Llei d'Economia Sostenible

A aquestes alçades del curs probablement no donarem cap sorpresa a ningú si diem que els actuals governs estatal i de la Generalitat principatina no enganyen a ningú malgrat la seva característica neo-lingua plena de conceptes que estan buidant de contingut com el de "sostenibilitat", que ha passat de voler dir adaptar les activitats productives cap un horitzó de sostenibilitat ambiental a significar  que els ritmes de generació de la riquesa siguin sostinguts, entesa aquesta riquesa com els indicadors macroeconòmics de creixement de tota la vida. Traduït: es disfressa el creixement sostingut dels indicadors macroeconòmics sota paràmetres tradicionals de totxo, asfalt i cotxe amb una expressió ("sostenible") amb connotacions ambientals, igual així a aquestes alçades poden enganyar algun babau. Les entitats ambientalistes i ecologistes principals de l'estat espanyol evidentment no tenen el mateix concepte de sostenibilitat que l'actual executiu i han publicat unes propostes per a una llei d'economia REALMENT sostenible [pdf complet, 16 pàgines]

Encara pitjor, malgrat la participació espectacular (en el pitjor sentit de l'espectacle) d'ICV al govern de Barcelona i de la Generalitat, el govern d'aquesta última administració va aprovar sense gaire informació i gairebé a traició el passat 20 d'abril un Pla Territorial Metropolità de Barcelona que aposta pel creixement insostenible, tal i com denuncia Ecologistes en Acció en aquest comunicat.

El passat 19 de març el govern central va aprovar el Projecte de Llei d'Economia Sostenible, del qual està sent considerablement polèmica la part referent al tancament de webs. Però aquest projecte de llei inclou d'altres aspectes  tant negatius o més que aquests apartats polèmics,  però no tant coneguts.

Així, es parla de fer una llei de foment de les energies renovables, mentre que durant els últims anys   l'estat espanyol ha seguit una política de limitacions i de restriccions de les mateixes, particularment pel què fa al sector fotovoltàic. O que en el citat projecte es parli de "transformar el sector del transport per incrementar la seva eficiència econòmica i mediambiental" al mateix temps que es dedicaran uns 19.300 milions d'euros a incrementar les infrastructures del transport per carretera o l'alta velocitat ferroviària. És a dir, asfaltar més territori i no apostar pel transport de mercaderies en tren.

Us reproduïm el comunicat d'Ecologistes en Acció: "Les polítiques no esdevenen sostenibles per anomenar-les així".

Fa pocs dies, un jutge de Barcelona sentenciava que el sistema P2P que permet compartir arxius a la xarxa és legal. No és la primera vegada que els tribunals fallen en aquest sentit. Malgrat això, fa temps que el Ministeri de Cultura, al servei de la gran indústria de l'entreteniment audiovisual, fa campanyes contra les "descàrregues il.legals", obviant l'important detall de que aquestes descàrregues són perfectament legals.

Després de comprovar com, de manera sistemàtica, els jutges es neguen a tancar webs que donen informació sobre descàrregues, el govern de Zapatero, a instàncies dels lobbies de pressió de la indústria musical i cinematogràfica, ha decidit tancar directament aquests llocs sense haver de passar pels tribunals. I ho fa a través d'un instrument legal que, si en fem cas del nom, no tindria res a veure amb el tema. Es tracta de la Llei d'Economia Sostenible, que ahir va ser aprovada pel govern. Aquesta llei, que per la seva denominació sembla que tingui ressonàncies ecològiques i d'energies renovables, inclou un apartat que permet el tancament administratiu de webs si li sembla oportú a una comissió nomenada pel ministeri de cultura.

Hem de ressenyar que el tema va més enllà de criminalitzar el fet de compartir arxius sense ànim de lucre, perquè, encara que normalment no hi pensem, una web és un mitjà de publicació, i com a tal està exercint dos drets fonamentals protegits a la constitució: la llibertat d'informació i la llibertat d'expressió. Drets fonamentals que, en teoria, només un jutge pot anul.lar després d'un procés amb totes les garanties, i mai una comissió governativa formada al dictat de grans empreses.

I encara que segurament és fruit de l'atzar, aquesta coincidència temporal il.lustra perfectament el que està passant: un jutge decreta, per enèsima vegada, que una web que informa d'enllaços de descàrregues és legal i no s'ha de tancar, i pocs dies després el govern aprova un decret que li permet evitar la via judicial i tancar aquesta mateixa web per decisió administativa, en nom de l'economia sostenible. Per mostrar aquesta il.lustrativa coincidència temporal, hem escollit la nota de felicitació publicada per Sánchez Almeida, l'advocat que portava el cas de la web esmentada, i la reacció d'Enrique Dans, una de les persones que més s'han destacat en la crítica de la Llei d'Economia Sostenible.

El passat 27 de novembre el govern espanyol va aprovar l'avantprojecte de llei de l'anomenada Llei d'Economia Sostenible. Aquest avantprojecte ha estat conegut principalment per la important tempesta política ocasionada per la ministra de cultura González-Sinde en incloure una disposició final teòricament per defensar el drets de propietat intel·lectual dels autors i que podria ocasionar el tancament de determinats llocs web sense necessitat d'haver de pasar per una instància judicial. Davant d'això la resposta de la comunitat d'internautes ha estat espectacular i automàtica (manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet), i si bé el president Zapatero ha anunciat que "no es tancarà cap pàgina web", el cas és que la ministra González-Sinde continua al ministeri malgrat les reiterades i insistents peticions de dimissió, i el projecte de llei que se sàpiga no ha patit cap modificació.

De totes maneres el redactat d'aquest avantprojecte de llei no només inclou aquesta disposició polèmica. Ecologistes en Acció, veterana confederació de més de 300 grups ecologistes de tot l'estat, ens recorda amb aquest comunicat d'altres aspectes menys coneguts però potser fins i tot més perillosos d'aquesta llei pressumptament 'sostenible', com per exemple, l'enèssim pla d'infrastructures malbaratador de recursos en carreteres i trens d'alta velocitat, un altre obstacle més en el camí de l'assoliment dels cada cop més llunyans objectius del Protocol de Kyoto.