Inici / raval
raval
El Tea Party a Ciutat Vella
Blog d'Hibai Arbide Aza
Publicat a la revista Masala del gener de 2011
Les passades eleccions autonòmiques van suposar una enorme derrota pels drets de les persones migrants. No tant i no només pels seus resultats; el repartiment d'escons és gairebé allò que menys importància té, degut a que les comunitats autònomes ni tan sols tenen competències per a legislar els aspectes rellevants de les polítiques migratòries. Allò realment greu és la demostració que el discurs xenòfob de l'extrema dreta s'ha estès tant que impregna la pràctica totalitat de les propostes electorals.
Condemnats els 11 del Raval
Ha finalitzat a l'Audiència Nacional el judici contra onze persones residents al barri barceloní del Raval, que havien estat detingudes el gener del 2008 acusades d'intentar cometre un atemptat al metro de Barcelona. La sentència ha estat condemnatòria i les penes van dels vuit fins al catorze anys de presó.
La sentència, curiosament, admet que els acusats no estaven preparant cap atemptat concret ni disposaven del material adient, però sí que afirma que tenien "intenció" de fer-ho. Aquesta nova doctrina legal, consistent en condemnar persones no pel que han fet, ni tenien planejat fer, sinó pel que, potser, tindran algun dia intenció de fer, sembla que s'estigui escampant a poc a poc en una mena de versió judicial de la guerra preventiva. Podem recordar, per exemple, el cas dels 9 de Tarnac, a França, imputats amb l'excusa de que la vida que porten i les idees que expressen en els seus escrits són típiques de la gent que pot arribar a cometre determinats delictes. O, fa ben pocs dies, els arrestos preventius de centenars de manifestants a Copenhaguen durant la Cimera contra el canvi climàtic; arrestats no pels aldarulls comesos a les manifestacions, sinó per evitar uns aldarulls que, potser, tenien intenció de fer.
Tot seguit reproduim l'anàlisi de la sentència dels 11 del Raval publicada a http://rastrosdedixan.wordpress.com i recordem que s'ha convocat una manifestació en defensa de la seva innocència pel dia 2 de gener a les 17h a la Rambla del Raval.
Judici a l'Audiència Nacional als onze del Raval
El gener del 2008 un grup de veïns del barri barceloní del Raval van ser detinguts acusats de planificar i estar a punt de dur a terme un atemptat al metro, semblant als que ja havien patit abans les ciutats de Londres i de Madrid. No ha estat l'única operació d'aquestes característiques duta a terme en els darrers temps, operacions que es focalitzen sobre la població d'origen musulmà i que parteixen d'una concepció preventiva que comporta acusacions sustentades sobre proves molt febles o inexistents i sobre suposicions més que no pas sobre fets. El llibre Rastros de Dixan, Islamofobia y construcción del enemigo en la era post 11-S, de l'editorial Virus, narra i analitza aquest fenomen.
Aquests dies s'està celebrant a l'Audiència Nacional el judici contra els detinguts del Raval. Al lloc http://rastrosdedixan.wordpress.com se'n pot fer un seguiment diari, del judici, a més de trobar-hi informació que presenta i profunditza en el cas, com el següent article de Carlos Yatero.
[Actualització 15 de novembre 14:19 hores] Hem rebut via el nostre formulari de contacte aquesta actualització amb les últimes novetats del judici (traducció d'Enfocant.net):
"Després de la sessió de dijous del judici als 11 del Raval, la major part de mitjans de comunicació van magnificar un fet determinat: la negativa a declarar de Maroof Ahmed Mirza. Mirza va respondre a la primera pregunta del fiscal, negant conèixer Baitullah Mehsuh-el líder del grup Tehrik e Taliban Pakistan-, i tot seguit va afirmar que «no em trobo bé ». Després d'una entrevista amb l'advocat Jaume Tejeilo fora de la sala, a la tornada Mirza va fer saber que no volia continuar responent a les preguntes del tribunal. Sobre aquest acusat s'han abocat les acusacions més greus que recull el sumari: «líder religiós i operatiu del Grup i organitzador dels potencials atemptats terroristes [...] és qui triava i va canviar els plans sobre data i llocs per la comissió dels atemptats suïcides »segons l'instructor Ismael Moreno. Per aquesta raó, i malgrat que el testimoni protegit F1 era el mar de fons a la sala, el rebuig de Mirza a declarar es va convertir en el principal focus d'atenció dels mitjans.
La importància donada al seu silenci no és aliena al fet que les 2 hores i mitja que va durar la primera vista fossin un mer tràmit. No en va, a banda de la seva negativa a declarar, una frase de Qaader Malik en la qual assenyalava que «Un animal no caga on menja» -referint-se a que com anava a cometre un atemptat allà on viu i treballa- va ser el tema preferit mediàtic al dia següent. Sigui com sigui, el mutisme de Mirza va donar lloc a tot tipus de conjectures, des dels motius religiosos fins a la insinuació de suposades
diferències amb el seu advocat: "Els motius poden ser diversos: que l'acusat no hagi pogut preparar a fons la declaració amb el seu advocat, que aquest últim tingui por de que el seu defensat fiqui la pota en parlar ... Algunes persones de fortes creences religioses prefereixen fins i tot no declarar i no defensar-se abans que arriscar-se a veure's en el compromís d'haver de mentir »(El Periódico, 13/11/2009).
La veritat és que Mirza, segons hem pogut saber de fonts pròximes a la defensa, es troba en una situació psicològica i emocional greu, fruit de la seva estada a la presó des de gener de 2008 i de la situació econòmica de la seva família, que depèn totalment d'ell en aquest aspecte. La seva dona i les seves quatre filles viuen des de llavors del suport de familiars i membres de la comunitat pakistanesa, sense que disposin de recursos per valer-se per si mateixes. Això i la duresa de la vida a la presó han suposat un cop per al caràcter de Maroof Ahmed Mirza, que ha patit alguns episodis d'ansietat i depressió, fins a l'extrem que almenys en dues ocasions ha hagut de ser ingressat en un hospital psiquiàtric. Mirza actualment està rebent assistència psicològica. Segons la defensa exercida per en James Tejeilo i Benet Salellas, és aquesta inestabilitat de Mirza la que explica la seva negativa a declarar i no cap dels motius que s'han comentat durant aquests dies.
D'altra banda, demà es reinicia el judici amb la possible declaració del testimoni protegit F1 com a principal incògnita i expectativa. Tot i que ningú és capaç d'afirmar si finalment compareixerà davant el tribunal, si en alguna cosa hi ha unanimitat actualment és que la seva figura serà la que determini el desenllaç en aquest procés. "
Miserable campanya de neteja
Actualització 9 de setembre 08:02 hores. Hem rebut via el nostre formulari de publicació els acords sobre prostitució presos al darrer Congrés Confederal de la CGT (Màlaga, 2009).
Hem assistit, durant els últims dies, a una insistent campanya de pressió mediàtica, instigada pel diari El País, arran de la concentració de la prostitució al centre de Barcelona, en concret a la zona de las Rambles, barri del Raval, i voltants del mercat de la Boqueria. La campanya ha estat reforçada amb la publicació d'unes sòrdides imatges de prostitutes i clients mig despullats entre les columnes del mercat de la Boqueria amb la intenció d'escandalitzar i crear més pressió. Sembla que el diari El País s'ha afegit ara a la funció que tradicionalment venia exercint La Vanguardia: constituir-se en altaveu de determinats gremis empresarials (sota l'eufemisme de societat civil) i mirar de dictar l'agenda en matèria de governabilitat de la ciutat de Barcelona.
A diferència d'altres vegades, en què el debat s'ha centrat en el tema de la prostitució en sí, si cal prohibir-la o si cal regularitzar-la d'alguna manera, el centre d'interès d'aquesta campanya d'escandalització s'ha focalitzat en el mal que la visibilització d'aquesta pràctica provoca a la imatge de la ciutat com a mercaderia turística. En comptes de discutir la conveniència o no de la prostitució, què representa per a la societat i per a la gent, majoritàriament dones, que s'hi dediquen, aquesta miserable campanya ve motivada pel fet que la pràctica de la prostitució a la vista de tothom pot fer minvar els beneficis que deixa aquesta màquina de fer diners que, per alguns, és el centre de Barcelona.
Robador 29: un desnonament aturat (de moment).
L'illa Robador, al Raval de Barcelona, ha estat un cas paradigmàtic d'especulació i assetjament immobiliari i un exponent modèlic de la reestructuració del territori urbà concebut no com un espai per viure-hi sinó com un espai per fer-hi negocis. Fa uns dies estava previst el desnonament del darrer veí que resisteix a la finca de Robador 29, que ha estat suspès temporalment. Però la fi de la història sembla que ja s'acosta. Una història que ens expliquen en el següent comunicat els col.lectius implicats en la resistència contra l'especulació que pateix el centre de Barcelona i la resta de la ciutat.
Raval: concentració contra un nou hotel
El divendres 26 de setembre, a les set de la tarda, va tenir lloc una concentració a la rambla del Raval en contra d'un nou hotel inaugurat en aquest barri, darrer exponent de les polítiques especulatives patides per la ciutat de Barcelona. El rerafons i les motivacions per expressar aquesta oposició ens les explica la Coordinadora contra l'especulació del Raval:
"No és d'ara ni és cap secret la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona de lliurar la ciutat com a producte i en particular el seu centre històric, Ciutat Vella, al batibull consumista i al descontrol del turisme massiu.Fa tot just unes setmanes, l'alcalde Jordi Hereu, en reunió amb els màxims representants de la indústria hotelera, afirmava que «Barcelona pot assumir més turisme, tant de vacances com de convencions i congressos». Abans que ell, la regidora de Districte Itziar González, que al jurar el seu càrrec va assegurar que retornaria el districte als veïns, anunciava que El Raval havia de ser la porta d'entrada per als milers de turistes que arriben a la ciutat en creuers.
Les xifres són igual d'explícites que les declaracions dels representants municipals: actualment hi ha 30.000 places hoteleres a tota Barcelona segons fonts municipals i només en el centre existeixen 80 hotels i s'han concedit 23 llicències en dos anys. Pràcticament una vegada al mes, els tècnics de Ciutat Vella han donat via lliure a un hotel."