moviments socials

Article d'opinió de Roger Palà, publicat al setmanari la Directa nº 238.

Al llarg dels anys he arribat a una conclusió: les persones que militen en allò que podriem anomenar, citant At Versaris, "l'esquerra de l'esquerra", es podrien classificar en dues categories. És difícil sintetitzar la idea, i crec que ho faré de manera maniquea i demano disculpes per avançat, però ho podriem resumir dient que hi ha gent que construeix i gent que destrueix.

Article publicat aquest 25 de gener de 2011 a Media.cat, observatori crític dels mitjans de comunicació que operen a la nostra àrea idiomàtica, una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils, successors de la iniciativa Contrastant.net.

El dissabte 22 a la nit es desallotjaven 418 persones de l’antic Palau del Cinema de la barcelonina Via Laietana que l’havien ocupat per cridar a la vaga general convocada per la CGT i altres sindicats el proper dijous 27. L’acció va servir perquè un Felip Puig ufanós advertís que “s’havia acabat la impunitat”, amb una clara referència a la suposada permissivitat que la gestió de Joan Saura a la Conselleria d’Interior havia significat per a les accions de desobediència. Puig va felicitar-se per “l’impecable” acció policial i va informar que s’havia aconseguit una ordre judicial per efectuar el desallotjament. Avui s’ha sabut que va mentir.

Diguem prou a la criminalització dels moviments socials!

Les i els sotasignants, professores i professors de les universitats catalanes, denunciem l’actual política de criminalització dels moviments socials per part de la gran majoria de mitjans de comunicació del nostre país i de molts responsables polítics de les institucions que el governen.

S’ignora, s’amaga, es desinforma i mai es dialoga amb el ventall de propostes i alternatives que des d’aquests moviments socials s’estan fent arreu, per transformar i donar noves opcions de vida en societat. Focalitzar en certs episodis violents, sense ni tant sols escoltar la contesta i la veu dels moviments socials a qui s’ataca és directament criminalitzar-los; construir el cap de turc i desviar l’atenció ciutadana dels conflictes reals en els què estem immersos més que mai a la nostra societat: l’atur, la pobresa i l’exclusió social, la desigualtat creixent entre grups, la retallada constant dels drets socials, l’afebliment de les reivindicacions del moviment obrer organitzat, el racisme i la xenofòbia, la corrupció política i la seva impunitat, la violència contra les dones, la duresa i la severitat del control penal contra els més vulnerables, l’índex creixent d’empresonaments, detencions, sancions…Espiral de violència estructural en augment. Una societat vertaderament democràtica, que ha de respectar plenament el dret a dissentir i a discrepar, no s’ho pot permetre.

Continuem publicant amb un cert retard material divers i aportacions que els lectors ens fan arribar sobre la passada vaga general del 29-S. Que malgrat el soroll mediàtic i les ganes de tirar pilotes fora amb la famosa qüestió dels anomenats "antisistema", va ser una vaga general i aquesta hauria estat la notícia si els mitjans de comunicació es dediquessin a informar enlloc de realitzar tasques de propaganda.

Les últimes novetats sobre la qüestió voregen el surrealisme: Hereu i Escarp insisteixen en plantejar el tancament de webs "des d'on s'incita a la violència", una pseudo-polèmica que ha crescut a partir d'una entrevista a Assumpta Escarp on se li va plantejar en safata aquesta qüestió a RAC1, val la pena d'escoltar-la, és molt instructiva.  Creixen també les crítiques des dels anomenats intel·lectuals d'esquerres contra la participació d'ICV en la repressió i l'esquirolatge mediàtic, on es van arribar a sentir frases com aquesta: "la compareixença de Joan Saura a l'endemà era com perquè es retirés de la política". Aquestes són les crítiques dels intel·lectuals en principi, tot i que no tots, propers a ICV,  a la seva acció de govern municipal i autonòmica. No cal dir què en pensem nosaltres.

Una altra crítica que ens ha arribat en forma de carta oberta al conseller Joan Saura és la de Clara Valverde, presidenta de la Lliga del Síndrome Fatiga Crònica, on dóna una versió diferent del què va suposar l'ocupació del Banc de Plaça Catalunya i discrepa de la versió oficial dels fets propagada per la tormenta mediàtica. Us la reproduïm tot seguit.

Quina és la teva vaga?

Una nova okupació al bell mig del cor de la ciutat ha sacsejat les Festes de la Mercè en vísperes de la propera vaga general del 29 de setembre. Es tracta de l'immoble de l'antic Banc Espanyol de Crèdit situat a la banda de muntanya de la Plaça Catalunya. Els okupants han desplegat una pancarta amb aquest text: "La banca ens asfixia; la patronal ens explota; els polítics ens menteixen; CCOO i UGT ens venen". Aquesta okupació s'ha realitzat un cop acabada la manifestació que ha recorregut aquest dissabte 25 de setembre, el centre de Barcelona, una manifestació que volia aplegar a aquells que faran vaga d'una o d'altra manera el proper 29-S ...i a aquells que de diferents maneres voldrien fer-la però no en poden. El seu web és el Moviment del 25.. Us reproduïm el manifest que cridava a la manifestació i el comunicat que s'ha fet públic després de l'ocupació. Durant el vespre del diumenge 26 s'hi ha celebrat una gran assemblea de cara a la preparació de la vaga del 29, que tindrà continuïtat aquests dies amb les activitats que trobareu a l'agenda. Més informació sobre la vaga general a 29-S.net

I'm guided by the beauty of our weapons

Les idees recollides en aquest text tenen el seu origen en diferents reflexions sorgides arran de participar durant aquests darrers quinze anys en diferents pràctiques militants (moviment de les okupacions, moviment global, May Day, Espai Social Magdalenes,...) dins del que podríem anomenar àrea autònoma barcelonina. Aquesta ha constituït per moltes de nosaltres un espai d'aprenentatge mutu, així com l'oportunitat de formació d'una pedrera de militància, però alhora cal reconèixer que ha resultat també un espai de destrobament i desencís que ha portat a l'abandó de l'acció política per part de no poques persones de significativa vàlua militant.

El darrer estudi distingit amb el Premi Tarragonès d'Investigació ja és al carrer en forma de llibre. Aprofitant la diada de Sant Jordi, l'Editorial Arola de Tarragona ha tret al carrer “Plantant cara al sistema. Sembrant les llavors del canvi”, un estudi dels moviments socials al Tarragonès del 1975 al 2010, obra del Marc Suanes, historiador i activista també d'algun d'aquests moviments i, malgrat això darrer, capaç d'explicar la realitat sense mitificar-la, objectivament.

En el marc del II Fòrum Social Català, els moviments socials de Catalunya ens hem reunit a Barcelona, en uns moments en què la crisi global capitalista ens colpeix amb força, generant un augment de l’atur, la pobresa, les desigualtats i la repressió, sense precedents en les darreres dècades.

Davant d’aquesta situació, denunciem les polítiques dels governs i de les institucions internacionals, encaminades a recolzar i enfortir el sistema capitalista i patriarcal, responsable de la crisi, a socialitzar les pèrdues i augmentar l’explotació de la majoria de les persones i dels pobles per part d’una minoria que posseeix el poder econòmic mundial. Ens neguem a acceptar que els responsables d’aquesta crisi en surtin beneficiats, mentre que es consolida un sistema que mercantilitza tots els aspectes de la nostra vida.

El tancament de l'any polític pot qualificar-se d'insòlit, en tant que s'ha vist condicionat per dos elements disruptius que han agitat les tranquil·les aigües de l'oasi català: d'un banda, un no-esdeveniment: la incapacitat del Tribunal Constitucional espanyol per emetre una sentència sobre el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de Catalunya abans d'acabar l'any; i de l'altra, un esdeveniment que s'ubica fora dels límits de la política convencional: la celebració de consultes sobiranistes a 161 municipis catalans organitzades per la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència i la plataforma Osona Decideix el passat 13 de desembre.

En aquest post vull centrar-me en aquest darrer esdeveniment, i es que malgrat s'hagi parlat a bastament en els mitjans de comunicació sobre la seva legalitat, la legitimitat de l'índex de participació assolit, la relació que aquest podia tenir amb el recurs d'inconstitucionalitat del PP i les picabaralles partidistes dins i fora dels grups promotors, considero que aquestes anàlisis restringides als marcs convencionals per on transcorre el debat polític són incapaces d'extraure la potencialitat d'aquest mecanisme des d'una posició política de moviment. En aquest sentit no m'importa tant el què es debatia (substantiu), sinó el com es va fer (operatiu), a fi de comprendre quines lliçons poden servir-nos per enfortir els processos col·lectius de canvi social.

Us reproduïm l'entrevista [pdf] realitzada per Pau Casanellas i Carles Masià i publicada al núm 168  de la revista Illacrua a Jordi Bonet, Josep Manuel Busqueta i Ada Colau. En aquesta entrevista, es prova d'explicar ràpidament, més enllà d'arguments simplistes i dogmàtics, algunes possibles raons de la distància entre els moviments socials i els sectors més afectats per la crisi,  com la ideologia capitalista s'ha infiltrat entre la població. Ja deia la Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, que on s'es vist que la classe treballadora vulgui ser propietària, que del què es tractava era d'acabar amb la propietat. Durant aquests anys les classes populars han invertit en borsa, en hipoteques, precisament perquè el desmantellament de l'estat del benestar generava incertesa de cara al futur. I amb la crisi, aquest mite del "capitalisme popular" s'ha revelat finalment fals, mentre que pel camí l'estat del benestar encara s'ha reduït més, oferint ara únicament caritat com a solució pels que pateixen la crisi.