p2p

Article d'Amador Fernández-Savater

Amador Fernández-Savater, coeditor d'Acuarela Libros, va ser convidat (per atzar, per error o per alguna raó desconeguda) a una reunió amb la ministra de Cultura i d'altres figures rellevants de la indústria cultural espanyola per a parlar sobre la Llei Sinde, el tema de les descàrregues, etc. En aquest text explica allò que va viure,  que va escoltar i  que ha pensat des de llavors. La seva conclusió és simple: és la por qui ens governa, la por conservadora a la crisi dels models dominants, la por reactiva a la gent (sobretot a la gent jove), la por a la rebel·lió dels públics, a la Xarxa i a un futur desconegut.

Aquest article va generar un considerable moviment a la xarxa, amb debat al lloc web Menéame i entrevista posterior al diari Público que podeu llegir en versió completa aquí.

A pocs dies de la seva aprovació pel Consell de Ministres, la Llei d'Economia Sostenible ha trobat una gran oposició a la xarxa. La raó ja l'hem explicada amb anterioritat: inclou un apartat que permet el tancament de pàgines webs que donen enllaços a arxius compartits a internet pels usuaris a través de la tecnologia p2p i sense ànim de lucre. Com fins ara totes les sentències judicials han dictaminat que aquestes webs són legals i no poden ser tancades, el govern de Zapatero, fent cas de les pressions de la indústria de continguts audiovisuals, ha decidit tancar-les igualment i, per tal de fer-ho, la solució que ha trobat la Ministra de Cultura, González-Sinde, és que els jutges no tinguin res a dir-hi.

Una de les accions de protesta contra aquesta decisió tindrà lloc a Barcelona a finals d'aquest mes. Els dies 30 i 31 de març se celebrarà a la capital catalana la cimera de ministres de cultura de la Unió Europea, tot coincidint amb el Fòrum Europeu d'Indústries Culturals. Aprofitant l'avinentesa, els mateixos dies s'han previst un seguit d'activitats per tal de difondre una altra manera diferent d'entendre internet i la cultura: com un bé compartit i no com una mercaderia en mans de monopolis: (D')Evolution Summit.

En el món del dret especialitzat en internet, el rebombori aixecat per aquesta maniobra del govern és ben evident. A tall d'exemple, i també per la seva claredat argumentativa, reproduim la carta oberta enviada al Consell General del Poder Judicial per David Bravo, un dels advocats experts en la qüestió.

Fa pocs dies, un jutge de Barcelona sentenciava que el sistema P2P que permet compartir arxius a la xarxa és legal. No és la primera vegada que els tribunals fallen en aquest sentit. Malgrat això, fa temps que el Ministeri de Cultura, al servei de la gran indústria de l'entreteniment audiovisual, fa campanyes contra les "descàrregues il.legals", obviant l'important detall de que aquestes descàrregues són perfectament legals.

Després de comprovar com, de manera sistemàtica, els jutges es neguen a tancar webs que donen informació sobre descàrregues, el govern de Zapatero, a instàncies dels lobbies de pressió de la indústria musical i cinematogràfica, ha decidit tancar directament aquests llocs sense haver de passar pels tribunals. I ho fa a través d'un instrument legal que, si en fem cas del nom, no tindria res a veure amb el tema. Es tracta de la Llei d'Economia Sostenible, que ahir va ser aprovada pel govern. Aquesta llei, que per la seva denominació sembla que tingui ressonàncies ecològiques i d'energies renovables, inclou un apartat que permet el tancament administratiu de webs si li sembla oportú a una comissió nomenada pel ministeri de cultura.

Hem de ressenyar que el tema va més enllà de criminalitzar el fet de compartir arxius sense ànim de lucre, perquè, encara que normalment no hi pensem, una web és un mitjà de publicació, i com a tal està exercint dos drets fonamentals protegits a la constitució: la llibertat d'informació i la llibertat d'expressió. Drets fonamentals que, en teoria, només un jutge pot anul.lar després d'un procés amb totes les garanties, i mai una comissió governativa formada al dictat de grans empreses.

I encara que segurament és fruit de l'atzar, aquesta coincidència temporal il.lustra perfectament el que està passant: un jutge decreta, per enèsima vegada, que una web que informa d'enllaços de descàrregues és legal i no s'ha de tancar, i pocs dies després el govern aprova un decret que li permet evitar la via judicial i tancar aquesta mateixa web per decisió administativa, en nom de l'economia sostenible. Per mostrar aquesta il.lustrativa coincidència temporal, hem escollit la nota de felicitació publicada per Sánchez Almeida, l'advocat que portava el cas de la web esmentada, i la reacció d'Enrique Dans, una de les persones que més s'han destacat en la crítica de la Llei d'Economia Sostenible.

Arran de l'intent del govern de Zapatero d'introduir d'amagatotis, a la Llei d'Economia Sostenible, una legislació que atenta greument contra drets fonamentals de la població, s'ha desfermat una gran campanya de protesta i, alhora, una contracampanya dels promotors de la llei, que fan convenient aclarir una mica l'origen de la polèmica i analitzar quines conseqüències pot comportar tot plegat.

Recordem que el que es pretén és que una comissió, nomenada pel ministeri de cultura, tingui la capacitat de tancar una pàgina web quan consideri que podria estar atemptant contra la propietat intel.lectual, sense necessitat prèvia d'intervenció judicial. El que passa, però, és que una pàgina web és alhora un mitjà d'informació i un mitjà d'expressió, i tots dos, informació i expressió, són drets fonamentals garantits per la constitució. I si ara es permet que una comissió governativa, per interessos i pressions de la indústria de l'entreteniment audiovisual, pugui tancar una web, s'estaria obrint un camí d'abast incalculable.

A l'article següent, publicat a  http://www.filmica.com/david_bravo, el seu autor, David Bravo, advocat especialista en propietat intel.lectual i dret informàtic, explica quin és l'origen d'aquesta maniobra: com fins ara han fracassat tots els intents de tancar webs per via judicial, la indústria audiovisual aconsegueix que el govern presenti una llei que permetria fer-ho sense haver de passar pels tribunals.

Aquest episodi, però, permet comprovar fins a quin punt determinades maneres de fer les coses i determinats mediadors fins ara necessaris poden esdevenir obsolets. S'ha dit molt sovint que l'arrel del problema és que una indústria audiovisual basada en la venda de còpies s'ha quedat obsoleta quan no costa gens reproduir i compartir aquestes còpies. Però una altra cosa que s'ha pogut comprovar és com la proliferació de llocs d'informació i expressió a internet està trencant el monopoli que fins ara tenia la premsa a l'hora de crear opinió pública i fixar l'agenda de les preocupacions socials: si fos per la premsa tradicional, les societats de gestió de drets d'autor, com la sgae, no serien organitzacions impopulars ni contestades. I també s'està comprovant com un altre mediador fins ara necessari, el sistema de partits, queda ultrapassat per les xarxes socials que es formen a internet; com ha quedat palès a la reunió de la ministra de cultura, González-Sinde, que en comptes de reunir-se amb representants de partits, ha hagut de fer-ho amb "notables" de la xarxa, el mèrit principal dels quals és que els seus blogs tenen molts seguidors. O sigui, que no només queda obsoleta la indústria de l'entreteniment audiovisual i de l'edició com a mediadora de la difusió cultural, sinó que podem assistir també al final de la premsa com a mediadora de la informació i creadora d'opinió, i al final dels partits com a únics mediadors, fins ara, de la intervenció política.

Us reproduïm aquesta duríssima i imprescincible conferència (via Kriptópolis) del sempre necessari Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en tot allò relacionat amb internet i la llibertat a la xarxa,  conferència celebrada a La Laguna el passat 27 de novembre a les jornades sobre societat, administracions i drets davant dels reptes de les TiC.  La conclusió de l'autor, que compartim: "Per la llibertat, i també per la creació, despenalitzem el dret d'autor".

Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

Les companyies discogràfies continuen la seva guerra contra el "peer to peer" (o el fet de compartir música i cultura a la xarxa), i cada cop s'apunten més mesures coercitives a tot arreu per tal de "regular" la xarxa internet. L'últim exemple per exemple ha estat el tancament i posterior reobertura de The Pirate Bay. Si ja ens sembla gros això, esperem a veure què passarà i quina serà la reacció dels emporis culturals (al nostre país Prisa, Planeta, Zeta...) quan es popularitzi l'ús del llibre digital i la gent pugui descarregar-se i compartir els llibres i revistes directament. Richard Stallman, creador del projecte GNU i veritable pare ideològic del programari lliure, reflexiona sobre la qüestió a aquest article publicat al seu web (i que hem traduït com bonament hem pogut).

Durant els dies 19, 20 i 21 de juny es celebrarà a Milà l'onzena edició del Hackmeeting 2009, a més, aquest any la seva celebració serà precedida de les jornades Warm-Up. Els hackmeetings són uns particulars moments de trobada entre l'activisme social i el tècnic -amb especial predilecció per les qüestions relacionades amb el programari lliure, la cultura lliure i les llibertats no només de la xarxa-, celebrats cada any tant a l'estat espanyol com a l'italià, entre d'altres llocs. Us reproduïm el manifest del Hackit 2009.

El passat dia 6 de maig va tenir lloc una votació al parlament europeu sobre l'anomenat "Paquet de telecomunicacions", que és un conjunt de directives europees que regulen els serveis i protocols a Internet. Les indústries de telecomunicacions i les indústries de l'entreteniment audiovisual han estat pressionant per tal de modelar el Paquet de manera que s'ajusti als seus interessos. D'una banda es pretenia adoptar el model del president francès Zarkozy, segons el qual les operadores de telecomunicacions vigilarien els continguts descarregats pels internautes i, si consideressin que aquest contingut està sotmès a la figura de la propietat intel.lectual, desconnectarien l'internauta de la xarxa sense necessitat de manament judicial. Però el paquet de telecomunicacions va molt més enllà. El seu objectiu, d'acord amb els interessos de les empreses abans esmentades, és acabar amb el model de xarxa que hem conegut fins ara: una xarxa d'accés universal, on tothom pot accedir a tots els seus continguts i pot publicar. La idea general seria convertir internet en una cosa més aviat semblant a la televisió: la persona que es vol connectar a la xarxa no contractaria amb una operadora un accés universal, com ara, sinó que escolliria un paquet predissenyat. Aquest contracte donaria dret a visitar certs llocs, però potser no d'altres, a fer servir uns protocols però potser no d'altres (com el p2p) i de cap manera tindriem garantit que el nostre lloc web fos visible per a la resta d'internautes sinó figurem a les ofertes de les operadores. Com hem dit abans, una mena de televisió on el client contracta quins canals vol veure. La votació del dia 6 va ser una victòria parcial perquè el model Zarkozy va sortir-ne derrotat: es considera que l'accés a internet és un dret fonamental i que, per tant, només es pot tallar amb ordre judicial. Aquesta esmena fa que el paquet hagi de ser revisat abans de sotmetre'l de nou a votació; per tant, el perill d'acabar amb la xarxa que coneixem com a lloc on compartir coneixement lliurement i que esdevingui més aviat una barreja entre televisió i botiga on-line encara és vigent.

Els quatre responsables del lloc web The Pirate Bay han estat jutjats per un tribunal suec i han estat condemnats a penes d'un any de presó i a pagar una indemnització milionària (2.7 milions d'euros) per "ajudar a distribuir material protegit per drets d'autor", tot i que ja s'ha anunciat que es presentarà un recurs i que això només és l'inici d'una llarga batalla legal. The Pirate Bay és un lloc que simplement indexa, enllaça i emmagatzema enllaços de fitxers BitTorrents, però aquest judici, promogut per multinacionals de la cultura i de l'entreteniment (Universal, Warner Bros, MGM, EMI, 20th Century Fox, Columbia Pictures i Sony BMG), ha esdevingut un símbol de la defensa de les llibertats i de la neutralitat de la xarxa en general i del dret a fer servir els programes p2p i a compartir en particular. Us reproduïm el vídeo (en anglès) de la roda de premsa realitzada divendres passat pels responsables de The Pirate Bay de manera telemàtica, donat que els responsables de The Pirate Bay desconfien de la premsa tradicional. També us reproduïm el post "Sobre la condemna a The Pirate Bay" escrit per Manuel Almeida i publicat al blog "Mangas Verdes".