privatitzacions

Segons expliquen a la següent notícia publicada a Ecodiari, la Unió Europea estaria obligant els governs amb dificultats econòmiques a privatitzar un servei públic tan essencial com és el subministrament d'aigua. Aquesta mesura inclou Catalunya, on és imminent la privatització d'Aigües del Ter-Llobregat i on s'ha renovat la gestió privada d'Aigües de Barcelona. Moltes veus preveuen, a més a més, un gran increment del preu de l'aigua per al proper any. La plataforma Aigua és Vida ha encetat una campanya per oposar-se a aquest procés i reclamar que l'aigua, com a bé essencial que és per a la vida, no pot estar subjecta a mercantilització. Al segon article que reproduim, Media.cat destaca com tot aquest debat està sent minimitzat pels mitjans locals. Una qüestió tan polèmica, que ha aixecat molta polseguera en altres indrets, com Itàlia, està passant força desapercebuda. I podem afegir, com a reflexió pròpia, que no deixa de sobtar que el govern d'Artur Mas, alhora que afirma voler dotar el país d'estructures d'Estat s'afanyi a privatitzar unes infraestructures públiques realment crítiques per al benestar de la població.

Us reproduïm el següent vídeo d'Attac TV on el professor Pedro Arrojo, de la Universitat de Saragossa i membre del consell científic d'ATTAC, reflexiona sobre els models de privatització de l'aigua més estesos.

Comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona sobre aquesta nova privatització mig amagada (enmig d'un gran silenci mediàtic) de la gestió pública de l'aigua.

A la Favb veiem amb preocupació com en els darrers mesos les diferents parts del cicle d'un bé tan bàsic com és l'aigua estant sent objecte de processos de privatització.

Des de l'entrada en vigor de la llei Òmnibus es va obrir la porta a l'externalització de la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l'encarregada de fer arribar l'aigua a Barcelona i a d'altres municipis de l'àrea metropolitana. Aquest procés es troba actualment en les fases prèvies al concurs públic.

 Comunicat de la Plataforma Aigua és Vida

La Plataforma Aigua és Vida, xarxa d’organitzacions sindicals, veïnals, socials i ecologistes ha presentat a través de: Attac – ACORDEM, Enginyeria sense Fronteres, Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, Federació d’Associacións de Veïns i Veïnes de Barcelona, Grup de Defensa del Ter, Martorell Viu, Plataforma ProuSal i Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, al·legacions a l’avantprojecte d’explotació de la gestió de la Xarxa d’Abastament d’Aigua en Alta Ter – Llobregat. L’aigua és un bé essencial, vital i imprescindible per a la vida que no pot caure en mans de les empreses o multinacionals que es basen en la lògica dels mercats, tan allunyada de les necessitats més vitals dels humans i del planeta on vivim.

Aquest article publicat a Mientras Tanto és obra de Vidal Aragonés, advocat del Col·lectiu Ronda i professor de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. A través de la seva experiència personal com a estudiant a primària, secundària i a la Universitat, ret un homenatge a l'ensenyament públic i a tot allò que ha significat en la vida de moltes persones que s'hi han format humana, política i intel·lectualment. Un sistema públic que, tot i no ser perfecte ni constituir cap ideal pedagògic, tenia la voluntat de trencar barreres socials, oferir oportunitats de promoció al jovent dels barris obrers i, molt sovint, era la primera escola de politització i activisme per a molta gent. Malauradament, però, ara aquest sistema corre perill. No només amb les retallades econòmiques: increment del nombre d'alumnes per aula, baixes mèdiques de mestres que no seran cobertes, acomiadament de professorat interí, brutal increment de matrícules a la universitat... sinó que tot apunta a una promoció de l'ensenyament privat i deixar la pública reduïda a una funció  assistencial sota mínims.

Mentre que el model d'ensenyament públic vigent fins ara tenia com a ideal, al menys teòric, la formació integral de les persones, la mercantilització que impulsen els gestors polítics vol posar tot el sistema escolar al servei de "l'empresa" i les seves necessitats. Bones escoles privades per a formar treballadors i gestors qualificats, i la pública per acollir la gent que algun dia serà mà d'obra poc qualificada o que simplemement no arribarà a entrar mai al mercat de treball. Des d'aquest punt de vista mercantilista i que veu l'ensenyament públic com una "despesa" i no com un dret, és evident que no té sentit esmerçar diners en la formació d'una gent que, segons el sistema econòmic, no cal que en tingui. Tot plegat, esperem que aquest homenatge a la pública no sigui alhora el seu epitafi.

A hores d'ara, molta gent encara desconeix que d'aquí a poc es quedarà sense la cobertura sanitària gratuïta, tret de les urgències. Desconeixement en part degut a la política comunicativa del govern, que a una pujada d'impostos li diu "componderació" (o simplement ho nega, com en el cas del metro de Madrid); i degut també en part als grans mitjans de comunicació que patim, més interessats en mostrar-nos tornados i granissades a Nebraska que no pas a explicar les coses tan greus que estan passant aquí. A tall d'exemple d'això, podem esmentar que la gent que només s'informa a través d'aquests grans mitjans encara no sap que l'ajuntament de Berga ha declarat el rei Juan Carlos persona non grata.

El següent article, publicat per Leticia Pérez al periòdic Diagonal és una petita guia informativa de com queda la situació en matèria de desantenció sanitària a partir d'ara, com afecta els dos col·lectius més perjudicats (aturats i immigrants sense papers) i què s'hi pot fer en cada cas.

La publicació "Cafè amb llet" ha estat denunciada per un vídeo titulat "El major robatori de la història de Catalunya" on s'expliquen determinades qüestions al voltant de la gestió de la sanitat pública i els seus lligams amb negocis privats. El vídeo pretenia ser una carta oberta al president Artur Mas en demanda d'explicacions sobre la gestió dels diners públics. En comptes de respondre, l'única reacció ha estat la denúncia presentada per Josep Maria Via, un assessor d'Artur Mas, que considera que el vídeo atempta contra el seu honor. Tot seguit reproduim la crònica dels fets per part de la revista, amb vídeos inclosos, i la seva opinió al voltant d'aquests fets.

Quan vam publicar a Youtube el vídeo “Carta Oberta a Artur Mas” demanant explicació sobre la gestió dels diners públics als hospitals de Blanes, no imagínavem que la resposta arribaria en forma de demanda per part d’un dels seus assessors. El passat 30 de març ens arribava una demanda per 20.000 euros. El demandant és Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas, qui considera que la menció que es fa d’ell al minut al minut 2:00 de la segona part del vídeo és un atemptat contra el seu dret a l’honor. Mentres tant, ni Artur Mas ni ningú ha contestat les preguntes que la Marta va fer.

Aquest és el títol d'un informe publicat per la Federació d'Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública, una federació estatal de col·lectius de professionals del món sanitari.  La idea més destacable de l'informe és la del conflicte d'interessos, les portes giratòries i el laberint d'actors polítics i econòmics implicats en el desmantellament de la sanitat pública. Portes giratòries entre l'administració pública i l'empresa privada, conflictes d'interessos quan veiem prenent decisions polítiques les mateixes persones que en sortiran beneficiades des dels seus negocis privats i el laberint d'entitats bancàries, auditores, fons d'inversió, asseguradores, etc, implicades en el negoci de privatitzar la sanitat.

S'ha constituït fa poc la Plataforma "Aigua és Vida" per tal de denunciar i lluitar contra els projectes de privatització del subministrament d'aigua a Catalunya. Contra el que diria el sentit comú, molta gent ignora que el subministrament d'aigua a la ciutat de Barcelona depén d'una empresa privada, Agbar, controlada en bona mesura per la transnacional Suez. En altres indrets de Catalunya, l'aigua si està gestionada per entitats públiques, com ara  l'empresa Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Són aquests organismes els que seran privatitzats segons els plans del govern català, sota la coneguda consigna del dèficit, que no és més que l'excusa per passar a mans privades un sucós negoci.

El següent vídeo correspon a la roda de premsa del passat 2 de març on s'anunciava l'inici d'una campanya per demanar la modificació de la llei estatal d'aigües. I reproduim també a continuació el manifest de presentació de la campanya.

Continuen les retallades i les mal anomenades "reformes" que possiblement s'haurien de dir més aviat retallades de drets laborals, malgrat les protestes massives que avui s'han produït en contra, protestes convocades pels sindicats CCOO i UGT, però que també han tingut seguiment per part d'altres organitzacions sindicals i socials (diverses assemblees del #15M). Tot i així les retallades en diversos àmbits continuen, en general ens les presenten com una readecuació objectiva del pressupost, tot i que per exemple en el cas de la sanitat  s'endevinen aspectes més foscos que tindrien més a veure amb un canvi de model sanitari des del model sanitari públic més o menys universal que en tenim ara cap a d'altres models que no coneixem però que malauradament podem intuir. Us reproduïmels articles "Esclata la corrupció a la sanitat catalana", d'Albano Dante, publicat al blog "Dempeus per la sanitat pública", "Un atracament", article d'opinió d'Isa Garnika, militant d'Endavant (OSAN), treballadora de la Vall d'Hebron i sindicalista de CGT, publicat a l'Accent nº 217 i el comunicat que van distribuir el passat 10 de febrer s veïns de Nou Barris que ocupen el CAP de la Guineueta, contra el seu desallotjament.

"Esclata la corrupció a la sanitat catalana [Publicat el passat 21 de gener]

(Nota de Dempeus per la Salut Pública) Recollim la indignació del company Albano Dante, que expresa avui al cafèambllet, davant la indecent xifra del sou de Josep Prat al font d’Innova. El dijous [19 de gener] a la trobada per una Iniciativa Penal Popular, el company Albano va expressar de forma contundent la necessitat de lluitar contra la corrupció dins la sanitat catalana. També ho comenta l’Àngels Martínez a Punts de Vista.