privatitzacions

El següent article està recollit del blog d'Àngels Castells, presidenta de Dempeus, associació en defensa de la sanitat pública. Un intent de posar-li cara i ulls a un dels principals protagonistes de la política de privatització de la sanitat a Catalunya: Josep Prat, director de l'Institut Català de la Salut.

Al blog de Dempeus per la salut pública es van recollir ahir les preocupacions de dos periodistes especialment atents amb els tenebrosos rumbs de la sanitat pública catalana. D'una banda, Alfons Quintà continua desvetllant des del Diari de Girona els secrets gens presentables que s'amaguen sota la catifa de la sanitat catalana, i de l'altra Jordi Garcia-Soler a El plural.com posa en qüestió el paper de l'empresa Innova que controla des de l'opacitat gran part de la sanitat pública catalana i està dirigida per Josep Prat, actual director general de l'Instutut Català de la Salut. No es tractaria en aquest cas d'una utilització abusiva de les famoses “portes giratòries” que connecten amb massa intimitat sector privat i sector públic. Es tractaria més aviat d'una plataforma excel·lent per afavorir, des del sector públic, els interessos de la sanitat privada. No és gens estrany, per tant, que segons l'enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) s'hagi fet palès que la situació de la sanitat catalana passa a ser la tercera preocupació principal de la ciutadania, només per darrere de l'atur i l'economia… quan el 2009 ocupava l'onzè lloc.

Aigua és vida és el nom d'una campanya engegada per diversos col·lectius contra els plans de privatització del subministrament de l'aigua que planeja el govern català, amb l'excusa de sempre de que el servei públic no és econòmicament sostenible (però sembla que sí és econòmicament rendible com a negoci privat). Aquest 16 de novembre, a l'hotel NH Constanza de Barcelona, Lluís Recoder, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Marta Moren, Directora General de l'Aigua del Ministeri espanyol de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, tenen previst de reunir-se amb representants de les empreses més importants interessades en aquest negoci per a parlar del tema “Aigua a Catalunya: Conegui la nova política de l'aigua i les infraestructures previstes”.

Avui és l'aigua, demà la vida. Ni un pas enrere from Ingeniería Sin Fronteras on Vimeo.

Tot seguit reproduim el manifest de la campanya contra aquest nou atac a la vida que podria suposar passar de considerar l'aigua com un dret a considerar-la com un negoci, seguint la mateixa política que s'està aplicant en el terreny de la sanitat.

 Fa uns dies, l'ex-president de la Unió Catalana d'Hospitals (la patronal de la sanitat privada), Boi Ruiz, declarava que "la salut és un bé privat que depèn d'un mateix, i no de l'Estat". Aquestes declaracions no serien gens sorprenents en boca del portaveu de la patronal, però resulta que el senyor Boi Ruiz és actualment el Conseller de Sanitat del govern català. Potser fora convenient recordar-li al senyor Boi Ruiz, que pel que sembla no acaba d'encaixar bé en el càrrec actual i sembla més aviat exercir l'anterior, que les seves declaracions estan en total contradicció amb el que diu la Constitució. Segons l'article 43: "Es reconeix el dret a la protecció de la salut. És competència dels poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris. La llei establirà els drets i deures de tothom al respecte."

Com es pot comprovar, segons la Constitució vigent, la salut no és un bé privat, sinó un dret pel qual han de vetllar els poders públics. Just el contrari del que deia l'expresident de la patronal, el senyor Ruiz. I li podem recordar al senyor Ruiz que, entre les obligacions del seu càrrec actual, figura la de complir i fer complir la constitució (a part de que seria bo que la conegués). Arran d'aquestes declaracions i de la política de desmantellament de la sanitat pública (ja no cal parlar de retallades ni d'ajustos), algunes veus han començat a plantejar en veu alta que la política del govern català estaria tocant els límits mateixos del delicte, com ha dit per exemple l'ex-fiscal anticorrupció de Catalunya, Jiménez Villarejo.

Tot seguit reproduim l'article "Boi Ruiz i Mas-Colell, al llindar del delicte", publicat al seu blog per Àngels Castells; així com un comunicat d'Amnistia Internacional indicant al senyor Boi Ruiz totes les lleis i acords internacionals (que sembla desconéixer) que declaren la salut com un dret humà bàsic i no un bé privat amb el qual es pot mercadejar.

Article de Xavier Diez, publicat al seu blog, on ens explica la seva assistència a la Conferència Europea contra l'Austeritat, celebrada a Londres el passat 1 d'octubre, on es van trobar dos centenars de persones provinents d'arreu del continent. L'article ens explica per exemple els nous neologismes: quan es diu austeritat, ens volen dir empobriment. Quan ens volen dir autonomia -dels centres, per exemple- en volen dir desresponsibilització estatal. Quan ens volen dir excel·lència el que volen dir és exclusivitat. Hem d'estar atents a la munició ideològica dels destructors de l'estat del benestar, davant l'aprofundiment de l'ofensiva contra els serveis públics: sanitat, educació pública obligatòria i no obligatòria, inserció laboral i formació ocupacional, i és molt probable que aviat, molt aviat, directament contra el subsidi d'atur.

Poc abans de morir, l’historiador Tony Judt ens recordava l’extraordinària importància que tingué l’estat del benestar per construir una societat viable i en pau. Ell mateix es posava d’exemple. Gràcies a una educació pública potent fou el primer de la seva família a arribar a la universitat, a l’elitista Cambridge. Històries com la seva, en què algú de classe baixa podia parlar de tu a tu a aristòcrates i acabalats homes de negocis, devia suscitar una reacció per part de qui considera que l’estat és al servei dels seus interessos, i que cal mantenir les distàncies entre els de dalt i els de baix. És només des d’aquesta perspectiva social com es poden entendre les polítiques neoliberals, dominants en aquest moment, i lesives per al conjunt de la societat.

A voltes amb el "copagament" sanitari, el Govern ja ni tan sols intenta dissimular que el seu projecte és la privatització massiva de la sanitat, de moment "aconsellant" a tothom que es busqui una mútua privada. Tot seguit reproduim l'article "El copagament sanitari avui" de Roger Bernat, membre de l'Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública i del Grup de Defensa de la Sanitat Pública . Però aquesta història ve de molt més lluny i té més protagonistes del que sembla, per això també s'escau fer una ullada a un altre article "Parlant clar: qui és qui en el procés de deteriorament i privatització sanitaris" publicat per la Coordinadora Anti-Privatització de la Sanitat Pública de Madrid, (CAS)

El passat dijous 14 d'abril unes 20.000 persones es van concentrar al centre de Barcelona per a protestar contra les retallades en el sector sanitari. Unes retallades que, com molta gent deia durant la concentració, són el primer pas cap a una privatització del sistema de salut i un exponent de com això que fins ara se'n deia l'estat del benestar està sent liquidat pels gestors polítics. L'article que segueix és una descripció de la situació actual feta pel col·lectiu Dempeus per la salut pública que, a més, anuncia una gran manifestació de rebuig pel 14 de maig. Us reproduïm també el vídeo realitzat pels companys de Latele.cat.

El passat febrer es va celebrar a Berlín un referèndum demanant la  publicació del contracte de la companyia d'aigües de Berlín, gràcies a la campanya que va realitzar la Plataforma Berlin Wassertisch ("Taula de l'aigua de Berlín"), partidària de la repropiació pública del servei de la companyia d'aigües. A Itàlia és prevista la celebració d'un referéndum estatal per tal d'aconseguir en definitiva la mateixa cosa: considerar l'aigua com a servei públic. A casa nostra, entre d'altres, hi ha una campanya ciutadana a la ciutat de Banyoles contra la creació d'una empresa mixta per part del consistori per gestionar l'aigua de la ciutat. Us reproduïm l'article "La privatització de l'aigua de Berlín, i perquè a nosaltres els madrilenys ens hauria d'interessar", de Matteo Guainazzi i publicat al web d'Attac Espanya.

En 1999 el govern de “gran coalició” –democratacristians i socialdemòcrates– al poder a la ciutat de Berlín va aprovar la venda del 49.9% de les accions de la societat Berlín WasserBetrieb (BWB) a un consorci constituït per dues multinacionals globals: la francesa Veolia i l'alemanya RWE, propietària entre d'altres de RWE/Thames al seu torn responsable de la gestió de l'aigua a Londres. Amb aquest acte es tancava un llarg procés de privatització de l'empresa que proveeïx aigua als 3.5 milions de ciutadans de Berlín. Un pas essencial en aquest procés va ser la transformació de l'empresa pública BWB en una “institució de dret públic”, una forma legal que – malgrat el nom – està fundada en el dret que regula les societats anònimes. Amb aquesta transformació s'obria el pas no només a la futura participació d'empreses privades en el capital i en la gestió de BWB, sinó també a l'expansió del seu negoci a nivell nacional i internacional.

Hem rebut via el nostre formulari de publicació aquest "Escrit del Comitè d'Empresa per al Consell d'Administració de Parcs i Jardins del 28 de març de 2011".  És llarg però és molt didàctic, contextualitza la història del llarg conflicte que porta a terme el Comitè d'Empresa de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins (presidenta, Imma Mayol, ICV) primer contra la privatització i ara contra els acomiadaments. Fem notar que fins i tot CCOO en aquest cas particular s'ha oposat a ICV. Més informació al web de "Males Herbes".

Escrit del Comitè d'Empresa per el Consell d’Administració de Parcs i Jardins del 28 de març 2011

Consell d’Administració Parcs i Jardins

Barcelona, 28 de març del 2011

Sr./a. Conseller/a,

La representació de la plantilla en el Consell d’Administració, davant els greus incompliments del Conveni que s’estan produint en l’actualitat i la situació de bloqueig de les relacions laborals i la negociació col·lectiva, vol fer arribar al Consell la seva més contundent repulsa davant la política d’ocupació que s’està duent a terme a Parcs i Jardins, sobretot en la situació de crisi que està vivint la ciutat de Barcelona, i tenint com a màxims responsables als qui s’erigeixen com a garants de la defensa dels drets dels treballadors i treballadores de la ciutat.

Us reproduïm la nota de premsa de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) on aquesta es manifesta contra les retallades a la sanitat pública i anuncia l'inici d'una campanya de recollida de signatures en defensa de la sanitat pública.

Contra les retallades a la sanitat pública

La Favb vol manifestar la seva profunda preocupació davant les últimes declaracions del conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, en relació a les mesures de xoc per retallar les despeses en sanitat que suposaran allargar encara més els temps d'espera i obligarà a molta gent a pagar serveis privats.

Hem rebut via el nostre formulari de publicació aquest comunicat signat pel Comitè d'Empresa de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins i per diverses seccions sindicals d'aquest Institut. El web Males Herbes informa que el passat 25 de febrer en assemblea els treballadors van decicir aprovar un calendari de mobilitzacions contra els 85 acomiadaments. Segons aquest web: "Més de 200 jardiners, familiars, amics i mascotes ens hem reunit en el Parc de les Aïgües del Guinardó per expressar a l'Alcalde Jordi Hereu el nostre rebuig als acomiadaments que la Presidenta de l’Institut també present en l'acte ha autoritzat a Parcs i Jardins. Els companys allí concentrats hem esperat fins a les 13 hores que ha fet acte de presència l'Alcalde i li hem dirigit una bona esbroncada a ell i a la Imma Mayol quan han intervingut davant del públic concentrat." Us reproduïm el citat comunicat del Comitè d'Empresa.

Els treballadors i treballadores de l’IM de Parcs i Jardins de Barcelona, reunits en Assemblea General, davant la nefasta política d'ocupació que patim a l'Institut en els últims anys, i davant la decisió de l'empresa de no signar contractes d'interinitat, com recull el conveni, a treballadors actualment amb contracte de relleu, el que suposarà l'acomiadament per a 85 persones fins 2015, manifestem el següent: