repressió

Ahir, dijous 14 d'octubre, Josep Garganté, sindicalista de la CGT i militant de la CUP, va ser detingut arran d'una denúncia presentada per TV3 relacionada amb el trencament de la càmera d'una unitat mòbil que cobria la vaga general del passat 29 de setembre. Després de declarar davant del jutge, ha estat posat en llibertat amb càrrecs avui a mig matí.

Comunicat de la CGT de Barcelona

La CGT vol mostrar el seu desacord en la forma que s’ha produït la detenció de Josep Gargante en la tarda d’ahir dijous, 14 d’octubre. Els Mossos d’Esquadra es van presentar en el seu treball i al finalitzar la seva jornada laboral en l’autobús, se’l va emmanillar, mentre era gravat per una càmera i se’l va traslladar a la comissària de les Corts.

Des de CGT creiem que si Garganté havia estat denunciat, el jutjat li podria haver enviat una citació, igual que fa en la majoria d’ocasions, perquè es presentés a declarar i prendre la decisió que hagués de prendre. Però considerem del tot innecessari realitzar una detenció pública-espectacle i molt menys innecessari fer-li passar una nit en una cel·la d’una comissària.

Des de la CGT no ens agradaria que s’estigués preparant un circ mediàtic dels que algunes institucions com les comandades per la Conselleria d’Interior ens té acostumats. Creiem que han obert una “caça de bruixes” després de l’èxit de les convocatòria de la vaga general a la qual podem estar exposats totes i tots els que se’ns ha etiquetat des del poder i els mitjans de comunicació com “antisistema”.

L’èxit dels piquets organitzats en els diferents barris de la ciutat, l’èxit dels piquets de CGT, i la confluència d’ambdós en la concentració del migdia de més de 10.000 persones, així com l’assistència d’altres 10.000 persones en la manifestació de la tarda de la CGT, on van confluir grups de ciutadans diversos, és difícil d’assimilar pels polítics. Massa antisistema.

Federació Local CGT Barcelona

Arran dels fets ocorreguts al centre de Barcelona durant la vaga general, incloent-hi el desallotjament del banc okupat, s'ha desfermat una campanya de criminalització des del poder i els seus mitjans afins contra tota mostra de dissidència i descontent, sota les figures del "violent" i "l'antisistema". S'endevinen dues raons al darrere d'aquest allau de declaracions, condemnes i amenaces: d'una banda la por que tenen de no poder controlar en el futur una situació social que s'aniria agreujant, i de l'altra el desig de desviar l'atenció de les mesures regressives que estan prenent, pròpies de la dreta més neoliberal, i centrar el debat en qüestions d'ordre públic, lluny del debat polític.

Una de les persones que més s'han destacat en aquesta feina bruta és la regidora de Ciutat Vella, i responsable de l'àrea de seguretat de l'ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, que ha demanat que la fiscalia investigui determinades webs informatives tot acusant-les de promoure la "violència". A la carta oberta que reproduim més avall, la presidenta de la Lliga SFC (Síndrome de la Fatiga Crònica, Fibromiàlgia i Sensibilitats Químiques Múltiples), Clara Valverde, li planteja a la senyora Escarp que la violència és la seva, la violència que es desprèn de les polítiques neoliberals que practica des de l'ajuntament.

Kaosenlared és la web d'informació que més ha patit aquest atac contra la llibertat d'expressió. Per tal de denunciar-ho i recabar solidaritat, s'ha convocat per avui, 14 d'octubre, a les sis de la tarda, una roda de premsa a la seu del Sindicat de Periodistes de Catalunya.

Blog de Jordi Martí i Font

Les valoracions posteriors a la vaga del 29 de setembre passat han estat i seran molt diverses. I ho són i ho seran perquè ja no ens cal saber que només si som capaços d'entendre on som, d'on venim i a on anem podrem plantejar-nos com anar-hi, a quina velocitat i amb quins motors. I podem dir que de moment fem camí i tenim la capacitat d'analitzar com el fem, sabem d'on venim i mínimament cap a on anem. Fem vaga general i som capaços d'emmagatzemar en la retina sensacions que, contrastades amb les dades, ens aporten decisions de futur que no esdevenen només sensacions sinó ja plenament respostes.

Poc abans de la vaga general, el passat 27 de setembre, el Districte de Nou Barris va decidir clausurar de forma unilateral el Casal de Joves de Prosperitat, espai de socialització i de reivindicació de molts joves del districte de Nou Barris. El tancament es va realitzar alegant uns problemes de soroll que s'arrossegaven des de feia anys i que malgrat unes obres encarregades pel Districte sense gaire participació veïnal, no només no es van solucionar sinó que a sobre van empitjorar la situació [a països del nostre entorn l'empresa que hagués realitzat unes obres així hauria d'haver donat alguna explicació i indemnització]. Ja us vam informar per aquí alguna vegada de com se les gastava el Districte de Nou Barris històricament amb el moviment associatiu i veïnal dels seus barris.

El passat dijous 30 de setembre, el dia després de la vaga general del 29-S, va haver-hi una primera resposta amb un acte reivindicatiu al davant de la seu del districte on es va provar de realitzar al carrer les activitats que es feien al Casal de Joves clausurat. Els usuaris del Casal avisen que continuaran amb els actes de protesta fins que s'obtingui del Districte un compromís real i coherent amb les seves necessitats: per exemple dijous 7 d'octubre es va realitzar una cassolada davant la seu del Districte (galeria d'imatges). Us reproduïm la nota de premsa emesa davant del tancament.

Continuem publicant amb un cert retard material divers i aportacions que els lectors ens fan arribar sobre la passada vaga general del 29-S. Que malgrat el soroll mediàtic i les ganes de tirar pilotes fora amb la famosa qüestió dels anomenats "antisistema", va ser una vaga general i aquesta hauria estat la notícia si els mitjans de comunicació es dediquessin a informar enlloc de realitzar tasques de propaganda.

Les últimes novetats sobre la qüestió voregen el surrealisme: Hereu i Escarp insisteixen en plantejar el tancament de webs "des d'on s'incita a la violència", una pseudo-polèmica que ha crescut a partir d'una entrevista a Assumpta Escarp on se li va plantejar en safata aquesta qüestió a RAC1, val la pena d'escoltar-la, és molt instructiva.  Creixen també les crítiques des dels anomenats intel·lectuals d'esquerres contra la participació d'ICV en la repressió i l'esquirolatge mediàtic, on es van arribar a sentir frases com aquesta: "la compareixença de Joan Saura a l'endemà era com perquè es retirés de la política". Aquestes són les crítiques dels intel·lectuals en principi, tot i que no tots, propers a ICV,  a la seva acció de govern municipal i autonòmica. No cal dir què en pensem nosaltres.

Una altra crítica que ens ha arribat en forma de carta oberta al conseller Joan Saura és la de Clara Valverde, presidenta de la Lliga del Síndrome Fatiga Crònica, on dóna una versió diferent del què va suposar l'ocupació del Banc de Plaça Catalunya i discrepa de la versió oficial dels fets propagada per la tormenta mediàtica. Us la reproduïm tot seguit.

La matinada del dia 11 al 12 de juliol de 2010, la selecció espanyola va guanyar el Mundial de fútbol, fet que va desencadenar celebracions espontànies a diversos punts del territori que en algun cas van derivar en greus incidents. Segons el relat de l'afectat i del seu advocat, Nicola Tanno estava en aquells moments a una terrassa al número 347 de la Gran Via de Barcelona, lluny dels incidents, quan una furgoneta dels mossos d'esquadra s'hauria aturat  i els hauria disparat pilotes de goma. Com a resultat Nicola Tanno ha perdut un ull i acaba de rebre l'alta mèdica després d'haver estat 16 dies hospitalitzat.

A tot això, fonts dels mossos d'esquadra consideren que l'actuació hauria estat "correcta" i "sense errors", qualificant el fet que dues persones que no participaven dels aldarulls restessin ferides (recordem que una de les quals ha perdut un ull) com a "accident". Textualment, segons declaracions recollides al diari El Punt: "les pilotes de goma poden rebotar a terra i fer mal"...

Us reproduïm el comunicat de l'associació Altraitalia,  on entre d'altres coses es denuncien els fets, s'insta a realitzar una investigació en profunditat, i es considera incomprensible que aquesta no s'hagi realitzat d'ofici. El podeu llegir tot seguit.

Enfocant crea llocs de treball. Sí, finalment. I sense subvencions, ni "beques". Perquè d'alguna manera s'haurà de detectar qui són els membres d'Enfocant.net i filtrar i analitzar qui són els seus lectors i els continguts publicats i/o reproduïts. I això, si no subcontracten fins i tot aquestes funcions que pertanyen al cor de l'estat, crearà alguns llocs de treball al sector públic ... tot i que com a nous censors i policies del pensament.

Perquè la idea d'aquesta directiva, aprobada durant la presidència espanyola de la UE, en una reunió presidida pel ministre d'exteriors Miguel Ángel Moratinos i amb la participació del secretari d'estat Diego López Garrido, és aquesta: no només combatre i perseguir els actes terroristes i la seva propaganda o apologia, sinó directament també els ciutadans sospitosos d'experimentar un procés de radicalització. Així es vigilarà si aquests han patit algun deteriorament del seu nivell de vida i /o s'involucren en moviments antiglobalització.

Us reproduïm l'article "La UE vigilarà als ciutadans d'opinions radicals", escrit per Irene Lozano i publicat al web Cuarto Poder.

CCOO ha tornat a donar un pèssim espectacle de què entenen ells per "unitat" davant de la patronal en aquests moments de crisi, assaltant els locals de CGT a Via Laietana. Com si no n'hi haguessin, en aquests moments, de problemes més importants on haurien de posar-hi atenció, que la reivindicació d'uns locals sindicals ...que ja estan ocupats per un altre sindicat des de fa més de vint anys.

Nosaltres no caurem aquí en el parany verbal de considerar equivalents agressor i víctima, ni de considerar que la CGT, pel sol fet de defensar-se de l'agressió, està donant un pèssim espectacle amb la que està caient. L'espectacle, trist i pèssim, l'està donant l'organització que ha decidit expulsar CGT dels locals que ocupa des de fa més de vint anys. A tot això, CGT ha decidit defensar-se de l'agressió i tot sembla indicar que no serà desallotjada tant fàcilment com d'altres espais.

És molt trista la situació actual de l'esquerra radical d'aquest país, i molt bona part dels seus problemes són per mèrits absolutament propis. Però s'ha de reconeixer també el trist paper de les organitzacions "tradicionals" de l'esquerra (PSUC-ICV, CCOO, etc) en la destrucció sistemàtica de qualsevol possibilitat  realment transformadora, evitant amb molta mà esquerra que els creixin nans per l'esquerra, sobretot en moments de crisi, quan toca fer de bomber i reeditar un altre cop Pactes de la Moncloa, malgrat el paripé pressumptament contestatari d'una vaga amb retard i amb silenciador. Hem vist uns quants exemples al llarg de la història, i creiem que ara estem veient, un altre cop, tristament, un exemple més. Ens preguntem com encara pot haver-hi gent "dels nostres" que doni peixet, convidant a jornades, xerrades, etcètera, a organitzacions com CCOO o ICV. Un bon indicador per saber qui som realment "nosaltres" i qui són veritablement "els nostres".

Us reproduïm els comunicats de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de CGT i el de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya.

Podeu escoltar l'entrevista realitzada per Manuel Márquez de Kaosenlared.net a Bruno Valtueña (secretari general de CGT de Catalunya) [mp3 - 4.8 Mb].

Fa 3 anys, al gener del 2007, va començar un malson per la Núria Pórtulas i la seva família i entorn immediat. Va ser detinguda i se li va trobar una llibreta, la famosa llibreta blava -per cert, segons informa l'assemblea de suport, incautada il·legalment en un fals control rutinari-,  on hi havien apuntades informacions d'institucions, apuntades amb la intencionalitat de realitzar accions de protesta, penjar pancartes, fer concentracions, etc.

A partir d'aquesta famosa llibreta blava el Departament d'Interior va muntar una acusació on les proves fonamentals eren principalement aquesta llibreta i les seves anotacions "con daños y finalidades terroristas"malgrat que no es va poder provar ni tant sols l'existència de l'organització terrorista italiana amb la que suposadament segons aquestes proves hauria tingut la intenció de col·laborar. En resum, una acusació política contra la seva ideologia anarquista, aspecte sobre el què es va focalitzar el judici del passat juliol de 2009, on se la va condemnar a dos anys i mig de presó (recordem que Núria va passar uns quatre mesos en presó provisional).

Fins que el passat 11 de juny va ser absolta per resolució del Tribunal Suprem (sentència en pdf). Una sentència que deixa en molt mal lloc a les acusacions i als responsables policíacs i polítics de la seva detenció. Ara, la família demana responsabilitats i dimissions als responsables de la Cúpula d'Interior d'aquell moment (conseller d'ICV Joan Saura i el llavors responsable Joan Boada), personatges que es van lluir àmpliament en aquest afer, i no descarten reclamar també una compensació econòmica.

Us reproduïm el comunicat de l'assemblea de suport a Núria Pórtulas arran de l'absolució.

Llegim al web de la Campanya per l'absolució de Núria Pórtulas que la Núria ha estat finalment absolta: "Avui la Núria Pórtulas ha estat absolta arran del recurs interposat al Tribunal Suprem en resposta a la sentència dictada per l'Audiència Nacional que la condemnava a dos anys i sis mesos de presó per “temptativa inacabada de col·laboració amb organització terrorista”, a més d’una multa de 810 euros, dos anys i mig d’inhabilitació especial per a exercir el dret de sufragi passiu i a vuit anys i mig d’inhabilitació absoluta.

Des de l'Assemblea de la Núria us animem a celebrar-ho amb un brindis a les 20h davant l'ajuntament de cada municipi!!!!!!!!!!!

La repressió no ens aturarà!!!!!!"