repressió

Està vist que tant aquí com a Grècia i per tot arreu, això només ho pagarem entre tots. Aquesta és la idea que hi ha al darrere de tots els plans d'ajustament estructural de les economies sud-europees. L'ortodòxia econòmica exigeix que els dèficits públics no superin uns determinats llindars, i això significa ja ara mateix privatitzacions, pèrdua de drets laborals, reducció de salaris, retallades en serveis públics (educació, sanitat,...), pensions, etc. Quina llàstima que els mateixos que propugnen aquesta ortodòxia i que ens exigeixen a tots aquest enorme esforç no hagin tingut tants escrúpols a l'hora de demanar injeccions de milers i milers de milions d'euros precisament públics (els hi hem pagat entre tots) per tal de tapar els seus forats ocasionats justament per la seva imperícia i avarícia especuladora. Però a veure, els seus problemes no els havien d'arreglar els mercats i la seva famosa mà invisible? En què quedem?

El cas espanyol ja l'anem seguint de prop: propostes de retard de l'edat de jubilació, retallades al sector educatiu i a la sanitat, augment d'impostos indirectes, la famosa reforma laboral que es prepara, etc. Aquí el govern es sotmet completament als dictats dels mercats, aquell ens ("el mercat") que sembla com si tingués personalitat i vida pròpia, i no hi hagi al darrere especuladors que se n'aprofiten, amb noms i cognoms. I poders polítics, governs europeus i buròcrates de Brusel·les que són aquells que fa uns anys impulsaren aquella Constitució Europea que es va tirar enrere -i que el partit al govern hi va donar suport-, però que malgrat això se'ns apliquen molts dels capítols econòmics ortodoxos de la mateixa sense cap mena de pudor.

El cas grec encara és més sagnant. Aquí els governants dissimulen, potser a Grècia són més sincers: desembre passat el ministre de treball grec (també socialista) anunciava "hi haurà sang", referint-se a les retallades que se'ls demana des d'Europa per tal de rescatar el país. Malgrat tot, sembla que  la població grega està plantant cara. El passat 11 de març va haver-hi una vaga general amb diverses manifestacions on es van produir forts enfrontaments amb les forces de seguretat (més informació). La contestació llibertària és forta i s'expressa de moltes maneres i en molts àmbits de la societat. Aquest  context d'increment de la conflictivitat social, tal i com ens anunciava el mencionat ministre, porta i portarà sang: doncs de moment ja hem de lamentar la mort tirotejat del company llibertari Lámbros Fóundas. Us reproduïm els articles "Grècia esdevinguda un protectorat", de Jorge Altamira, publicat a Argenpress.info i "Qui són aquells que ataquen les economies grega i espanyola i perquè ho fan? I què cal fer per evitar-ho?" de Juan Torres López publicat al web Rebelión. Més informació sobre la situació grega al web Grecia-libertaria.blogspot.com.

El passat 29 de novembre es van celebrar unes eleccions a Hondures on va ser elegit Porfirio Lobo. Llàstima que aquestes eleccions estiguessin convocades i organitzades pels colpistes en un context absolutament anormal: cinc mesos després d'un cop d'estat i de la instauració d'un govern il·legal. Malgrat tot, el sr. Lobo ha estat reconegut com a president per 29 països, entre ells, per cert, Espanya. Aquestes eleccions no han estat reconegudes ni pel president legítim Zelaya, ni pel Front de Resistència hondureny, per tant, deixant fora del panorama representatiu a bona part de la població hondurenya. Cosa que tampoc suposa gaire problema: al segle XXI un sistema és reconegut internacionalment i pels grups mediàtics com a democràcia si i només si no suposa un problema pels veritables propietaris del poder econòmic i mediàtic. Aquesta és la diferència entre govern i règim. Aquells governs que no respectin aquesta norma no escrita sortiran de la categoria govern i passaran a ser anomenats règims, i ja poden ser governs que hagin estat elegits amb totes les garanties democràtiques.

Així, una oligarquia pot executar un cop d'estat, desencadenar una repressió brutal però control·lada, aturar les tímides reformes socials de Zelaya, obrir la possibilitat de més privatitzacions de recursos naturals, executar un degoteig incessant però limitat de morts, realitzar unes eleccions a mida sense participació de l'oposició popular, i el resultat de tot això ser reconegut  com a govern democràtic, fins i tot per governs pressumptament d'esquerres com el d'Espanya. No serà un règim, aquest calificatiu es reserva al règim chavista.

Pel camí el degoteig incessant de morts contra l'oposició continua, i no només a Hondures. Els útlims i sense ser exhaustius: el passat 24 de febrer Claudia Larissa Brizuela (a la foto), de 36 anys, activista sindical i filla de destacat líder de la resistència hondurenya, assassinat perpetrat en vísperes d'una gran mobilització de l'oposició. El passat 11 de març va ser assassinat David Meza Montecinos, periodista i corresponsal de Radio América, i pocs dies després, el passat 15 de març va ser assassinat el periodista Nahum Palacios, just mentre s'estava clausurant la IIa Trobada Nacional per la Refundació d'Hondures. S'ha de fer notar que aquests últims morts s'han produït poc després d'un viatge de Hillary Clinton per la zona demanant la reinserció del govern hondureny en instàncies internacionals, i també que els morts eren precisament  periodistes crítics amb el govern colpista, i que en un dels casos la mateixa Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) havia demanat protecció per la víctima, mesura que mai va ser implementada. Us reproduïm els comunicats al respecte el·laborats pel sindicat Rel-UITA. Més informació a Honduras en lucha!.

Diferents informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació (Vilaweb, Kaosenlared, Setmanari la Directa, etc) anuncien la posada en llibertat d'Amadeu Casellas Ramón. Aquest ja feliçment ex-pres, ha estat posat en llibertat el passat 9 de març al migdia a la presó de Girona, quan s'ha considerat no només que ja havia acomplert la seva condemna -a l'haver comptat també el temps que portava en presó provisional-, sinó que a més portava 8 anys de més dins de les presons. Aquest fet era conegut i ja havia estat denunciat pels diferents grups de solidaritat amb el pres, que han protagonitzat una llarga i dura campanya de suport demanant la seva posada en llibertat. Recordem que Amadeu ha realitzat diverses llargues vagues de fam demanant la seva llibertat i denunciant la situació a les presons.

Us reproduïm les notícies publicades a Vilaweb i al web del setmanari La Directa,que en el número en format paper d'aquesta setmana publiquen una entrevista a Amadeu acabat de sortir de la presó. Esperem estendre la informació sobre aquesta feliç notícia durant els propers dies.

El passat 30 de gener es presentava públicament a un centre social de Madrid el projecte de les Brigades Veïnals d'Observació de Drets Humans. L'expressió "brigades veïnals" acostuma a despertar ressonàncies feixistes i parapolicials; recordem, si més no, el cas d'Itàlia, on el passat mes d'agost es van legalitzar les patrulles ciutadanes, a les quals s'hi han integrat persones amb idees feixistes i xenòfobes, seguint la tendència, tan extesa, d'identificar conflicte i malestar social amb la presència d'immigrants.

Aquest projecte que s'ha presentat a Madrid, però, té un caire ben diferent. Pretenen lluitar contra la persecució indiscriminada d'immigrants, les detencions massives, les identificacions a persones amb aspecte estranger... una experiència que, després de viure el cas de l'empadronament a Vic, resultarà especialment interessant de seguir de prop. De moment, podem llegir la seva declaració d'objectius, que presentem tot seguit.

El passat dia 11 de desembre el Tribunal Constitucional turc prohibia un partit polític kurd, el DTP (Partit de la Societat Democràtica). Il·legalització que ha comportat la destitució de dos parlamentaris i la inhabilitació per a activitats polítiques a aquests dos més uns altres tres polítics kurds. Davant d'aquesta situació els 19 parlamentaris restants van decidir abandonar el parlament el passat 14 de desembre. Fins i tot la Unió Europea va emetre un comunicat mostrant la seva preocupació i assenyalant que aquestes mesures (la prohibició de partits polítics) han de ser mesures excepcionals que s'haurien de practicar amb summa contenció. Dues setmanes després, el passat 23 de desembre , es va activar un nou partit kurd, el BDP (Partit de la Pau i la Democràcia), on es van integrar els 19 diputats de l'il·legalitzat DTP que encara podien exercir activitats polítiques.

Des de les eleccions municipals turques del passat mes de març han estat detinguts prop de 500 càrrecs electes kurds, representants d'associacions de drets humans i altres persones vinculades al moviment d'alliberament kurd. Ja hi han hagut diversos morts en pallises per motius racistes a ciutats turques. Us reproduïm el post "Mentre ens menjàvem els canelons, Turquia ha detingut la majoria d’alcaldes kurds", publicat al bloc "L'esquena del món", de la periodista Laia Altarriba i Piguillem.

El passat 7 de gener dos joves migrants de Rosarno, petita ciutat del sud italià desestructurada i amb un potent teixit mafiós, van ser ferits per trets disparats amb una arma d'aire comprimit.  Aquest fet va ocasionar la revolta dels migrants, treballadors en condicions infrahumanes en la recollida de la taronja, produïnt-se diversos incidents, trencadissa de vidres de comerços, crema de contàiners,etc. Revolta que va ser profundament reprimida per les forces policials i contestada per la població local, via noves agressions i intents d'agressions, fet que està ocasionant la neteja ètnica de l'àrea, veïent-se molts immigrants obligats a marxar, i els què no ho fan són internats per garantir la seva seguretat física.

Aquests fets estan sent aprofitats per opcions polítiques al govern, en un context de cursa electoral -s'apropen les eleccions regionals-, com el ministre Maroni de la racista i xenòfoba Lega Nord, per atiar l'odi contra els immigrants, i, segons informa Indymedia Calabria, fins i tot hi ha projectada una propera visita del secretari general de la ultradretana Forza Nuova Roberto Fiore al poble en qüestió. Dissabte passat, una manifestació de solidaritat convocada a Roma va patir dures càrregues per part de les forces de seguretat italianes, segons informa Global Project.

Us reproduïm el vídeo de Metges Sense Fronteres on s'informa de les condicions de vida dels migrants a Rosarno, i la columna central escrita per Indymedia Calabria sobre aquests fets, on es contextualizen aquests incidents dintre de la situació econòmica de la regió i de la guerra econòmica entre els pobres de l'àrea. En paraules dels companys d'IMC Calabria: "la guerra entre els pobres de Rosarno està a prop d'aconseguir el primer cas de neteja ètnica d'Itàlia".

Durant el matí del passat dia 5 de gener va ser desallotjat el centre social ocupat "Patio Maravillas" de Madrid. El mateix dia 5 es va celebrar una manifestació durant la qual es va ocupar una nova seu del centre social al carrer del Pez 21 de Madrid. Us reproduïm els comunicats del Patio Maravillas referents al desallotjament i a la nova ocupació, i us reproduïm un vídeo explicatiu del què és / va ser el Patio.

L'ajuntament de la ciutat de Vic ha pres la decisió de negar-se a empadronar els immigrants que no tinguin el permís de residència. Fins ara, a pràcticament tots els municipis, la pràctica habitual és empadronar tothom que hi visqui i que ho demani, però cal recordar que la darrera reforma de la Llei d'Estrangeria, que acaba d'entrar en vigor, impedeix precisament de fer això, i fins i tot preveu la possibilitat de sancionar els funcionaris municipals que empadronin una persona en situació irregular.

A partir d'ara, quan una persona immigrant s'hi vulgui empadronar, li demanaran el permís de residència. En cas de no tenir-lo, disposarà de tres mesos per a presentar-lo, al termini dels quals, si no ho ha fet, serà denunciat a la Policia Nacional, que és qui té les competències d'estrangeria i podria obrir un expedient d'expulsió. Cal recordar que la decisió presa correspon als tres partits que governen l'ajuntament: CiU, ERC i PSC.

Ha finalitzat a l'Audiència Nacional el judici contra onze persones residents al barri barceloní del Raval, que havien estat detingudes el gener del 2008 acusades d'intentar cometre un atemptat al metro de Barcelona. La sentència ha estat condemnatòria i les penes van dels vuit fins al catorze anys de presó.

La sentència, curiosament, admet que els acusats no estaven preparant cap atemptat concret ni disposaven del material adient, però sí que afirma que tenien "intenció" de fer-ho. Aquesta nova doctrina legal, consistent en condemnar persones no pel que han fet, ni tenien planejat fer, sinó pel que, potser, tindran algun dia intenció de fer, sembla que s'estigui escampant a poc a poc en una mena de versió judicial de la guerra preventiva. Podem recordar, per exemple, el cas dels 9 de Tarnac, a França, imputats amb l'excusa de que la vida que porten i les idees que expressen en els seus escrits són típiques de la gent que pot arribar a cometre determinats delictes. O, fa ben pocs dies, els arrestos preventius de centenars de manifestants a Copenhaguen durant la Cimera contra el canvi climàtic; arrestats no pels aldarulls comesos a les manifestacions, sinó per evitar uns aldarulls que, potser, tenien intenció de fer.

Tot seguit reproduim l'anàlisi de la sentència dels 11 del Raval publicada a http://rastrosdedixan.wordpress.com i recordem que s'ha convocat una manifestació en defensa de la seva innocència pel dia 2 de gener a les 17h a la Rambla del Raval.

Les nostres vides no tenen el mateix cost ni el mateix preu, aquest en depèn del lloc del món on hàgim nascut. No és el mateix que matin a 160 manifestants per la democràcia als països rics, a la Xina -règim a "democratitzar" on cadascuna d'aquestes morts seria recordada com de màrtirs per la democràcia quan se'n voldria dir  del lliure mercat-, o a l'Àfrica, màrtirs dels que ningú se'n recordarà. Perquè la vara amb què es mesuren aquestes coses no és la mateixa si un país té o no té matèries primeres que al primer món es puguin aprofitar. Llavors tot això dels morts per la repressió, de les llibertats democràtiques i dels drets humans es pot posar com si diguéssim, una mica entre parèntesi...

Demà 23 de desembre en farà un any del cop d'estat a Guinea Conakry, país africà ric en diverses matèries primeres, principalment la bauxita (matèria de la que està fet l'alumini de les nostres llaunes de refresc). Malgrat que es va anunciar que el cop seria temporal i que es realitzarien eleccions democràtiques per primer cop a la seva història on el dictador de torn, en aquest cas Moussa Dadis Camara, no es presentaria; aquest aviat es va desdir. Això va ocasionar fortes protestes, al considerar-se que s'estava preparant el camí per a la seva perpetuació al poder. Aquestes protestes van causar uns 160 morts i uns 1300 ferits (més informació; I, II, III, IV, V), més un nombre indeterminat de detencions, violacions i agressions contra les dones, en una orgia brutal de repressió, i que no només va ser poc publicitada pels mèdia, ni tampoc en coneixem eventuals conseqüències polítiques, sinó que ni tant sols va afectar al consum d'alumini per part dels països occidentals.

Les últimes notícies són que el capità Moussa Dadis Camara va patir un intent d'assassinat el passat 3 de desembre, sembla que perpetrat per part del principal acusat de la massacre del setembre, Aboubakar Diakite, i que s'està recuperant de les seves ferides a Rabat, segons fonts del govern marroquí "acollit per raons estrictament humanitàries".

Us reproduïm l'article "Guinea Conakry, la massacre d'innocents i les llaunes de refesc", escrit per Juan Francisco Martínez Saura el passat 12 d'octubre. I us recordem que podeu signar la petició on-line contra la repressió a Guinea.