Inici / Marroc
Marroc
La revolta s’estèn pel Magrib i els governs responen amb la repressió a Tunísia, Egipte, Algèria, i també al Marroc
Us reproduïm aquest article elaborat sobre diferents fonts pels companys del web de la CGT Catalunya, on informen de l'evolució de la revolta als països àrabs. Informen també de la convocatòria d'una marxa a Algèria pel proper 12 de febrer.
A Tunísia segueix el pols entre el poble i el govern
Tunísia es troba en la cruïlla entre seguir el camí de la revolució i de la transformació social o consolidar a l’actual govern d’unitat nacional i detenir l’avanç de canvis profunds i reals. El nou govern inicia el seu mandat amb la repressió. El nou govern de Ghanouchi, format la nit del 27 de gener, després de la visita a Tunísia de Jeffrey Feltman (Sotssecretari d’Estat americà per a assumptes d’Orient Pròxim) va començar el seu treball amb l’àmplia i brutal repressió de la caravana de la revolució.
Marroc-Espanya: Molt més que bons veïns
Us reproduïm un article clarificador, escrit per Ramon Couso i publicat al periòdic Diagonal núm 116, on l'autor enumera les raons de la sintonia entre el govern espanyol i la monarquia alauita, malgrat l'entrebanc que va suposar la vaga de fam d'Aminatou Haidar.
Cal destacar, a banda de les raons més conegudes, la supressió de la justícia universal per part de l'executiu espanyol (amb el suport del PP), supressió que ha suposat que diverses investigacions i denúncies que implicaven l'administració alauita fins als seus més alts nivells, hagin quedat aturades.
La lluitadora saharaui Aminetu Haidar, retorna al Sàhara Occidental després de 32 dies de vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote
Finalment s'ha acabat la vaga de fam de l'activista pels drets humans saharauis Aminetu Haidar, amb el seu (de moment) feliç retorn a L'Aaiún el passat 17 de desembre. Aquest cas invalida determinades crítiques contra els mitjans no-violents, que és cert que no sempre funcionen, que és cert que de vegades són contraproduents, però pensem que en aquest cas s'ha demostrat que la no violència extrema, la vaga de fam fins a les últimes conseqüències d'una persona amb les idees ben clares i voluntat irreductible, ha aconseguit posar en moviment a les diplomàcies dels regnes del Marroc i d'Espanya, per no parlar de les intervencions de països mediadors (particularment França), i de pas, tornant a posar sobre el mapa la injustícia de l'ocupació marroquina del Sàhara Occidental. N'hauriem d'aprendre molt d'aquesta dóna, i de la seva pràctica lliçó magistral sobre la dignitat i sobre la política.
De la monarquia autoritària del Marroc no ens hem portat cap sorpresa en aquest cas, ha estat la confirmació de coses que ja eren públiques i notòries. Més ridícula, un cop més, ha estat l'actuació de les autoritats i de la diplomàcia espanyoles, des de la surrealista multa de 180 € imposada a Aminetu, fins a l'oferiment a Aminetou de la nacionalitat espanyola a la desesperada per part del ministre Moratinos, oferiment refusat per l'activista, bloquejant la situació fins que va haver de ser Sarkozy qui la va desbloquejar amb el resultat que tots coneixem.
Us reproduïm el comunicat de la Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara, CEAS-SÀHARA.
Dos nens saharauis moren per una mina marroquina
Actualització 2 de setembre 21:54h: el degoteig no s'atura, una jove saharaui resulta greument ferida durant una manifestació pacífica a la ciutat ocupada d'El Aaiún.
Tal i com informàvem fa uns dies, el degoteig de morts i d'incidents en el conflicte del Sàhara continua. Avui, informa el Sahara Press Service de la mort el passat divendres de dos menors saharauis per l'explosió d'una mina marroquina a Zak (sud del Marroc). Això és fa públic al mateix temps que Amnistia Internacional i Human Right Watch denuncien l'hostigament del Marroc contra activistes saharauis dels drets humans. Més informació al Sahara Press Service.
Repressió contra 11 saharauis al sud del Marroc
Actualització 31 d'agost 13:05 hores. El secretari general del Front Polisario demana a l'ONU que intervingui contra la violació dels drets humans al Sàhara.
Malgrat l'alto el foc vigent des de l'any 1991 al Sàhara Occidental entre les forces armades del Marroc i de la República Àrab Saharaui Democràtica, el conflicte continua al Sàhara, si bé no armat. Els saharauis reclamen la restitució dels territoris ocupats al seu govern legítim, o, almenys, l'aplicació dels acords de pau on consta explícitament la celebració d'un referendum d'autodeterminació. La part marroquina retarda indefinidament la realització d'aquest referèndum i ofereix com a molt un estatut d'autonomia dintre del regne del Marroc.
Fa divuit anys des de l'inici de l'alto el foc i trenta tres anys des de l'inici de l'ocupació marroquina, el jovent sahraui dels campaments de refugiats de Tindouf (Algèria) comença a parlar de tornar a les armes, mentre als territoris ocupats es succeeix un degoteig de protestes i manifestacions, una intifada a tocar de les Canàries, durament reprimides per les autoritats marroquines. Aquest cop ha estat jutjat i condemnat a 4 mesos de presó l'activista pro-drets humans saharaui Enna-ama Asafari. Us reproduïm (via Llibertat.cat) la nota sobre la repressió marroquina contra 11 sahrauis al sud del Marroc. Més informació al Sàhara Press Service.
Assassinats dos estudiants saharauis durant una protesta a Agadir
El Sàhara Press Service (SPS) informa que dos estudiants saharàuis haurien mort el passat dilluns 1 de desembre, atropellats per un autobús. Aquestes morts es van produir en el context dels incidents amb les forces de seguretat marroquines en què va derivar una protesta en la que es demanava mitjans de transport suficients per tal de poder celebrar la senyalada festa musulmana de l'anyell amb les seves famílies. S'ha de dir que sobre aquestes dues morts alguns mitjans pro-marroquins difonen una teoria alternativa. El comunicat del servei de premsa saharaui contextualitza aquestes morts en el context de la repressió patida pels estudiants saharauis des del 2005. Des de l'anomenada Marxa Verda impulsada per la monarquia marroquina amb l'objectiu declarat d'ocupar el territori saharaui l'any 1975, continua amb diferent intensitat el conflicte entre la República Àrab Saharaui Democràtica i el Marroc fins l'any 1991, en que es declara un alto el foc control·lat per l'ONU fins la celebració d'un hipotètic referèndum d'autodeterminació que, 17 anys després, encara no s'ha celebrat, cosa que fa augmentar el descontentament entre la joventut saharaui. Us reproduïm el comunicat del Sahara Press Service.