llei d'estrangeria

Actualització 7 de gener 16:45 hores. Entrevista del setmanari la Directa a un noi que denuncia haver estat apallisat al CIE de la Zona Franca. Ha aparegut una primera convocatòria per demà dia 8 de gener a les 19 hores davant del CIE de la Zona Franca (Carrer 4 entre carrers E i D, Zona Franca de Barcelona, es pot arribar amb el bus 109).

El matí del dia de Reis ha mort un noi de 21 anys originari de Guinea-Conakri al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca. Segons el forense es tractaria d'una "mort súbita". El diari Público informa de que s'hauria reforçat la presència policial al voltant del centre, mentre que el diari 20 minutos informa de que un terç de les persones detingudes al CIE han iniciat una vaga de fam per la mort d'aquet noi. Us reproduïm la notícia apareguda al web del Setmanari la Directa.

Segons ha informat via telefònica a les vuit del matí un pres del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca i ha confirmat la Delegació del Govern a Catalunya passades les dotze del migdia, un noi de 21 anys originari de Guinea-Conakri ha mort la passada nit dins d'una de les cel·les del recinte en circumstàncies no aclarides. El jove havia arribat a Barcelona provinent del centre d'internament de Melilla, on havia estat tancat després d'arribar en patera a les costes espanyoles. Els companys de la galeria, –mitjançant crits de cel·la a cel·la– han informat que el jove havia demanat assistència mèdica ahir, però que la manca d'un traductor va fer que els agents de policia que custodien el recinte no comprenguessin el contingut concret de la demanda. Aquests companys parlen de "negació de socors i passivitat dels policies", ja que si haguessin fet l'esforç de traduir les paraules del jove guineà haurien comprés que es trobava en mal estat de salut. La situació es va anar deteriorant al llarg de la nit i, segons fonts oficials, no va ser fins passada la mitjanit que els vigilants van adonar-se de la gravetat del cas, i va ser aleshores quan van trucar a dues ambulàncies medicalitzades del SEM. El jove en aquell moment ja tenia greus dificultats per a respirar i tot i els intents de reanimació va morir en pocs minuts. La raó oficial de la seva defunció segons el metge forense que ha certificat la mort és "mort súbita". Es dóna la circumstància que en aquesta instal·lació no hi ha servei d'assistència mèdica durant les hores nocturnes, i per tant, totes les emergències han de ser ateses mitjançant ambulàncies. La decisió de trucar o no a una ambulància depèn del criteri dels funcionaris policials que en aquell moment estiguin de guàrdia, uns agents que no han de tenir forçosament cap coneixement sanitari.

Segons informacions recollides pel col.lectiu http://tekedas.entodaspartes.net/, a començaments d'any diverses persones retingudes al CIE de la Zona Franca de Barcelona es van declarar en vaga de fam durant uns dies. Els CIEs, Centres d'Internament d'Estrangers, són les dependències policials on retenen els immigrants que es troben en tràmit d'expulsió, i la darrera reforma de la llei d'estrangeria permet que puguin estar-hi retinguts fins a 60 dies mentre es resol l'expedient d'expulsió. La vaga la va iniciar una persona l'expulsió de la qual era immediata, i s'hi van afegir més interns. Aquesta persona, segons la informació divulgada, es va resistir desesperadament a dins mateix de l'avió que l'havia de transportar i a hores d'ara es troba novament al CIE.

Aquest intent d'expulsió està en consonància amb la circular interna que ha emès el comissari general d'estrangeria i fronteres de la policia, tot donant instruccions als agents sobre l'aplicació de la Llei d'Estrangeria. En concret, s'hi diu que cal "agilitzar" els tràmits per a procedir a l'expulsió d'immigrants sense papers. La circular, que ha estat filtrada a diversos mitjans de comunicació, porta a peu de pàgina una nota on diu que es tracta d'un document "d'ús restringit" i se'n prohibeix la reproducció i publicació. Un cop conegut el contingut d'aquesta circular que ordena l'expulsió exprés de persones sense papers, diversos col.lectius de juristes i associacions d'immigrants n'han demanat la retirada, pel seu caràcter xenòfob i retallador de garanties, però el Ministeri de l'Interior l'ha defensada i la manté en vigor.

Tot seguit reproduim la nota difosa pel col.lectiu http://tekedas.entodaspartes.net sobre els fets esdevinguts al CIE de la Zona Franca.

Acaba de ser aprovada al Parlament espanyol una reforma de la Llei d'Estrangeria que endureix el tracte que reben els immigrants i aprofundeix la diferència d'estatus legal entre les persones amb papers i les que no en tenen.

Els trets més destacats d'aquesta reforma són: un augment de les traves per al reagrupament familiar, la creació de certificats d'integració (que poden dificultar la renovació del permís de residència), multes de fins a deu mil euros per a les persones que afavoreixin l'entrada d'un immigrant il.legal, s'amplia de 40 a 60 dies l'internament màxim als CIE's (Centres d'Internament per a Estrangers), i el que sembla més greu: els immigrants il.legals no podran ser empadronats (els funcionaris que ho facin seran sancionats), amb la qual cosa veuran dificultat l'accés a drets bàsics com l'assistència sanitària o l'escolarització dels seus fills.

Els col.lectius d'immigrants i les associacions que els donen suport s'han mostrat molt crítics amb aquesta reforma. Fins i tot una entitat tan poc contestatària com Cáritas Diocesana, que depèn de la Conferència Episcopal, ha denunciat en un comunicat que aquesta reforma restringeix drets bàsics de les persones immigrants. Per aprofundir una mica més en les novetats de la llei i en la seva crítica, afegim tot seguit el comunicat difòs per SOS Racisme.

A partir del 23 de setembre i fins el dia 22 d'octubre, un seguit d'organitzacions d'inmigrants fan una marxa a peu entre Madrid i Barcelona per tal de protestar contra la reforma de la Llei d'Estrangeria impulsada pel govern. Aquesta reforma pretèn endurir les condicions pel reagrupament familiar, augmentar els temps de detenció als Centres d'Internament per Estrangers (CIE), dificultar l'accés a l'empadronament, amb els inconvenients que comporta de cara a gaudir d'educació i sanitat, i no fa cap avenç cap a la regularització de les persones sense papers.

Teòricament, una llei d'estrangeria pretèn impedir la immigració il.legal. Però les migracions de les persones no depenen de les lleis; aquestes podran posar-hi més o menys entrebancs, però d'immigració n'hi haurà, perquè tothom que pot fuig de la misèria. El que aconsegueix una llei d'estrangeria, a part de fer més difícils i cars els moviments de les persones a través de les fronteres, és dividir la població d'un país en dues grans castes: els qui tenen papers i els qui no en tenen.

Malgrat les desigualtats econòmiques entre els individus, tots els estats considerats democràtics han presumit fins ara d'una característica: reconèixer la igualtat jurídica de les persones. Tota la població té garantits els mateixos drets, com l'accés a la sanitat, a l'educació, a no ser empresonat sense procés judicial, llibertat de moviments, drets laborals.... però amb el fenòmen de les migracions ja no és així. Les lleis d'estrangeria consagren la divisió de la població en dos grans grups: els legals i els il.legals. Hi haurà la gent que tindrà reconeguts determinants drets i gent que no, que es veurà obligada a viure en situació de semiclandestinitat, que podrà ser detinguda indefinidament sense haver comès cap delicte, obligada a treballar en condicions de precarietat extrema. És el final del principi de la igualtat davant la llei.