del que succeeix al Sàhara Occidental.

El Sàhara Press Service (SPS) informa que dos estudiants saharàuis haurien mort el passat dilluns 1 de desembre, atropellats per un autobús. Aquestes morts es van produir en el context dels incidents amb les forces de seguretat marroquines en què va derivar una protesta en la que es demanava  mitjans de transport suficients per tal de poder celebrar la senyalada festa musulmana de l'anyell amb les seves famílies. S'ha de dir que sobre aquestes dues morts alguns mitjans pro-marroquins difonen una teoria alternativa. El comunicat del servei de premsa saharaui contextualitza aquestes morts en el context de la repressió patida pels estudiants saharauis des del 2005. Des de l'anomenada Marxa Verda impulsada per la monarquia marroquina amb l'objectiu declarat d'ocupar el territori saharaui l'any 1975, continua amb diferent intensitat el conflicte entre la República Àrab Saharaui Democràtica i el Marroc fins l'any 1991, en que es declara un alto el foc control·lat per l'ONU fins la celebració d'un hipotètic referèndum d'autodeterminació que, 17 anys després, encara no s'ha celebrat, cosa que fa augmentar el descontentament entre la joventut saharaui. Us reproduïm el comunicat del Sahara Press Service.