Inici / laboral

laboral


La resistència davant la crisi

Avui els treballadors del sector públic de l'estat espanyol estaven cridats a una vaga que ha tingut una participació hem de reconèixer que desigual. Es pot dir que una cosa és la queixa, una altra de ben diferent la protesta i ni parlem ja de la resistència a l'actual estat de coses. I, al menys en aquest sector de la classe treballadora, no s'està aconseguint passar de la fase de la queixa a la fase de la protesta organitzada. Perquè per molt que sentim a parlar dels anomenats privilegis dels funcionaris, estem parlant en realitat d'un sector multiforme, on s'agrupen moltes categories afectades pels retalls (a banda de les mes òbvies, hospitals públics però amb personal no funcionari, escoles concertades, centres d'investigació, etc), un sector el públic on la precarietat (substitucions, interinatges, etc...) arriba de vegades al 40% dels llocs de treball.

I ara són el boc expiatori d'un cert populisme difús dels mateixos sectors de la població que estan buscant constantment bocs expiatoris, ja sigui carregant ara contra els funcionaris,  demà contra els immigrants o els musulmans, demà passat contra els catalans, no fa tant contra els jueus. I etcètera. Populisme barat que la única cosa que fa és predicar l'odi i obrir el camí a l'extrema dreta, que s'està afilant les urpes i els ullals i està preparant les caretes i les plataformes per a la seva propera entrada anunciada al Parlament. Buscant bocs expiatoris, com les rates que es mosseguen per abandonar un vaixell que s'enfonsa, enlloc de buscar alternatives i organitzar-se per canviar l'actual estat de les coses, per difícil i dur que sigui. I pel camí ens van colant els gols reals, no els de l'alienant mundial de futbol, sinó aquells que el capital li està marcant a la classe treballadora.

Us reproduïm l'article "la resistència davant la crisi", de Josep Maria Antentas i Esther Vivas, publicat al diari Público el passat 18 de maig.

Els "beneficis" dels cursos per aturats

Imatge de Maria Calzadilla publicada al Diagonal 117Què és la formació per aturats? tradicionalment al nostre país s'entenia amb aquest concepte els antics cursos de l'INEM (actualment cursos del SOC).  Són cursos que estan fora dels itineraris formatius de l'Educació per Adults i de la Formació Professional, per tant els títols que emeten no estan reconeguts pel Ministeri d'Educació i per tant no estan homologats, tot i que s'està començant a convalidar algun crèdit. Són cursos que sovint són impartits per acadèmies i escoles privades o centres de formació lligats als anomenats "agents socials" (sindicats majoritaris, organitzacions patronals).

Pels alumnes d'aquests cursos sovint són un primer contacte amb el què podria ser un canvi d'orientació professional, en el millor dels casos. Tot i això molts alumnes d'aquests cursos tenen la sensació de què no serveixen per res. I això no és cert: com a mínim serveixen per a finançar als anomenats "agents socials", i als governs autonòmics i estatal per tal de maquillar les xifres d'atur.

Us reproduïm els articles "Els 'beneficis' dels cursos per aturats", escrit per l'Asamblea de Parados de Madrid i "El 'menage a trois' de la formación continua", escrit per Daniel Araya i Miguel Martín, membres de la citada assemblea. Tots dos articles han estat publicats al Diagonal nº 117.

Vaga espontània dels treballadors de SEAT contra els acomiadaments

Contundent resposta sense precedents contra la nova onada d'acomiadaments

Actualització 24 de gener 14:30 h: Article d'opinió d'en Txema Bofill

Actualització 23 de gener 10:00 h: Vilaweb informa d'un preacord a SEAT per readmetre els treballadors, que desconvocarien continuar amb la vaga dilluns. La direcció de SEAT qualifica com a "històric" el preacord.Mentrestant, una altra vaga atura la producció a Nissan Zona Franca dissabte 23 de gener, en el primer festiu productiu decretat per la companyia, malgrat l'ERO temporal en curs.

El passat dia 19 de gener es va comunicar l'acomiadament a 330 treballadors indirectes de SEAT. Sense Expedient de Regulació d'Ocupació, ni cap mena de negociació sindical, alegant "baix rendiment" d'aquests treballadors. Un cop coneguda la notícia, l'empresa va impedir l'accés dels membres del Comitè d'Empresa a l'anomenat Edifici Corporatiu, on treballa bona part dels afectats. Davant d'aquests fets, segons informa CGT, els sindicats han interposat diverses denúncies contra l'empresa: per vulneració de drets de llibertat sindical, denúncia per risc greu i imminent (a l'encadenar  les portes per evitar l' accés dels membres del comitè) i una pròpia de CGT per omissió del deure de negociar al considerar que aquests acomiadaments són clarament col·lectius.

Aquest mateix dia es van iniciar les aturades als centres de treball de  Zona Franca , els quals, segons informa CGT, haurien aturat els acomiadaments en aquest centre de treball. A les plantes de SEAT i Gearbox d'El Prat i Martorell les aturades es van iniciar el dia 21 de matinada, quan els afectats pels acomiadaments van aturar l'entrada i sortida de materials i posteriorment les plantilles dels centres es van afegir de manera unitària a aquesta protesta, aturant la producció. Els treballadors, a les assemblees realitzades, han decidit aturat la producció fins que no siguin readmesos tots els treballadors acomiadats: l'ambient és de gran indignació entre els treballadors, donat que l'any passat es va pactar la congelació salarial i una sèrie de mesures per evitar els acomiadaments i ara se'ls troben i a més d'aquesta manera.. La reunió entre sindicats i direcció va acabar sense acord. Recordem que la paralització d'aquests centres de treball, i més sense preavís, afecta també durament la producció a totes les plantes d'Audi i Volkswagen a Alemanya i la Skoda de Chèquia.

Us reproduïm el comunicat de la secció sindical de CGT a SEAT :"Es mantenen les aturades davant la manca d'acord".

 

Protesta dels pagesos de Reus acaba amb ferits per una càrrega dels Mossos

El passat dissabte 24 d'octubre una manifestació convocada per la Unió de Pagesos va acabar en greus incidents a la porta de la seu del Departament d'Agricultura de Reus. Els mossos d'esquadra van carregar molt durament contra els manifestants (tal i com es pot veure en aquestes imatges), causant diversos ferits i contusionats, entre els quals un periodista, fet que ha estat denunciat pel  Sindicat de Periodistes de Catalunya. Els mossos, per la seva banda, declaren que diversos agents seus haurien estat ferits en la càrrega. Tres membres de la Unió de Pagesos van ser detinguts i tot i estar acusats d'atemptat a l'autoritat ja han estat posats en llibertat.

Un cop acabats els incidents comencen els moviments polítics: per una banda Saura i els seus subordinats, com acostumen habitualment, defensen aferrissadament l'actuació dels mossos. Per una altra banda caldria preguntar-se quina seria la causa de que Unió de Pagesos renunciï a denunciar als mossos d'esquadra tot i denunciar un rerefons polític, considerar desproporcionada l'actuació policíaca i tenir diversos militants denunciats per uns càrrecs que els poden comportar fins a quatre anys de pressó.

Us reproduïm diversos comunicats sobre els fets d'organitzacions del Camp de Tarragona i l'entradeta redactada pels companys de Llibertat.cat.

Improvisant paliatius

Us reproduïm l'article aparegut al nº 110 del periòdic Diagonal, el passat 9 d'octubre. En aquest article, l'autor, Corsino Vela, especialista en sistemes de transport de mercaderies, fa una reflexió de la situació econòmica actual a l'estat espanyol, que es pot resumir en una gran operació de transferència dels recursos del treball cap al capital, paliat per la particular estructura familiar de la població espanyola. Traduït: perquè les famílies s'ajuden entre sí, perquè si no....

En aquest context, la caiguda de tres de les quatre fonts més importants de l'activitat econòmica (caiguda del turisme, de la construcció i de l'endeutament; únicament es mantenen els fons de cohesió europeus i fins al 2013), fan que el panorama no sigui gaire optimista. La sortida que apuntaria la patronal seria atacar els fons de la Seguretat Social, reduir el salari mínim i la protecció social i les garanties laborals (indemnitzacions per acomiadament, contractes) dels treballadors. Els quals per cert, els ho posen ben fàcil, ja que no sembla que estiguin per mobilitzant-se gaire amb la que està caient...

Zapatero: prou d'enganyar-nos amb els 420 euros!

Convocatòria de l'assemblea d'aturats de Barcelona

A tots els treballadors i treballadores en situació d'atur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Davant l'aprovació per part del govern de l'Estat espanyol el passat 13 d'agost del Reial decret 10/2009, on es concreten els requisits per a la concessió d'una ajuda de 420 €/mes a un determinat nombre d'aturats, diferents associacions d'aturats de diferents localitats del conjunt de l'Estat han convocat una primera jornada de lluita el pròxim dia 2 de setembre, per a denunciar l'engany i la burla del govern Zapatero a més de 1.300.000 desocupats i desocupades que han esgotat qualsevol tipus de prestació per atur. No només perquè la gran majoria d'afectats queden exclosos per la mesura, sinó perquè també considerem totalment insuficient la quantia de misèria que representen els 420 €/mes.

Davant aquesta primera resposta de diverses associacions de treballadors i treballadores en atur l’ASSEMBLEA DE TREBALLADORES I TREBALLADORS EN ATUR DE BARCELONA dóna suport aquesta iniciativa i CONVOCA UNA CONCENTRACIÓ el dimecres que ve, dia 2 de setembre a les 10 hores davant l’OTG -SEPÚLVEDA (C/Sepúlveda,156-160), per anar posteriorment al Departament de Treball de la Generalitat al mateix carrer Sepúlveda.

Per tant, cridem a tots els treballadors i treballadores en atur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a una CONCENTRACIÓ el dimecres que ve dia 2 de setembre a les 10 hores davant la OTG -SEPÚLVEDA (C/Sepúlveda,156-160-BCN)

La Direcció de TMB demana presó per a un treballador

Com cada any, i ja va sent costum, TMB interromp el servei en un bon nombre de línies del metro, mentre al mateix temps executa una reducció "parcial" del servei del mateix junt amb el servei d'autobusos. Això és simultaneja amb la tradicional ofensiva d'obres que l'ajuntament de Barcelona realitza durant l'agost, agreujada aquest any per les obres de l'anomenat "Plan E". El resultat és una ciutat on moure's en transport públic durant l'agost i les primeres setmanes de setembre esdevé una odissea, donant les autoritats municipals mostres d'una pèssima planificació i encara menys preocupació pels soferts usuaris del transport públic. Si TMB no es preocupa gaire pels seus usuaris (al capdavall qui fa servir el transport públic a l'agost a Barcelona és perquè no en té gaires alternatives), menys encara s'hauria de preocupar de la situació dels seus treballadors. L'últim episodi del culebrot a que ens està començant a tenir acostumats la direcció de TMB és la denúncia contra un conductor d'autobusos per la qual se li demana un total de dos anys de presó, per uns incidents amb els mossos d'esquadra ocorreguts durant el passat període de vagues a la cotxera de Zona Franca. Us reproduïm el comunicat sobre la qüestió reproduït pel Comitè de Conveni de TMB.

Previsions sobre l'evolució de la crisi

Mentre es sent a parlar de "brots verds" a la situació econòmica del país, la realitat és que els indicadors macroeconòmics continuen caiguent tot i que menys o fins i tot comencen a recuperar-se (taxes d'atur, caiguda del PIB, etc). El cas és que la gran incògnita se'n diu setembre, mes que tant pot ser el de l'inici de la recuperació, com també pot ser el del final del miratge dels "brots verds" amb el tancament d'empreses que alguns prediuen amb la reincorporació al treball després de l'agost. Us reproduïm l'article "Previsions sobre l'evolució de la crisi" de Roberto Calera, publicat originalment al periòdic Diagonal núm 106 (juliol de 2009), on l'autor fa unes prediccions realment dures sobre l'evolució de la crisi: continuarà l'atur a la construcció, sense que cap sector econòmic pugui recollir l'excedent de mà d'obra d'aquest sector; els preus de vivendes baixaran des d'un 50% fins a un 80% en els casos més excessius -ocasionant situacions dramàtiques pels propietaris afectats-; tot això reperccutirà sobre els ingressos de l'estat, que a sobre haurà de pagar més (subsidis d'atur o "de desocupació")  augmentant encara més el déficit del seu pressupost. Per últim, segons l'autor, és previssible que veiem tot un procés de fallida d'alguns bancs i caixes que es van apuntar alegrement -sent per tant coautors i responsables de la situació actual- a la bombolla immobiliària i que ara simplement no tenen ni líquid ni confiança dels inversors.

Zanon ja és del poble

Ceràmiques Zanon és una empresa ceramista, fabriquen rajoles i porcelanes, situada a Neuquén,  a la Patagònia argentina . Fa nou anys, l'any 2001, durant la crisi de l'anomenat "corralito" argentí, els propietaris van tancar la fàbrica. Davant d'això, els treballadors van fer-se forts dins la mateixa, i poc a poc van reorganitzar la producció, en un procés duríssim però exemplar que va ser recollit a la pel·lícula "The Take" realitzada pel director Avi Lewis i la periodista altermundialista Naomi Klein. L'any 2002 torna la producció a la fàbrica, completament sota control dels seus treballadors fins al moment actual, en que el govern autònom provincial ha decidit expropiar-la i tornar-la als seus reals legítims propietaris, els treballadors que la gestionen sota la forma de la Cooperativa Fasinpat (=fàbrica sense patrons), marcant un precedent important per al conjunt de les fàbriques ocupades i gestionades via cooperatives obreres des de la crisi del corralito. Un possible model per a la situació que estem patint aquí actualment, per cert. Us reproduïm la notícia apareguda al lloc web de CGT de Catalunya.

Contra la crisi, solidaritat

Portada illacruaArticle de Pau Casanellas, publicat al número 167 [pdf] de la revista Illacrua, on l'autor fa un repàs global de la crisi, de com aquesta està afectant al Principat i a la resta de territoris de l'estat, i d'algunes alternatives que s'estan començant a construir contra aquest panorama.

"La crisi econòmica s’està deixant sentir amb força. Un nombre cada vegada més gran de persones estan quedant desprotegides, sense cap cobertura social, la qual cosa posa en relleu les mancances del sistema econòmic vigent i els límits de l’Estat assistencial, incapaç de pal·liar-les. Desprotegides per l’Estat assistencial i alienes a les promeses de la classe política, cada cop més persones s’estan organitzant per trobar solucions.