repressió

El passat 9 de maig Farzad Kamangar, mestre kurd de 35 anys, va ser executat a Teheran, acusat del càrrec de mohareb ("enemistat vers Déu") i d'haver tingut una participació activa en diversos atemptats contra interessos iranians (gasoducte iranià - turc). Farzad Kamangar va ser condemnat en un judici curt, sense cap evidència en contra seva, tal i com va denunciar el seu advocat Khalil Bahramian. Va ser executat malgrat la campanya internacional de diverses organitzacions de drets humans i de mestres, que volien la commutació de la seva pena, junt amb quatre activistes kurds més, moviment que s'interpreta com un clar senyal del règim teocràtic vers l'oposició interna iraniana. Farzad va ser un escriptor prolífic, una promesa de la literatura infantil kurda, i va deixar diversos textos escrits  des de la presó ("és possible ensenyar i estar callat?", "Sr. Ezhehi, deixi que el meu cor bategui!"). Us reproduïm un aparegut al web Cuartopoder, sota el títol "Jo continuaré sent mestre, i tu un carceller".

www.btvnoticies.cat

L'observatori crític dels mitjans, Media.cat, denuncia que la setmana passada els Mossos d'Esquadra van invitar un grup de periodistes a jugar a fer el policia. Com es pot veure al vídeo de BTV, mentre els periodistes es disfressaven d'antiavalots, un grup de mossos feien de manifestants "violents" amb la intenció de que els falsos policies es veiessin obligats a fer una càrrega. Com explica Media.cat al següent article, això passa 15 mesos després de l'actuació violenta dels mossos contra les manifestacions anti-Bolonya, a les quals van carregar indistintament contra manifestants i periodistes. És per això que el grup de periodistes Ramon Barnils considera aquest simulacre com una burla a la gent agredida a les càrregues i se sorprèn de què hi hagi companys de professió disposats a col·laborar en aquesta gracieta.

Com ens hem de veure, nosaltres i ells, que fins i tot l'OTAN condemna l'agressió de les forces armades israelianes a la Mediterrània occidental contra la flotilla que volia introduir ajut humanitari a Gaza (comunicat).  Vilaweb.cat informa de la possibilitat que dos vaixells de la flotilla haguesin estat sabotejats per tal d'impedir que continuessin cap a Gaza (han hagut de ser reparats a Xipre). L'ONU també condemna 'els fets', però no sotmet a cap sanció l'estat israelià (comunicat). Les autoritats israelianes estan pressionant als activistes detinguts, entre ells els tres de nacionalitat espanyola -pressionats també pel ministeri espanyol d'assumptes exteriors-, per tal que acceptin signar l'acta de deportació. Una d'aquestes persones ja hauria signat aquesta acta.

Més a prop, la junta de portaveus del parlament català ha condemnat l'atac israelià. Més important, ahir centenars de manifestants vam mostrar la seva repulsa arreu. Entre mil i dos mil, es van concentrar davant de la cambra de comerç Catalunya-Israel per mostrar el seu refús a l'agressió, i, tallant la Diagonal d'Escarp i d'Hereu, van creuar bona part de Barcelona (vídeo 1):

Diversos actes de denúncia i de protesta s'han succeït arreu del món, inclosos els territoris ocupats per Israel. Fins i tot es van manifestar davant la seu militar de les forces armades israelianes a Tel Aviv (vídeo 2):

Erdogan ha exigit sancions per a Israel. La posició turca és particularment dura contra Israel: els vaixells assaltats i probablement moltes de les víctimes siguin de nacionalitat turca. Israel ha decidit quedar-se una mica més sol a la regió, perdent al seu únic aliat de l'àrea.

Us reproduïm la intervenció del pare d'un dels detinguts a Beersheba. I us recordem que el proper dissabte dia 5 de juny, a les 17:30 hores, hi ha convocada una concentració per les Jornades per una altra Mediterrània als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Més informació a Palestina.cat i a l'especial sobre Gaza del periòdic Diagonal.

Durant el juliol de 2001 es va celebrar a la ciutat italiana de Gènova la cimera del G8. Les protestes contra la celebració d'aquesta cimera van marcar potser el moment més àlgid de l'anomenat moviment antiglobalització o altermundialista, i van ser durament reprimides per les forces de seguretat italianes. Amnistia Internacional va arribar a qualificar aquesta repressió com: "la suspensió més greu dels drets fonamentals a un país occidental des de la Segona Guerra Mundial". Un mort, Carlo Giuliani, assassinat per un tret disparat per l'arma d'un carabiniere. Centenars de detinguts, ferits i torturats al carrer, a la escola Díaz, al sinistre centre de detenció de Bolzanetto...

Recordem els fets: el 21 de juliol de 2001 l'escola Díaz, cedida pel mateix ajuntament de Gènova al Fòrum Social de Gènova com a residència temporal per les persones que s'havien desplaçat per assistir a la protesta, va ser assaltada per les forces de seguretat italianes, amb el resultat de que de les 100 persones que en aquells moments hi eren a dins, 60 van resultar ferides, algunes de gravetat. Es van inventar proves incriminatòries contra els manifestants que després es van demostrar falses (la presència de dos còctels molotov). Es va torturar posteriorment alguns dels detinguts (entre ells companys de Madrid i de Saragossa) al centre de detenció de Bolzanetto. Nou anys després, malgrat l'interminable calvari judicial -els policies van ser absolts en primera instància entre els crits de "Vergonya" del públic assistent a la lectura de la sentència- i el suport del govern italià als policies torturadors, arriba la sentència on es condemna finalment a 25 membres de les forces de seguretat italianes que havien participat en els fets a condemnes que sumades fan un total de 85 anys, més la inhabilitació per cinc anys per exercir qualsevol càrrec públic. Veurem com acaba finalment tot això, s'ha de dir que el passat 5 de març el jutjat d'apelació de Gènova ha emès 44 condemnes per les tortures de Bolzanetto, però com que a Itàlia el delicte de tortura no existeix al codi penal, les penes ja han prescrit...

Us reproduïm l'article de Chabier Nogueras "Gènova 2001, la veritat contraataca", publicat al suplement d'Aragó del periòdic Diagonal. Més informació al web www.processig8.org.

Segons informa SOS Racisme en un comunicat, ahir 13 de maig es va suïcidar una persona reclosa al Centre d'Internament per Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona.  La persona morta, un noi de 22 anys, estava en tràmit d'expulsió i se'n desconeixen els motius concrets que l'han portat al suïcidi, degut al secretisme que envolta el funcionament d'aquest centre. De fet, ha estat la policia qui ha confirmat la mort ja que el director del CIE s'ha negat a facilitar informació. Hi ha notícies en el sentit de què s'ha tornat a iniciar una vaga de fam en protesta pels maltractaments, però tampoc es pot confirmar per la mateixa política d'ocultació de la situació a l'interior del CIE.

D'altra banda, aquest dissabte 15 de maig un seguit de persones i grups presenten públicament al Forat de la Vergonya (Barcelona) la campanya Totes estem enredades, treu el mocador per les teves veïnes, que té per objecte denunciar l'assetjament policial en forma de batudes i identificacions que pateixen les persones migrades.

Tot seguit reproduim el comunicat de SOS Racisme sobre la mort al CIE i la convocatòria de l'acte de presentació de la campanya Estem enredades.

La justícia és un concepte molt més ampli del què pugui atorgar qualsevol marc legal com el nostre. Un marc legal que, entre moltes altres coses, permetria al cap i a la fí la limitació impune del dret a la manifestació, com es va veure a la manifestació "en defensa dels espais alliberats" que es va realitzar el passat 19 de maig de 2007. Aquesta manifestació va ser "pastorejada": rodejant els manifestants i impedint la seva lliure circulació. No només això, sinó que diversos manifestants haurien denunciat d'haver estat agredits i ferits per antidisturbis dels mossos d'esquadra amb un instrument (el kubotan) que finalment, després d'una agra polèmica, va ser considerat no apropiat.

Desconeixem les possibles condemnes o sancions que hagin pogut patir els membres del cos dels mossos d'esquadra cas d'haver fet servir aquests kubotans. Sí que sabem que Alfonso H. va ser condemnat a tres anys de presó pels delictes d'atemptat a l'autoritat i lesions, a més d'haver de pagar una indemnització de 4000 € al mosso d'esquadra al què segons diu la condemna li hauria ocasionat una fractura del tabic nasal.

Alfonso H. va haver d'entrar voluntàriament el passat 8 d'abril a la presó per acomplir una condemna de tres anys de presó, malgrat les protestes que demanen la seva llibertat. Un empresonament que es produeix davant la negativa del jutjat d'aturar-lo davant d'una petició d'indult signada per 53 entitats, entre les que figuren la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona o el Col·legi d'Advocats. Però, contràriament,  sí que s'hauria produït una suspensió d'entrada a la presó per haver sol·licitat un indult en el cas dels mossos d'esquadra condemnats a penes de presó de fins a 4 anys per maltractar un detingut a la comissaria de Les Corts, segons decisió de l'Audiència de Barcelona.

Us reproduïm el comunicat de la CGT de Catalunya [pdf] sobre l'empresonament d'Alfonso. Més informació a alfonsolliure.blogspot.com, i a l'especial repartit per Barcelona del diari X Què - Kubotan [pdf].

Núria Pórtulas és una jove gironina que s'ha vist embolicada en un procés kafkià on se la va acusar i condemnar per temptativa de col·laboració inacabada de formar part d'una organització terrorista de la qual no es coneix ni el nom, ni els components, ni les sigles ni res. Dos anys i sis mesos de condemna, suficient per entrar a la presó. L'acusada, activista llibertària, veu com la seva opció ideològica es considera significativa: els redactors de la sentència consideren l'anarquisme una ideologia perniciosa i violenta perquè aspira a subvertir l'ordre establert. Per cert que si filem prim, som molts i moltes aquells i aquelles que aspirem precisament a això mateix, des d'aquells que volen canviar de marc administratiu i territorial fins als anarquistes, passant per aquells que simplement considerem que la propietat és un robatori.

Núria Pórtulas va recórrer la sentència, i mentre s'espera la resolució definitiva del Tribunal Suprem, continua la campanya de solidaritat, dintre d'aquesta campanya dues persones van romandre dos dies enfilades a l'arbre de la Plaça del Lleó a Girona. Aquesta setmana ja s'han celebrat diverses activitats a Girona, i encara podeu participar a:

- Dijous 22 a les 19h a la plaça del Lleó: Xerrada sobre l'experiènica d'ocupació forestal antimat.

- Divendres 23 a les 19h davant la paradeta IC-V: Tradicional cassolada contra les polítiques represives d'IC-V

Us reproduïm els textos "Continuem enfinlant-nos per tallar les reixes" i "La campanya en solidaritat amb Núria Pórtulas no s'atura". Més informació a Elsud.org/nuri.

El passat 9 de març Amadeu Casellas va sortir de la presó, i a començaments d'abril va concedir una entrevista als companys del Periòdic Diagonal, on repassa breument les raons de la seva llarga permanència a la presó i la fosca situació de les presons catalanes.

Us reproduïm l'entrevista realitzada per Joanot Colom, apareguda al nº 123 del periòdic Diagonal.

El passat dilluns, 12 d'abril, la policia va desallotjar violentament un immoble abandonat que s'havia ocupat uns dies abans al barri del Poble Sec de Barcelona. Els fets van tenir lloc mentre s'estava celebrant a l'exterior de l'edifici un acte de presentació del que pretenia ser un nou centre social okupat anomenat "S'acaba la normalitat". Segons s'afirma en el següent comunicat, el desallotjament s'ha produit de manera il.legal en no comptar els mossos d'esquadra amb cap mena d'ordre judicial i ha estat força violent, amb cinc persones detingudes i dues d'hospitalitzades, una d'elles inconscient. A hores d'ara ja són totes en llibertat, això sí, un dels ferits té el nas trencat i l'altre una fractura al braç.

Potser un símptoma, tot plegat, de què en temps de crisi el malestar de la gent i el descontentament social són competència de la policia. D'aquí a pocs mesos els partits catalans ens tornaran a demanar el vot i què amb la nostra participació avalem les institucions i l'actual estat de coses. També el partit que gestiona aquesta policia, Iniciativa per Catalunya. Ens haurien d'explicar, però, quin sentit té la nostra participació si, pel que sembla, la gestió política dels problemes socials es fa a les comissaries.

“El tancament temporal d'un diari com a mesura cautelar té un difícil encaix en el nostre ordenament jurídic”

Un cop sabuda, llegida i comentada la sentència de l'Audiencia Nacional pel “cas Egunkaria”, un regust de terra crua que rasca parsimoniosament i amb violència tot el que toca, i amb força inaudita ressegueix el nostre paladar. A algú li calia tancar un diari, fa set anys, a Europa? Calia torturar periodistes acusant-los de ser veu dels terroristes? Calia fer desaparèixer una empresa amb cinquanta treballadors i 1.500 accionistes malgrat el context econòmic fos més favorable que l'actual? Sense cap mena de dubte, calia, i si no els hagués calgut no ho haurien fet.